Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Author Archives: Antònia Gimbernat


by Deixa un comentari

Guerra Civil (1462-1472)

La Guerra Civil Catalana és l’enfrontament armat entre Joan II d’Aragó i els remences d’una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l’altre, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya. La mort de Carles de Viana, fill de Joan II,  serà l’excusa per a formalitzar l’inici d’una guerra que ja feia temps que es veia a venir.

Causes de la guerra:

  • Les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa
  • La lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona
  • Les reinvindicacions dels pagesos de remença, que havien trencat l’estructura estable del camp català
  • L’enfrontament polític entre els sectors privilegiats del país i la reialesa
  • El desheretament i l’empresonament de Carles d’Aragó (1640) per part de Joan II
  • L’enemistat sorgida entre Joana Enríquez i les autoritats catalanes mentre fou lloctinent del seu marit a Catalunya
  • L’ajut militar que Joan II va demanar als francesos, oferint-los com a contrapartida els comtats del Rosselló i la Cerdanya (tractat de Baiona)

Les institucions catalanes van declarar Joan II enemic i el van desposseir de la Corona, que van oferir a diferents candidats. La guerra, que va durar deu anys, va acabar amb la victòria del rei i la rendició de Barcelona.

La guerra civil catalana va acabar d’arruïnar econòmicament i políticament Catalunya i va comportar la pèrdua de la supremacia de Catalunya dins de la Corona d’Aragó.

La Guerra Civil Catalana va viure alguns episodis a l’Empordà, que d’alguna manera van incidir en la vida dels cabanencs, si més no per les càrregues que suposaven la presència de tropes.

  • El març de 1462 la reina Joana i el seu fill Ferran es traslladen a Girona.
  • El juny de 1462 té lloc el setge de la Força de Girona, mentre el comte Gastó de Foix, gendre de Joan II, preparava per ordre del rei de França un gran exèrcit per envaïr Catalunya. El 20 de juliol, aquestes tropes eren al Voló i el 22 arribava a Bàscara.
  • L’entrada dels francesos a l’Empordà va provocar una desbandada de la gent de la terra.
  • El 1464 es va celebrar el Parlament de Castelló, que reunia els partidaris de la Diputació de la província de l’Empordà
  • El 1467 es produí la derrota de les tropes de Joan II a la batalla de Viladamat. Destacà la presència de les tropes del rei de França.
  • A l’Alt Empordà es van produir enfrontaments entre ciutats i pobles i fins i tot entre llinatges i famílies. Bernat de Rocabertí, de la baronia de Cabrenysi Pere de Rocabertí, senyor de Sant Mori estaven al costat del rei, mentre que Jofre, vescomte de Rocabertí lluitava a favor de la Diputació.
  • En general la pagesia empordanesa va optar pel bàndol de la Diputació i també les viles de Figueres, Roses i Castelló. Però la majoria dels barons altempordanesos canviaren de costat diverses vegades.
  • El gener de 1472 les tropes del rei van prendre Vilabertran i Figueres; el febrer, el castell de Quermançó; el març, Roses i el 19 de maig Peralada es rendia després d’un llarg setge, amb el compromís reial de confirmar-los els privilegis, alliberar el vescomte Jofre, empresonat des del 1465. Castelló no es rendirà fins el 20 de juny.
  • Acaba la guerra a l’Empordà, però es manté la presència de tropes franceses des del 1475 fins al 1478

Més informació: 

  • Guerra Civil (TV3.cat)
  • Guerra contra Joan II (Enciclopèdia.cat)
  • Viquipèdia
  • “Història de l’Alt Empordà”. Girona : Diputació de Girona, Unitat de Publicacions, 2000. Pàg. 338-341
  • Sobrequés i Vidal, S. Guerra Civil a l’Empordà (1462-1463). Rafel Dalmau, 1963 (Episodis de la història ; 46)


by 3 comentaris

Joan Brusés Portell

Foto cedida per M. Teresa Ferran

Foto cedida per M. Teresa Ferran

Brusés Portell, Joan (Cabanes, 1827 – Figueres, 1891)

Metge. Fill de Vicens Brusés Pagès, de Cabanes i de Teresa Portell Aguer, de Peralada, Joan Brusés Portell, neix a Cabanes (Alt Emporda) el 21 de juny de 1827. Va ser batejat l’endemà, essent padrí  el seu germà gran, que també es deia Joan i en aquells moments tenia 14 anys.

Al registre de defunció del seu pare, Vicens Brusés,  mort a Cabanes, el 24 de març de 1848, als 60 anys d’edat, ens diu que deixa 6 fills: Joan (1812), Antonia (1814), Josep (1816), Maria (1819) i Rosa (1825), Joan (1827), tot i que n’havien tingut 2 més, Jaume (1821) i Andreu (1823).

El 23 d’octubre de 1855, es va casar amb Magdalena Vergés Daunis, natural de Llers (Alt Emporda). Magdalena Vergés era filla de Primo Vergés, doctor en medicina i d’Anna Daunis. La cerimònia es va oficiar a Llers i possiblement hi degueren viure un temps ja que allà hi van néixer dos dels seus fills.

  1. Primo Brusés Vergés. Batejat a Llers el 9 de novembre de 1856, va morir el 6 de juliol de 1857.
  2. Dolors Brusés Vergés, també va ser batejada a Llers, el 6 de maig de 1858. Es va casar amb l’apotecari Enric Ferran Xirau (AHCS) i van tenir tres fills, Maria, Antoni i Enric. Dolors va morir a Barcelona, el 12 de març de 1934 (La Veu de l’Empordà, 17/03/1934)
  3. Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925). Exercí de metge forense i com  a tal intervingué en la exhumació de la Sra. Joana Adelaida de Rocabertí, comtessa de Peralada (El Regional, 12/10/1902) Visqué a Figueres, al carrer de Sant Pau, 30. El desembre de 1891, es va casar amb Teresa Majó Vidal, de Barcelona. Els seus fills, Antoni i Joan també van ser metges.
    Joan Brusés Majó

    Cabanes, 1936 Nomenament

    1. Antoni, el 1944, formava part de l’equip directiu de la Clínica Santa Creu | Expedient de depuració
    2. Joan Brusés Majó (1894-1970). Fill de Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925) i de Teresa Majó Vidal, de Barcelona.
      1. El 1912 va obtenir el títol de Batxiller.
      2. El 1922 va obtenir el títol de metge. Metge nou. Acaba d’obtenir el títol de metge després de lluïts exàmens el nostre jove amic don Joan Bruses Majó, al qual felicitem cordialment pel seu èxit, felicitació que fem extensiva al seu pare, el conegut metge i volgut amic don Josep Bruses. Alt Empordà – 01/07/1922
      3. El 1923 es va casar amb Maria Carles Salleras (1899-1977).
      4. El 1934 Joan Brusés ofereix els seus serveis de Medicina general i malalties de
        l’aparell respiratori.
      5. El 1934 va ser nomenat tisiòleg del “Dispensario de lucha antituberculosa“.
      6. El 31 d’agost de 1936 va obtenir la plaça de metge interí de Cabanes, el 1941, va obtenir la plaça de metge de Llers i el 1944, la de Begudà.
      7. 1970.- Joan Brusés va morir a Figueres, als 76 anys. Ha fallecido en esta ciudad el médico titular Jubilado don Juan Bruses Majó, a los 76 años de edad. Reciba su esposa, hermanos y demás familiares nuestro sentido pésame. (Ampurdán, 18/11/1970)
      8. 1978.- A los 78 años ha fallecido la señora D. María Carles Salleras, viuda del médico D. Juan Bruses Majó. A sus familiares expresamos nuestro pésame (Ampurdán, 16/02/1977)

Vegeu: Carmaniu Mainadé, Xavier. Joan Brusés Portell. Diari de Girona, 13/1/2019

Al cens electoral de Figueres de l’any 1890, hi consten:

  • amb el número 78, Joan Brusés Portell, médico, domiciliat al carrer de Sant Pau, 28, i diu que té 61 anys, edat que no s’avé amb l’any de naixement que cita un altre document, segons el qual en tindria 63
  • Vicente Brusés Pérez, propietari de 43 anys (el seu nebot, fill de Joan Brusés Portell i Orosia Pérez), domiciliat al mateix carrer
  • Josep Brusés Vergés (fill de Joan Brusés Portell) En el cens electoral de Figueres de l’any 1890 consta que tenia 25 anys d’edat i no 26, i vivia al carrer de Sant Pau, 28 (AHCF), lloc on seguia vivint el 7 de gener de 1909, segons el Diario de Tarragona (AHCS).

Una germana de la seva mare, Antònia Portell i Aguer, va ser l’àvia d’un altre metge de Cabanes, Josep Pagès i Dalmau (Cabanes, 25/02/1864 – Juan-les-Pins, França, ?)

Bibliografia:


by Deixa un comentari

Guerra Gran (1793-1795)

[en construcció]

També coneguda com la Guerra amb la República Francesa, la Guerra dels Pirineus, la Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, va ser un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, en el qual  s’enfrontaren el Regne d’Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

La Guerra Gran a Cabanes

 Als Archives Départementales des Pyrénées-Orientales (Perpinyà), al document Tableau de la population des communes du pays conquis, s’hi troba el quadre La població a l’Empordà i l’ocupació francesa. Segons aquest document, a Cabanes l’any 1790 hi havia 370 habitants i l’any 1794, només n’hi havia 38. És molt possible que aquesta disminució de la població sigui deguda no solament a les defuncions i a la baixa natalitat, sinó també als desplaçaments a altres poblacions menys exposades als rigors de la guerra (El futur estudi dels registres parroquials d’aquests anys ens podran donar més dades)

La Guerra Gran a l’Empordà

Més informació: 

La guerra vista des de França


by Deixa un comentari

Guerra de Successió (1702-1714)

La Guerra de Successió espanyola es considera el primer conflicte armat global i en què, a més de qui havia d’ocupar el tron hispànic, es va lluitar per instaurar l’equilibri de poder a Europa.

El 1700, la mort sense descendència de Carles II d’Espanya va dividir el continent entre els partidaris dels dos aspirants a la Corona, el duc Felip de Borbó i l’arxiduc Carles d’Habsburg, membres de les dinasties més poderoses de l’’època. Contra l’amenaça que significaria una possible unió de França i Espanya en la persona de Felip, Anglaterra, Holanda i el Sacre Imperi Romanogermànic van crear una coalició, la Gran Aliança de l’Haia, que va declarar la guerra als Borbó el 1702 …

… L’11 de setembre del 1714 va marcar la fi de la lluita al Principat i l’arrencada d’una època, en molts aspectes encara vigent, en la qual vàrem perdre les nostres llibertats seculars. Europa sortia aleshores d’un dels conflictes bèl·lics més importants de la seva història, la Guerra de Successió espanyola, en què Catalunya havia jugat un paper protagonista.

