Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


Deixa un comentari

Llar d’infants

La primera llar d’infants de Cabanes es va obrir el setembre de 1982, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i d’uns pares i mares interessats en tenir aquest servei. L’alcalde, Vicenç Pellicer Cullell, va col·laborar personalment a tirar-ho endavant. Es va arreglar la planta baixa de l’escola de nens, s’hi van instal·lar lavabos adients i es va comprar el mobiliari i material necessari. L’educadora responsable va ser Montserrat Prats Lloveras, de Figueres, que junt amb l’auxiliar Pilar Alcántara Olmo, de Cabanes, van tenir cura dels 21 nenes i nenes matriculats. La llar va tancar a finals del curs 1984.

El 1985 l’escola bressol continuà amb una sola educadora, la Pilar alcántara, amb relació directa amb les famílies i s’hi va mantenir fins el 1987. El 1988, l’educadora fou Maria Dolores Castaño. En finalitzar el curs la guarderia va tancar degut per manca d’inscripcions.

El 23 de setembre de 2005, després de renovar la planta baixa es reobre l’escola bressol amb 28 infants de 0 a 3 anys. De juny a setembre de 2008, a resultes d’una fuita d’aigua, la llar es va traslladar al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Al sopar popular de l’AMPA de l’any 2008 es va fer un concurs de noms per a l’escola bressol i es va triar el nom de “Picacanya”.

El 2011 i a causa de les despeses que generava, la gestió l’escola bressol es va donar per concurs a l’empresa “Espai de joc i creixement”. La llar continuava essent municipal, l’Ajuntament assumia les despeses d’aigua, llum … i controlava les decisions que es prenien, mentre l’empresa assumia el pla pedagògic, la gestió i la sostenibilitat econòmica.

El setembre de 2016, la llar d’infants de Cabanes s’acull al Pla experimental de primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals.  Els infants del primer cicle formaran part del nombre d’alumnes de l’escola i per tant l’horari i calendari escolar dels alumnes de primer cicle d’educació infantil serà el mateix que els dels alumnes de l’escola. L’Equip Directiu de l’escola també ho és del primer cicle d’educació infantil i la mestra és la tutora d’aquest grup i s’ha de coordinar amb l’educadora.


Deixa un comentari

Centre Cultural Antoni Ribas de Conill

Vist el mal estat de la casa que la família Brusés tenia al carrer Colom, a principis dels anys 80 del segle passat, l’Ajuntament de Cabanes va comprar la finca i, després d’enderrocar l’edifici, habilità l’espai com a parc urbà.

També es va comprar el paller que es trobava a la cantonada del carrer Escoles. Aquest edifici es rehabilità per destinar-lo a centre juvenil. El 1986 s’aprovà el projecte de reforma es demanà subvenció a la Direcció General de la Joventut i a la Diputació. La inauguració va tenir lloc  el 14 de maig de 1988.

El 1990 degut a la poca assistència en els mesos d’hivern, el local juvenil tancà temporalment i amb el temps va anar variant la seva funció. El 2003 era seu electoral i s’hi feien cursos d’informàtica o manualitats.

El 15 de maig de 2004, s’inaugurà un espai de lectura preparat per anar-hi a llegir el diari, revistes o contes infantils, amb la previsió d’equipar-lo amb cafetera o màquina de begudes. L’espai també estava destinat a lloc de reunió de les associacions i a exposicions. Des d’aquest moment el Local Juvenil passa a anomenar-se Centre Cultural. En aquells moments es tenia el projecte d’ampliar el centre dotant el primer pis amb una biblioteca, ordinadors, televisor i DVD.

El 13 de març de 2005, l’espai va rebre el nom de Centre Cultural Ribas de Conill, dins el marc dels actes celebrats a Figueres i Cabanes en homenatge a l’astrònom,  amb motiu del 70è aniversari de la seva mort.

Degut al retard de les obres de la nova escola i per no haver de posar un mòdul prefabricat, el curs 2006/07 la planta baixa del Centre Cultural, que havia servit d’espai de lectura i esbarjo, va passar a ser una aula més de l’escola. Mentrestant s’adequava el primer pis per a diferents activitats: tallers de memòria, extraescolars, reunions, espai de lectura, servei d’internet…

Al Butlletí  de l’abril del 2009 s’informava que estava previst de reobrir el Centre i que a petició d’unes “cabanenques molt actives” a més del que hi havia abans: màquina de cafè, diaris i revistes, hi hauria una petita biblioteca formada per unes  quantes donacions de llibres i que l’espai també faria la funció de punt de trobada per xerrar, cosir, llegir o fer-hi algun cursert. L’espai seria gestionat per les mateixes persones que n’havien sol·licitat la reobertura i que serien les encarregades de mantenir-lo en condicions i, conjuntament amb l’ajuntament, de dur-hi a terme activitats. Tot i que l’espai va estar pensat per a la gent gran, s’hi farien coses adreçades al poble en general. L’octubre del mateix any, un grup de veïns van convocar una reunió amb l’objectiu de veure com es podien organitzar després que l’Ajuntament havia manifestat el seu vist-i-plau a l’acondicionament del Centre Cultural per oferir un espai per a la gent gran i a l’hora centre de reunions i demés activitats.

Actualment el Centre Cultural Antoni Ribas de Conill està format per planta baixa i pis. Mentre el pis és utilitzat com a menjador escolar, local de l’AMPA de l’escola i aula destinada a la realització d’activitats extraescolars i cursos per a adults, la planta baixa és la seu del Casal d’Avis

El Centre, que compta amb una petita biblioteca, premsa diària, ordinador amb connexió a internet i màquina expenedora de cafè, és obert al públic de tres a set de la tarda, però també té altres usos. Els matins serveix com a aula on s’imparteixen cursos i tallers adreçats majoritàriament a la gent gran. A la tarda és lloc de trobada de les persones que volen llegir els diaris o les publicacions periòdiques subscrites per l’Ajuntament, jugar a cartes o altres jocs de taula, fer tertúlia, participar als tallers de labors, etc. Els vespres està a disposició d’entitats o grups de veïns que vulguin reunir-se o portar a terme activitats culturals de petit format (unes 25 o 30 persones) com poden ser presentacions de llibres, xerrades, tallers, reunions mensuals del Club de Lectura, etc.

L’estiu del 2016, després de rebre una donació de la família Minobis-Bech, de Figueres, amb l’ajuda d’unes voluntàries, s’ha fet l’inventari del fons i s’han registrat i processat tots els llibres de la biblioteca. També s’han comprat noves prestatgeries.

Biblioteca del Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Relació de documents de la biblioteca
catàleg

El 7 d’octubre de 2016, s’inaugura la reforma i organització de la biblioteca amb 900 documents procedents de fons propis, de la cessió dels veïns i de la donació de la família Minobis-Bech (272 documents, la major part dels quals són novel·les).

Aquest fons està format per enciclopèdies generals i temàtiques (cultura, història, geografia, medi natural…), llibres de coneixements agrupats per matèries, un recull de documents sobre Cabanes o relacionats amb el poble, novel·les, poesia, teatre, així com un petit lot de llibres infantils.

A la sala del centre Ribas de Conill també s’hi pot trobar premsa diària: «El PuntAvui», el «Diari de Girona», el setmanari «Hora Nova» i algunes revistes, entre les que destaquen: «Alberes», «Revista de Girona», «Top Girona» i “Gidona”. Des del dia de la inauguració la biblioteca compta amb una col·lecció d’exemplars de la revista “Cavall Fort”, cedides per Lluís Fabregat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’estiu del 2016, gràcies a la col·laboració de la Glòria, una estudiant figuerenca, i d’unes voluntàries es va procedir al registre i localització dels llibres. L’organització dels documents, tot i que basada en sistema que regeix les biblioteques públiques, s’ha simplificat molt per reduir les tasques de gestió de les noves entrades i facilitar el manteniment de l’ordre als prestatges.

Vídeo realitzat per Glòria Fernández-Liedo amb la col·laboració d’Alba Morollón. El document descriu el procés d’organització de la biblioteca del Centre Cultural Ribas de Conill que es va portar a terme l’estiu del 2016. La projecció va tenir lloc el dia 7 d’octubre de 2016, en el marc de la presentació de la biblioteca i de la reforma del local.

préstec

Normes de préstec

Relació de matèries del fons de la biblioteca:

  • Literatura
    • Narrativa (N)
    • Poesia (P)
    • Teatre (T)
  • Coneixements
    • Enciclopèdies i obres generals (0)
    • Societat (3)
    • Ciències (5)
    • Salut (61)
    • Cuina (64)
    • Art (7)
    • Història (9)
      • Cabanes – Història local (9 CL)
    • Geografia i viatges (91)

Inauguració de la biblioteca

Bibliografia:


6 comentaris

La sembra de pinyons

Més informació:
Racó de Sant Isidre   |   Local de Sant Isidre  |  Cartells de la festa |  Díptics “La sembra de pinyons”  | Fotos de la representacióVideos de la representacióBall de Sant Isidre: partitura

La Sembra de Pinyons de Cabanes és una manifestació de teatre popular única a tot Catalunya i que ha estat representada des de finals del s. XIX. Se celebra el tercer diumenge de maig, dins la Festa Major de Sant Isidre.

