Més informació:
Cabanes. Casals amb història
Descendents dels Carreras: Família Conill | Família Puig
Avantpassats dels Carreras: Corcoll – Boixadors – Torroella – Prat – Montrodon – Despuig
Els Barutell-Bestracà | Els Vallgornera, senyors de Cabanes
Can Carreras és una de les poques cases senyorials del poble i deu al seu nom a la nissaga dels Carreras, un cognom que es va mantenir durant quatre generacions, des del 1680 al 1810, data de la defunció de Maria Rosa de Carreras i Avinyó. Després d’ells vingueren els llinatges Conill i Puig.
Té l’origen documentat en el segle XIV, en torn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes. Abans de passar als Carreras l’heretat va ser als Prat i als Despuig, amb relacions familiars amb els Boixadors i els Torroella
Segons es pot llegir a la reixa de la porta del jardí, la casa va ser construïda l’any 1846, tot i que el més probable és que s’aixequés sobre un habitatge més antic.
L’escut heràldic que es pot veure a la façana del carrer Tetuan i també a la façana interior que dona al jardí és un escut partit amb els distintius de les dues nissagues que, a mitjans del segle XIX, van impulsar el nou casal: els Conill, promotors de l’edificació i els Carreras, propietaris de l’heretat. El timbre amb el casc o elm, símbol de cavaller, indica el títol que ostentaven els Carreras, presents als dos llinatges.
La part esquerra de l’escut, dividida en dues parts, correspon a la família paterna, provinent d’Olot i abasta tres cases: els Conill, representats amb un conill sota un arbre, els Vallgornera amb les tres faixes i els Cruïlles amb les creus. La part dreta correspon a la casa materna, els Carreras, representats per un cavall i cinc estrelles
Per dues vegades l’heretat ha passat a una pubilla i el nom dels propietaris ha canviat, però encara ara se la coneix per can Carreras, nom dels antics amos, tot i qui la va fer construir va ser un representant de la família Conill i actualment és propietat de la família Puig.
Descripció de la casa
Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, a la banda de llevant del casc antic, formant cantonada entre els carrers Tetuan i del Passeig. Edifici aïllat amb un gran jardí posterior i algunes dependències annexes distribuïdes per la finca. La casa presenta la planta rectangular i està formada per tres cossos adossats. El central està distribuït en planta baixa i dos pisos, i presenta la coberta de teula de dues vessants. Els cossos laterals, en canvi, consten de dues plantes i tenen la coberta plana. A la façana principal, les obertures de la planta baixa són d’arc de mig punt, amb els emmarcaments motllurats i arrebossats. Hi ha tres portals d’accés a l’interior i tres finestres més. Al primer pis, les obertures són rectangulars i presenten guardapols motllurats. Damunt del portal principal hi ha un balcó corregut amb dos finestrals de sortida, damunt dels quals hi ha un plafó decorat amb un escut senyorial. A la segona planta hi ha finestres amb l’emmarcament arrebossat. A l’extrem de migdia de la façana hi ha un petit cos adossat en perpendicular, que presenta un portal de mig punt bastit amb carreus. A la part superior de l’obertura hi ha una reixa de ferro treballada i datada, 1840. El portal dóna accés al jardí, a través d’un petit espai cobert amb volta rebaixada. A l’interior, l’edifici presenta diverses estances com la sala central, la de música, habitacions, menjador i serveis. Destaca la decoració mural amb escenes bucòliques i motius florals i geomètrics. Les pintures de la sala presenten medallons octogonals amb les quatre estacions representades amb una iconografia de caire bucòlic.
Notícies històriques
La casa fou construïda a mitjans del segle XIX, tal como ho testimonia la data de 1840 forjada a la reixa de l’entrada, encara que sobre restes de construccions més antigues. Al jardí de la finca es conserva un tram de mur pertanyent a un portal de l’antic recinte murat de la vila bastit al final del segle XVII. Posteriorment, Cabanes es va tornar a fortificar en iniciar-se la primera Guerra Carlina, vers l’any 1838.