Vegeu: La Guerra de Successió a Cabanes

La Guerra de Successió a l’Alt Empordà i la Garrotxa:

… Primero cumplióse el testamento sin dificultad, porque aceptaron los pueblos al nieto de Luis XIV, Felipe V, y así en pas y nienandanza, éste celebró Cortes en Barcelona y sus bodas aquí en el Ampurdán. Habíalas concertado con María Luisa Gabriela de Saboya, y se ratificaron con palabras de presente en la Iglesia parroquial de Figueras el día 3 de octubre de 1701, ante el Patriarca de Indias y numerosa comitiva que el rey había traído para recibir a la niña con quien se desposaba. De las iluminaciones, del bullicio y concurso de todas las gentes del Ampurdán, no menos que de las intrigas urdidas aquellos días hablaron nuestros antepasados, como también de las resistencias de la novia y apuros de D. Felipe V. A esto quedaba reducida la opinión de las gentes en estas comarcas: a murmurar de los reyes y a morir por ellos sin entusiasmo en los campos de batalla. Pero ya en el año siguiente ingleses, holandeses y austríacos declararon la guerra a Luís XIV y Felipe V   …   Abierta la guerra, la escuadra de los aliados, que habían combatido en Cádiz, Vigo y Gibraltar, apareció dos años después en los mares de Barcelona sin resultado hasta que la habilidad de los políticos ingleses halló medio de explotar el odio que con las interminables guerras de Luis XIV habían cobrado a éste los catalanes y remover so color de libertades y fueros, en efecto violados, las comarcas de Vich y la montaña y la misma Barcelona, a favor del pretendiente al trono españos D. Carlos, archiduque de Austria …   … Antes de la rendición de Barcelona a los austríacos, ya el Ampurdán, excepto Rosas, se les había entregado por ser aquí odioso el nombre de Luis XIV, dado que habían sido mayores los estragos de sus ejércitos. Figueras abrió puertas a 500 caballos y 1000 soldados de la infantería inglesa. Gerona se entregó también a la causa del pretendiente  …  … Era al principiar el año 1711, y los franceses volvieron a dominar el Ampurdán, fortificando especialmente los puertos de Rosas y La Escala. No cejaron por recobrar la comarca los partidarios de Carlos de Austria… … en abril de 1712 un ejército del bando austríaco disputó la ciudad de Gerona a los franceses… … El mes de diciembre el Duque de Berwich, con 34 batallones, 41 escuadrones y 30 piezas de artillería llegó a La Junquera el día 28; dirigiéndose al Bajo Ampurdán, fue a situarse en Armentera (día 31) y después en Verges (2 de enero de 1713)… … Campo de batalla para la ambición de dos grandes monarquías había sido durante más de medio siglo el Ampurdán. Sesenta años de guerras dejaron despobladas las villas, arruinados los monumentos, las fortalezas y los monasterios, siguiendo en estos últimos la dispersión de sus monjes, de sus códices y bibliotecas, alguna de las cuales como la de S. Pedro de roda se llevó a París el general Noailles,  sesenta años que dejaron en erial los antes fertilísimos y verdes campos, y quedó playa de las inundaciones la llanura en diversas avenidas con que se desbordaron los ríos, u en 1688 bandadas de insectos, una lluvia de langostas que arremolinaba el viento, cubrió el Ampurdán y comarcas vecinas. Los temporales, además, y los inviernos extremadamente fríos, aumentaban la tristeza pública sobre el hambre y el abandono; acaso no recordaban los vivientes no verán los venideros haberse helado los ríos y los estanques del Ampurdán como en enero de 1709, en que las carretas cruzaban el Ter y el Fluviá y recorrían como sobre un empedrado el lago de Ullastret; ni se hablará de huracanes como el que pasó sobre la desolada comarca en abril de 1712, abatiendo árboles seculares, descabezando las campanarios…

A: Pella y Forgas, José. Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña. Barcelona, 1883 (2a edición facsímil. Olot, 1980). Pàg. 736-740

  • Castelló d’Empúries
  • Figueres.- En aquest treball premiat amb un “centro de bronce” al Certamen literario del 1883, convocat per Centro Artístico Industrial Figuerense, l’autor ens fa una cronologia dels fets que van passar a Figueres durant la Guerra de Successió:
    • 1701 (3 Novembre). Lo rey D. Felip V primer de la casa de Borbón, arriba a Figueras ab una comitiva dels principals senyors de la Cort y grandesa d’espanya y França, a rebrer a la princesa D. Maria Gabriela de Sajonia, ab la qual celebrá esposallas en la parroquia de S. Pere de la mateixa Vila, confirmadas per l’Excelentissim Patriarca de las Indias.
    • 1702 (16 Desembre). Arriva lo rey D. Felip V a Figueras de son viatje a Napols y en eixa mateixa Vila firma un decret manan que céssia en sos atributs y facultats la Junta de gobern que habaia nombrat al sortir d’Espanya
    • 1703. La Vila de Figueras y tot l’Empurdá, seguint l’alsament general de Catalunya en la nomenada guerra de successió, se pronuncia a favor del Archiduch d’Austria per Rey d’Espanya. L’Empurdá es convertit en un campament de guerra: sos moradors, deixant arreconadas las eynas del travall, corrent adelerats á agafar las bélicas armas, posant-se al costat dels partidaris del Archiduch, acometent per tot arreu als Botiflers ab aquell dalé y estuasme que recordava la brevesa del almogavers, essent los camps del Empurdá regats a dojo de la sanch dels dos bandos. En aquella lluyta llarga y crudel, la Vila de Figueras fou presa y guanyada varias vegadas, ocorrint reencontres sagnosas en los mateixos carrers.
    • 1710. Lo Duch de Noalles, general de las tropas francesas, s’apodera de Figueras per sorpresa y porta tota la guarnició cautiva á França.
    • 1714. Capitula la ciutat de Barcelona després de sufrir un seti de dos anys y de una resistencia heroica, que arrastra la libertad de Catalunya abrigada ab sa gloriosa historia, als peus de Felip V rey soberá de totas las Espanyas.  Al últim, las forsas reunidas de dos nacions poderosas poguerej subjectar la patria d’Indíbil y Mandoni, d’Otjer Catalón y de Claris,  y colocar en lo forn de un princep francés la corona de Jofre, de Pere l’Grand y de Jaume primer. Los catalans tingueren de sufrir la dura lley del vencedor, diades de trista recordança son aquellas que vejeren cremades per lo butxi sas venerandas lleys que serviren de modelo á moltas d’Europa, esquinsats los furs, privilegis y consuetuds, reconeguts  ja per Carles el Calvo, y lo pendó de las quatre barres destrossat per las bayonetas y canons de un net de Lluis XIV de França. Qudeá abolida l’antiga y gloriosa generalitat de Catalunya y lo sistema municipal, base de llur autonomia
      • A: Torras, Baltasar. Noticias històricas e inéditas de la ciudad de Figueras. Centro Artístico Industrial Figuerense. Certamen literario MDCCCLXXXIII, año segundo
    • El 3 de novembre de 1701 es van ratificar a Figueres els acords per a les noces reials del monarca Felip V de Borbó i Maria Lluïsa Gabriela de Savoia. Això no obstant, la vila va passar a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria quan el setembre del 1705 el coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat amb 1.300 homes. Al cap de mig any, el febrer del 1706, l’exèrcit francès del duc de Noailles va ocupar la ciutat. D’aleshores ençà, Figueres va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls. Els austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable.
  • Olot.- Des d’un primer moment es va adherir a la causa de l’Arxiduc Carles. Els primers fets de guerra els van viure a la tardor del 2009, quan l’11 d’octubre l’exèrcit borbònic del Duc de Nouailles va ocupar Olot i la vila va jurar obediència a Felip V. El dia 22 , l’exèrcit borbònic abandonava la ciutat i al coll de Capsacosta van ser combatuts pels austriacistes, que 4 mesos més tard van recuperar Olot. Van seguir uns mesos en què van patir el pas dels exèrcits d’un i altre bàndol, fins que el juliol de 1713 van passar definitivament al bàndol felipista.
  • Peralada.- Els comtes de Rocabertí eren austracistes…
    • Pàg. 18 …  Llavors de la guerra de Successió, un dels Rocabertí, Joan Antoni  (1673-1 745),  va ésser ajuda de cambra de Caries III i  l’acompanyá a Austria el 1712 ….  Pàg. 24…  Sobra la portalada de mig punt hi havia un escut que va desaparéixer. S’ha dit que aquest escut ostentava les dues águiles de la Casa d’Austria i que fou arrancat, quan la guerra de Successió, pels contraris de Carles III…
      • A: Rahola, Carles. La vila de Peralada i el castell dels Rocabertí. Girona, 1931
  • Pont de Molins
    • Pàg. 65… Carles II, el darrer rei dels Àustries a Espanya, malaltís i dèbil mentalment, morí el 1700, i instituí hereu seu -no havia tingut ni podia tenir fills- Felip d’Anjou, Borbó francès i nét de Lluís XIV, que s’instal·là al tron dels regnes hispànics com Felip V. Tot restava en família, i els francesos es retiraren de Catalunya i de l’Empordà sense causar problemes. Els pagesos potser somniaren en una pau llarga i duradora, però aviat Anglaterra i els seus aliats europeus, sota el pretext del trencament de l’equilibri continental, trobarien un nou candidat a rei d’Espanya, l’aexiduc Carles, i com que les autoritats catalanes li donaren suport, esclatà la guerra… Pàg. 66 … El 1705 la situació és greu , l’Empordà, com Barcelona, Saragossa, València o Mallorca, es decideix per l’arxiduc, i arriba un reforç de 1000 soldats anglesos i 500 cavalls a Figueres. Però els francesos i la frontera eren molt a prop, efectivament l’any 1706 travessava aquesta frontera, pel Portús, un potent exèrcit francès manat pel marquès de Leval, que ocupà les principals places. El contraatac dels aliats -entre els quals hi havia l’exèrcit català de Joan Josep de Margarit-, féu recular els francesos que durant la seva retirada saquejaren la comarca, passant per Molins i desmantellant el castell de Llers. Hem de suposar la por que devien passar els habitants de la contrada, els Jordà entre ells, patint robatoris, incendis, saquejos i altres vexacions per part de la tropa… Pàg. 69 … El 1711 entren els francesos a l’Empordà, travessant els Pirineus amb un gran exèrcit, i la guerra es generalitza a la contrada. El 1712 l’arxiduc Carles ordena un fort contraatac de les seves tropes i mana que destrueixin el castell de Llers, poc més tard és el duc de Berwich qui entra a l’Empordà amb un exèrcit francès compost per 34 batallons, 41 esquadrons i 30 peces d’artilleria, i s’apodera definitivament de tota la comarca. Podem suposar l’angúnia d’aquests anys per als pobres pagesos, que, mig amagats, eren espectadors d’aquelles batalles i d’aquells enfrontaments sense cap sentit per a ells. Aquesta vegada la pau seria llarga, precisament quan menys ho sospitaven, de fet, i deixant de banda algun ensurt com el de 1719 (enfrontament entre el regent francès i Felip V, quan els francesos intentaven la presa de Roses sense èxit i es retiraren poc després), a l’Empordà no tornaria la guerra fins a la fi d’aquell segle (La Guerra Gran, 1793-1795)
      • A: Campo i Jordà, Ferran del. Set segles d’una família empordanesa. Els Jordà de Molins. Brau, 2000
  • Roses.-  Roses va ser l’única fortalesa catalana que va romandre sota sobirania borbònica durant tota la Guerra de Successió. La seva importància residia en la seva ciutadella, construïda a mitjan segle XVI, durant el regnat de l’emperador Carles V. La ciutadella constava d’un gran recinte pentagonal delimitat i defensat per cinc baluards. La població vivia dins del recinte emmurallat, que no passava de les 70 cases. La majoria dels oficials de la guarnició de la fortalesa eren francesos, des del governador del castell de la Trinitat fins a l’enginyer de la plaça militar. D’entre els soldats, que n’hi havia prop de 600, destacava la presència de soldats napolitans. L’enginyer militar francès Louis Jean-Baptiste de Joblot va projectar una reforma de la plaça militar de Roses el maig del 1707 per tal de tenir-la més defensada des del mar. Es va construir un pont a la Porta del Mar, es van restaurar les barreres que tancaven el camí de Castelló i el del castell de la Trinitat, i es va reforçar el camí cobert… … Durant els mesos d’agost i de setembre de 1712 les tropes austriacistes del general baró de Wetzel atacaren sense èxit la plaça militar de Roses, que era aleshores la fortalesa més moderna de Catalunya.
  • Torroella de Montgrí.-  A 35 km al sud de Figueres trobem Torroella de Montgrí, important població de la costa gironina a principis del s. xviii, que va ser ocupada per les tropes borbòniques l’any 1707.