Breu ressenya històrica

logoEls orígens de la festa de «La sembra de pinyons» es remunten a l’any 1869 en motiu de la fundació d’una Societat de Socors creada sota l’advocació de Sant Isidre. Als seus estatuts ja hi consta que tots els anys se celebrarà una funció religiosa en honor del seu patró.

L’11 de maig de 1871, el diari «El Ampurdanés» explica que: Según se nos ha dicho, la Sociedad de socorros mútuos de Cabanas, se propone celebrar el aniversario de su fundación el dia de S. Isidoro …. saldrá la histórica y alegórica carreta tirada por dos bueyes adornada con profusión de lazos y flores … dirigiéndose a la plaza en donde se trazarán varios surcos y se sembrarán piñones

El 1882 el cronista de la publicació «La Unión» ens explica que a les vuit del matí es farà una cercavila acompanyant una carreta que repartirà pinyons als veïns i el 1893, una nota publicada a La Vanguardia ens descriu una festa semblant a l’actual: … un gayán simula arar el espacio que coge la plaza mayor del pueblo, a medida que otro, vestido de santo, va delante sembrando piñones, con gran contento de los chiquillos…». Una altra nota de La Vanguardia de l’any 1928 ens parla de la Societat «Caridad y Recreo» com a organitzadora de la festa i dóna a conèixer el repartiment dels personatges de la representació: Josep Terrats, actuant com a Sant Isidre; Teresita Planella, de rebostera i Joan Tuèbols i Joan Pellicer fent de mossos.

La primera foto que ens ha arribat la situem al 1940, amb Josep Rebarter com a Sant Isidre i Maria Serra Massot com a rebostera. El noi del pa fou Josep Serra i Miquel Massot portava el barral.

El 1942 va ser el primer any que es va tancar la plaça amb cordes i el 1950 Sant Isidre va canviar l’abric que l’havia caracteritzat per un vestit semblant a l’actual.

Antigament, la representació teatral de Sant Isidre feia referència a la vida del sant, però no tenia cap argument prefixat i el diàleg era improvisat. No va ser fins el 1960 que Josep Rebarter i Bech, sense sortir-se de la tradició, va escriure un guió i es van incorporar les figures de l’amo i l’àngel, qui recita el poema escrit per Ramon Bech.

Aquests últims anys s’ha donat un impuls a la festa incorporant-hi la participació d’un grup d’infants que aprofiten el moment de l’esmorzar per convidar els assistents a acompanyar-los amb els «isidrets».


Text de la representació de Sant Isidre –  (Josep Rebarter i Bech, 1960)
El poema de l’àngel va ser escrit per Ramon Bech

Goigs i cançons dedicats a Sant Isidre

Refranyer:
Quan sant Isidre és arribat / tot el blat ja és igualat  —  Per sant Isidre / el blat comença a treure espiga  —  Per sant Isidre el melonar / ni nascut ni per sembrar  —  Sant Isidre, favater, / roba faves qui no en té  — Sant Isidre llaurador / s’emporta la pluja’/ i porta el sol.


2016-díptic  –  2027-díptic  –  2018-díptic2029-díptic  –  2020-Sant Isidre “confinat” (Recull de vídeos)


Representació de la sembra de pinyons (19/5/2019)
Video a càrrec de “centsetesports

– Capítol 1 –

– Capítol 2 – 


recull_historic

Recull històric de la representació (incomplet)

Bibliografia:

Fotos de la representació:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Recull de premsa:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Díptics

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Racó de Sant Isidre

El “Racó de Sant Isidre” és un petit espai que es troba al c/ Espolla, just al costat de la plaça, on antigament hi havia una casa que es va enderrocar per facilitat la mobilitat.

En aquest espai desaprofitat, el 2013 s’hi van instal·lar uns plafons amb un seguit de fotos de la representació de la sembra de pinyons, des del 1940 fins a l’actualitat. La inauguració va tenir lloc el 17 de maig.

S’ha vist que les fotos eren d’interès per a les persones que visiten ocasionalment el poble, però hi faltava informació, per això per la festa de Sant Isidre de 2018 l’espai es va complementar amb un plafó explicatiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Local de Sant Isidre

Un dels objectius de la Comissió de Sant Isidre era tenir un espai, un «petit museu», on guardar i exposar el vestuari, materials i estris que necessiten per portar a terme la representació de la sembra de pinyons i així donar un «valor afegit» a la festa i revaloritzar el nostre patrimoni cultural i tradicional.

El 2107 es va decidir d’aprofitar una part del magatzem de darrera el local social per cedir-lo a la comissió. Aquest espai s’ha condicionat amb mobiliari antic restaurat per algunes persones de la comissió i amb un armari-expositor. El 19 de maig de 2018 es va presentar al poble en una jornada de portes obertes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més fotos: Facebook (Àlex Hernández)

Cartells de la festa de Sant Isidre

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ball de Sant Isidre: partitura

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


2 comentaris

Escola – Guerra Civil

Vegeu també: Mestres – s. XX

Situació de l’escola de Cabanes, l’any 1936
Font: Arxiu Municipal de Cabanes

Locals (incautats per l’Ajuntament i aptes per a ensenyament)escola de cabanes, 1936

  • Un edifici de nova construcció destinat ja per a Escola i fet construir expressament pel fill del poble Josep Pagès Dalmau, i que per no haver-se fet el traspàs continuava a mans dels seus hereters
    • Cabuda: 50 alumnes, que és el cens escolar de la població
    • Condicions: conté roper, despatx pel mestre i biblioteca, pati d’esbarjo, waters, …
  • El 29 d’agost, es constata:
    • que caldria implantar una Escola mixta de pàrvuls. … pel que fa a l’Escola de pàrvuls que s’ha de crear, serà necessari habilitar un edifici dels varis que hi ha a la població adeqüats per aquest comès i posar-hi el material convenient …
    • que a la població hi ha edificis adeqüats per a residència de tots els mestres
  • Can Turà.  Casa senyorial incautada per a dedicar-la a Escola de pàrvuls.
    • Dins la “Relació de les apropiacions efectuades per les organitzacions polítiques, sindicats, etc.” tramitada l’11 de desembre hi trobem l’anotació: Josep Pagés i Turà, casa situada al carrer Colon, nº 26, destinada a Escola de pàrvuls. En un altre document del 10 de febrer de 1937, on s’hi detalla la relació de “Béns apropiats o intervinguts de persones faccioses” s’hi descriu: Un edifici de Dolors Bassols, situat al carrer Colon, 26, i destinat a Escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser d’utilitat per Escola. Fins ara no s’han trobat documents que confirmin que can Turà fos habilitada com a l’escola, però alguns cabanencs recorden haver anat a “estudi” a can Turà i que la classe es feia al primer pis, al menjador de la casa.

Personal

  • El nombre de personal és suficient, però convindria canviar els mestres perquè els dos que actualment exerceixen (Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop) són caracteritzats elements de dreta i de conviccions religioses ben declarades.
  • La plaça de mestressa de l’Escola de pàrvuls va ser ocupada per Concepció Pomés Marcó

Cens escolar

  • infants de 3 a 6 anys: 38
  • infants de 6 a 14 anys: 75
  • joves i noies de més de 14 anys que volen cursar estudis superiors: 7

Documents
Emesos per l’Ajuntament i el Comitè Antifeixista de Cabanes, poc després del cop d’estat de juliol de 1936

  • Agost, 19.- Informe adreçat al Sr. Miquel Santaló. Comissari delegat d’Ensenyament de Girona per manifestar-li la situació de l’escola de Cabanes: edifici, material, personal,…
  • Agost, 29.- El Comitè antifeixista local i l’Ajuntament demanen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres la recusació dels mestres Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop i sol·liciten nous mestres, així com també un altre mestre o mestressa per a la l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població. També informa de les condicions de l’edifici, el material disponible i el cens escolar de Cabanes.
  • Octubre, 2.- Carta adreçada a l’Escola Nova Unificada de Figueres demanant que els alumnes Ramon i Josep Bech Descamps i Joana Trinc Cusí dels masos Mirapigues i Sepulcre, del terme de Peralada, puguin continuar a l’escola de Cabanes per ser més aprop i també perquè en època de pluges no es poden desplaçar a Peralada.
  • Novembre, 2.- La Corporació municipal acorda recollir a la casa Vilanova, de Figueres, el material escolar destinat a l’Escola de pàrvuls.
  • Novembre, 3.- L’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.
  • Desembre, 12.- Notificació adreçada a la Conselleria de Cultura. Escola Nova Unificada de Barcelona, informant-los de la presa de possessió de la mestressa de l’escola de pàrvuls Concepció Pomés Marcó, nomenada pe CENU de Figueres, a la qual li donà possessió el dissolt Comitè antifeixista local, sense que consti enlloc cap acta de presa de possessió. A l’acta municipal del 14 de novembre ja s’havia acordat subvencionar a Concepció Pomés Marcó, Mestressa de l’Escola de pàrvuls de nova creació en 225 pessetes al mes en paga als treballs que realitza, en pro de la cultura local, ja que de moment el Comitè de l’Escola Nova Unificada, de Figueres, va ordenar als Ajuntaments que tinguessin cura del seu sosteniment a fins que la Generalitat ho coordinés tot.
  • 1939, 13 de gener. L’alcade Ramon Prunella certifica que Juan Bautista Muntada va exercir de mestre a Cabanesfins el dia 1 de novembre de l’any anterior.

