La Guerra Civil Catalana és l’enfrontament armat entre Joan II d’Aragó i els remences d’una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l’altre, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya. La mort de Carles de Viana, fill de Joan II,  serà l’excusa per a formalitzar l’inici d’una guerra que ja feia temps que es veia a venir.

Causes de la guerra:

• Les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa
• La lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona
• Les reinvindicacions dels pagesos de remença, que havien trencat l’estructura estable del camp català
• L’enfrontament polític entre els sectors privilegiats del país i la reialesa
• El desheretament i l’empresonament de Carles d’Aragó (1640) per part de Joan II
• L’enemistat sorgida entre Joana Enríquez i les autoritats catalanes mentre fou lloctinent del seu marit a Catalunya
• L’ajut militar que Joan II va demanar als francesos, oferint-los com a contrapartida els comtats del Rosselló i la Cerdanya (tractat de Baiona)

Les institucions catalanes van declarar Joan II enemic i el van desposseir de la Corona, que van oferir a diferents candidats. La guerra, que va durar deu anys, va acabar amb la victòria del rei i la rendició de Barcelona.

La guerra civil catalana va acabar d’arruïnar econòmicament i políticament Catalunya i va comportar la pèrdua de la supremacia de Catalunya dins de la Corona d’Aragó.

La Guerra Civil Catalana va viure alguns episodis a l’Empordà, que d’alguna manera van incidir en la vida dels cabanencs, si més no per les càrregues que suposaven la presència de tropes.

• El març de 1462 la reina Joana i el seu fill Ferran es traslladen a Girona.
• El juny de 1462 té lloc el setge de la Força de Girona, mentre el comte Gastó de Foix, gendre de Joan II, preparava per ordre del rei de França un gran exèrcit per envaïr Catalunya. El 20 de juliol, aquestes tropes eren al Voló i el 22 arribava a Bàscara.
• L’entrada dels francesos a l’Empordà va provocar una desbandada de la gent de la terra.
• El 1464 es va celebrar el Parlament de Castelló, que reunia els partidaris de la Diputació de la província de l’Empordà
• El 1467 es produí la derrota de les tropes de Joan II a la batalla de Viladamat. Destacà la presència de les tropes del rei de França.
• A l’Alt Empordà es van produir enfrontaments entre ciutats i pobles i fins i tot entre llinatges i famílies. Bernat de Rocabertí, de la baronia de Cabrenysi Pere de Rocabertí, senyor de Sant Mori estaven al costat del rei, mentre que Jofre, vescomte de Rocabertí lluitava a favor de la Diputació.
• En general la pagesia empordanesa va optar pel bàndol de la Diputació i també les viles de Figueres, Roses i Castelló. Però la majoria dels barons altempordanesos canviaren de costat diverses vegades.
• El gener de 1472 les tropes del rei van prendre Vilabertran i Figueres; el febrer, el castell de Quermançó; el març, Roses i el 19 de maig Peralada es rendia després d’un llarg setge, amb el compromís reial de confirmar-los els privilegis, alliberar el vescomte Jofre, empresonat des del 1465. Castelló no es rendirà fins el 20 de juny.
• Acaba la guerra a l’Empordà, però es manté la presència de tropes franceses des del 1475 fins al 1478

Més informació: 

• Guerra Civil (TV3.cat)
• Guerra contra Joan II (Enciclopèdia.cat)
• Viquipèdia
• “Història de l’Alt Empordà”. Girona : Diputació de Girona, Unitat de Publicacions, 2000. Pàg. 338-341
• Sobrequés i Vidal, S. Guerra Civil a l’Empordà (1462-1463). Rafel Dalmau, 1963 (Episodis de la història ; 46)