La Guerra de Successió a Girona:

Documents:

  • Llibre de memòries d’Amer Massó pagès de Sant Esteve de Guialbes. Els esdeveniments narrats els situem entre finals del segle XVII i mitjans del XVIII. Ens ofereix tot un seguit de fets i esdeveniments contemporanis, relatius als conflictes de la Guerra de Successió i a la consegüent entrada de la dinastia dels Borbons, i com afectaren a les terres gironines. Dedica el gruix de l’obra a fer un retrat de la societat local… (374 folis). Font:  Arxiu de Complement de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. FONS ACPE181-2 / Col·lecció de documents patrimonials

Més informació:


by 1 comentari

Notaris

Notaria de Cabanes

[…] Els fons notarials del districte de Figueres pel seu volum, més de set mil llibres, i per l’antiguitat d’algunes de les seves notaries, com les de Castelló i Peralada, constitueixen un dels principals fons notarials de la demarcació gironina.

La relació de notaries que componen el districte són les següents: Borrassà, Cabanes, Cadaqués, Capmany, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, Garriguella, La Jonquera, LLadó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Mollet de Peralada, Navata, Pau, Peralada, Roses, Sant Climent-Espolla, Sant Llorenç de la Muga, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador, Sant Quirze de Colera, Siurana d’Empordà, Vilabertran i Vilanant.

Atès el gran nombre de notaries que constitueixen el districte, el catàleg dels protocols es presentarà en dos volums. En aquest primer s’incluen vuit notaries amb un total de 4.663 unitats descrites i que es distribueixen de la següent manera: Borrassà, 57 – Cabanes, 9 – Cadaquès, 24 – Capmany, 7 – Castelló d’Empúries, 2.677 – Cistella, 19 – Darnius, 35 – Figueres, 1835 […]

[…] Cabanes. El lloc de Cabanes consta documentat al segle X dins el comtat de Peralada. El 982, per exemple, surt esmentat en donacions d’alous del seu terme al monestir de Sant Pere de Rodes. El castell de Cabanes és esmentat des del segle XIV, formant part dels dominis dels vescomtes de Rocabertí. A principi del segle XVII Francesc Jofre de Rocabertí, comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, s’intitula també senyor de les baronies de Vilademuls, Navata i Sant Llorenç de la Muga i del castell de Cabanes.

Tenim molt poques dades de la seva notaria i són també ben pocs els volums que se n’ha conservat. El primer notari que tenim documentat és Bernat Ferrer que s’intitula notari públic del lloc de Cabanes per autoritat del nobel senyor vescomte de Rocabertí. De fet, tot sembla indicar que la notaria de Cabanes formava part del districte de la de la vila i comtat de Peralada, almenys a partir del segle XVI, tal com veurem en referir.nos a la notaria de Peralada.

Ens consta que a finals del segle XVI, concretament l’any 1598, Dalmau Castelló, notari de la vila de Monells, ven al notari Miquel Cellers la notaria i escrivania de la vila de Peralada i també la del castell de Cabanes. Per la seva banda, el pare de l’esmentat vescomte Francesc Jofre de Rocabertí, Dalmau de Rocabertí, sense tenir en consideració l’esmentada venda, havia llegat en el seu darrer testament la notaria i escrivania públiques de Cabanes al notari de Peralada Pere Ferrer. Aquest fet provocà una controvèrsia que portà a haver de restituir, al fill de l’esmentat Miquel cellers, la notaria del castell de Cabanes el 19 de desembre de 1612. En l’acte d’aquesta restitució, firmada en el palau del comte, se salva el domini directe que correspon al vescomte i es mana que qualsevol persona que tingés en poder seu escriptures de la notaria i escrivania de Cabanes les lliurin i restitueixin al seu propietari.

L’any 1668 ens consta que el magnífic senyor Joan Cellers, doctor de la sala tercera de la Reial Audiència del Principat domiciliat a Barcelona, és senyor útil i propietari de la notaria i escrivania de la vila de Peralada i del lloc de Cabanes. El 30 d’octubre  d’aquell mateix any l’honorable Jaume Mir i Pujades, mercader de la vila de Figueres, com a procurador de l’esmentat Cellers, nomena notari substitut d eles citades notaria i escrivania Benet Bertan Corça, notaria reial de la vila de Figueres. […]

[…] Els notaris d’aquest llocs petits devien compaginar la feina amb d’altres notaries: Bernat Ferrer, que per autoritat del noble senyor vescomte de Rocabertí és notari públic del castell de Cabanes, també s’intitula alhora notari públic del castell de Campany. […]

[…] L’any 1499 trobem l’establiment fet pel vescomte a favor del notari Joan Peres de la notaria de la vila de Peralada i llocs i parròquies de Vilatenim i Palol. Aquests dos últims llocs els trobem sempre associats a la notaria de la vila de Peralada ja que “són del distret” de l’esmentada notaria i escrivania. A les notaries de Palol i Vilatenim de vegads també hi trobem associada “la de lo loch castell e terme de Cabanes que és tambñe notaria i escrivania de destret”. […]

[…] La perpetuació de nissagues de notaris, tan freqüent en el món notarial, també la trobem a Peralada, per exemple amb els Peres alguns membres de la qual han estat ja esmentats: Dionís Peres (fill de Joan Peres, notari al qual el vescomte havia establert l’any 1499 la notaria de la vila de Peralada i llocs i parròquies de Vilatenim i Palol) el trobem l’any 1512 regint les esmentades notaries i al del castell de Cabanes […].

Joan Viu [notari de Castelló per autoritat del Comte d’Empúries i de l’abat de Sant Pere de Rodes, rebia el tractament d’Honorable]

L’abat de Sant Pere de Rodes tenia privilegi per a nomenar els notaris que actuaven en els llocs de les seves jurisdiccions i el 24 d’agost de 1523 estableix a favor de Joan Viu i dels seus successors, la notaria del monestir, Marzà, Vilanova de la Muga i Llançà, que eren llocs on el monestir de Sant Pere de Rodes hi tenia establertes notaries.

Joan Viu, fill d’Hipòlit Viu sastre de Castelló d’Empúries, el 1512, havia estat nomenat substitut del notari Dionís Peres i com a tal degué actuar com a notari de Cabanes. El 1543 es va casar amb la cabanenca Gràcia Corcoll. L’any 1547, Galceran Falcó actua com a substitut de Joan Viu, notari i senyor útil de la notaria del monestir de Sant Pere de Rodes.

A: Catàleg dels protocols del districte de Figueres (II), per M. Àngels Adroer i Pellicer, Erika Serna i Coba, Santi Soler i Simon. Fundació Noguera, Barcelona, 2004

Altres referències:

  • Segle XIII.

A: Arnall i Juan, Ma Josepa. Notes i documents per a la història de Les Escaules al segle XIII. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 20 (1987)