Actes del Ple Municipal

  • 25/12/1937.- S’acorda treure les teules de l’edifici abans destinat a escoles, a fi de què, si cau la teulada que està molt malmesa, al menys les teules no es trenquin.
  • 05/02/1938.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble….. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
  • 09/04/1938.- … es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. …
  • 31/10/1938.-  … Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.

Punts programàtics del Comitè comarcal de l’Escola Nova Unificada de Figueres

  1. Supressió de l’Educació Confessional i Dogmática.
  2. Escola obligatoria a tots els infants de 3 a 14 anys.
  3. Formació del Front Pedagógic que segueixi el mateix voler de les Milícíes Antifeixistes.

El 26 de maig de 1939 l’Auditoría de Guerra de la 4ª Región militar demana a l’alcalde de Cabanes informi del antecedents del “Maestro Nacional José Argelés Compta”, destinat a Cabanes i natural de Cabanelles.

Bibliografia:


1 comentari

Manresa – 2015

En motiu del seu cinquè aniversari, el 25 d’octubre de 2015, el Club de lectura de Cabanes va organitzar una sortida a Manresa per visitar l’exposició  “VilaCloses. Un home i un artista lliure” i conèixer la ciutat.

ManresaReportatge fotogràfic

Manresa, cor de Catalunya

Hem d’agrair a la Roser Vila i l’Àngels Pellicer, l’excel·lent organització de la diada i també el reportatge fotogràfic de l’Àngels.

manresa


4 comentaris

Jaume Coll i Bosch (1817-1887)

Jaume Coll BoschJaume Coll i Bosch (Llers, 1817- 1887), mestre de Cabanes entre 1840 i 1876.

Història personal

Fill de Silvestre Coll, pagès, i d’Anna Bosch, va néixer a Llers el 24 de juliol de 1817.

Després de signar capítols matrimonials, el 2 de febrer de 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, filla de Josep Porterias, de Cabanes i de Maria Riera, de Mollet d’Espolla.

Casament de Jaume Coll

Aquest any, Jaume ja era mestre del poble i amb ells es va iniciar una nissaga de mestres.

El 1874, la seva filla, Margarida Coll Porterias, es va casar amb Joaquim Ripoll Lloveras que també era mestre de Cabanes,  i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Jaume Coll i Anna Porterias van tenir vuit fills i en van sobreviure quatre:

  • 1843.- Joaquim. Fuster de professió,  el 1864, es va casar a la Catedral de Girona, amb Rosa Lluch Curas i el 1891, es tornava a casar a Olot, amb Cecília Jordà i Costa.
  • 1850.- Joan. Jornaler, es desconeix si es va casar
  • 1852.- Margarida. Casada amb el mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras
  • 1855.- Joaquima. Casada a Cabanes, amb Miquel Hubach Batllori (1857-?), el  1876

Jaume va signar testament a Figueres el 12 de febrer de 1886, tenia 68 anys. Les disposicions testamentàries determinaven que l’hereva seria la filla petita, Joaquima, cosa extranya en aquells anys. El motiu podria ser degut al fet que Joaquim, l’hereu, va ser fuster i va marxar del poble i Joan, el segon fill havia anat a l’Havana com demostra una carta enviada al seu pare des de Barcelona, el setembre de 1877, potser sense el consentiment patern.

… Sobre todo padre, no se me haga U. el tonto en remitirme todo cuando le pida; pues que sin saberlo puedo hallarme alli en la Isla con varios trabajos y con algun dinero poderlos remediar, con U. confio siempre.
Me es bastante triste como le manifesté el separarme de soldado, pero en fin, en Dios confio de todo.
Creo embarcar el dia 22 segun manifiestan, al llegar a la Habana ya le escribiré…

Un document del febrer del 1887 i un altre d’octubre de 1888 constaten la seva defunció que va tenir lloc el 10 de gener de 1887.

La família Coll-Porterias ha donat nom a dues cases del poble:

  • can Daniel mestre,  en record de Daniel Hubach, fill de Miquel Hubach Batllori i Joaquima Coll Porterias i nét del mestre Jaume Coll Bosch
  • ca l’Emilia mestra, nom que prové de l’Emília Ripoll Coll, néta, filla i esposa d’un mestre.

Història professional

Jaume Coll va ser un dels mestres més antics de la província. Va obtenir el títol de mestre quan encara no existien les Escoles Normals. Va ser mestre de Masarac durant cinc o sis anys.

Una carta de recomanació, signada per l’Ajuntament de Besalú el 1842, ens fa pensar que Jaume Coll degué treballar un temps en aquesta població, abans que el 15 de setembre de 1940 ocupés la plaça de mestre de Cabanes, tot i que no va ser fins el 1843 que l’Ajuntament de Cabanes va signar l’acta de nomenament, tres mesos abans que obtingués el títol de Maestro de Escuela primaria elemental. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll havia fet l’any anterior.

A banda de la feina de mestre, també va actuar com a procurador de l’Hospital de Cabanes, secretari municipal i recaptador d’impostos.

El 1848 va signar un nou contracte i plec de condicions amb millores salarials i deu anys més tard, l’abril de 1858, demanava certificats de bona conducta al capellà i al consistori i les còpies del títol de mestre i de la partida de baptisme, sense que se’n pugui saber el motiu.

El 1868, en el marc de la Revolució coneguda amb el nom de La Gloriosa, va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres. El 1870 demana al consistori un certificat de bona conducta, possiblement per avalar la seva reincorporació, i el 1872 va haver de fer front a les queixes d’alguns pares que li recriminaven que no dedicava prou atenció a l’escola.

El 2 de juny de 1876, després de quasi 40 anys de servei al poble, va prende possessió de la plaça de mestre de l’escola de Massanes, gràcies a una permuta amb el seu gendre Joaquim Ripoll. El motiu del canvi d’escola podria haver estat motivat pels problemes que va tenir amb alguns veïns, durant el sexenni democràtic o revolucionari o, més probablement, per facilitar la plaça al seu gendre ja que, pocs dies després de la presa de possessió, Jaume Coll va renunciar a la plaça per causa de la seva avançada edat i de la malaltia pulmonar que l’afectava.

Documents

1817, 25 de juliol.- Registre parroquial del bateig de Jaume Coll, celebrat a la parròquia de Llers el 25 de juliol. Els padrins foren el Sr. Jaume Daunis, cirurgià i Magdalena Bassaguañas, fadrina, tots de Llers.

Jaume Coll-bateig

1840, 15 de setembre.– Jaume Coll pren possessió de l’escola de Cabanes, tot i que no obtindrà el títol fins el 1843. En un ofici signat a Cabanes el 28 d’abril de 1842, Jaume Coll exposa que:

… en 15 setiembre 1840, previa la manifestacion de la … la autoridad local de este pueblo, me coloqué en él pa dedicarme a la enseñanza de los niños, estableciendo una escuela pública

1842, 24 de gener.- L’Ajuntament de Cabanes atorga poders a Jaume Coll per cobrar els impostos, censos, pensions, lloguers i altres crèdits de l’Hospital de Caritat [document]

… otorgaban todo su poder cual de derecho se requiere y es necesario a Jayme Coll vecino del mismo pueblo para que por dichos otorgantes, sus personas, voz y derecho representando, pueda percibir y cobrar de todas y cualesquiera persona las cantidades de dinero, frutos, creditos, pensiones de censos y censales, precios de arriendos, alquileres de casas, laudemios, foriscapios y todos los demás derechos y creditos del mencionado hospital de caridad, con tal que no escedan de mil ducados otorgando y firmando las cartas de pago y demas resguardos que se le pidan

1842, 20 d’abril.- L’Ajuntament de Besalú, signa un certificat de recomanació a favor del mestre Jaume Coll.

