Poesies i dites sobre Cabanes
| Cabanes A: Vayreda i Trullol, Montserrat; Roura, Lluís [pintures]. Els Pobles de l’Empordà. Figueres : Carles Vallès, 1984Sobre un pla que arreu perfila els canyissos i els xiprers, on sovint s’alça una vila que té places i carrers amb cases color d’argila,aflora la de Cabanes amb matriarcal orgull cenyida per les vessanes que llaura, sembra i recull enmig de terres germanes. |
Desafiant tot ultratge, en la nuditat d’un cos que del sol rep vassallatge, s’alça altiva en el seu clos la torre de l’homenatge.Plana enllà, dins la clausura de les hortes i els jardins, l’encuny del Císter perdura a Sant Feliu de Cadins plenitud d’una fe pura.La Cabanes que destries sota l’elm dels Pirineus treballa i viu els seus dies recollida entre conreus i encerclada de masies.Montserrat Vayreda Trullol |
| El Poema de l’Empordà
Hortes de Vilabertran! Albert Serrano i Delclòs |
Lo bou de Sant Pau
(…) A la vila de Cabanes |
| La Muga Pere Pla Marcè A: El nou gamarús. Boadella i Les Escaules(…)Més son cor ja té una espina que la punxa i l’amoïna, amb fort delit; té la dèria verinosa de la dona capritxosa: mudar de llit. |
Per curar-li eixa mania li han obert una sangria, en un costat; és sa filla que a Cabanes perquè no en tinga més ganes va a moldre blat.D’aquell poble de passada, l’envien a Perelada, pel mateix fi; és ja el ters molí que compta la Muga del senyor comte, en son camí. (…) |
Dites
|
|
Cabanes - Alt Empordà 