Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Category Archives: Persones


by 2 comentaris

Joan Albert Roca (1783-?)

Més informació: Cabanes. Casals amb història

Joan Albert Roca (1783-?) protagonista de la inscripció que hi ha a l’entrada de Les Voltes:
“Solar público de bóvedas edificadas por Juan Albert. Año 1858“ Inscripcio

Joan Albert Roca va néixer a Borrassà, d’on era originària la seva família paterna i no sembla que hagués viscut mai a Cabanes, si més no, de forma estable.

Les propietats i la relació que va tenir amb el poble li venien de part de la família materna que era de Cabanes.

Joan Albert va ser batejat a la parròquia de Sant Andreu de Borrassà el 17 de març de 1783. Fill de Miquel Albert Martra, de Borrassà i de Francesca Roca Sorrell, de Cabanes, casats el 8 de març de 1779, a Cabanes.

  • Avis paterns: Jaume Albert i Ballell, de Borrassà i  Anna Martra i Pau, filla del cirurgià d’Avinyonet, casats el 27/7/1755
  • Avis materns: Narcís Miquel Roca, fill de Lladó [Narcís Roca Miquel, de Cabanes] i Maria Miquel y Roca y Surrell [Maria Sorrell], de St. Pere Pescador, casats l’octubre de 1749
  • Padrins: Joan Martra i Pau, d’Avinyonet i Rosa Miquel Roca, donzella

Francesca Roca Sorrell (1757-?)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Filla de Narcís Roca i Miquel, pagès de Cabanes i de Maria [Roca y Miquel] y Sorrell Gallet, Francesca Roca va ser batejada a Cabanes el dia 1 de setembre de 1757. Els seus padrins foren Josep Casadevall, mestre de minyons, i Francesca Llombart, pagesa de Creixell (Borrassà)

Narcís Roca i Maria Sorrell, casats a Cabanes l’octubre de 1749, van tenir almenys aquests fills:

  • Josep Roca Sorrell (novembre, 1750) clergue de Cabanes. Testament de Josep Roca (1781), prevere resident a Cabanes, fill de Narcís Roca Miquel i Maria Roca Sorrell, difunts, pagesos de Cabanes. ACAE110-192-T2-497. Al testament nomena marmessors a la seva germana Rosa i a Jaume Pont i Germànico (pare)
  • Jerònima Roca Sorrell (juny, 1755)
  • Francesca Roca Sorrell (setembre, 1757-?) casada a Cabanes amb Miquel Albert Martra, de Borrassà, el 8 de març de 1779
  • Maria Roca Sorrell (maig, 1763-?)
  • Rosa Roca Sorrell (novembre,  1766-?)
  • Francesca Roca Sorrell (març, 1770)

Joan Albert i Roca es va casar en primeres núpcies, amb Maria Angela Vidal i degueren instal·lar-se a Figueres, ja que la seva filla Dolors, consta que hi va néixer.

Dolors Albert i Vidal es va casar amb Lluís Díaz Genover, el juny de 1864.

Després de morir la seva esposa, el 26 d’abril de 1843, Joan Albert es va tornar a casar amb Dolors Reig i de Pol, de la família Reig de Vilabertran, i també van fixar la residència a Figueres.

El 1919, Vicenç Cusí i Vidal va comprar la casa, que després es va convertir en el Cafè de Ca la Lina, a Dolors Albert Vidal, vda. Díaz, filla de Joan Albert Roca. La finca del carrer Tetuán es va segregar de la casa coneguda com Manso Roca (c/ Tetuán, 10, 12, 14 i 16), cosa que confirma la relació entre Joan Albert Roca i la família Roca de Cabanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 1698, un Pere Roca de Vilanova de la Muga, probablement l’iniciador del mas Roca, va comprar a Llorenç de Barutell i Erill les cases i propietats que havien estat de la família Serrahí, senyors de Cabanes. Per aquest motiu l’extensa propietat del mas Roca era, en bona part, l’heretat del llinatge Serrahí.


by 1 comentari

Metges

Vegeu també: Dispensari municipal

Segle XVIII

  • Sunyer, Tomàs i Pere (pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.
    • Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
    • Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)
  • El 1730, actuant com a testimoni d’un testament signat a Vilarnadal, hi apareix Llorenç Ricart, cirugià de Cabanes
  • El 1753 vivia a Cabanes el cirurgià Anton Forment
  • El 21 de febrer de 1794 moria, als 33 anys, Benet Mach, cirurgià, natural de Figueres i habitant a Cabanes. Benet era fill d’Ignasi Mach i Maria Gibert i estava casat amb Maria Sardà

Segle XIX

  • Blaha Casals, Gregori (Mataró, ?-Cabanes, 1836). Va exercir a Cabanes
  • Carreras y Ugas, Pelegrin de.- Natural de Viladamat, metge de Cabanes a mitjans del s. XIX. El 14 de desembre de 1863, ja vidu, es va casar a Llers amb Anna Sibecas Bonal, de Llers.