A: patmapa.cat | Vegeu també: Casa dels Puig de Cabanes. A: patrimoni.gencat
Fons Can Carreras de Cabanes (ANC)
Documents:
El fons va ingressar a l’ANC el dia 2 de juny de 2016. L’inventari parcial elaborat per Josep Fernández Trabal i Miquel Pérez Latre el juny de 2016, inclou la documentació corresponent a les sèries de manuscrits i lligalls. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 113 registres informàtics). Consultable en línia.
Dates de creació: 1256 – 1957
Volum i suport: 2,2 m (22 unitats d’instal·lació) de documentació textual, paper + 502 pergamins. Condicions d’accés i reproducció: Accés lliure.
Llengües i escriptures dels documents: Català, llatí i castellà.
Descripció: Josep Fernández Trabal i Miquel Pérez Latre, setembre de 2016.
Àrea de context
L’heretat anomenada Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, en torn de la casa amb torra construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes. A base d’establiments, compra-vendes i herències, els Corcoll van acumular un important patrimoni. En aquest camí, els Corcoll heretaren a través dels Torroella el patrimoni de la família Boxadós, mercaders de Peralada, consistent en terres a Cabanes i a d’altres poblacions del vescomtat de Rocabertí. Una part de les terres de Can Carreras eren alou dels vescomtes de Rocabertí, senyors de Cabanes, i de diversos monestirs, com el de Santa Maria de Vilabertran, Sant Feliu de Cadins i el priorat de Santa Maria de Lledó. Pel matrimoni de Gràcia Viu Corcoll amb Rafael Prat, notari de Banyoles (1609), els Prat els succeïren en la propietat de l’heretat de Cabanes. La filla i pubilla d’aquest matrimoni enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, l’hereva dels quals, anomenada Francesca, va contraure matrimoni el 1694 amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes al qual donaren el nom que ha perdurat fins ara. L’any 1738 la pubilla Rosa de Carreras i Avinyó aportà tota l’herència al doctor Ignasi de Conill i de Carreras, ciutadà honrat de Barcelona resident a Olot. Els Conills eren una de les famílies principals d’Olot, descendents de pagesos habitants al Mas de les Illes de la parròquia de Sant Joan les Fonts que el 1494 tenien un fill hostaler, que després foren paraires, farmacèutics i finalment juristes. A finals del segle XIX, una nova pubilla, Concepció de Conill i de Maranges, transportà tot el patrimoni d’Olot a la família de Puig, pel seu casament amb l’hisendat Eusebi de Puig i de Rich. Els de Puig, actuals propietaris de Can Carreras, originaris de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà), havien rebut abans tot el patrimoni de la família Rich (que incorporava al seu torn els dels llinatges Forest i Rubies, de Castelló d’Empúries), cavallers originaris de Jafre. En resum, la família de Puig ha estat la destinatària final dels patrimonis Corcoll, Boxadós, Conill i Rich, estesos per les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa.
Àrea de contingut
El fons és constituït per la documentació aplegada històricament a Can Carreras de Cabanes d’Empordà, actualment a mans de la família de Puig. Inclou una trentena de llibres, protocols i llibretes, entre els quals el llibre mestre de l’arxiu de Can Carreras, confegit a la segona meitat del segle XIX, així com tres protocols de la notaria de Sant Miquel de Fluvià dels segles XIV i XVII, llibres de notes, àpoques, comptes i rendes dels Prat, els Corcoll, els Conill i els Carreras, el llibre d’escriptures dels Auguer de Cabanes, els llibres d’actes de casa Forest i de les famílies Conill, Prats i Corcoll, un registre d’àpoques de la universitat de Cabanes i un recull titulat “Bons costums y avisos per a salvar-se”. La documentació aplegada en lligalls es distribueix en quatre blocs, corresponents, respectivament, als patrimonis Rich (Forest i Rubies), Carreras, Conill i de Puig. Entre la dels Rich hi trobem documentació genealògica; testaments, inventaris i capítols matrimonials; militar, del tinent coronel Narcís de Rich i Forest; escriptures de comptes, vendes de terres, censals, debitoris i canvis, escriptures del patrimoni dels Rubies a Bellcaire d’Empordà, del Mas Rich de Vilamalla, del Mas Manyà de Santa Coloma de Farners i dels Forest a la ciutat de Girona; documentació eclesiàstica; i plets patrimonials. Pel que fa als Carreras, hi trobem documentació genealògica; militar i política (de Francisco de Carreras i Beguer); d’herència; llibres de notes, comptes i rebudes; i documentació judicial. Del patrimoni Conill, hi aplega escriptures dels seus béns a Cabanes, Olot i Sant Cristòfol les Fonts; poders; llevadors de terres arrendades i comptes d’administració; privilegis rebuts i documentació religiosa; correspondència; i documentació judicial. Del patrimoni de Puig, el fons inclou notes i àpoques de censals, testamentaria, títols acadèmics, documentació política i professional, de participació en societats mercantils, correspondència i documentació religiosa. Finalment, el fons incorpora documentació fragmentària de la qual se’n desconeix la procedència exacta, on hi destaquen un dietari d’operacions militars contra els francesos (1655-1658), un cerimonial de la vila d’Olot (segle XVII) o la petició dels veïns de Cabanes que no fos enderrocada l’única torre de defensa del poble (1716). En el seu conjunt el fons facilita un coneixement detallat de l’evolució d’un patrimoni agrari remarcable a les terres de l’Empordà i la Garrotxa.