    • […] A més, convé assenyalar que molts documents estan refrendats per notaris de Llers i de Cabanes, llocs que pertanyien igualment als vescomtes de Rocabertí […]
    • […] Respecte als notaris que hem esmentat de Cabanes, tenim notícia de tres el nom dels quals és Berenguer, Ramon i Bernat que actuen el 1203, 1243 i 1265 respectivament (13). […]
    • […] 1203, octubre, 1, (s. 11.) Trasllat del document d’aquesta data fet 1 de desembre del 1265 que conté un establiment emfiteutic atorgat per Berenguer de Cases, la seva muller Paciana, els seus fills i els seus germans a favor dels també germans Arnau i Ramon Fortià d’un molí situat al terme de Les Escaules, prop del riu La Muga. Els emfiteutes paguen d’entrada deu sous melgoresos i un cens cada any de cinc mitgeres d’ordi per Nadal. El document original fou redactat per Berenguer, escrivà de Cabanes i el trasllat va ésser autoritzat per Bernat, notari públic de l’esmentat lloc. […]
    • […] 1243, agost, 26. (s. 11.) Capitulacions matrimonials d’Ermessenda, filla d’Ermessenda Garner, de Les Escaules, amb Joan Celler, del mateix lloc. Ella rep en heretament el mas l’hort de la seva mare i el marit aporta també el seu mas amb totes les pertinences entre les quals un hort i una «honor». Si un dels cònjuges moris abans que l’altre. El que sobrevisqués rebria cent sous melgoresos en concepte de l’esponsalici. Vidal, prevere d’Olm, fou qui va escriure l’acte per manament de Ramon, notari públic de Cabanes.[…]
    • E. Bernat Poc (1247). Bernat de Molins defineix a Guillem de Güell, cavaller de Llers, Joan Cuieches de Llers, home propi seu, i rep per això un home d’aquest, Ramon Forner, de Taravaus. E. Bernat Poc, notari de Cabanes. Data 10 de juliol de 1247. A: Marquès, Josep M. Documents de Sta. Maria de Lledó, anteriors al s. XIV conservats a l’Arxiu Diocesà de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 22 (1989)
  • Segle XIV
    • 1307, maig, 18. Trasllat (28 d’abril 1316) de l’establiment emfitèutic d’una peça de terra que fa Pere sa Riera, procurador del Convent del Sant Sepulcre de Peralada, a Pere sa Mata de Cabanes. El document original ha estat redactat pel notari Pere Teixidor, notari de Cabanes. El trasllat (28 abril 1316) ha estat escrit i tancat per Jaume Barraca, notari de Peralada (1295-1322) (AHG170-471-T2-182)
    • 1310. AHG170-395-T2-160. Capbreu fet a favor del monestir de Vilabertran. Data(es) 1363, març, 26 – 1387, març, 29 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 1310 [NOTARI]: FERRER, Ramon ; RICARD, Pere [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes, Vilabertran, Perelada [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Foli, ca. 200 f. + 1 document solt. Sense enquadernació. Districte notarial de Figueres. Peralada
    • 1344. Pere Lluch. Document signat el 10 kalendes d’octubre del 1344 (22 setembre 1344), per Pere Lluch, notari públic del castell de Cabanes. Venda perpètua de Pere Llorens de Vilatenim, de consentiment i voluntat de Ramon Vilatenim i Pere Maler, els seus tutors, a favor de Perpinyà Comte del mateix lloc, d´una vinya amb la terra que estava assentada al mateix terme, … A: ACAE110-293-T2-54. Fons Família Pagès de Vilatenim
    • 1377. Bernat Ferraró. Àpoca en la qual Bernat [Aguerí?] de Cabanes reconeix que ha rebut de la universitat de Banyoles els cent sous de renda anuals d’un violari que ell va comprar a dita universitat el gener de 1375. Bernat Ferraró, notari públic del castell de Cabanes. Cabanes die secunda septembris, anno Natiuitate Domini millesimo CCC septuagesimo septimo. FONS: Ajuntament de Banyoles. Llibres de privilegis i jurisdicció de la Universitat. ACPE180-4-T2-4405
  • Segle XV
    •  1414, octubre, 27 [NOTARI] Guillem Pons, notari del castell de Cabanes, per autoritat de la comtessa d’Empúries. [LLOC] Castell de Cabanes (AHG170-471-T2-10)
    • Joan Andreu Malera (1420-1452). A l’article d’Enric Mirambell i Belloc, Els protocols notarials històrics de Peralada, hi apareixen referenciats quatre llibresliber_Malera
      d’aquest notari, amb aquestes dates: (1423-1438 (?)); (1434-1439); (1447); (1425-1436, Capbreu de Cabanes), i a l’article del mateix autor Els protocols notarials històrics del districte de Figueres, hi apareix Cabanes, amb referències a dos llibres del notari Andreu Malera: (1432-1441) i (1417-1427) i a l’index s’hi esmenta: MALERA, Joan Andreu PERALADA (1423-1439). Altres referències:
      • Llibre. Data: 1423, abril, 26 – 1424, setembre, 30. Foli, 198 f. Sense enquadernació. Les últimes actes són de 1425 a 1430. Fragment. Llibre de Cabanes.  Codi: AHG170-395-T2-380.
      • Llibre. Data: 1447, octubre, 10 – 1452, desembre, 13.  Foli, 240 f. Sense enquadernació. Llibre de Cabanes.  Codi: AHG170-395-T2-381
      • Referència: Testament d’Elisenda de Pau, vídua de Pere de Pau. Institueix hereva universal a Elisenda, filla de Pere Galceran de Cartellà, cavaller, i néta de Francesc de Pau. 1435 , maig, 10. Monestir de Sant Feliu de Cadins. Descripció: Instrument autoritzat per Joan Andreu Malera, notari públic dels castell de Cabanes, per autoritat del vescomte de Rocabertí.- Monestir de Sant Feliu de Cadins.- Llatí: lletra capital ornada “I”.- 670 x 642 mm. Codi: AHG170-395-T2-1600
    • 1471, juliol, 18. Venda de censal feta per Tomàs Deulosall, fuster de Cabanes, a Joan Sarray, donzell.
      [NOTARI] Salvi Pagès, notari senyorial del vescomte de Rocabertí i substitut de Dionís Peres, notari de Peralada i del castell de Cabanes (AHG170-471-T2-194)
  • Segle XVI
    • 1549. AHG170-382-T2-2520. Inventaris i encants [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Ca 2318 [NOTARI]: Notari no identificat [DESCRIPTORS]: Cabanes , Castelló [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Foli. Sense enquadernació. Es tracta de cinc escriptures d’inventari. Entre elles un inventari del castell de Cabanes de 1549 (Districte notarial de Figueres. Castelló d’Empúries)
    • 1579/1601. AHG170-395-T2-740. Manuale instrumentorum receptorum in castro de Cabanis. Data(es) 1579, agost, 17 – 1601, juny, 18 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 508 [NOTARI]: PRAT, Pere [DESCRIPTORS]: Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Quart, 76 f. + 5 documents solts. Enquadernat en pergamí. [SISTEMA D’ORGANITZACIÓ]: Conté índex. Actua en nom de Pere Ferrer. Aquest volum conté el Manual de 1588-1599 del mateix notari i el Manual de 1601 de Pere Ferrer
    • 1589/1590. AHG170-394-T2-5. Caputbreve Censum, iurium et redditum quos et qua Magn. Michael Vedruna mercator […] in Castro et termino de Cabanis Data(es) 1589, novembre, 19 – 1590, abril, 6 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pu 1 [NOTARI]: Aymo, Jaume (àlies Navarra) [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: 32 f. Vegeu el Capbreu de Pau de 1606, de Jaume Aymó, el de Joan Payró,de 1658, amb els quals forma un sol volum. Districte notarial de Figueres. Pau
  • Segle XVII
    • 1611/1615. AHG170-395-T2-835. Caputbreve censuum et jurium nobilis domini Anthici de Barutell et de Bestraca quos et que recipit in castro de Cabanis Data(es) 1611, maig, 28 – 1615, setembre, 14 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 506 [NOTARI]: GARAU, Miquel [DESCRIPTORS]: Capbreus / Cabanes [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Ca. 100 f. Vegeu el Capbreu de St. Bernat de Peralada de 1611-12 del mateix notari, amb el qual forma un sol volum
    • 1626/1633. AHG170-395-T2-919. Liber inventariorum Data(es) 1626, desembre, 11 – 1633, juliol, 1 [CODI DE REFERÈNCIA]: AHG Pe 1344 [NOTARI]: Palol, Jeroni de ; Poch, Joan Salvador [DESCRIPTORS]: Inventaris / Cúria de Peralada / Cabanes, Peralada [CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES]: Quart, 91 f. + 8 documents solts. Sense enquadernació. Fragment
    • 1638-1639. Jaume Grau.  Llibre de cúria. 1638, desembre, 26 – 1639, desembre, 14. Cúria de Cabanes. Foli, 100 f. + 8 documents solts. Sense enquadernació. Codi: AHG170-379-T2-6
    • 1698/1699. Llibre de Cabanes (1698, desembre, 27-1699, des., 24) 350 folis. Enquadernació pergamí. Conservació deficient. AHG Pe 808
  • Segle XVIII
    • Pere Heras (1700-1720).  Prothocollum manuale […] In quo Instumenta extra dictum comitatum [Empuriarum] […] 1700, gener, 9 – 1720, maig, 3. Codi:  AHG Ca 1583. Actua a Maranyà, Cervià, Sant Mori, la Jonquera, Cabanes, Vilarnadal i Sant Feliu de Pallerols

Més informació:

Guia del fons del Districte notarial de Figueres. Cabanes. Inventari/catàleg del fons. Arxiu Històric Girona. FONS AHG170-379

  • Andreu Malera, 1417-1441
  • Joan Barris, 1461-1489
  • Gaspar Thió, 1520-1549
  • Jaume Grau, 1638-1639
  • Notari no identificat

Districte de Figueres. Cabanes (1417-1639) – 9 llibres.  Els fons notarials de l’Arxiu històric de Girona


by 6 comentaris

Família Romaguera

Puig CasadevallMés informació: Cabanes. Casals amb història

Els Pont i Germànico, de Pont de Molins, solien aparèixer documentats amb l’àlies “Romaguera”. La branca de la família que va venir a Cabanes i que, fins després de la Guerra Civil, va ser propietària del Mas de Sant Feliu, sempre se l’ha conegut com els Romaguera, tot i que mai han portat aquest cognom.

Aquest fet fa suposar que, abans del 1600, algun membre de la família Pont es va casar amb l’hereva d’un Romaguera i van mantenir el cognom de la noia com a “àlies” (aquest fet era corrent quan la posició social de la dona era superior a la de l’home i, fins i tot, els fills acostumaven a portar el cognom de la mare).

La relació dels Pont amb Cabanes es remunta al casament de Jaume Pont i Germànico amb Francesca Puig i Casadevall (1747). El seu fill, Jaume Pont i Casadevall, es va casar amb Antònia Aguer, hereva de la família Aguer (1780).

D’aquesta manera els Pont i Germánico (àlies Romaguera), que tenien la seva propietat a Pont de Molins, aconsegueixen el patrimoni dels Puig Casadevall amb casa i terres a Cabanes, a Sant Feliu de Cadins i a les Olives de Peralada i el patrimoni dels Aguer, convertint-se en una de les famílies més influents de la comarca.

Com es pot veure a l’inventari descrit al treball Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat, aquesta és la descripció aproximada de les propietats:

  • Pont i Germànico (Pont de Molins)
  • Casadevall i Puig (Cabanes)
    • Sant Feliu de Cadins: Mas | Heretat: 156 vessanes
    • Cabanes: Casa al carrer Canal | Heretat i Mas del Porxo: 112 vessanes
    • Les Olives (Peralada): Mas Puig | Heretat: 136 vessanes
  • Aguer (Cabanes)
    • Casa al carrer Canal | Heretat
    • A falta de l’inventari de les propietats d’Antònia Aguer i a partir del que es pagava de contribució, cal suposar que la propietat rondava les 300 vessanes. De moment només es té constància de què el 1723, quan es van unir les dues branques dels Aguer amb el casament dels cosins Antoni i Llúcia, la branca del fadristern aportava unes 60 vessanes.

Segles XVI-XVIII
Família Puig Casadevall

L’origen documentat dels Puig de Cabanes es remunta a principis segle XVI, quan Miquel Puig, casat amb Francesca, adquireix el mas Moner (es desconeix la seva localització) de Cabanes i el 1530 ja hi habita. El 1579, el seu fill Antic Puig, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes. El 1600, Antic Puig adquireix l’heretat de Sant Feliu de Cadins i altres finques de Cabanes. Dels seus néts destaquen Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes, que va morir el 1708 i l’hereu, Miquel Puig i Prats, casat amb Anna Maria Coll, de Capmany. Caterina Puig i Coll (?-1684), filla de Miquel i Anna Maria, es va casar amb Miquel Mir-Casadevall, de privilegi militar i familiar del Sant Ofici de la Inquisició, des de 1676. Aquest casament aportà noblesa a la casa Puig de Cabanes, com a descendent d’en Mir de Segaró (pagesos de privilegi militar des de 1481). El 1682, el seu hereu Josep Puig i Casadevall es va casar amb Margarida Viader i Suardell, de Montiró.

El 1707 –en plena guerra de Successió- Miquel Puig-Casadevall i Viader, fill de Josep Puig i Margarida Viader, es va casar amb Maria de Batlle i Bellsolà, filla de Joan Batlle, cavaller de Parets i d’Oròsia Bellsolà i Corominas. El 1715 Maria de Batlle va morir i dos anys més tard, Miquel es va tornar a casar amb Anna Maria Gorgot i Pellicer. L’hereu, fill de Miquel Puig-Casadevall i Maria de Batlle, va morir jove i sense descendència masculina. Vicenç, fill de la segona esposa ja s’havia ordenat capellà, per tant l’hereva fou Francesca Puig-Casadevall i Gorgot –nada el 1725-, la qual el 1747 es va casar amb Jaume Pont i Germànico i Molar, àlies Romaguera, de Pont de Molins.

Més endavant Jaume Pont i Germànico i Puig-Casadevall, fill de la parella, es va casar amb Antònia Aguer, pubilla de la casa i heretat dels Aguer. Amb aquests dos casaments es va extingir la casa Puig Casadevall i la branca principal dels Aguer i la seva propietat va passar als Romaguera.

Montserrat Vayreda i Trullol, a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”, fa una petita descripció del casal que tenien al carrer Canal i que més endavant va formar part del patrimoni dels Romaguera.

Vegeu:

1.- Arbre genealògic dels Puig i Casadevall A: Viader, Fernando. 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins
[Girona : CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona ; Banyoles : Consell Comarcal del Pla de l’Estany], 2004

2.- Gimbernat i Gou, Antònia. Cabanes (1701-1714) Pàg. 70-72 (Setembre, 2014)

3.- Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758.
1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes).

Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà. ANC1-1187-T-11.

imatge

Aquest document ens permet conèixer l’origen de les tres heretats de la família:

  1. Mas de les Olives (Peralada)
  2. Mas Moner.- Ja existia a principis del segle XVI. Per la descripció que ens ha arribat pensem que es trobava dins el poble, on hi ha les restes del casal de la família (carrer Canal, 12-14). … La qual afronta a sol ixent ab o pati de Joan Vicens, a mitgdia ab lo carrer publich. A ponent amb la casa y paller den Vanover y part ab lo carrer. Y a tremontana … El 15 d’abril de 1527, Narcís Moner va comprar l’heretat a Miquel Prats, mercader de Figueres, per 150 lliures (Pere Figuera, not. de Figueres). Tres anys després, el 24 maig del any 1530, Narcís Moner la venia de Miquel Puig que llavors ja vivia a Cabanes per 163 lliures (Miquel Peres, not. de Peralada). Es desconeix qui era el senyor directe de la propietat.
  3. Heretat de Sant Feliu

Segles XIX/XX
Família Pont (àlies Romaguera)

Vicenç Pont i Aguer (1786-1849)

Fill de Jaume Pont Casadevall i d’Antònia Aguer Puigferrer. El 1807 es va casar amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà. Van tenir cinc fills: Josep, l’hereu, Carme, Dolors, Joaquima, casada amb un Jordà, de Pont de Molins i Pilar, casada amb Ramon Azemar, de Figueres i pares de l’arquitecte Josep Azemar Pont.