Certificamos como visto y atendido el merito y circunstancias recomendables de D. Jayme Coll Maestro de primera educacion del pueblo de Cabanas

1842, 28 d’abril.- Jaume Coll remet un ofici on fa constar que viu en una casa llogada per l’Ajuntament que aquest li ha de pagar 1100 rals de sou que és el mínim que li correspon i que la Comissió d’instrucció primària del poble li ha marcat les normes que ha de complir quant a les retribucions que pot cobrar als alumnes:

  • los que aprendiesen á leer, escribir, gramática española y aritmética pagarían 8 (rals?) mensuales
  • 6 los que que no se dedicasen más a tres de dichos ramos
  • 4 (rals) los que aprendiesen de leer y escribir
  • 2 los que solamente aprendiesen a leer
  • Ademas prescribió la comision que hubiese de enseñar gratis la decima parte de los alumnos, recayendo este beneficio en los mas pobres.

També informa que:

… habito una casa alquilada por el ayuntamiento y que en el año de 1841 percibi los 1100 (rals) de dotacion y a pesar de todo esto hay en el dia alguna resistencia a satisfacerme otra retribucion y el ayuntamiento no se resuelve a verificar el reparto, sin que VE se sirva disponerlo
… Yo hubiera deseado acompañar á VE el acuerdo de mi admision y demas que ocurrio, pero en los pueblos de corto vecindario no siempre se observan las debidas formalidades y asi es que no consta en la secretaria nada de lo que precedio a mi admision por maestro …
… Suplico a VE respetuosament se sirva mandar al Ayuntamiento de Cabanas que proceda á repartir los 1100 (rals) de la dotacion para satisfacerme, esta cantidad que es el minimum que corresponde á los maestros, continuando en suministrarme casa para mi habitacionJaume Coll-contracte

1843, 9 de gener.- Nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions signades per
l’Ajuntament i el mestre. Al document queden reflectides i aprovades les reclamacions que Jaume Coll citava a l’ofici del 28 d’abril de 1842

el alcalde y ayuntamiento acordamos y establecemos el nombramiento por maestro de educacion primaria publica a Don Jayme Coll vecino del mismo y profesor publico de dicha instruccion

1843, 25 de gener.- Capítols matrimonials signats per Jaume Coll i Anna Porterias, en poder del notari Josep Draper

1843, 20 de febrer.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a colector (recaptador d’impostos)

Cuentas que rinde el infrascrito Jayme Coll como colector que fue de las tierras comunales y parte de los impuestos todo perteneciente al año proximo pasado de 1842 …

1843, 29 d’abril.- S’expedeix el títol de Maestro de Escuela primaria elemental a favor de Jaume Coll

D. Jaime Coll natural de Llers provincia de Gerona de edad de veinte y cinco años ha acreditado en debida forma haber sido examinado por la comision de examenes de la provincia de Gerona conforme a lo dispuesto en la ley … en las materias siguientes, a saber: Religion y Moral, Lectura, Escritura, Aritmetica, Gramatica castellana, Ortografia y Metodos generales y especiales de enseñanza, correspondientes a la instruccion primaria elemental … y merecido la nota de superior i el número segundo

1848, 5 de febrer.- Nou nomenament de Jaume Coll com a mestre de Cabanes i plec de condicions que anul·la el document signat el 1843. Segons el nou contracte passa a cobrar 2000 rals anuals, ha d’ensenyar més matèries (ortologia, caligrafia, religió i moral) i ha d’actuar com a secretari i recaptador. El document també constata que és mestre de l’escola de nenes i que l’Ajuntament li adjudica un tros de terra per a hort. [document]

y ademas dos pedacitos de tierra llamados vulgo artigal que de muchisimos años en esta parte estan destinados al maestro de dicha instruccion del referido pueblo pagados estos de los fondos del comun

Jaume Coll, contracte

La jornada escolar era de sis hores, tres al matí i tres a la tarda

4. De obligacion estara el maestro a la escuela tres horas por la mañana y otras tantas por la tarde, las que empezaran por la mañana a las ocho en el invierno y a las siete en el verano y por la tarde a la una en todo el año

1848, 22 de març.- Estat de comptes que Jaume Coll emet com a procurador de l’Hospital de Caritat de Cabanes

Cuentas de cargo y data que rinde el infrascrito Jayme Coll procurador del Hospital y Caridad mayor de este pueblo de Cabanas pertenecientes a los años 1842, 43, 44, 45 46 y del 47, de todo lo cobrado y entregado en dichos años de su administracion a saber

Jaume Coll-hospital

1858, 6 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’Ajuntament (Vicente Sabater, alcalde; Antonio Ramis, regidor 1º; Jose Pages, regidor 2º; Juan Planas, regidor 3º; Francisco Fortià,regidor 4º; Salbador Pi, sindico); i la Comissió local d’instrucció pública de Cabanes (Vicente Sabater, presidente; Jose Oliba, teniente; Juan Vidal, regidor; Pelegrin de Carreras [metge de Cabanes]; Mariano Pous; Vicente Ramis; Juan Caritg, cura parroco) Joaquin Prim, secretario

Certificamos: Que D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria elemental completa durante los diez y ocho años que dirige la escuela publica de esta poblacion ha observado una buena conducta moral y politica por cuyo motivo las corporaciones que suscriben no han tenido que dirigirle amonestacion alguna ni relativamente al magisterio ni a otra especie; al contrario merece la confianza de la mayoria sensata de la misma poblacion, por su buena enseñanza, tanto en los fundamentos de la Religion Cristiana y sana moral com en las demas materias que comprende la espresada instruccion …

1858, 12 d’abril.- Còpia del títol d’instrucció primària, emès el 29 d’abril de 1843

1858, 13 d’abril.- Còpia del registre de bateig de Jaume Coll, celebrat el 25 de juliol de 1817.

… Certifico: que en uno de los libros de Bautismos que obran en el Archivo de esta parroquial Iglesia se halla una partida que traducida fielment del Ydioma catalan al castellano es como sigue:
A los veinte y cinco del mes de julio del año mil ochocientos diez ÿ siete … he bautizado a Jayme … nacido el dia antes hijo legitimo ÿ natural de Silvestre Coll labrador ÿ de Ana Bosch consortes de Llers

1858, 19 d’abril.- Certificat de bona conducta signat per l’alcalde, Vicenç Sabater, i el lloctinent del rector, Martí Fontanilla.

Certificamos: que D. Jaime Coll casado profesor de instruccion primaria de este pueblo durante los diez y ocho años que reside en el mismo y tiene a su cargo la direccion de la escuela, ha observado una buena conducta tanto politica como en moral, ni que haya dado motivo de queja a autoridad alguna, antes bien siempre obediente y sumiso á aquella...

certificat de bona conducta

1862, 17 de setembre.- Jaume Coll i la seva esposa Ana Porterias paguen 500 rals, import de la redenció de dos censos:

  • Un a favor de l’hospital de Llers (32 rals al 8% = 400 rals)
  • Un a favor de l‘hospital de Cabanes (8 rals al 8% = 100 rals)

doy por redimidos los censos de que se trata así com por abolidos todos los demas derechos que los referidos Hospitales tenian

1863.- El diari “El Ampurdanés” de 18 de gener cita un Jaime Coll, de Cabanes, informant que dóna 20 rals per a la suscripció a favor del: inventor del Ictineo Monturiol.

1868.- Jaume Coll va ser destituït per la Junta Revolucionària de Figueres, en el marc de la Revolució de 1868 o La Gloriosa

… Las juntas rebolusionarias del partit de Figueras tenian facultad del general Pierrat de fer en sas poblasions lu que be els aparegues y en esta de Cabanas desemplearen al mestra Jaume Coll que tenia mes de 30 añs de antiguitat y pusaren a Jose Pous perque era ynteresat seu que sols era pasat y tabe tragueren al Sr Rechtor Juaquim Geli que abitaba aqui desdel 7bre de 18.. y que marxes ynmediatamen y que dins 24 horas tingues la rechturia desembarrasada… (Crònica de Pere Serra i Prim)

1870, 17 d’octubre.- Certificat de bona conducta, signat per l’alcalde, els regidors i el síndic. Possiblement el necessitava per reincorporar-se a la plaça de mestre de Cabanes després de la seva destitució. El document diu:

Certificamos: Que D. Jayme Coll y Bosch profesor de instruccion publica de este pueblo es sugeto de buena conducta y buen proceder, tanto en politica como en moral; que desde el año de mil ochocientos cuarenta ha desempeñado actualment el magisterio de esta poblacion a satisfaccion de la generalidad de los vecinos de la misma; habiendo varias veces presentado á examenes públicos á los niños que dirige, los cuales han dejado satisfechos los deseos de la Corporacion que suscribe; que en los primeros años de desempeñar el magisterio que dirige, con la asignacion era solamente de doscientas setenta y cinco pesetas desempeñaba tambien la Secretaria del Ayuntamiento y segun hemos oido decir a varios individuos de los Ayuntamientos de aquella fecha cumplio debidamente su mision

1872, 24 de novembre.- Es reuneix el Consistori municipal i la “Junta de Escuelas” per fer front a les queixes d’alguns pares sobre el comportament del mestre, Jaume Coll. La “Junta de escuelas” estava formada per: Anton Aguer, Joan Matas i Oliva, Josep Rebarté, Climent Aguer i  Josep Pomés.