S’han identificat les agrupacions documentals següents:
Manuscrits (27), Lligalls (86), Pergamins (502)
- Arxiu Solà-Morales (Olot). Arxiu privat
- Prat, Pere. Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia (1565)
- Carreras y Raguer, Francisco. Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig … (1683)
- Gimbernat, Antònia. Eusebi de Puig i de Rich: la seva vinculació a Cabanes i a l’heretat de can Carreras [història de l’heretat de can Carreras]. Cabanes, 22/04/2017
- Solá-Morales, José Mª de. Un manuscrito genealógico del notario bañolense Pedro Prat (*1596). Cuadernos del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1956. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, p. 62-69
- Viader, Fernando. 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins [text: Ricard Garcia Orallo i Pere Gifre Ribas] [Girona : CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona ; Banyoles : Consell Comarcal del Pla de l’Estany], 2004
- Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines ; edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015
Família Carreras
El cognom Carreras és originari d’Olesa de Montserrat, i sembla que el primer document on s’esmenta un Carreras és de l’any 1176 i es pot assegurar que, el 1201, la casa ja existia.
El 1606, Salvador Carreras del Portal té i possaheix tot aquell mas anomenat lo mas Carreras.
Els Carreras, que van néixer com a pagesos d’Olesa, fonamentalment deuen la fortuna familiar a Josep Carreras i Argerich ( 1790-1863), notari i corredor reial de canvis establert a Barcelona. L’origen del patrimoni familiar cal relacionar-lo, sobretot amb l’administració de diferents patrimonis nobiliaris, com el de les famílies Garma (barons d’Erampunyà), Sarriera (marquesos de la Manresana) i Amat (marquesos de Castellbell).
A partir de la primera nissaga es van crear diferents línies.
- A la vila de Muro, de l’illa de Menorca, es va crear una branca de Carreras, a la qual pertany Simón Carreras que l’any 1285 fou un dels diputats de la esmentada vila.
- Família Carreras (branca de Barcelona). Els Carreras tenen el seu origen en la família Carreras del Portal, pagesos d’Olesa de Montserrat. La branca que es va establir a Barcelona arrenca de Baldiri Carreras i Ubach, que fou notari reial i causídic de Barcelona (mort el 1809) … A: FONS ANC1-584 / Família Carreras
- Una altra branca es va establir a Tàrrega,
Segons informacions de l’Arxiu Comarcal Urgell, no s’ha fet cap estudi de la família Carreras de Tàrrega, només es pot trobar l’escut (igual al que veiem a la façana de la casa familiar) i uns trets de la família al llibre de Mn. Lluís Sarret i Pons, Nobiliari targarí, editat per l’Ajuntament de Tàrrega, el 1994. En aquest document s’explica que la casa Carreras de Tàrrega havia estat molt rica, però que després del desigual casament de Josep de Carreras amb una senyora de més baixa condició es va dissipar el seu patrimoni. Amb tot, els llibres del Consell targarí donen a entendre que individus d’aquesta família havien treballat molt per la glòria de la vila i havien desempenyat alts càrrecs, sobretot en afers diplomàtics i de missatgeria.