1863

Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886)

Hisendat amb propietats a Cabanes, Peralada i Flaçà, va ser regidor conservador a l’Ajuntament de Figueres els anys 1856/57. Vivia a Figueres a la casa Romaguera o Casa Pont de Vinyals, obra de l’arquitecte Josep Roca i Bros.

Es desconeixen les dades de la construcció de la casa pairal de Cabanes, el mas de Sant Feliu, però sabem que el 1863 Josep Pont va rebre un premi de la secció de construccions rurals per la construcció del seu mas de Sant Feliu de Cadins. A: Revista de agricultura pràctica, economia rural, horticultura y jardinería publicada por el Instituto Agrícola Catalán de San Isidro (1863)

Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona (+1915), van tenir una filla. El casament de la seva filla i pubilla Maria Pont de Vinyals i Cabanel amb el propietari de Darnius Jaume Gorgot i Gorgot, va fer que la propietat passés a formar part del patrimoni Gorgot

Família Gorgot

Jaume Gorgot i Gorgot (Darnius, 1864 – Figueres, 1941). Hisendat.

Jaume Gorgot, advocat,  formà part de la junta directiva de la Cambra Agrícola de l’Empordà.

Fou jutge municipal de Darnius (1887-1888). L’any 1888 es casà amb Maria Pont de Vinyals i Cabanel (Figueres,1869-1894), filla i pubilla de la Casa Pont de Vinyals o Casa Romaguera, amb propietats a Cabanes i altres pobles. Arran del seu matrimoni, residí a la casa Romaguera del carrer de la Jonquera (Figueres). Enviudà l’any 1894 i es casà en segones núpcies amb Dolors Baig l’any 1921, una vegada morts prematurament els seus tres fills: Concepció, Roser que va morir el 1906, als 13 anys d’edat, i Josep Maria, mort el 1918, al cap de 8 mesos del seu matrimoni amb Rosa Mir.

Dolors Baitg (+1954), la seva vídua, va anar venent les seves propietats que van quedar molt repartides entre els pagesos de Cabanes.

Recull de premsa:

  • Funerals.  Trasllat de les despulles mortals de la respectable Sra. D. Narcisa de Rich, Vda. de Puig, mare de nostre apreciat amich y suscriptor don Eusebi … ,y les de la virtuosa senyoreta donya Roser Gorgot y Pont … La Veu de l’ Emporda, 12/08/1911, pàg. 4
  • Cabanes. Enterrament de les despulles de Roser Gorgot i Pont cinc anys després de la seva mort a Barcelona. La Veu de l’ Emporda, 19/08/1911, pàg. 3

Vegeu:
Panteó dels Romaguera al cementiri de Cabanes  |  Genealogia dels Romaguera

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mas de Sant Feliu

Edifici aixecat a finals del s. XIX per substituir-ne un altre de més petit que hi havia al mateix lloc. De l’exterior cal destacar-ne la sumptuosa escalinaya bessona d’accés a la casa. En aquesta façana hi ha una galeria d’arcs de mig punt. A l’interior les cambres són de sostres alts i amb grans obertures.

Forma part del mas les restes de l’església de Sant Feliu de Cadins.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

Documents:

Bibliografia:


by Deixa un comentari

La revolta remença (1424-1486)

Remença: Dret que el senyor podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la. (Diccionari de lInstitut d’Estudis Catalans)

Pagès o Home de remença: el pagès sotmès a la servitud d’estar lligat a la terra del senyor feudal i impossibilitat de deixar-la sense redimir-se pecuniàriament o d’alguna altra manera. (Diccionari català-valencià-balear)

Després de segles de servitud, a vegades no tan llunyanes de l’esclavitud, els pagesos catalans de mitjan segle XV van començar a organitzar-se i a reclamar la seva llibertat davant dels reis catalans

Els primers indicis de la revolta pagesa els trobem el 1424, quan es produeix una acció contra l’abat de Sant Pere de Rodes. El 1462, un grup de pagesos, a Mollet de Peralada, va atemptar contra el batlle de Sant Quirze de Colera, mentre també es rebien amenaces a l’abadia de Vilabertran. El 1485, ja a les acaballes del conflicte armat, els pagesos ocuparen Santa Maria de Lladó

Aquestes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella al rei Alfons a alterar la seva postura i a dictar en 1448 una reglamentació, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei per la seva intervenció. Amb aquesta finalitat es constituí un gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué, més de quatre-centes reunions controlades per un oficial reial. Convocats per repic de timbals i de campanes, corns o al crit de “via fora”, els pagesos de remença, amb una capacitat de mobilització i organització prodigiosa per l’època, s’aplegaren durant cinc mesos en esglésies, places, cementiris, castells o, fins i tot, algun edifici particular.

Sindicat remença, 1448

 

El 26 de març de 1449,  Cabanes es va sumar a la convocatòria

La reunió es va fer a la plaça del castell.

Document digital. Foli 128r 

Transcripció del document 

Les disputes entre la monarquia i les corts, des del 1446 fins al 1458, amb la supressió de la remença, van empitjorar la situació i van preparar l’enfrontament bèl·lic.

La primera revolta remença es va iniciar el 1462, coincidint amb la guerra civil entre Joan II i la Generalitat. Els pagesos van fer costat al rei. Tot i això, quan, deu anys més tard, Joan II va guanyar la guerra, no va abolir ni les servituds ni els mals usos.

El 1485 va esclatar una segona revolta remença encapçalada per Pere Joan Sala. La rebel·lió acabà quan Ferran II va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). Aquesta sentència redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i  altres abusos senyorials . Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets feudals.

L’Alt Empordà no va participar massa en tots aquests fets. Entre el comdemnats a la sentència arbitral de Guadalupe no hi figura cap empordanès. Tampoc no en consta cap entre els qui varen acudir en suport de la reina lloctinent i l’infant Ferran en el setge de la Força de Girona de 1462.

La promulgació de la sentència arbitral de Guadalupe, el 21 d’abril de 1486, va posar fi al conflicte armat però no l’acabà del tot. El text obria la possibilitat d’abolir els mals usos i aconseguir la llibertat, pagant 60 sous, 10 sous per cada mal ús. Aquesta taxa es podia pagar d’una sola vegada o mitjançant un cens anual de 3 sous, cada 21 d’abril. Durant l’època moderna encara es troben pagesos que estan obligats a aquests pagaments:

  • Armentera (1754-1757)
  • Creixell (1658)
  • Palauborrell (1755)
  • Pontós (1660 i 1743)
  • Vilajoan (1566 i 1609)
  • Vila-robau (1524 i 1609)
  • … i s’ha trobat algun cens durant el segle XIX

Els pagesos també es trobaven obligats a pagar les rendes feudals i els delmes, i atorgaven als senyors la facultat de poder fer capbrevar o confessar les terres que tenien els seus vassalls, així com els censos i prestacions a què estaven obligats, personalment o pel domini útil de les seves possessions.

A partir de 1486, els enfrontaments continuen, tot i que canvien les maneres de fer. Les diferències entre senyors i pagesos es resolgueren via legislativa, en els tribunals o per la pugna amagada -i per tant difícil de documentar- entre l’intent d’exercir el control senyorial de la producció agrícola i la resposta pagesa del frau.

Més informació:

Documents:


by 1 comentari

Família Gimbernat

Més informació: Cabanes. Casals amb història

El cognom Gimbernat apareix per primera vegada als registres parroquials de Cabanes, l’any 1780, amb el casament de Vicens Roqui Vidal, de Cabanes amb Marta Anna Gimbernat Vilar, d’Ordis, i dos anys més tard, el 1782, amb el casament d’Isidre Gimbernat Teixidor, d’Ollers, amb Maria Àngela Frasquet Pastoret, de Cabanes. Tots els Gimbernat que encara queden a Cabanes són descendents d’Isidre Gimbernat i Àngela Frasquet.

Els primers personatges coneguts de la nissaga dels Gimbernat d’Ollers es remunten a finals del segle XIII, però ja feia temps de els Gimbernat estaven assentats a l’entorn de Banyoles. Hi ha opinions que creuen plausible la hipòtesi que s’exposa al Diplomatari de Banyoles, on l’any 1133 es fa la següent referència sobre l’origen del nom: Guillemus Bernardi (Guillem fill de Bernat), transformat en un primer moment en Guillembernat i, posteriorment, en Gimbernat. Font: Rustullet Noguer, Miquel. Can Gimbernat de la Serra (Ollers, Vilademuls). Una nissaga que des del segle XIII ha estat present en aquest poble i participà en esdeveniments rellevants de Catalunya. Revista de Banyoles, desembre 2024. L’article acaba amb aquesta reflexió: Can Gimbernat de la Serra continua dempeus i, encara que potser no llueix l’arquitectura que ens hauria agradat veure, la realitat és persistent i després de més de 700 anys d’història el llinatge Gimbernat, que l’any 1229 va servir a la milícia del rei Jaume durant la conquesta de Mallorca, ha resistit entremig del suaus paisatges del poble d’Ollers.

A partir de les dades obtingudes als diferents registres parroquials, s’ha pogut descriure, amb tota fiabilitat, els afers de la família fins a mitjans del segle XVIII, amb Salvi i Elisabet, els pares d’Isidre Gimbernat, d’Ollers.  El registre dels bateigs d’Ollers comencen el 1601 i és aquest any, a la quarta entrada del llibre on ja es troba el primer “Gimbernat” amb el naixement d’un fill de Sebastià Gimbernat: “Vuy als 1 de juny 1601 fonch batejat … Gimbernat fill de Sabastia Gimbernat y de sa muller de la Serra foren padrins lo senyor Marti Gimbernat del Puig i padrina mado Alisabet Llobera … de Olles.”

Al llarg dels segles XVII i XVIII, als registres parroquials d’Ollers hi sovintegen les entrades amb el cognom Gimbernat tot seguint els naixements i defuncions de dues branques familiars: els Gimbernat de la Serra [nissaga d’Isidre Gimbernat Teixidor], nom que segurament prové del veïnat de la Serra, la zona on hi havia i encara es conserva la casa familiar, i els Gimbernat del Puig.

Altres dades s’han obtingut a les genealogies del Sr. Fernando Viader i a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany a partir de la documentació de les famílies dels pares de l’Isidre Gimbernat Teixidor1743-Capitols matrimonials

  • El fons dels Teixidor de Pedrinyà, format per documentació dels anys 1422-1925. Aquest fons fou dipositat, l’any 1997, a l’antic Arxiu Històric Comarcal.
  • El fons de can Gimbernat d’Ollers, amb documents datats entre els segles XVII i XX i un resum del llibre mestre de la família que permet refer la línia genealògica des del 1300 fins ara. Aquest fons va ser cedit a l’arxiu, el desembre del 2012, per la senyora Joaquima Gimbernat.  (FONS ACPE180-21 / Can Gimbernat d’Ollers)
    • En el fons de Can Gimbernat es troba un document fotocopiat, probablement redactat el 1804 però que continua utilitzant fins a mitjan del segle XIX, corresponent a una “taula dels hereters que han governat al mas Gimbernat de la Serra, parròquia d’Ollers,”. segons trobam ab escriptures”. Aquest document, doncs, relaciona tots els hereus o propietaris útils que tingué el mas des del més antic documentat segons les escriptures que es guardaven a principis del segle XIX, remuntant-se d’aquesta manera fins a principis del segle XIV, la qual cosa. confirmaria l’origen medieval del mas Gimbernat. Possiblement, aquest s’hagués trobat des d’aleshores sota la senyoria directa de la Catedral de Girona, o almenys així es podria deduir a partir del document de redempció d’un cens emfitèutic de 1887 que fins llavors pagava al mas al bisbat de Girona. , posant fi a una relació econòmica d’almenys sis segles.
  • Viader, Fernando

Més informació:


by 3 comentaris

Família Aguer

aguer

Més informació: Cabanes. Casals amb història
Capítols matrimonials: Pont-Aguer (1780) || Família Romaguera  || Bernat Aguer || Inscripció: Ca l’Aguer

Els Aguer són una de les famílies més antigues del poble. A l’Arxiu Diocesà de Girona és conserva un document de l’any 1248 on s’explica que “Bernat Aguer, de Cabanes, ven al monestir de Sant Feliu de Cadins i a la seva obrera, Beatriu d’Aguiló, uns aspres de terra situats a Cabanes, indret d’Aspres, que fan tasca al castell de Cabanes, pel preu de 15 sous melg“.