Segle XX

  • … 1906 … Centelles, Josep. El 1906 era metge de Cabanes. Devia ser: Josep Centelles Aragó (1852-1929), natural de Coves de Vinromà (Tortosa), metge i veí de Peralada. El març de 1884 Josep s’havia casat amb Antònia Pagès i Prim, filla de Joaquim Pagès i Portell i Carme Prim de Conill, tots de Cabanes i llavors propietaris de la Torre. Amb aquest casament l’edificació va passar als Centelles. El 22 de juny de 1925, Josep Centelles i Aragó i el seu fill Josep Centelles i Pagès, van vendre la Torre i la casa annexa a Jaume Pagès Massot i a la seva filla Caterina Pagès i Borrell. El 1944 el seu fill la va tornar a vendre als Centelles. Josep Centelles Aragó es va jubilar el 1927, després de 40 anys de professió. Fou substituït per Narcís Heras Vicens. La Veu de l’Empordà, 9/4/1927, pàg. 4. Morí el desembre de 1929. Possiblement abans de 1927 ja havia deixat de ser metge titular de Cabanes. La falta dels llibres d’actes dels anys 1907-1909 ens impedeix documentar-ho.
  • 1910.  Arana Vallés, Ramon (?-Tordera,1959). Va ser nomenat metge titular de Cabanes al Ple del 9 de juliol de 1910. Dimiteix el desembre del mateix any. El 1926 era a Tordera on impartia una conferència: “Algunos conceptos sobre tuberculosis”. El Ple municipal del 26 de setembre de 1959 esmenta la seva defunció i explica que se li pagaven 2’98 pts anuals, corresponents a la part proporcional de la seva jubilació, que Cabanes liquidava regularment a Tordera i que en motiu del traspàs s’obria l’expedient d’orfandat de la seva filla que hi renuncia en ser una quantitat tan petita.
  • 1911. Vila Moreno, Ramon (o Josep Maria?) (1882-1962) Fou nomenat metge interí al Ple municipal de Cabanes de 8 de gener de 1911, malgrat que sembla que no es va llicenciar fins el juny de 1912. El nomenament com a metge interí es fa amb el nom de Josep Maria (més endavant, quan se li paga la jubilació, se l’anomena Ramon). No sabem la data en què el metge Vila Moreno va marxar de Cabanes però, el 1915, Ramon Vila Moreno va obtenir la “patente de médico” de Vila-sacra i el 1917 la de Portbou, població on es va jubilar, el desembre de 1953. Encara el 25 d’agost de l’any 1957, Cabanes pagava 10’21 pts de la seva jubilació compartida amb PortBou.
    • El 1919 la premsa elogia Ramon Vila Moreno per oferir els seus serveis mèdics a Cerbère i altres llocs al nord de la frontera amb França que no tenien metge. La Veu de l’Empordà, 29/3/1919, pàg. 5
    • Ramon – germà d’Ernest Vila Moreno (1884-1960) – va ser el metge que, el 26 de setembre de 1940) va signar, a Portbou, l’acta de defunció de Walter Benjamin
    • Ramon Vila Moreno va morir a Figueres als 80 anys. La necrològica no anomena ni esposa ni fills. Los Sitios, 28/10/1962, pàg. 12
    • Fitxa personal de Ramon Vila Moreno. Metge (1918-1953) AHG. Fons Delegació Provincial de Girona del Ministeri de Sanitat, 405. AHG170-326-T2-1970
    • El 1916 se celebra el casament de Serafina Barraquer Barraquer de Barcelona amb Josep Vila Moreno, natural de Figueres i veí de Portbou. Es desconeix si hi ha alguna relació.
  • 1916-1936  | 1939-1941. Capmany Coll, Ramon (1892-?). Fill de d’Enric Capmany Quintana, farmacèutic, i de Carme Coll Traver, va néixer a Figueres el 1892. Mentre estudiava a l’Institut, el 1907, va ser premiat en Religió, Física i Fisiologia i Higiene i el 1908, en Història Natural. El 1913 va participar en el sorteig per entrar a l’exèrcit. Va arribar a Cabanes el 1916 on el 1918 va obtenir la “patente de médico”. El 1919 es va casar a Figueres amb Rosa Pons Serena, natural de Palafrugell. Des del 1927 també feia de metge de Peralada ja que les dues poblacions estaven mancomunades legalment. Al Ple del 15 de juliol de 1935 s’informa que el Dr. Capmany ha manifestat que cal mancomunar-se amb un altre