A finals del segle XVII, dos germans originaris de Tàrrega, Francesc i Ramon Carreras Raguer, van arribar a Girona i van contraure matrimoni a Cabanes i Olot.
El 3 de setembre de 1680, Francesc de Carreras i Raguer es va casar amb Francesca Despuig (1631-1715), vídua d’Antoni Padern, doctor en dret i va iniciar la família Carreras del poble.
El 21 d’agost de 1698, vidu d’Ignàsia Vidal, Ramon de Carreras i Raguer es va casar a Olot amb Josepa, filla de Josep de Cruïlles i Rajadell i de Maria de Vallgornera i de Montagut, de la vila d’Olot. Aquest mateix any s’havia iniciat la Causa de la noble Ignasia de Vidal y Nin, viuda de Diego de Vidal y Agras, contra Ramon de Carreras y Reguer, doncel y doctor en ambos derechos en la villa de Tàrrega domiciliado. Sobre restitución dotal que aportó Ignasia de Vidal y Nin en los capítulos matrimoniales entre Ramon Carreras e Ignasia de Vidal, su hija. (ES.08019.ACA/8.2.9//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles, 31426). Cal suposar que el plet es va iniciar per les desavinences en el retorn a la casa dels Vidal del dot que havia aportat a Ramon de Carreras i Raguer la seva primera esposa Ignàsia Vidal, la qual degué morir sense descendència. Se sap que el 1682, Ramon ja era diputat militar de la vegueria de Tàrrega.
Casament de Ramon de Carreras i Raguer i Josepa de Cruïlles
Uns anys més tard, el 30 de juny de 1757, les famílies dels dos germans es van amb unir amb el matrimoni celebrat entre Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó, de Cabanes, besnéta de Francesc i Ignasi de Conill i de Carreras, d’Olot, nét de Ramon.
La família Carreras a Cabanes, 1680-1810
El primer representant a Cabanes va ser Francesc de Carreras i Raguer que el 1680 es va casar amb la cabanenca Francesca Despuig iniciant així la nissaga dels Carreras de Cabanes, un cognom que es va mantenir durant quatre generacions:
- Francesc de Carreras i Raguer
- Antoni de Carreras i Despuig
- Martí de Carreres i Carles
- Maria Rosa de Carreras i Avinyó
Francesc de Carreras i Raguer
(Tàrrega, 1654-Cabanes, 1740)
Natural de Tàrrega, governador del ducat de Cardona i del comtat d’Empúries, capità d’infanteria i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió. Fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera.
… Lluís de Carreres, era un antic mercader targarí en procés d’ennobliment que estava casat aleshores amb Cecília Riera …
… Una filla de Francesc Riera i Gorchs, de nom Cecília, fou hereva universal del seu pare i maridà Lluís de Carreres, donzell domiciliat a Tàrrega durant la segona meitat del segle XVII…
A: Planas i Closa, Josep M. Teresa Riera i Guardiola, targarina del segle XVII
(primera part) (segona part). URTX, 15 i 16 (2002/2003)
La família conserva un arbre genealògic fet el 1957 que comença el 1200 amb “Gombalt de Lastaneta de Calavera”. L’arbre no dóna massa informació, no hi apareixen cognoms fins a les tres últimes generacions i només s’hi identifiquen algunes poblacions com Tàrrega, Balaguer, Barcelona, Falset, Dènia, Barbastre, Pomar, Vilarig, Monsó … Tampoc queda clar que segueixi linialment els avantpassats dels Carreras.
El setembre de 1680, Francesc Carreras i Raguer es va casar amb Francesca Despuig (1631-1715), natural de Cabanes. Francesca era filla de Rafel Despuig, donzell domiciliat a la ciutat de Girona i d’Anna Magina Prats Corcoll (vda. Mont-rodon), de Cabanes.