A l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany s’hi troba una àpoca del 2 de setembre de 1377 segons la qual Bernat [Aguerí?] de Cabanes reconeix que ha rebut de la universitat de Banyoles els cent sous de renda anuals d’un violari que ell va comprar a dita universitat el gener de 1375. Bernat Ferraró, notari públic del castell de Cabanes. 
Cabanes die secunda septembris, anno Natiuitate Domini millesimo CCC septuagesimo septimo. ACPE180-4-T2-4405

L’any 1616, els Aguer ja apareixen als registres parroquials quan Antic Aguer i Montserrada bategen el seu fill Miquel.

Durant anys van ser una de les famílies benestants del poble, tal com ens ho recorda la casa de Ca l’Aguer o ca l’àvia que encara es conserva al carrer Canal, tot i que la seva propietat va passar als Romaguera quan, Antònia Aguer,  hereva de Rafel Aguer Aguer i de Caterina Puigferrer, l’any 1780, va contraure matrimoni amb Jaume Pont Casadevall (àlies Romaguera).

Tots els Aguer que encara ara viuen al poble són descendents de Joan Aguer Aguer, germà de Rafel.

Documents:Família Aguer

Més informació:

  • Ca l’Àvia. Casa situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, al bell mig del terme, formant cantonada entre els carrers Canal i el de les Escoles. Fou propietat d’una de les famílies importants durant l’època medieval, els Aguer. La llinda està gravada amb l’any 1554 i un lema il·legible degut a l’erosió de la pedra. A banda de la finestra, cal destacar el portal d’accés a l’interior, d’arc rebaixat adovellat en pedra.
  • Casa al carrer Canal, núm. 24. Ca l’Aguer o ca l’Àvia. A: Col·legi d’arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona


by 11 comentaris

Can Carreras

Més informació:
Cabanes. Casals amb història
Descendents dels Carreras: Família Conill   |   Família Puig
Avantpassats dels Carreras: Corcoll – Boixadors – Torroella – Prat – Montrodon – Despuig
Els Barutell-Bestracà | Els Vallgornera, senyors de Cabanes

Can Carreras és una de les poques cases senyorials del poble i deu al seu nom a la nissaga dels Carreras, un cognom que es va mantenir durant quatre generacions, des del 1680 al 1810, data de la defunció de Maria Rosa de Carreras i Avinyó. Després d’ells vingueren els llinatges Conill i Puig.

Té l’origen documentat en el segle XIV, en torn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes. Abans de passar als Carreras l’heretat va ser als Prat i als Despuig, amb relacions familiars amb els Boixadors i els Torroella

Segons es pot llegir a la reixa de la porta del jardí, la casa va ser construïda l’any 1846, tot i que el més probable és que s’aixequés sobre un habitatge més antic.

Escut de can Carreras

L’escut heràldic que es pot veure a la façana del carrer Tetuan i també a la façana interior que dona al jardí és un escut partit amb els distintius de les dues nissagues que, a mitjans del segle XIX, van impulsar el nou casal: els Conill, promotors de l’edificació i els Carreras, propietaris de l’heretat. El timbre amb el casc o elm, símbol de cavaller, indica el títol que ostentaven els Carreras, presents als dos llinatges.
La part esquerra de l’escut, dividida en dues parts, correspon a la família paterna, provinent d’Olot i abasta tres cases: els Conill, representats amb un conill sota un arbre, els Vallgornera amb les tres faixes i els Cruïlles amb les creus. La part dreta correspon a la casa materna, els Carreras, representats per un cavall i cinc estrelles

Per dues vegades l’heretat ha passat a una pubilla i el nom dels propietaris ha canviat, però encara ara se la coneix per can Carreras, nom dels antics amos, tot i qui la va fer construir va ser un representant de la família Conill i actualment és propietat de la família Puig.

Descripció de la casa

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanes, a la banda de llevant del casc antic, formant cantonada entre els carrers Tetuan i del Passeig. Edifici aïllat amb un gran jardí posterior i algunes dependències annexes distribuïdes per la finca. La casa presenta la planta rectangular i està formada per tres cossos adossats. El central està distribuït en planta baixa i dos pisos, i presenta la coberta de teula de dues vessants. Els cossos laterals, en canvi, consten de dues plantes i tenen la coberta plana. A la façana principal, les obertures de la planta baixa són d’arc de mig punt, amb els emmarcaments motllurats i arrebossats. Hi ha tres portals d’accés a l’interior i tres finestres més. Al primer pis, les obertures són rectangulars i presenten guardapols motllurats. Damunt del portal principal hi ha un balcó corregut amb dos finestrals de sortida, damunt dels quals hi ha un plafó decorat amb un escut senyorial. A la segona planta hi ha finestres amb l’emmarcament arrebossat. A l’extrem de migdia de la façana hi ha un petit cos adossat en perpendicular, que presenta un portal de mig punt bastit amb carreus. A la part superior de l’obertura hi ha una reixa de ferro treballada i datada, 1840. El portal dóna accés al jardí, a través d’un petit espai cobert amb volta rebaixada. A l’interior, l’edifici presenta diverses estances com la sala central, la de música, habitacions, menjador i serveis. Destaca la decoració mural amb escenes bucòliques i motius florals i geomètrics. Les pintures de la sala presenten medallons octogonals amb les quatre estacions representades amb una iconografia de caire bucòlic.

Notícies històriques

La casa fou construïda a mitjans del segle XIX, tal como ho testimonia la data de 1840 forjada a la reixa de l’entrada, encara que sobre restes de construccions més antigues. Al jardí de la finca es conserva un tram de mur pertanyent a un portal de l’antic recinte murat de la vila bastit al final del segle XVII. Posteriorment, Cabanes es va tornar a fortificar en iniciar-se la primera Guerra Carlina, vers l’any 1838.

A: patmapa.cat  |  Vegeu també: Casa dels Puig de Cabanes. A: patrimoni.gencat

donacio-de-fons-jpg_821202306

Fons Can Carreras de Cabanes (ANC)

Documents:

El fons va ingressar a l’ANC el dia 2 de juny de 2016. L’inventari parcial elaborat per Josep Fernández Trabal i Miquel Pérez Latre el juny de 2016, inclou la documentació corresponent a les sèries de manuscrits i lligalls. Disponible en suport paper i electrònic (aplicatiu GANC: 113 registres informàtics). Consultable en línia.

Dates de creació: 1256 – 1957
Volum i suport: 2,2 m (22 unitats d’instal·lació) de documentació textual, paper + 502 pergamins. Condicions d’accés i reproducció: Accés lliure.
Llengües i escriptures dels documents: Català, llatí i castellà.
Descripció: Josep Fernández Trabal i Miquel Pérez Latre, setembre de 2016.

Àrea de context

L’heretat anomenada Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, en torn de la casa amb torra construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes. A base d’establiments, compra-vendes i herències, els Corcoll van acumular un important patrimoni. En aquest camí, els Corcoll heretaren a través dels Torroella el patrimoni de la família Boxadós, mercaders de Peralada, consistent en terres a Cabanes i a d’altres poblacions del vescomtat de Rocabertí. Una part de les terres de Can Carreras eren alou dels vescomtes de Rocabertí, senyors de Cabanes, i de diversos monestirs, com el de Santa Maria de Vilabertran, Sant Feliu de Cadins i el priorat de Santa Maria de Lledó. Pel matrimoni de Gràcia Viu Corcoll amb Rafael Prat, notari de Banyoles (1609), els Prat els succeïren en la propietat de l’heretat de Cabanes. La filla i pubilla d’aquest matrimoni enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, l’hereva dels quals, anomenada Francesca, va contraure matrimoni el 1694 amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes al qual donaren el nom que ha perdurat fins ara. L’any 1738 la pubilla Rosa de Carreras i Avinyó aportà tota l’herència al doctor Ignasi de Conill i de Carreras, ciutadà honrat de Barcelona resident a Olot. Els Conills eren una de les famílies principals d’Olot, descendents de pagesos habitants al Mas de les Illes de la parròquia de Sant Joan les Fonts que el 1494 tenien un fill hostaler, que després foren paraires, farmacèutics i finalment juristes. A finals del segle XIX, una nova pubilla, Concepció de Conill i de Maranges, transportà tot el patrimoni d’Olot a la família de Puig, pel seu casament amb l’hisendat Eusebi de Puig i de Rich. Els de Puig, actuals propietaris de Can Carreras, originaris de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà), havien rebut abans tot el patrimoni de la família Rich (que incorporava al seu torn els dels llinatges Forest i Rubies, de Castelló d’Empúries), cavallers originaris de Jafre. En resum, la família de Puig ha estat la destinatària final dels patrimonis Corcoll, Boxadós, Conill i Rich, estesos per les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa.

Àrea de contingut

El fons és constituït per la documentació aplegada històricament a Can Carreras de Cabanes d’Empordà, actualment a mans de la família de Puig. Inclou una trentena de llibres, protocols i llibretes, entre els quals el llibre mestre de l’arxiu de Can Carreras, confegit a la segona meitat del segle XIX, així com tres protocols de la notaria de Sant Miquel de Fluvià dels segles XIV i XVII, llibres de notes, àpoques, comptes i rendes dels Prat, els Corcoll, els Conill i els Carreras, el llibre d’escriptures dels Auguer de Cabanes, els llibres d’actes de casa Forest i de les famílies Conill, Prats i Corcoll, un registre d’àpoques de la universitat de Cabanes i un recull titulat “Bons costums y avisos per a salvar-se”. La documentació aplegada en lligalls es distribueix en quatre blocs, corresponents, respectivament, als patrimonis Rich (Forest i Rubies), Carreras, Conill i de Puig. Entre la dels Rich hi trobem documentació genealògica; testaments, inventaris i capítols matrimonials; militar, del tinent coronel Narcís de Rich i Forest; escriptures de comptes, vendes de terres, censals, debitoris i canvis, escriptures del patrimoni dels Rubies a Bellcaire d’Empordà, del Mas Rich de Vilamalla, del Mas Manyà de Santa Coloma de Farners i dels Forest a la ciutat de Girona; documentació eclesiàstica; i plets patrimonials. Pel que fa als Carreras, hi trobem documentació genealògica; militar i política (de Francisco de Carreras i Beguer); d’herència; llibres de notes, comptes i rebudes; i documentació judicial. Del patrimoni Conill, hi aplega escriptures dels seus béns a Cabanes, Olot i Sant Cristòfol les Fonts; poders; llevadors de terres arrendades i comptes d’administració; privilegis rebuts i documentació religiosa; correspondència; i documentació judicial. Del patrimoni de Puig, el fons inclou notes i àpoques de censals, testamentaria, títols acadèmics, documentació política i professional, de participació en societats mercantils, correspondència i documentació religiosa. Finalment, el fons incorpora documentació fragmentària de la qual se’n desconeix la procedència exacta, on hi destaquen un dietari d’operacions militars contra els francesos (1655-1658), un cerimonial de la vila d’Olot (segle XVII) o la petició dels veïns de Cabanes que no fos enderrocada l’única torre de defensa del poble (1716). En el seu conjunt el fons facilita un coneixement detallat de l’evolució d’un patrimoni agrari remarcable a les terres de l’Empordà i la Garrotxa.