poble per tenir el mateix metge. Es comenta que mancomunar-se amb Peralada seria millor que fer-ho amb Vilabertran, però el tema es deixa pendent   L’acta del ple municipal del 27 d’agost de 1935 hi diu … Atendiendo que este pueblo de Cabanas tiene cubierta su plaza de médico titular desempeñándola D. Ramón Capmany Coll desde el año 1916 y que este facultativo es el único médico que desde dicho año y en la actualidad ejerce su profesión en Cabanas y el único también que presta su asistencia a la totalidad de las familias pudientes y a los comprendidos en la Beneficiencia municipal …   l’acta del 30 d’agost de 1936 explica … Vist que el Metge …  d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll …  han abandonat llurs càrrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel càrrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó … Ramon Campmany va passar a la zona nacional. Acabada la guerra civil va tornar a Cabanes i el 1940, essent metge titular de Peralada, escriu una carta de recomanació per a un comerciant de Figueres afiliat a ERC. A: Delgado Lara, Esther. Perseguir les idees. Estudi dels casos de repressió franquista a Figueres. INS Narcís Monturiol, 2015
    • 1932, 11 de gener. Narcís Heras demana a l’Ajuntament de Cabanes que declari vacant la plaça de Metge Titular i se li concedeix interinament. S’acordà estudiar el tema.
    • 1932, 13 de febrer. El Ple Municipal acorda declarar vacant la plaça de Metge Titular de Cabanes i convocar oposicions. El propietari de la plaça hauria de residir al poble i cobraria 2.000 pessetes anuals.
    • 1932, 21 de març. Al Ple s’informa que Vilabertran no accepta mancomunar-se amb Cabanes per tenir el mateix metge fins que no dimiteixi el Sr. Cusí.
  • 1936 … Brusés Majó, Joan (Figueres, 1894-1970). Fill de Josep Brusés Vergés (Figueres, 1864-1925) i de Teresa Majó Vidal, el 31 d’agost de 1936 va obtenir la plaça de metge interí de Cabanes.
    • Brusés Portell, Joan (Cabanes, 1827-Figueres, 1891)  Fill de la família Brusés va néixer a Cabanes l’any 1827 i va exercir com a metge a Figueres.
  • 1939-1941. Campmany Coll, Ramon. El juliol de 1939 ja tornava a ser el metge del poble. L’adjudicació de la plaça de metge titular de “Cabanas y agregados” va aparèixer al BOE del 2 d’octubre de 1940.
    • 1935-1993. Fitxa dels ocupants de la plaça de metge titular de Cabanes.
      Descripció: [PROFESSIÓ]: Metge.
  • 1941-1977. Metges Heras, pare i fill
    • 1941-1973. Narcís Heras i Vicens (Cabanes, 1903-Figueres 1979)
    • 1960-1977. Jordi Heras i Trias (Peralada, 1933-Figueres, 2018)
  • 1977-1993. Guardiola Mallol, Veremundo (1928-2016)
  • 1993.- El metge titular fou Dr. Xavier Moncosí de Borbón (en comissió de serveis-ca ser metge de Cadaqués),  però per llicència reglamentària qui va atendre els pacients va ser el Dr. Xavier Carmelo. A l’octubre de 1993 el Dr. Carmelo va ser traslladat a Cadaqués com a metge titular.
  • 1993-1998. Santiago i Pla, Josefina (metgessa interina). El 31 d’octubre de 1998 se li va retre l’acte d’acomiadament.
  • 1998-?. Álvarez i Rigol, Sebastià (fins passat el 2002, data de creació d’Albera Salut)
  • >2002-2022. Fortià Camós, Rosa. El 7 d’octubre de 2022 va fer l’última visita al dispensari de Cabanes. Des d’aquest moment va passar a ser la metgessa de: Sant Climent Sescebes, Espolla i Mollet de Peralada. Amb ella també va marxar l’infermer Pere Sors Cufí.
  • 2022-?. Iribarne, Tanit. Des del 10 d’octubre de 2022. Infermera: Sílvia Rubio Viladomat.


by 1 comentari

Llinatges medievals

A l’article: Marquès, Josep Ma. Llinatges medievals de l’Empordà. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 28, (1995). pàg. 91-93, hi apareix l’arbre genealògic d’una família que va viure a Cabanes entre els segles XI i XII.