Jaume Coll, mestre

… el objeto de haberlos reunido era para enterarlos que habia recivido algunas quejas de varios padres de familia que el profesor de instruccion publica de este pueblo abandonaba la escuela faltando a sus obligaciones para atender a otros asuntos de su interes particular …    …  acuerdan, que: por esta vez se le dispensa de las faltas cometidas por el citado profesor D. Jayme Coll, y que en adelante á contar desde hoy se vigila y que a la primera reincidencia por cualquier concepto sin el previo permiso para ello de la Junta de Escuelas y Ayuntamiento, se proceda enseguida a la formacion del correspondiente espediente de Cargos para su pronto e inmediata destitucion

1876, 19 de maig.- Nomenament com a mestre de Massanes. Pren possessió el 2 de juny.

Título de Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas a favor de D. Jaime Coll. Registrado nº 313, fóleo 13
Don Julian Casaña y Leonardo rector de la universidad literaria de Barcelona.
Por cuanto atendiendo a las circunstancias que concurren en Don Jaime Coll he acordado nombrarle en virtud de permuta Maestro de la Escuela pública de niños de Massanas con el haber anual de ochocientas veinte y cinco pesetas y demas emolumentos que le confiere la ley… Dado en Barcelona a diez y nueve de mayo de mil ochocientos setenta y seis…
En fecha 2 de junio del corriente año 1876 la Junta local de Instruccion publica de este pueblo ha dado posesion del destino que acredita el precedente nombramiento a D. Jaime Coll profesor de instruccion primaria. Massanas fecha ut supra …

1876, 10 d’octubre.- Se li va admetre la dimissió de l’escola de Massanes, amb reserva de drets. Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona Año II, 32, 10/10/1876.

1886, 12 de febrer.- Testament signat davant el notari de Figueres, D. Antoni de Puig i Descals.

1887, 25 de gener.- Masjoan, Joan. Necrología.  A: «Boletín de Primera Enseñanza»

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fonts:
Arxiu familiar de Josep Hubach i Carolina Nogués, actes municipals,
crònica de Pere Serra i Prim, premsa local, registres parroquials


Deixa un comentari

Escola i mestres – s. XVII-XVIII

Relació d’alguns mestres que exerciren a Cabanes entre els segles XVII i XVIII

Joan Manÿalic

1643

  • El 7 de juny de 1743, bategen a Joan Josep Dalmau, fill de Sebastià Dalmau i de Maria. Els padrins foren, Joan Manÿalic estudiant i lo present any mestre de dit Cabanes i Maria Andarrer de la vila de Castello de Ampurias.

? Altimira

1689

  • El 24 d’octubre de 1689, se celebra el casament entre Esteve Salvyre (fill de Farriol Salvyre, teixidor de Cabanes) i Anna Maria Ventós (filla de Joan Ventós, pagès de Sant Climent).
    Els testimonis de la cerimònia foren Nofre Pomés, bracer i … Altimira, mestra de escola de Cabanas.

    • Esteve Salvyre era germà de  Maria Salvayre, que tres anys abans havia protagonitzat el miracle de la muda de Cabanes.

Pere Bach

1698

  • El 14 de març, Pere Bach mestre de minÿons del lloch ÿ castell de Cabanes, signa testament. El document ens mostra les seves relacions personals i familiars i altres curiositats
    • Relacions socials.-
      • Marmessors.-  Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes; Josep Puig i Casadevall, pagès de Cabanes i Onofre Terrades, baster de Figueres.
      • Testimonis.- Rafel Brugat, vidu treballador; Francisco Fernandes, alferes de la Compañia de D. Manuel de Aranda; Rafel Ribas, traginer de Castelló d’Empúries; Francisco Calvo, soldat de cavalls de la mateixa companyia; Pere Joan, pastor habitant de Cabanes; Baptista Pastoret, habitant de Cabanes; Jaume Martí, bracer. Els dos militars devien estar allotjats a la casa Puig Casadevall i els altres podien ser treballadors de la família.
      • Domicili.- El testament fou signat a la cambra i casa de Josep Casadevall, pagès de Cabanes (segurament l’antiga casa Romaguera del carrer Canal)
    • Família.- Beneficiaris dels béns: Maria Bofill, vídua i germana de Pere; Isabel Bach, vídua i cunyada; Gerònima Bach, donzella i neboda. No hi ha constància d’esposa i fills, pel que cal suposar que fos solter o vidu sense descendència
    • Curiositats.-
      • El poble li deu uns mesos de salari i l’import acordat per la seva participació en enterros: … mano que los manumissors cobrian tots los meus deutes tant de celari del mestrat me deu la Vila des del primer de juny de 1697 a fins vuÿ dia present als 14 mars 1698, com tambe de les messades, enterros ÿ altres deutes me estaran devent

Francesc Llauró

1703

  • El 16 de setembre, bategen a Joan Llauró, fill llegitim y natural de Francesc Llauro mestre de escola de dit lloch y de Esperança Llauro muller sua. Joan mort el 1705 i al registre s’hi repeteix: Joan Llauro albat fill de Francesch Llauro mestre de la escola de Cabanes y de Esperança Llauro muller sua.

Martí Dalmau

1711

  • El 20 de maig, bategen a Maria Planas. El seu padrí va ser Martí Dalmau llicenciat i mestra de Cabanas natural de Las Escaulas

Josep Casadevall

1747

  • L’1 de desembre, bategen a Francesca Roca Sorrell. El seu padrí va ser Joseph Dalmau mestre de minyons habitant en dit lloc 

Joan Bonavia

1787

  • El 18 de novembre, Joan Bonavia, mestre del lloch y castell de Cabanas … fill  … de Joan Bonavia sastre y de Eularia Bonavia y Mir signa testament en la casa del Hospital davant el capellà Julià Roca. Morí sense descendència i nomenà hereva la seva esposa Francesca Casals


5 comentaris

Escola i mestres – s. XX

Escola de nenes (1936) Foto: Pere Serra Colomer

Maria Esteba, Francesc Gilabert, Soledat Nart, Mateu Coll, Ramon Tamarit, Trinitat Pou, Teresa Colls, Maria Butiñà, Josep Mas, Francesca Pradel, Pilar Serra, Josep Argelés, Joaquim Ibero Isern, Joan Trull, Geroni Falgàs, Josep Ylla

 

Vegeu també:

Escoles de Cabanes (Construcció: 1927 i 1930)
Escola de Cabanes-Guerra Civil
Relació de mestres de les comarques de Girona del 1911 al 1951

1893/1916.- Maria Esteba Matlleria. Mestra de les nenes des de 1893 a 1916

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1893/1920.- Francesc Gilabert Catà. Mestre dels nens des de 1893 a 1920.

  • 1920.- El mestre de Cabanes don Francesc Gilabert ha establert la Mutualitat escolar en sa escola. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 13/3/1920

1911.- Els dies 28 de Maig i 4 de Juny tingueren lloch els exàmens a les escoles públiques, dirigides pels mestres D. Francesch Gelabert i Da. Maria Esteva. L’acte fou presidit per les autoritats locals. A:  La Veu de l’ Emporda, 17/6/1911, pàg. 3

1916/1921.- Maria Campmol Fraxanet. Mestra de nenes. … les mestresses de Cabanes i Castelló d’Empúries, donya Maria Campmol i donya Remei Bosch, han establert en les respectives escoles la Mutualitat escolar. Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 6/3/1920.

1921/33.- Mateu Coll Juncà (1895-?). Mestre dels nens des de 1921 a 1933 (A: AHG170-16-T2-681 diu Segell escola de nenserròniament que es va jubilar el 1924). Natural de Santa Pau, fill de Joan Coll Salavia i Maria Juncà Dorca. El 1922, es va casar a Cabanes amb Dolors Pich Cabana.