El 1702, Francesca va emmalaltir i va signar testament davant Josep Fuster, capellà del poble, però no va morir fins el maig de 1715. Al registre de la seva defunció s’hi explica que tenia fet testament, en poder de Feliu Gavella, notari de Peralada, un testament que segurament va anul·lar l’anterior. Amb tot, el testament de 1702, ens dóna algunes dades familiars:
- Té una filla del primer marit, Maria Rosa, casada amb el Dr Josep Puig de Figueres i un fill del segon matrimoni, Anton Francisco de Carreras i Despuig
- Vol ser enterrada a l’església parroquial de Cabanes, davant l’altar de Nostra Senyora del Roser, tot i que al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri (Se sap que la família Carreras tenia sepultura pròpia a l’antiga església de Sant Vicenç, davant l’altar del Roser, un dret heretat dels avantpassats cabanencs)
- Deixa l’usdefruit de la seva heretat al seu marit, fins a la seva mort o fins que es torni a casar.
- Reconeix que part del dot del seu marit es va invertir en profit dels seus béns: per pagar el plet que tenien contra la senyora Francisca Gelabert (amb lligams amb els Montrodon); per construir una casa i corral, contigus a la casa principal, així com obres fetes a la casa principal i a la casa del masover (1.100 lliures), per les despeses funeràries de la seva mare Magina, del seu germà Rafel i del seu fill Domingo Padern i Despuig (775 lliures). [Aquests apunts confirmen que els Carreras només van aportar el dot matrimonial i que l’heretat que coneixem com a can Carreras pertanyia als Despuig]
- Nomena hereu universal al seu fill Anton Francisco Carreras Despuig i a més li deixa 4.500 lliures. En cas de mort sense descendència, l’heretat passaria a la seva filla i si tampoc fos possible als seus nebots, fills de la seva germana Caterina i de Josep Sunyer, que vivien a Ullà i/o Torroella de Montgrí
El 1706, Francesc de Carreras i Reguer, com a usufructuari de la seva esposa, arrenda als germans Francesc i Jaume Laboria una casa, situada a la plaça de l’Oli (potser l’actual masoveria de can Carreras) i una trentena de camps. El document ens descriu els camps objecte de l’arrendament i les condicions que han de complir els arrendataris.
El 22 d’agost de 1713, Francesc va emmalaltir, signant testament davant el prevere Pere Dalmau on determina:
- Que vol ser enterrat al peu de l’altar de Nostra Sra del Roser de l’església de Cabanes i explica com vol que siguin els oficis funeraris i les misses que s’hauran de dir per a la seva ànima. Deixa 10 lliures a la Verge de Requesens
- Nomena la seva esposa com a usufructuària dels seus béns. Vol que durant un any es mantingui i vesteixi a Cosme Sunyer, llicenciat d’Ullà i nebot seu
- Respecte als seus béns, explica que va aportar 850 lliures del dot dels seus pares encara que fa constar que … no volgue dita ma muller regonexer dit diner no se per quina raho, que si jo no lo agues portat no se podia proseguir la causa contra la señora Frca de Monrrodon y Gelabert (cunyada de Francesca Despuig) i sens dit diner no se com auria sutentat y pagat tant de gasto per ella y sa familia de un fill, y una filla y dos fillastras, que casi puc dir, no se com ho passaven, que ha tots procuri acomodarlos ….
Pel que es dedueix dels testaments, Francesc Carreras i Francesca Despuig només van tenir un fill, Anton Francesc Carreras i Despuig.
Francesc de Carreras i Raguer va continuar les memòries que havia iniciat Pere Prat, el besavi de la seva dona. Per això va fer il·lustrar la “Memoria de les persones de nostron linatge” amb un armorial fet a finals del s. XVII o principis del XVIII. Un dels escuts conté els cognoms de la seva família: Carreras, Raguer, Riera i Aluja, un altre està dedicat a la família de la seva esposa: Despuig (cavallers de Corçà i Girona); Corcoll, de Cabanes; Prat, de Banyoles i Ferrer, de Roses i el tercer està dedicat a José de Felizes y Despuig, parent col·lateral de la seva muller.
El 1683 va començar un nou llibre de genealogies familiars basant-se amb la Memòria de Pere Prat però suprimint qualsevol referència a les professions artesanes dels avantpassats de la seva esposa (sastre, barber o ferrer) o la relació amb el remensa Pere Joan Sala, que no s’adeien amb la seva classe social.