  • Entre d’altres persones hi apareixen: Bergundis, Constança que va dictar testament el 1072, Arnau de Cabanes que va fer testament el 1125, la seva filla Maria de Cabanes que va testar el 1191 i Ramon de Cabanes, cosí de Maria, que signa un document l’any 1169
  • També hi apareixen uns quants personatges relacionats amb aquesta família i d’altres que tenien propietats a Cabanes

Vegeu: Arnau de Cabanes


by 13 comentaris

Antoni Ribas de Conill

Antoni Ribas de Conill

Més informació: Cabanes. Casals amb història
El mas Ribas  –  La família Maymó – Itinerari  – Els Ribas de Boadella

Antoni Ribas de Conill (Cabanes, 1880-1935)

Fill de Josep Ribas i Vidal, hisendat i propietari del mas Ribas de Cabanes i de Dolors de Conill i de Solà, va néixer a Cabanes el 25 de setembre de 1880.

Després de cursar el batxillerat a Figueres va iniciar els estudis de dret. El 1903, just complerts els 22 anys, deixà la universitat i junt amb dos companys inicià un llarg viatge que el dugué a Mèxic i a altres indrets d’Amèrica del Sud fins arribar a l’Argentina. Tot hi que no se sap amb certesa, alguns documents fan pensar que va viure un temps a París des d’on es va dirigir al port de Gènova i amb el vaixell Montserrat va arribar a Veracruz, passant per Nova York, on va arribar l’11 de juliol de 1903.

Es desconeix quina relació hi havia, però segurament l’Antoni no va estar sol a l’Argentina. Cal tenir present que tenia dos cosins metges que ja vivien a l’Argentina des del 1868 i 1875. Eren Felip i Josep Solà Vidal, de Garriguella, fills d’una germana de la seva àvia i que també hi havia Josep Pagès Dalmau que a banda de ser del poble hi tenia un lligam per la família Conill

L'Astronomie

Bulletin de la Société Astronomique de France

Passats alguns anys, la delicada salut del seu pare el va retornar a la casa pairal on tingué cura del patrimoni familiar. El pare va morir el 1914 i el 1921, Antoni es va casar amb Salvadora de Ros Reig.

La vida tranquil·la de pagès no l’acabava de satisfer i s’inicià en la ciència de l’astronomia. Va comprar dos telescopis, va instal·lar una cúpula giratòria al teulat del mas Ribas i també una estació meteorològica i una de ràdio.

Fou membre de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i d’associacions de científiques de França i Bèlgica ( Société Astronomique de France …). Reconegut pels astrònoms de prestigi, les seves observacions, en especial del planeta Mart, han quedat immortalitzades en diferents publicacions  com el llibre El Cielo: novísima astronomía ilustrada, de Josep Comas i Solà, la publicació L’Astronomie. Butlletin de la Société Astronomique de France, etc.

Personatge d’aspecte pulcre i elegant, és recordat pel seu enginy i una certa extravagància que ja evidenciava l’estil de vida poc convencional que va mantenir al llarg de tota la seva existència.

Antoni va morir a Cabanes, als 55 anys, el 13 de març de 1935 i Salvadora va morir el 19 de noviembre de 1941 quan tenia 57 anys.

2005_invitacioDurant el mes de març de 2005, va tenir lloc la celebració d’una sèrie d’actes, impulsats per l’Institut d’Estudis Empordanesos, amb el suport de l’Ajuntament de Cabanes i del Consell Comarcal de l’Alt Empordà per tal d’homenatjar a Antoni Ribas de Conill

El dia 12 de març, a les 8 del vespre, a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va tenir lloc l’acte acadèmic, amb la participació del Sr. Josep Olivé, de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell; el Sr. Pere Hors, professor d’Història de la Ciència de la Universitat de Girona i president de la Societat Astronòmica de l’Empordà, i el Dr. Josep Llombart del Departament de Física teòrica i Història de la ciència de la Universitat d’Euskadi, sota el títol de “L’Astronomia a l’època d’Antoni Ribas de Conill”.

Els actes es complementaren el diumenge dia 13 de març. En el cementiri de Cabanes, hi va haver una ofrena floral i la inauguració de la làpida del nínxol on es troben les restes d’Antoni Ribas de Conill. També hi va tenir lloc el descobriment d’una placa al Centre Cultural, dedicat a la memòria  d’Antoni Ribas de Conill.