S’han identificat les agrupacions documentals següents:
Manuscrits (27), Lligalls (86), Pergamins (502)

Família Carreras

El cognom Carreras és originari d’Olesa de Montserrat, i sembla que el primer document on s’esmenta un Carreras és de l’any 1176 i es pot assegurar que, el 1201, la casa ja existia.

El 1606, Salvador Carreras del Portal té i possaheix tot aquell mas anomenat lo mas Carreras.

Els Carreras, que van néixer com a pagesos d’Olesa, fonamentalment deuen la fortuna familiar a Josep Carreras i Argerich ( 1790-1863), notari i corredor reial de canvis establert a Barcelona. L’origen del patrimoni familiar cal relacionar-lo, sobretot amb l’administració de diferents patrimonis nobiliaris, com el de les famílies Garma (barons d’Erampunyà), Sarriera (marquesos de la Manresana) i Amat (marquesos de Castellbell).

A partir de la primera nissaga es van crear diferents línies.

  • A la vila de Muro, de l’illa de Menorca, es va crear una branca de Carreras, a la qual pertany Simón Carreras que l’any 1285 fou un dels diputats de la esmentada vila.
  • Família Carreras (branca de Barcelona). Els Carreras tenen el seu origen en la família Carreras del Portal, pagesos d’Olesa de Montserrat.  La branca que es va establir a Barcelona arrenca de Baldiri Carreras i Ubach, que fou notari reial i causídic de Barcelona (mort el 1809) … A: FONS ANC1-584 / Família Carreras
  • Una altra branca es va establir a Tàrrega, Carreras de Tàrrega

Segons informacions de l’Arxiu Comarcal Urgell, no s’ha fet cap estudi de la família Carreras de Tàrrega, només es pot trobar l’escut (igual al que veiem a la façana de la casa familiar)  i uns trets de la família al llibre de Mn. Lluís Sarret i Pons, Nobiliari targarí, editat per l’Ajuntament de Tàrrega, el 1994. En aquest document s’explica que la casa Carreras de Tàrrega havia estat molt rica, però que després del desigual casament de Josep de Carreras amb una senyora de més baixa condició es va dissipar el seu patrimoni. Amb tot, els llibres del Consell targarí donen a entendre que individus d’aquesta família havien treballat molt per la glòria de la vila i havien desempenyat alts càrrecs, sobretot en afers diplomàtics i de missatgeria.

A finals del segle XVII, dos germans originaris de Tàrrega, Francesc i Ramon Carreras Raguer, van arribar a Girona i van contraure matrimoni a Cabanes i Olot.

El 3 de setembre de 1680, Francesc de Carreras i Raguer es va casar  amb Francesca Despuig (1631-1715), vídua d’Antoni Padern, doctor en dret i va iniciar la família Carreras del poble.

El 21 d’agost de 1698, vidu d’Ignàsia Vidal, Ramon de Carreras i Raguer es va casar a Olot amb Josepa, filla de Josep de Cruïlles i Rajadell i de Maria de Vallgornera i de Montagut, de la vila d’Olot. Aquest mateix any s’havia iniciat la Causa de la noble Ignasia de Vidal y Nin, viuda de Diego de Vidal y Agras, contra Ramon de Carreras y Reguer, doncel y doctor en ambos derechos en la villa de Tàrrega domiciliado. Sobre restitución dotal que aportó Ignasia de Vidal y Nin en los capítulos matrimoniales entre Ramon Carreras e Ignasia de Vidal, su hija. (ES.08019.ACA/8.2.9//ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles, 31426). Cal suposar que el plet es va iniciar per les desavinences en el retorn a la casa dels Vidal del dot que havia aportat a Ramon de Carreras i Raguer la seva primera esposa Ignàsia Vidal, la qual degué morir sense descendència. Se sap que el 1682, Ramon ja era diputat militar de la vegueria de Tàrrega.

Ramon Carreras RaguerCasament de Ramon de Carreras i Raguer i Josepa de Cruïlles

Uns anys més tard, el 30 de juny de 1757, les famílies dels dos germans es van amb unir amb el matrimoni celebrat entre Maria Rosa de Carreras i d’Avinyó, de Cabanes, besnéta de Francesc i Ignasi de Conill i de Carreras, d’Olot, nét de Ramon.

arbre_Carreras

La família Carreras a Cabanes, 1680-1810

El primer representant a Cabanes va ser Francesc de Carreras i Raguer que el 1680 es va casar amb la cabanenca Francesca Despuig iniciant així la nissaga dels Carreras de Cabanes, un cognom que es va mantenir durant quatre generacions:

  1. Francesc de Carreras i Raguer
  2. Antoni de Carreras i Despuig
  3. Martí de Carreres i Carles
  4. Maria Rosa de Carreras i Avinyó

Francesc de Carreras i Raguer
(Tàrrega, 1654-Cabanes, 1740)

Natural de Tàrrega, governador del ducat de Cardona i del comtat d’Empúries, capità d’infanteria i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió. Fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera.

… Lluís de Carreres, era un antic mercader targarí en procés d’ennobliment que estava casat aleshores amb Cecília Riera …
… Una filla de Francesc Riera i Gorchs, de nom Cecília, fou hereva universal del seu pare i maridà Lluís de Carreres, donzell domiciliat a Tàrrega durant la segona meitat del segle XVII…

A: Planas i Closa, Josep M. Teresa Riera i Guardiola, targarina del segle XVII
(primera part) (segona part). URTX, 15 i 16 (2002/2003)

La família conserva un arbre genealògic fet el 1957 que comença el 1200 amb “Gombalt de Lastaneta de Calavera”. L’arbre no dóna massa informació, no hi apareixen cognoms fins a les tres últimes generacions i només s’hi identifiquen algunes poblacions com Tàrrega, Balaguer, Barcelona, Falset, Dènia, Barbastre, Pomar, Vilarig, Monsó … Tampoc queda clar que segueixi linialment els avantpassats dels Carreras.

El setembre de 1680,  Francesc Carreras i Raguer es va casar amb Francesca Despuig (1631-1715), natural de Cabanes. Francesca era filla de Rafel Despuig, donzell domiciliat a la ciutat de Girona i d’Anna Magina Prats Corcoll (vda. Mont-rodon), de Cabanes.

Bateig de Francesca Despuig

El 1702, Francesca va emmalaltir i va signar testament davant Josep Fuster, capellà del poble, però no va morir fins el maig de 1715. Al registre de la seva defunció s’hi explica que tenia fet testament, en poder de Feliu Gavella, notari de Peralada, un testament que segurament va anul·lar l’anterior. Amb tot, el testament de 1702, ens dóna algunes dades familiars:

  • Té una filla del primer marit, Maria Rosa, casada amb el Dr Josep Puig de Figueres i un fill del segon matrimoni, Anton Francisco de Carreras i Despuig
  • Vol ser enterrada a l’església parroquial de Cabanes, davant l’altar de Nostra Senyora del Roser, tot i que al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri (Se sap que la família Carreras tenia sepultura pròpia a l’antiga església de Sant Vicenç, davant l’altar del Roser, un dret heretat dels avantpassats cabanencs)
  • Deixa l’usdefruit de la seva heretat al seu marit, fins a la seva mort o fins que es torni a casar.
  • Reconeix que part del dot del seu marit es va invertir en profit dels seus béns: per pagar el plet que tenien contra la senyora Francisca Gelabert (amb lligams amb els Montrodon); per construir una casa i corral, contigus a la casa principal, així com obres fetes a la casa principal i a la casa del masover (1.100 lliures), per les despeses funeràries de la seva mare Magina, del seu germà Rafel i del seu fill Domingo Padern i Despuig (775 lliures). [Aquests apunts confirmen que els Carreras només van aportar el dot matrimonial i que l’heretat que coneixem com a can Carreras pertanyia als Despuig]
  • Nomena hereu universal al seu fill Anton Francisco Carreras Despuig i a més li deixa 4.500 lliures. En cas de mort sense descendència, l’heretat passaria a la seva filla i si tampoc fos possible als seus nebots, fills de la seva germana Caterina i de Josep Sunyer, que vivien a Ullà i/o Torroella de Montgrí

El 1706, Francesc de Carreras i Reguer, com a usufructuari de la seva esposa, arrenda als germans Francesc i Jaume Laboria una casa, situada a la plaça de l’Oli (potser l’actual masoveria de can Carreras) i una trentena de camps. El document ens descriu els camps objecte de l’arrendament i les condicions que han de complir els arrendataris.

El 22 d’agost de 1713, Francesc va emmalaltir, signant testament davant el prevere Pere Dalmau on determina:

  • Que vol ser enterrat al peu de l’altar de Nostra Sra del Roser de l’església de Cabanes i explica com vol que siguin els oficis funeraris i les misses que s’hauran de dir per a la seva ànima. Deixa 10 lliures a la Verge de Requesens
  • Nomena la seva esposa com a usufructuària dels seus béns. Vol que durant un any es mantingui i vesteixi a Cosme Sunyer, llicenciat d’Ullà i nebot seu
  • Respecte als seus béns, explica que va aportar 850 lliures del dot dels seus pares encara que fa constar que … no volgue dita ma muller regonexer dit diner no se per quina raho, que si jo no lo agues portat no se podia proseguir la causa contra la señora Frca de Monrrodon y Gelabert (cunyada de Francesca Despuig) i sens dit diner no se com auria sutentat y pagat tant de gasto per ella y sa familia de un fill, y una filla y dos fillastras, que casi puc dir, no se com ho passaven, que ha tots procuri acomodarlos ….

Pel que es dedueix dels testaments, Francesc Carreras i Francesca Despuig només van tenir un fill, Anton Francesc Carreras i Despuig.

Corcoll-Prats-DespuigFrancesc de Carreras i Raguer va  continuar les memòries que havia iniciat Pere Prat, el besavi de la seva dona. Per això va fer il·lustrar la “Memoria de les persones de nostron linatge” amb un armorial fet a finals del s. XVII o principis del XVIII. Un dels escuts conté els cognoms de la seva família: Carreras, Raguer, Riera i Aluja, un altre està dedicat a la família de la  seva esposa: Despuig (cavallers de Corçà i Girona); Corcoll, de Cabanes; Prat, de Banyoles i Ferrer, de Roses i el tercer està dedicat a José de Felizes y Despuig, parent col·lateral de la seva muller.

El 1683 va començar un nou llibre de genealogies familiars basant-se amb la Memòria de Pere Prat però suprimint qualsevol referència a les professions artesanes dels avantpassats de la seva esposa (sastre, barber o ferrer) o la relació amb el remensa Pere Joan Sala, que no s’adeien amb la seva classe social.