Bibliografia:

Recull de premsa:Firma

  • 1920.- És mestre de Cabanelles. Ha pres possessió de l’escola de nens d’aquest poble (Cabanelles), en qualitat d’interí, don Mateu Coll. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”, 31/1/1920.
  • 1932.- El dia 24 del mes que som, els alumnes i ex-alumnes de l’Escola Nacional de nois dirigida per el Sr. Mateu Coll, faran una excursió sota el següent itinerari: Figueres, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, S Feliu de Guíxols, Llagostera, Cassà de la Selva, Girona, Figueres i Cabanes. Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R. 18/6/1932

1924/29.- Soledat Nart Condò ( o Narb Coudo). Mestra de les nenes des de 1924 a 1929

escola de nenes

Principis del segle XX

  • 1924.- Han estat nomenades mestresses de Capmany i Cabanes,
    respectivament, les senyores Pilar Josa i Soledat Nart
    . La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”,  17/5/1924
  • 1925.- Carta de Soledad Nart dirigida a Bernat SarrieuFONS AGA191-93 / Mossen Jusèp Condò Sambeat. Documents privats de Bernard Sarrieu. Els originals es troben a: Archives Départementales de la Haute Garonne
  • 1927.- Va sol·licitar obtenir drets passius màxims. La Veu de l’ Empordà: setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres, 13/8/1927
  • 1928.- Soledat Nart i Mateu Coll van participar activament en la visita pastoral del Bisbe. …los colegios de ninos y niñas con sus profesores don Mateo Coll y dona Soledad Nart … Pronunciaron discursos de salutación al Prelado el niño Luis Mir y la niña Delia … El Ampurdán,  12/5/1928

1929/30.- Trinitat Pou Vila. Mestra de nens i nenes els anys 1929-1930

1930/33.- Teresa Colls i Prunell. Mestra de les nenes els anys 1930-1933

  • 1929. Han estat nomenades mestresses provisionals de Cabanes i Padret i Marsà (Vilanova de la Muga) Na Teresa Colls Prunell i Na Maria Comas Vinardell, respectivamentVeu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 21/12/1929.
  • 1931.- Las alumnas de la escuela nacional de Cabanas, acompañadas de su inteligente profesora doña Teresa Colls Prunell verificaron una atractiva excursión a La Bisbal, Palamós, Palafrugell, faro de San Sebastián, La Escala y Ampurias. Por la noche dieron un animado colorido paseando por la Rambla de esta ciudad. L’autonomista, 22/10/1931
  • 1933.- La maestra nacional de Cabanas señorita Teresa Colls Prunell ha sido nombrada para una de las plazas de los grupos escolares de Barcelona. Nuestra enhorabuena. L’autonomista, 24/03/1933

1932.- Josep Maria Molinet Calverol. (Figueres, 22.XII.1910 – 12.II.1995)

1933-?.- Ramon Tamarit Pérez. Mestre dels nens l’any 1933

  • 1933, 12 de juliol.- Va pronunciar la conferència «Com deu ésser l’Escola segons la Constitució Espanyola” al local del Sindicat Agrícola,  seu de L’Associació Instructiva i Recreativa «Joventut Democràtica». Empordà Federal : setmanari d’U.F.N.R., 29/7/1933
  • 1933/34.- Apareix a les llistes d’aspirants a una plaça d’interí. L’autonomista, 8/12/1933 – L’autonomista, 21/02/1934

1933.- Maria Butiñà Vila. Mestra de nens i nenes l’any 1933 (interina)

  • 1932.- Apareix en una llista d’aspirants a interins, substitucions o suplències. L’autonomista, 07/09/1932

1934.- Josep Mas Dalmau, mestre dels nens

1933/34 i 1936/76.- Francesca Pradel LLop. Nada el 27 de gener de 1911. Mestra de les nenes els anys 1933-34 i 1936-1976

  • El curs 1928/29 apareix a la llista de noies que han obtingut el títol de mestra. A: Puigbert i Busquets, Joan. La Normal i el magisteri primari a Girona (1914-1936). Tesi doctoral, 1984
  • El 1935 se li concedeix el trasllat de l’escola de Vilafant a la de Cabanes. A: Diari de Girona: d’avisos i notícies, 29 de novembre de 1935, pàg. 4
  • El 29 d’agost de 1936, el Comitè antifeixista i l’Ajuntament s’adrecen al Comitè de l’Escola Nova Unificada de Figueres  … en mires al suprem interès de la localitat, per tal de que siguin substituits inmediatament els mestres de la poblacio, Josep Argelés Compte i Xaviera Pradel Llop, ja que per la seva significació reaccionària i per les seves idees declaradament catòliques, pal·lesament demostrades a través de la seva llarva convivència entre nosaltres, representen un perill per la causa republicana i una provocació constant pels veïns del Municipi aimants de la llibertat i del progrésso·licitem ens siguin destinats un nou mestre i una nova mestressa (d’esser possible un matrimoni) així com també un altre mestre o mestressa per a que tingui cura de l’Escola mixta de pàrvuls que és de necessitat implantar en aquesta població …
  • El 10 de juliol de 1940 és nomenada Secretària de la “Junta Local de Subsidio al Combatiente”, en qualitat de vídua de un “combatiente por la Causa Nacional”
  • El 1954 ascendeix de categoria. Escuela Española, 688, 14 d’abril de 1954
  • El 1961 es citada a l’Escalafón del Magisterio amb 25 anys i 6 mesos de plaça amb propietat. Escuela Española, Sup. 1064 de 16 de març. Madrid, 21 de març de 1961
  • El 1964 se li assigna un sou de 30.480 ptes. BOE, 147, 19 de juny de 1964, pàg. 7965

1934/36.- Pilar Serra Bech. Mestra de les nenes els anys 1934-1936 (interina)

1934/41 i 1948/54.- Josep Argelés Compte. Natural de Cabanelles. Mestre dels nens des de 1934 a 1941 i des de 1948 a 1954

  • El 29 d’agost de 1936, juntament amb Xaviera Pradel, va ser recusat pel Comitè antifeixista i l’Ajuntament

1936/?.- Concepció Pomés Marcó (?-1977) Filla de Benet Pomés Caritg i de Dolors Marcó Estela, de Cabanes. El 1936 va ser nomenada mestressa de l’Escola de pàrvuls

1936/?.- Narcís Heras. El 3 de novembre, l’alcalde informa que es faran classes nocturnes gratuïtes per a adults, a càrrec del mestre Sr. Narcís Heras, essent les hores de classe de set i mitja a vuit i mitja del vespre i l’edat mínima per a poder-hi assistir 14 anys.

1937/?.- Maria Rosa Sancho. Possiblement treballava amb els infants refugiats

?/1938.- Juan Bautista Muntada. El 13 de gener de 1939 l’alcalde Ramon Prunella certifica que va exercir de mestre a Cabanes fins el dia 1 de novembre de l’any anterior.

1938.- Anna Cusí (nenes)

1941/46.- Joaquim Ibero Isern. Mestre dels nens des de 1941 a 1946 que va passar a residir a Barcelona. A Cabanes vivia amb la seva esposa Concepción Ribalaiga i el seu fill Lluís.

1946.- Jaime Dilmé Brugada. Mestre dels nens (provisional, 1 mes)

1946/48.- Joan Trull Hospital. Mestre dels nens des de 1946 a 1948

1948/49.- Josep Argelés Compte. Mestre dels nens

1954/1955.- Jeroni Falgàs Riera. Mestre dels nens els anys 1954-1955. També va ser substitut de Josep Ylla durant uns quants cursos

1955/1974.- Josep Ylla Brugat. Fill de Florenci Ylla Pagès, de Viladamat i de Ramona Brugat Gibert, de Cabanes. Mestre dels nens des de 1955 a 1974

1967/68.- El 10 d’octubre Angelina Pujolar Castañer es nomenada mestra interina

1968/70.- El 10 de juliol Cèlia Sala Solatges rep el nomenament definitiu de Mestra de Cabanes. El 30 d’agost de 1970, deixa l’escola de Cabanes per anar a un nou destí

1969.- El 29 de novembre, Josep M. Bosch Colls és nomenat mestre substitut, per malaltia de Josep Ylla

1970/71.- El 16 de setembre entra com a mestra provisional Mercè Marcos Grau

1971/98.- El 31 de juliol es nomena la mestra Carme Ferrer Clusells

1974/75.- Àngel Tetilla Fuentes

1975.- Juan J. Hoyos García

1975/80.- Joan Masó Geli

1980/81.- Miquel Macau Pagès

1981/82.- Margarida Renart Prujà i Rosa Maria Dorca

1982/1991.- Neus Roca Sellas

1993/94.- L’escola forma part de la ZER Canigó

1998.- Tanca l’escola de Cabanes. La mestra era Carme Ferrer. El local de l’escola de nens es va cedir a la Unió Esportiva Cabanes i a l’escola de nenes s’hi feia el Casal d’Estiu

Documents (Arxiu Municipal de Cabanes i Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà)

