Remença: Dret que el senyor podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la. (Diccionari de lInstitut d’Estudis Catalans)
Pagès o Home de remença: el pagès sotmès a la servitud d’estar lligat a la terra del senyor feudal i impossibilitat de deixar-la sense redimir-se pecuniàriament o d’alguna altra manera. (Diccionari català-valencià-balear)
Després de segles de servitud, a vegades no tan llunyanes de l’esclavitud, els pagesos catalans de mitjan segle XV van començar a organitzar-se i a reclamar la seva llibertat davant dels reis catalans
Els primers indicis de la revolta pagesa els trobem el 1424, quan es produeix una acció contra l’abat de Sant Pere de Rodes. El 1462, un grup de pagesos, a Mollet de Peralada, va atemptar contra el batlle de Sant Quirze de Colera, mentre també es rebien amenaces a l’abadia de Vilabertran. El 1485, ja a les acaballes del conflicte armat, els pagesos ocuparen Santa Maria de Lladó
Aquestes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella al rei Alfons a alterar la seva postura i a dictar en 1448 una reglamentació, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei per la seva intervenció. Amb aquesta finalitat es constituí un gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué, més de quatre-centes reunions controlades per un oficial reial. Convocats per repic de timbals i de campanes, corns o al crit de “via fora”, els pagesos de remença, amb una capacitat de mobilització i organització prodigiosa per l’època, s’aplegaren durant cinc mesos en esglésies, places, cementiris, castells o, fins i tot, algun edifici particular.
El 26 de març de 1449, Cabanes es va sumar a la convocatòria
La reunió es va fer a la plaça del castell.
Les disputes entre la monarquia i les corts, des del 1446 fins al 1458, amb la supressió de la remença, van empitjorar la situació i van preparar l’enfrontament bèl·lic.
La primera revolta remença es va iniciar el 1462, coincidint amb la guerra civil entre Joan II i la Generalitat. Els pagesos van fer costat al rei. Tot i això, quan, deu anys més tard, Joan II va guanyar la guerra, no va abolir ni les servituds ni els mals usos.
El 1485 va esclatar una segona revolta remença encapçalada per Pere Joan Sala. La rebel·lió acabà quan Ferran II va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). Aquesta sentència redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i altres abusos senyorials . Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets feudals.
L’Alt Empordà no va participar massa en tots aquests fets. Entre el comdemnats a la sentència arbitral de Guadalupe no hi figura cap empordanès. Tampoc no en consta cap entre els qui varen acudir en suport de la reina lloctinent i l’infant Ferran en el setge de la Força de Girona de 1462.
La promulgació de la sentència arbitral de Guadalupe, el 21 d’abril de 1486, va posar fi al conflicte armat però no l’acabà del tot. El text obria la possibilitat d’abolir els mals usos i aconseguir la llibertat, pagant 60 sous, 10 sous per cada mal ús. Aquesta taxa es podia pagar d’una sola vegada o mitjançant un cens anual de 3 sous, cada 21 d’abril. Durant l’època moderna encara es troben pagesos que estan obligats a aquests pagaments:
- Armentera (1754-1757)
- Creixell (1658)
- Palauborrell (1755)
- Pontós (1660 i 1743)
- Vilajoan (1566 i 1609)
- Vila-robau (1524 i 1609)
- … i s’ha trobat algun cens durant el segle XIX
Els pagesos també es trobaven obligats a pagar les rendes feudals i els delmes, i atorgaven als senyors la facultat de poder fer capbrevar o confessar les terres que tenien els seus vassalls, així com els censos i prestacions a què estaven obligats, personalment o pel domini útil de les seves possessions.
A partir de 1486, els enfrontaments continuen, tot i que canvien les maneres de fer. Les diferències entre senyors i pagesos es resolgueren via legislativa, en els tribunals o per la pugna amagada -i per tant difícil de documentar- entre l’intent d’exercir el control senyorial de la producció agrícola i la resposta pagesa del frau.
Més informació:
- Homs i Brugarolas, Ma. Mercè. Llibre del Sindicat Remença (1448 – 1449). Ajuntament de Girona, 2005
- Boadas, Joan. Els remences catalans del 1448. El PuntAvui, 29/07/2013
- Pons i Guri, Josep M. Relació jurídica de la remença i els mals usos a les terres gironines. Revista de Girona, 118 (1986)
- Revista de Girona
- La revolta remença, 118 (set.-oct. 1986)
- Passat i present dels remences (dossier). Revista de Girona, 310 (set.-oct. 2018) pàg. 66-95
- Els remences. La primera revolta pagesa que triomfa a Europa
- La qüestió remença (TV3.cat)
- “Història de l’Alt Empordà”. Girona : Diputació de Girona, Unitat de Publicacions, 2000. Pàg. 338-341
Documents:
Cabanes - Alt Empordà 