Al document “Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig …” hi consta: “… vuy dia 13 de gener 1683, yo Francº de Carreras y Reguer”
Vegeu: Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer
Famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon
Francesc de Carreras i Raguer, va morir el 27 d’octubre de 1740, quan tenia aproximadament 90 anys. Segons el registre de defunció va signar un nou testament davant el notari Gavella.
Antoni de Carreras i Despuig
(? – Sant Pere Pescador, 1756)
Es desconeix el lloc i data de naixement, tot i que devia ser entre 1680 i 1690. Fill de Francesc de Carreras i Raguer i de Francesca Despuig, el 20 d’abril de 1702, Antoni es casa amb Maria Carles i Teixidor (1684), filla de Martí Carles i Suficiència Teixidor, de la família Carles de Torroella de Montgrí. El 1737, la família Carles va rebre el títol de noblesa, concedit per Felip V, en la persona de Marti de Carles i Teixidor, germà de Maria.
Antoni de Carreras va heretar del seu pare el títol de governador del comtat d’Empúries i quan, el 1736, el seu fill va signar capítols matrimonials, vivia a Castelló d’Empúries.
Antoni apareix amb aquests termes al document: Textos jurídics catalans. Lleis i costums II/13. Cort General de Barcelona. Procés familiar del braç militar. Generalitat de Catalunya ; Parlament de Catalunya, 2016
- Anthonius de Carreras et Despuig, domicellus in loco de Cabanes, diocesesis Gerunde, domiciliatus
- Item, quo ad personam Anthonii de Carreras et Despuig, loci de Cabanes, diocesis Gerunde, admitatur ut domicellus
Informació de la família Carles:
Antoni de Carreras i Despuig i Maria Carles, durant la guerra de Successió, van viure a Cabanes però també feren estades a Torroella de Montgrí, on nasqué algun dels seus fills.
El 18 de gener de 1733, una de les filles, Maria, va contraure matrimoni amb Pere Molar Julià, fill de Jaume Molar, de Llers i de Teresa Julià, de Fortià (més informació dels Molar). La cerimònia va tenir lloc a la casa Carreras de Cabanes, en presència de Quirch Molar, sacristà de Figueres, Francesc de Carreras i Raguer i Francesc Molar, preveres de Figueres.
El 1735, estant en bon estat de salut, Maria Carles va signar testament. En aquell any vivien quatre nois, Martí, Anton, Francesc i Josep i dues noies, Suficiència i Ofresina, però havien tingut més fills. Al testament determina:
- Nomenar marmessors el seu marit i el seu fill Martí.
- En el moment de triar sepultura mana que, si mort a Cabanes, vol que l’enterrin davant l’altar de Nostra Senyora del Roser i, si mort a Sant Pere Pescador, demana ser inhumada davant l’altar de Sant Pere Màrtir.
- Nomena hereu al seu fill Martí, vol que els seus tres fills Anton, Francesc i Josep estudiïn i que siguin assistits i mantinguts de la seva hisenda i que la seva filla Suficiència sigui dotada a càrrec de la seva hisenda. A Ofresina li deixa 725 lliures
- Cita que és propietària d’una heretat a Sant Pere Pescador (mas Llach de Teixidor) i a Vilademat
Antoni de Carreras va morir a Sant Pere Pescador, el 19 de juny de 1756 (pocs dies abans de la mort del seu nét) i va ser enterrat a Cabanes. El registre cita que tenia uns 65 anys, però és possible que sigui una errada ja que si havia nascut el 1691, difícilment es podia haver casat el 1702.
Maria de Carles va morir el 27 de desembre de 1760.
Un dels seus fills, Antoni, va ser doctor en dret a Figueres. Degué morir sense descendència ja que al seu testament signat el 1797, nomena hereu el seu renebot de Sant Pere Pescador, Sebastià Carreras.
Martí de Carreres i Carles
(Cabanes, 1708-1744)
Nat a Cabanes el 1708, va ser l’hereu d’Antoni de Carreras i Despuig i Maria Carles Teixidor i com el seu pare era Cavaller donzell en lo castell de Cabanes.