  • 1939.- “Cuenta de trabajos hechos en la escuela de niñas”. ACAE110-114-T1-466
  • 1940.- Se acordó que el delegado de cultura D. Vicente Gimbernat hiciera gestiones para lograr sea destinado un maestro a esta población. Acta Ple Municipal del 14 de gener.
  • Entre 1948 i 1950 es va projectar de construir al carrer Escoles, cantonada carretera de Pont de Molins a Peralada (c/ Colon), una vivenda per als mestres . A l’Arxiu municipal de Cabanes es conserven els projectes de l’arquitecte Claudio Díaz, però la construcció no es va portar a terme.
    • 1948.- Plano para la construcción de una casa vivienda de un Sr. Maestro. Claudio Díaz, arquitecte (març, 1948). Una carpeta amb: projecte/memòria d’habilitació de l’antiga escola de nens per a vivenda, plànols, memòria i projecte.
    • 1950.- Proyecto de casa vivienda para los Sres. Maestros (en el antiguo local-escuela y almacén contiguo) Claudio Díaz, arquitecte (nov. 1950) Una carpeta amb: projecte/memòria, plànols, plec de condicions i pressupost (3 exemplars)
  • 1955/69.- Constitució de la “Junta Municipal de Enseñanza”. Llibre amb les actes del 28/3/1955; 6/3/1957; 13/1/1969 (A: Arxiu Municipal de Cabanes)
    • 1955/1980.- Documents diversos sobre la “Junta Municipal de Enseñanza” i altres relacionats amb les escoles
  • 1960.- Expedient de petició a la Diputació Provincial de Girona de compra d’una ràdio per l’escola de nenes. Petició formulada per l’alcalde a instància de la mestra municipal.  ACAE110-114-T1-15
  • 1961.- Dos pressupostos per pintar l’escola de nenes. ACAE110-114-T1-464
  • 1965.- Amb motiu de l’augment de població, en especial immigrants del sud d’Espanya, es demana la creació d’una escola de pàrvuls
  • 1967.- Es demana la creació d’una nova unitat de nenes
  • 1974.- El 15 de febrer, l’Ajuntament i la Junta de Enseñanza decideixen rescindir el contracte de la casa del C/ Canal, 12 (Can Vanover) que tenien llogada en concepte de casa del mestre.

Recull de premsa:

  • Escola de nens i escola de nenes/Llar infantil (1927 i 1930). A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona
  • Construcció de les escoles.  La comarca : semanario de vida Empurdanesa, 125 (15/1/1927)
  • Josep Pagès i Dalmau
  • Comissió d’Història de l’AMPA de les escoles de Cabanes. + de 100 anys d’escoles a Cabanes. Cabanes, 2009
  • Relació de mestres de les comarques de Girona del 1911 al 1951. Conté: Nom – Població – Categoria – Escola – Data possessió
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 16/04/1893
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 10/12/1913
    • Maria Esteba Matlleria Cabanes Propietària Nenes 01/10/1915
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/06/1916
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/09/1918
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 18/03/0189
    • Maria Campmol Fraxanet Cabanes Propietària Nenes 01/04/1921
    • Soletat Narto Condo Cabanes Propietària Nenes 29/04/1924
    • Soletat Narto Condo Cabanes Propietària Nenes 01/07/1924
    • Trinitat Pou Vila Cabanes Propietària Nenes 03/05/1929
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/06/1930
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/09/1931
    • Teresa Colls Prunell Cabanes Propietària Nenes 01/01/1933
    • Maria Butiñá Vila Cabanes Interina Nenes 23/06/1933
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Interina Nenes 03/09/1933
    • Pilar Serra Bech Cabanes Interina Nenes 19/11/1934
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 23/01/1936
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1940
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1941
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1942
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1947
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes 01/01/1949
    • Francisca Pradell Llop Cabanes Propietària Nenes
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 14/10/1893
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 04/07/1914
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/09/1918
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/08/1919
    • Francisco Gilabert Catá Cabanes Propietari Nens 01/04/1920
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 11/02/1921
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/04/1921
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/07/1924
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/09/1931
    • Mateo Coll Juncá Cabanes Propietari Nens 01/10/1932
    • Ramon Tamarit Pérez Cabanes Interí Nens 23/06/1933
    • José Mas Dalmau Cabanes Interí Nens 18/01/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 15/09/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/09/1934
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/01/1940
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/09/1941
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/01/1942
    • Joaquín Ibero Isern Cabanes Interí Nens 01/01/1945
    • Jaime Dilmé Brugada Cabanes Propietari provisional Nens 01/10/1946
    • Juan Trull Hospital Cabanes Propietari provisional Nens
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/09/1948
    • José Argeles Compta Cabanes Propietari Nens 01/01/1949


2 comentaris

6a Passejada històrica

6a Passejada6a Passejada històrica. Escriptors que parlen del nostre poble (24 de juliol de 2015)

Des del 2011, l’Ajuntament de Cabanes organitza passejades i xerrades per donar a conèixer la història del poble.

En aquesta sisena edició, s’ha decidit canviar el format de l’activitat. Enguany en cada punt del recorregut es llegeix un text introductori i un text d’un escriptor que parla d’un fet o d’un personatge relacionat amb aquell indret. Els lectors són integrants del Club de lectura de Cabanes, veïns i infants.diapositives

La pluja no ens va permetre fer el recorregut tal com estava programat. Aquest dia, les lectures van tenir lloc al Local Social acompanyades d’unes diapositives que ens van ajudar a situar-nos a cada indret. Només al final, poc abans de fosquejar, el temps va aclarir i vam poder visitar el cementiri i la font del camí de Peralada.

L’activitat es va tornar a programar el dia 26 de setembre.

Recull de premsa:

Recorregut i lectures:cartell passejada 2015

  1. Escales de l’Ajuntament
    1. Oració al Crist de la tramuntana, de Carles Fages de Climent
    2. Festa de Sant Isidre. A: Fiesta. La Unión, 14/05/1882, p. 3
  2. Mas de Can Ribas
    1. Carta d’Antoni Ribas a Carles Rahola. Fons Carles Rahola i Llorens (SGDAP)
  3. Font del camí de Peralada
    1. Serra Mont, Joan. Cabanas. A: Ampurdán, 18/01/1956, p. 7
  4. Cementiri. Tomba d’Antoni Ribas
    1. Serra Mont, Modest. Más sobre el astrónomo Don Antonio Ribas de Conill.  A: Canigó. Revista literaria, 01/08/1957, p.19
  5. Plaça de l’Ajuntament. Can Llombart
    1. Llombart i Palet, Josep. El metge cirurgià Josep Llombart i Pagès. A: “Personatges il·lustres de l’Alt Empordà”, AIiAS, 2008, p. 46
  6. Capella de Sant Sebastià
    1. Montsalvatje, F. Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia y diócesis de Gerona. Olot, 1908-1910. Vol XVIII. Pàg. 40
  7. Carrer de la Torre. Ca l’Enric Cullell
    1. Enric Cullell Sagols (1897-1937). A: Padrosa Gorgot, Inés. “La Principal de Peralada”. Ajuntament de Peralada, 1990
  8. Escales de la Torre
    1. Cabanes. A: Vayreda i Trullol, Montserrat. Els Pobles de l’Empordà. C. Vallès, 1984
  9. Font de les manies. Can Carreras
    1. Eusebi de Puig i de Conill. A: Seguranyes, Mariona. “Atles paisatgístic de les terres de Girona”. Diputació, 2010
  10. Parc de Can Brusés
    1. Un poble mesopotàmic i tradicional [fragment]. A: Guillamet i Tuèbols, Joan. “Coses i gent de l’Empordà”. Selecta, 1972

Organitza: Club de Lectura de Cabanes
Col·labora: Ajuntament de Cabanes i Ràdio Cabanes

Llibret amb el recull de les lectures


4 comentaris

Escola i mestres – s. XIX

Escoles  |  Mestres

D’acord amb el que determinava a la secció IV, títol II, capítol IV, de la Ley de Instrucción Pública de 9 de septiembre de 1857, coneguda com a Ley Moyano,  els pobles havien de tenir una “Junta de primera enseñanza” formada per l’alcalde, un regidor, un eclesiástic i tres o més pares de família. Les competències d’aquestes Juntes eren:

  • Informar a la Junta Provincial en los casos previstos por esta ley y demás en que se les consulte.
  • Promover las mejoras y adelantos de los Establecimientos de primera y segunda enseñanza.
  • Vigilar sobre la buena administración de los fondos de los mismos Establecimientos.
  • Dar cuenta a la Junta Provincial, de las faltas que adviertan en la enseñanza y régimen de los Institutos y Escuelas puestas a su cuidado.

Cabanes tenia la seva pròpia Junta encara que, segons les ocasions, se l’anomenés “Junta de escuelas” o “Junta local de instrucción publica” i que cap capellà en formés part, al menys entre 1872 i 1875, potser degut a que el 1873 es va declarar la Primera República.