Al document “Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig …” hi consta: “… vuy dia 13 de gener 1683, yo Francº de Carreras y Reguer”

Arbre genealògic

Vegeu: Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer
Famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon

Francesc de Carreras i Raguer, va morir el 27 d’octubre de 1740, quan tenia aproximadament 90 anys. Segons el registre de defunció va signar un nou testament davant el notari Gavella.

defunció Francesc Carreras

Antoni de Carreras i Despuig
(? – Sant Pere Pescador, 1756)

Es desconeix el lloc i data de naixement, tot i que devia ser entre 1680 i 1690. Fill de Francesc de Carreras i Raguer i de Francesca Despuig, el 20 d’abril de 1702, Antoni es casa amb Maria Carles i Teixidor (1684), filla de Martí Carles i Suficiència Teixidor, de la família Carles de Torroella de Montgrí. El 1737, la família Carles va rebre el títol de noblesa, concedit per Felip V, en la persona de Marti de Carles i Teixidor, germà de Maria.

Antoni de Carreras va heretar del seu pare el títol de governador del comtat d’Empúries i quan, el 1736,  el seu fill va signar capítols matrimonials, vivia a Castelló d’Empúries.

Antoni apareix amb aquests termes al document: Textos jurídics catalans. Lleis i costums II/13. Cort General de Barcelona. Procés familiar del braç militar. Generalitat de Catalunya  ; Parlament de Catalunya, 2016

  • Anthonius de Carreras et Despuig, domicellus in loco de Cabanes, diocesesis Gerunde, domiciliatus
  • Item, quo ad personam Anthonii de Carreras et Despuig, loci de Cabanes, diocesis Gerunde, admitatur ut domicellus

Informació de la família Carles:

arbre genealògic

Antoni de Carreras i Despuig i Maria Carles, durant la guerra de Successió, van viure a Cabanes però també feren estades a Torroella de Montgrí, on nasqué algun dels seus fills.

El 18 de gener de 1733, una de les filles, Maria, va contraure matrimoni amb Pere Molar Julià, fill de Jaume Molar, de Llers i de Teresa Julià, de Fortià (més informació dels Molar). La cerimònia va tenir  lloc a la casa Carreras de Cabanes, en presència de Quirch Molar, sacristà de Figueres, Francesc de Carreras i Raguer i Francesc Molar, preveres de Figueres.

El 1735, estant en bon estat de salut, Maria Carles va signar testament. En aquell any vivien quatre nois, Martí, Anton, Francesc i Josep i dues noies, Suficiència i Ofresina, però havien tingut més fills. Al testament determina:

  • Nomenar marmessors el seu marit i el seu fill Martí.
  • En el moment de triar sepultura mana que, si mort a Cabanes, vol que l’enterrin davant l’altar de Nostra Senyora del Roser i, si mort a Sant Pere Pescador, demana ser inhumada davant l’altar de Sant Pere Màrtir.
  • Nomena hereu al seu fill Martí, vol que els seus tres fills Anton, Francesc i Josep estudiïn i que siguin assistits i mantinguts de la seva hisenda i que la seva filla Suficiència sigui dotada a càrrec de la seva hisenda. A Ofresina li deixa 725 lliures
  • Cita que és propietària d’una heretat a Sant Pere Pescador (mas Llach de Teixidor) i a Vilademat

Antoni de Carreras va morir a Sant Pere Pescador, el 19 de juny de 1756 (pocs dies abans de la mort del seu nét) i va ser enterrat a Cabanes. El registre cita que tenia uns 65 anys, però és possible que sigui una errada ja que si havia nascut el 1691, difícilment es podia haver casat el 1702.

Defunció d'Antoni Carreras

Maria de Carles va morir el 27 de desembre de 1760.

Un dels seus fills, Antoni, va ser doctor en dret a Figueres. Degué morir sense descendència ja que al seu testament signat el 1797, nomena hereu el seu renebot de Sant Pere Pescador, Sebastià Carreras.

Martí de Carreres i Carles
(Cabanes, 1708-1744)

Nat a Cabanes el 1708, va ser l’hereu d’Antoni de Carreras i Despuig i Maria Carles Teixidor i com el seu pare era Cavaller donzell en lo castell de Cabanes.

Martí de Carreras

El 27 de setembre de 1734, Martí es casà amb Josepa Avinyó i Mach, filla de Pere Avinyó i Mateu de Peralada i Margarida de Mach i Pagés, de la família Mach d’Ullà.

Pere d’Avinyó i Mateu (Peralada, segles XVII – XVIII) va assistir com a representant del braç militar a les corts del Principat de Catalunya el 1701 i el 1706. Era fill de Pere d’Avinyó, de Vilatenim i nét patern de Joan d’Avinyó i besnét de Pere d’Avinyó.

Més informació de la família Avinyó:

Martí i Josepa van celebrar la cerimònia del casament  el 29 de setembre de 1734, a Peralada, i l’endemà, van rebre la benedicció nupcial a la capella de Sant Sebastià de Cabanes.

Casament de Martí i Josepa

El 3 d’abril de 1736, dos anys després del casament, signaven capítols matrimonials davant el notari de Peralada D. Felix Gavella. Segons els acords, Josepa rep de la seva mare i germà una donació de 4.000 lliures barceloneses, vestits, baguls i joies corresponents a la llegítima paterna i materna i 55 lliures de part de la seva tia i Martí es compromet a un dot del mateix valor. Mentre no rebin aquesta quantitat, Martí de Carreras podrà fruir de l’import dels censos i arrendaments d’unes propietats que la família Avinyó té a Sant Climent Sescebes. A: Arxiu Municipal de Salt. Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps. Codi: CAT AMS 501

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Martí i Josepa van tenir un fill, Vicenç (1735) i dues filles, Rosa (1738) i Margarida (1740), que va morir als 4 mesos.

Josepa d’Avinyó va signar testament davant el prevere de Cabanes, Francesc Fageda, l’11 de maig de 1741

  • Elegeix com a marmessors el seu espòs i el seu germà Francesc
  • Demana ser enterrada devant lo altar de nostra senyora del Roser ahon tenen la sepultura los de casa Carreras
  • Vol que cada any se celebri l’aniversari a Sant Sebastià capella construïda dins lo poble ÿ en cas de faltar dita capella se aja de celebrar al altar de nostra senÿora del Roser de la igleisa parroquial
  • Nomena hereu el seu fill Vicens i dota a la seva filla Maria Rosa amb 1.000 lliures
  • Entre els testimonis hi consten D. Iñigo Bustillo, capità i D. Francisco Malpique, tinent

Martí de Carreras va morir el 25 d’agost de 1744, quan només feia 10 anys que s’havia casat. Com tots els Carreras va ser enterrat davant l’altar del Roser.

Defunció de Martí Carreras

Uns anys més tard, el 2 de juliol de 1756, moria Vicens de Carreras i Avinyó, als 20 i pocs anys. Era l’únic noi de la família, de manera que l’heretat va passar a la filla Maria Rosa de Carreras.

Josepa d’Avinyó, vídua des de molt jove, degué anar a viure amb la seva filla a Olot, i allà va morir el 22 de juny de 1777. Va ser enterrada a l’església parroquial de Sant Esteve, a la sepultura de l’Obra.

Defunció Josepa Avinyo

Maria Rosa de Carreras i Avinyó
(Cabanes, 1738-1810)

Hereva de Martí de Carreras i Josepa d’Avinyó, va ser batejada a Cabanes el 19 de gener de 1738.

Bateig Rosa Carreras

El 30 de juny de 1757, es casà amb el seu cosí Ignasi Conill, doctor en dret i Ciutadà Honrat de Barcelona,  fill de Pere Màrtir Conill Ferrusola i de Raimunda Carreras Cruïlles, d’Olot. El matrimoni fou contret per medi de procurador.Casament Conill-Carreras

El matrimoni devia passar temporades a Olot i a Cabanes, ja que si bé la majoria de fills van ser batejats a Olot, al menys un d’ells va néixer a Cabanes: (1758) Josep-Olot ; (1760) Maria-Olot ; (1761) Ramon-Cabanes ; (1763) Antoni – (1764) Ramona-Olot ; (1769) Joan-Olot ; (1771) Maria-OlotRosa de Carreras

El 1768, Rosa de Carreras va establir un plet contra els seus oncles Antoni de Carreras i de Carles i Eufresina de Carreras i de Carles, esposa de Josep de Vilanova, referent a l’herència de la propietat del mas Llach de Sant Pere Pescador. L’expedient aporta :

  • El testament de la seva besàvia, Francesca Despuig, signat el 1715
  • La donació del mas Llach de Teixidor (Sant Pere Pescador), atorgat a la seva àvia Maria Carles, el 1713
  • L’arbre genealògic familiar

L’any següent, va ser Antoni de Carreras i de Carles qui va presentar un plec d’al·legacions a favor de les seves pretensions.

Al cadastre de Cabanes de 1779, Rosa Carreras hi consta com a la cinquena contribuent, amb una tributació de 537 rals.

Rosa de Carreras i Avinyó va ser enterrada a la capella de Sant Sebastià el 8 de gener de 1810, als 72 anys.  Amb ella es va extingir el cognom Carreras de Cabanes.

Defuncio Rosa Carreras

El seu hereu, Antoni de Conill i de Carreras (Olot, 1763 – Cabanes, 1827), Ciutadà Honrat de Barcelona, va iniciar la nissaga dels Conill de Cabanes.

Més informació:

Bibliografia:

  • Arxiu Municipal de Salt. Fons: Arxiu del Baró d’Algerri i Marquès de Camps
  • Carreras. A: surnames.com
  • Família Carreras d’Olesa
  • Família Carreras de Tàrrega
    • Puig Bordera, Eduard. Els oficis consistorials de la Diputació del General de Catalunya a les vegueries de Cervera i Tàrrega, 1493-1714. Urtx: Revista cultural de l’Urgell, 24 (2010)  pàg. 349-374
    • El 1657 va tenir lloc la “Concesión de caballerato a favor de Luis Carreras, natural de Tárrega”. Archivo de la Corona de Aragón.  ACA,CONSEJO DE ARAGÓN,Legajos,0312,nº 014
    • Causa de José de Carreras Cruillas y de Rajadell, doncel de Tàrrega, (fill de Ramon de Carreras i Raguer) contra José Galceran Pinós y de Pinós, marqués de Barberà. Motiu: Posesión del dominio útil del castillo de Barberá y los derechos feudales sobre el lugar y su término. Archivo de la Corona de Aragón. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,14324
    • 1720.- Causa de la comunidad de presbíteros de la iglesia parroquial de la villa de Valls, campo y arzobispado de Tarragona, contra Josep de Carreras, doncel, hijo del fallecido Raimundo de Carreras, y otros. Sobre el pago, por parte de herederos y sucesores, de la deuda de 250 libras en concepto de un censal, creado a favor de la comunidad actuante por parte de los doctores en ambos derechos Raimundo de Carreras de Reguer, Francisco Copons y otros fiadores, todos de la villa de Tàrrega. Archivo de la Corona de Aragón. ACA,REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles,18315
    • Planes i Closa, Josep M. Radiografia d’un municipi borbònic català: Persones i grups socials al poder a Tàrrega, 1715-1750. Pedralbes: Revista d’historia moderna, núm. 6 (1986) pàg. 101-128
      • … la familia Carreres. La marginació a la qual són sotmesos els joves d’aquesta família nobiliaria de la vila sembla que ha d’obeir a motius clarament polítics… Dels tres germans, evidentment el cas fort és el del germa gran, Josep de Carreres i de Cruïlles, “magnífic”, cavaller i ciutadà honrat de Barcelona, un peix gros. De família poderosa, -casa de 700 lliurs per ex.- neix a començaments del XVIII i mor mes enllà del 1750 … és a la terna del 1726, i, quan aquesta es anul.lada, torna a ser-hi a la de gener del 1727 per a aquell mateix any, i sempre en primer lloc. Tanmateix, no surt. I torna a ser a d’altres ternes, com la del 1744, sense sortir tampoc. Clara marginació política…