El 27 de setembre de 1734, Martí es casà amb Josepa Avinyó i Mach, filla de Pere Avinyó i Mateu de Peralada i Margarida de Mach i Pagés, de la família Mach d’Ullà.
Pere d’Avinyó i Mateu (Peralada, segles XVII – XVIII) va assistir com a representant del braç militar a les corts del Principat de Catalunya el 1701 i el 1706. Era fill de Pere d’Avinyó, de Vilatenim i nét patern de Joan d’Avinyó i besnét de Pere d’Avinyó.
Més informació de la família Avinyó:
Martí i Josepa van celebrar la cerimònia del casament el 29 de setembre de 1734, a Peralada, i l’endemà, van rebre la benedicció nupcial a la capella de Sant Sebastià de Cabanes.
El 3 d’abril de 1736, dos anys després del casament, signaven capítols matrimonials davant el notari de Peralada D. Felix Gavella. Segons els acords, Josepa rep de la seva mare i germà una donació de 4.000 lliures barceloneses, vestits, baguls i joies corresponents a la llegítima paterna i materna i 55 lliures de part de la seva tia i Martí es compromet a un dot del mateix valor. Mentre no rebin aquesta quantitat, Martí de Carreras podrà fruir de l’import dels censos i arrendaments d’unes propietats que la família Avinyó té a Sant Climent Sescebes. A: Arxiu Municipal de Salt. Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps. Codi: CAT AMS 501
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Martí i Josepa van tenir un fill, Vicenç (1735) i dues filles, Rosa (1738) i Margarida (1740), que va morir als 4 mesos.
Josepa d’Avinyó va signar testament davant el prevere de Cabanes, Francesc Fageda, l’11 de maig de 1741
- Elegeix com a marmessors el seu espòs i el seu germà Francesc
- Demana ser enterrada devant lo altar de nostra senyora del Roser ahon tenen la sepultura los de casa Carreras
- Vol que cada any se celebri l’aniversari a Sant Sebastià capella construïda dins lo poble ÿ en cas de faltar dita capella se aja de celebrar al altar de nostra senÿora del Roser de la igleisa parroquial
- Nomena hereu el seu fill Vicens i dota a la seva filla Maria Rosa amb 1.000 lliures
- Entre els testimonis hi consten D. Iñigo Bustillo, capità i D. Francisco Malpique, tinent
Martí de Carreras va morir el 25 d’agost de 1744, quan només feia 10 anys que s’havia casat. Com tots els Carreras va ser enterrat davant l’altar del Roser.
Uns anys més tard, el 2 de juliol de 1756, moria Vicens de Carreras i Avinyó, als 20 i pocs anys. Era l’únic noi de la família, de manera que l’heretat va passar a la filla Maria Rosa de Carreras.
Josepa d’Avinyó, vídua des de molt jove, degué anar a viure amb la seva filla a Olot, i allà va morir el 22 de juny de 1777. Va ser enterrada a l’església parroquial de Sant Esteve, a la sepultura de l’Obra.
Maria Rosa de Carreras i Avinyó
(Cabanes, 1738-1810)
Hereva de Martí de Carreras i Josepa d’Avinyó, va ser batejada a Cabanes el 19 de gener de 1738.
El 30 de juny de 1757, es casà amb el seu cosí Ignasi Conill, doctor en dret i Ciutadà Honrat de Barcelona, fill de Pere Màrtir Conill Ferrusola i de Raimunda Carreras Cruïlles, d’Olot. El matrimoni fou contret per medi de procurador.
El matrimoni devia passar temporades a Olot i a Cabanes, ja que si bé la majoria de fills van ser batejats a Olot, al menys un d’ells va néixer a Cabanes: (1758) Josep-Olot ; (1760) Maria-Olot ; (1761) Ramon-Cabanes ; (1763) Antoni – (1764) Ramona-Olot ; (1769) Joan-Olot ; (1771) Maria-Olot
El 1768, Rosa de Carreras va establir un plet contra els seus oncles Antoni de Carreras i de Carles i Eufresina de Carreras i de Carles, esposa de Josep de Vilanova, referent a l’herència de la propietat del mas Llach de Sant Pere Pescador. L’expedient aporta :
- El testament de la seva besàvia, Francesca Despuig, signat el 1715
- La donació del mas Llach de Teixidor (Sant Pere Pescador), atorgat a la seva àvia Maria Carles, el 1713
- L’arbre genealògic familiar
L’any següent, va ser Antoni de Carreras i de Carles qui va presentar un plec d’al·legacions a favor de les seves pretensions.