El 1887 es requereix a l’Ajuntament un nou edifici escolar: Ordenar al Ayuntamiento de Cabanas proporcione al Maestro público otro local-escuela que reúna las debidas condiciones, significándole que se acudirá al Sr. Gobernador civil en caso de incumplimiento. La Nueva Lucha, 19/03/1887

Les actes del ple  i altres documents de l’Ajuntament de Cabanes ens mostren l’activitat de la Junta local, reprovant el comportament del mestre Jaume Coll, atenent l’Inspector, proposant l’ampliació de l’escola o nomenant el nou mestre, Joaquim Ripoll.

Escoles

Oficis i altres documents:

1840, 14 d’agost.- Ofici de la «Comisión de la Instrucción Primaria de la provincia de Gerona» notificant que D. Pedro Abdón Anglada ha presentat una queixa al·legant que l’Ajuntament ha donat la seva plaça de mestre a Pelegrino Carreras i que reclama la seva reincorporació i l’abonament del sou.

Actes municipals:

1873, 3 de novembre.- Juan Muñoz, Señor Inspector de las escuelas de la provincia es reuneix amb l’Alcalde i la Junta per demanar la seva opinió sobre el funcionament de les escoles. Es constata que hi ha absentisme escolar i algunes mancances materials. Signen: l’alcalde, Juan Pou;  l’inspector Joan Muñoz; el vocal Vicenç Hortal i el secretari, José Lleonsi

por hoy no tienen ninguna queja formal que esponer si bien que aun entendian podian obtenerse mayores adelantos; a lo cual el señor inspector manifesto su conformidad puesto que habia echo las mismas observaciones si vien echó de menos asiduidad en la asistencia de los niños y falta de algunos medios materiales … la enseñanza. Invitados sobre esto a dichos señores dijeron que tan pronto les fuera posible entregarian parte de material y personal a los referidos maestros

1875, 17 d’octubre.- L’alcalde, Jaume Pallicer, convoca el Consistori i la Junta municipal per decidir la compra l’un solar per poder ampliar l’escola i l’edifici de l’Ajuntament. L’import del solar és de 150 ptes. Per l’Ajuntament signen: l’alcalde, Jaume Pallicer; Josep Ribas, Miquel Bolasell, Rafel Aguer i Joan Pey. Per la Junta municipal signen: Rafel Aguer, Albert Bigas, Joan Tuèbols, Pere Abricb, Antoni Gimbernat, Josep Serra, Pere Roca, Josep Gimbernat, Pere…, Vicenç Riquet, Jaume Miró i Josep Costa.

el objeto de la sesion era a consecuencia de ampliar la casa consistorial y escuela publica añadiendo el solar que poseen una compañia de Castellon y esta contiguo a la casa consistorial cuyo importe de venta es el de ciento cincuenta pesetas … … y visto que la escuela publica no tenia local suficiente para contener los alumnos que avitan á ella y que no puede ampliarse sin la compra del mencionada solar

Recull de premsa:

Mestres

Jaume Coll, Joaquim Ripoll, Francesc Gilabert, Maria Esteba
Més informació: Escoles i mestres – s. XX

Rafael Pumarola

El 3 de juny 1838 fa de testimoni del matrimoni entre: Salvador Gimbernat Calciner, de Vilabertran i Maria Tuèbols Pomés, de Cabanes. “…El Sr. Rafael Pumarola maestro de niños de esta ….”

Jaume Coll i Bosch (1817-1887)

Natural de Llers, el 1843, es va casar amb Anna Porterias Riera, de Cabanes iniciant així una nissaga de mestres cabanencs. La seva filla, Margarida Coll Porterias (1852-?), el 1874 es va casar amb el també mestre de Cabanes, Joaquim Ripoll Lloveras i la seva néta Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896, es va casar amb Francesc Gilabert Catà, un altre mestre de Cabanes.

Vegeu: Jaume Coll i Bosch 

Joaquim Ripoll Lloveras

Joaquim Ripoll (1851-?) natural de Vilasacra era fill de Joan Ripoll i Rosa Lloveras. El 14 de març de 1874, es va casar amb Margarida Coll Porterias, filla del mestre Jaume Coll.

Una de les seves filles, Emília Ripoll Coll (1875-?), el 1896 es va casar amb Francesc Gilabert Catà, el nou mestre de Cabanes

1875. És nomenat mestre de Massanes i poc després fa una permuta amb el seu sogre, Jaume Coll i Bosch, i ve a Cabanes.

1876, 7 de juny.- Acta del nomenament del Sr. Joaquim Ripoll com a nou mestre de Cabanes. Signen el document, l’alcalde, Jaume Palliser; el vocal, Josep Oliba; el vocal Jaume Miró; el vocal, Josep Gimbernat; el vocal, Josep Terrats; el secretari, Joaquim Prim

Nomenament de Joaquim Ripoll, mestre

… habiendose presentado D Joaquín Ripoll, maestro de Instrucción Primaria, con el correspondiente título y credencial, expedidos por el Ilmo Sr Rector de la Universidad literaria de Barcelona en diez y nueve del próximo pasado Mayo, los cuales acreditan el nombramiento a su favor del cargo de maestro publico de niños de este pueblo, debía dársele posesion de dicho destino, con arreglo á lo que dispone la vigente ley de Instruccion Pública; y ordenó al infrascrito Secro. leyera en alta voz los referidos título y credencial, al objeto de entererarse de los mismos los Señores vocales de la Junta; lo cual verificado por aquel funcionario, se puso en seguida en posesion de la Escuela pública de niños de este pueblo al indicado D. Joaquin Ripoll, con las formalidades prescritas por las leyes, órdenes é instrucciones vigentes, reconociéndole …tal desde este acto y ofreciéndole guardar y hacerle guardar y respetar todas las prerogativas inherentes á su cargo

1881. Té  5 anys i mig d’activitat profesional, era mestre de Cabanes amb un sou de 825 ptes. anuals i aspirava a la plaça de Vilasacra.

1887. Apareix com a mestre de Cabanes, amb més de 10 anys de servei,  en un llistat de mestres de la “Junta de la instrucción pública de la provincia de Gerona”. A: La Nueva Lucha. Diario de Gerona, 12/07/1887.

1893. Essent mestre d’Argentona obre expedient de permuta amb Francesc Burniol,  mestre de Sant Pere Pescador. Es reconeix a Esteve Trayter com a habilitat de Joaquim Ripoll, mestre de Sant Pere Pescador.

Cartes al director i recull de premsa:

Francesc Gilabert Catà

Francesc Gilabert era natural d’Albesa (Lleida).

El 1886 rep el títol professional i és nomenat mestre interí de Castellciutat i el 1888 passa a Alàs.  El 1890 havia estat proposat per a l’escola de L’Escala, amb un sou de 500 ptes. El 1982 se li adjudica l’escola de Torroella de Fluvià però presenta la renúncia i el 1893 va ser nomenat mestre de Cabanes, amb un sou de 625 ptes.

El juliol de 1896, es va casar amb Emília Ripoll Coll (1875-?), filla del mestre Joaquim Ripoll i néta de Jaume Coll.

Va ser mestre de l’escola del poble des de 1893 a 1920.

Recull de premsa:

Paula Terradas Fontcoberta

Filla de Joaquim Terradas i Maria Teresa Fontcoberta, va ser batejada a Olot el 17 de febrer de 1830. El 10 de gener de 1862 es va casar a Cabanes amb Josep Tuèbols Deviu (Cabanes, 23/2/1836), fill de Miquel Tuèbols Pomés, de Cabanes i de Maria Deviu Suñer, de Cantallops.  Van tenir uns quants fills nats a Cabanes.

El 1887 apareix amb una antiguitat de 26 anys, 10 mesos i 10 dies. A: La Nueva Lucha, 31/3/1887, pàg. 3

L’any següent apareix en una llista com a mestra de 3a categoria, núm 25 de l’escalafó i un sou de 50 pts. A: La Nueva Lucha, 19/4/1888, pàg. 3

El 1891 demana la jubilació per haver arribat a l’edat reglamentària. A:  Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona : Año XVII Número 38 – 1891 septiembre 22

Es va jubilar a finals del 1891 essent mestra de Cabanes, però es desconeix quan va entrar a la nostra escola.

Remitir a doña Paula Terradas, Maestra de Cabanas, la Real Orden por la que se le concede la jubilación por edad reglamentaria. A: El Noticiero. San Feliu de Guíxols, 6 de des. de 1891, pàg. 2

Boletín de primera enseñanza de la provincia de Gerona : Año XVIII Número 7 – 1892 febrero 16

1891-1899. Expediente de clasificación de jubilación nº T-41 de la maestra de Cabanes (Gerona) Paula Terradas Fuenteberta. Signatura: AGA,62,02768,0041. Codi: ES.28005.AGA//AGA,62,02768,0041

Maria Esteba Matlleria

Maria Esteba, mare d’Abelard Fàbrega Esteba, va ser mestra de Cabanes des del 1893 al 1916.