Al cadastre de Cabanes de 1779, Rosa Carreras hi consta com a la cinquena contribuent, amb una tributació de 537 rals.
Rosa de Carreras i Avinyó va ser enterrada a la capella de Sant Sebastià el 8 de gener de 1810, als 72 anys. Amb ella es va extingir el cognom Carreras de Cabanes.
El seu hereu, Antoni de Conill i de Carreras (Olot, 1763 – Cabanes, 1827), Ciutadà Honrat de Barcelona, va iniciar la nissaga dels Conill de Cabanes.
Més informació:
Bibliografia:
- Arxiu Municipal de Salt. Fons: Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps
- Carreras. A: surnames.com
- Família Carreras d’Olesa
- Font i Pons, Manuel. Els Cognoms de la gent d’Olesa (segles XIII-XX), 1992. Text mecanografiat
- Serra i Sellarés, Francesc. Els germans Picalqués, destacats militars manresans de la Guerra de Successió. A: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 106 (2011), p. 20-30
- Vendranes, Gusman ; Rullier, Chantale. Oli d’Olesa, la passió d’un poble (Vila d’Olesa ; 5) Ajuntament d’Olesa de Montserrat : Kao Corporation : Abadia de Montserrat, 1996
- Memòria interna d’activitats, 2008. Arxiu Nacional de Catalunya
- Família Carreras de Tàrrega
- Puig Bordera, Eduard. Els oficis consistorials de la Diputació del General de Catalunya a les vegueries de Cervera i Tàrrega, 1493-1714. Urtx: Revista cultural de l’Urgell, 24 (2010) pàg. 349-374
- El 1657 va tenir lloc la “Concesión de caballerato a favor de Luis Carreras, natural de Tárrega”. Archivo de la Corona de Aragón. ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,0312,nº 014
- Causa de José de Carreras Cruillas y de Rajadell, doncel de Tàrrega, (fill de Ramon de Carreras i Raguer) contra José Galceran Pinós y de Pinós, marqués de Barberà. Motiu: Posesión del dominio útil del castillo de Barberá y los derechos feudales sobre el lugar y su término. Archivo de la Corona de Aragón. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,14324
- 1720.- Causa de la comunidad de presbíteros de la iglesia parroquial de la villa de Valls, campo y arzobispado de Tarragona, contra Josep de Carreras, doncel, hijo del fallecido Raimundo de Carreras, y otros. Sobre el pago, por parte de herederos y sucesores, de la deuda de 250 libras en concepto de un censal, creado a favor de la comunidad actuante por parte de los doctores en ambos derechos Raimundo de Carreras de Reguer, Francisco Copons y otros fiadores, todos de la villa de Tàrrega. Archivo de la Corona de Aragón. ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,18315
- Planes i Closa, Josep M. Radiografia d’un municipi borbònic català: Persones i grups socials al poder a Tàrrega, 1715-1750. Pedralbes: Revista d’historia moderna, núm. 6 (1986) pàg. 101-128
- … la familia Carreres. La marginació a la qual són sotmesos els joves d’aquesta família nobiliaria de la vila sembla que ha d’obeir a motius clarament polítics… Dels tres germans, evidentment el cas fort és el del germa gran, Josep de Carreres i de Cruïlles, “magnífic”, cavaller i ciutadà honrat de Barcelona, un peix gros. De família poderosa, -casa de 700 lliurs per ex.- neix a començaments del XVIII i mor mes enllà del 1750 … és a la terna del 1726, i, quan aquesta es anul.lada, torna a ser-hi a la de gener del 1727 per a aquell mateix any, i sempre en primer lloc. Tanmateix, no surt. I torna a ser a d’altres ternes, com la del 1744, sense sortir tampoc. Clara marginació política…
Eusebi de Puig i de Conill (Figueres, 01/10/1890-París, 29/06/1927). Pintor
Cabanes - Alt Empordà 