Familia Ribas

Arbre genealògic

Genealogia:

    • Can Ribas o Mas d’en Ribas. A: Llibre del secretari de l’Ajuntament, Sr. Marcé on recull notícies entre històriques i populars des dels orígens d’aquest municipi i les Escaules, fundació de l’església, i una relació de cada una de les cases del poble amb els seus veïns, motius de les cases …  (1915-1916) [Llibre] Foli 207. ACAE110-64-T1-428

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Antoni Ribas de Conill: Documents, fotos i originals manuscrits.
Fons particular de la família Puig-Arbolí

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Observaciones de la Luna y Marte -1924 al 1927 – por Antonio Ribas de Conill”
Llibre enquadernat que conté anotacions i imatges (aquarel·les en blanc i negre i color).
Fons particular de la família Puig-Arbolí

Bibliografia:

Documents i articles periodístics escrits per Antoni Ribas de Conill

  • Ribas de Conill. Les compagnons de l’étoile polaire. A: Les doubles dans la Revue Astronomie, pàg.22 (1922)
  • Ribas Conill, Anton. Cambios observados en los aspectos de varias regiones del planeta Marte durante los años 1924-1926-1928 : sesión del 24 de mayo de 1929. Madrid : Huelves y Compañía, [1929] Nota: Observacions realitzades a l’Observatori de Cabanes. Separata. Treball presentat al 12è Congrés de l’Asociación Española para el Progreso de las Ciencias que tingué lloc a Barcelona del 20 al 27 de maig de 1929.
  • Ribas Conill, Anton. [Observaciones planetarias]. Cabanas : Observatorio astronómico de Cabanas, 1927. Nota: Conté dos articles: Marte en 1926  — Últimas observaciones de Marte : 1927
    • A l’arxiu personal de la família Puig-Arbolí s’hi conserven els originals dels treballs “Cambios observados en los aspectos de varias regiones del planeta Marte ….” i “Observaciones planetarias“
  • Ribas de Conill, A. Una idea (proposta de creació d’un observatori popular). Veu de l’ Empordà, La : setmanari portaveu del “Centre Catalanista de Figueres”. 28/4/1928.
  • Ribas de Conill, Antoni. Meditació.- Publicacions de la Terra. 22/1/1929.
  • Ribas de Conill, Antoni [Diversos articles] A: Revista de la Sociedad Astronómica de España y América
    • El astrónomo aficionado y su observatorio
    • Manchas Solares
    • Júpiter, 1925

portada revista

Astrum, 127 (1996) Revista digitalitzada

Fons particular de la família Puig-Arbolí (descendents dels Conill, igual que Antoni Ribas)

  • 2 fotos
  • Diploma de la Société Astronomique de France (25/4/1921)
  • Notes i observacions sobre Mart. Originals manuscrits (1924/1928)
  • “Observaciones de la Luna y Marte -1924 al 1927 – por Antonio Ribas de Conill”
    Llibre enquadernat que conté anotacions i imatges (aquarel·les en blanc i negre i color)

Llibres i revistes que parlen d’Antoni Ribas de Conill i del seu treball com a astrònom

Fotos d’Antoni Ribas de Conill (cedides per Genís Mención)
Imatges dels telescopis i dels seus treballs Font: Revista Astrum, 127 (1996)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Notes sobre les observacions d’Antoni Ribas de Conill aparegudes a la publicació: L’Astronomie. Bulletin de la Société Astronomique de France

Consulta

  • M. ANT. RIBAS DE CONILL, à Figueras (Espagne): 2 octobre 1922, à 18h27m. Bolide blanc, d’un grand éclat très supérieur à Vénus. Disque un peu allongé de 5 environ de diamètre apparent. Traînée visible malgré le clair de Lune. Apparu près de IX Pégase, le météore descendait suivant une ligne parallèle à S, P et y Andromède. Il disparut près de IX Triangle.
  • Etoiles ; Nébuleuses. — M. ANTONIO RIBAS DE CONILL, à Figueras (Espagne), •ayant lu dans le premier volume du Bulletin l’observation de M. de Boë relatant la visibilité de deux autres compagnons de la Polaire, plus petits et plus rapprochés que le satellite que tout le monde connaît. écrit que, l’été passé, il a fait 4 ou 5 fois la même observation et une douzaine de fois il n’a vu qu’un seul petit compagnon, les images étaient plus faibles que celle du compagnon connu, de la 11e grandeur environ.
  • M. RIBAS DE CONILL, à Cabanas (Espagne), adresse ses observations, accompagnées de 20 dessins, de Jupiter entre le 29 avril etle 17 juillet. Lunette de om,108. Une carte représentant le tour de Jupiter d’après l’ensemble des observations accompagne cet envoi. Les bandes tropicales présentent un nombre considérable de détails.

1929.- Font: Biblioteca de Figueres

Recull de premsa. Conté la descripció dels buidats de premsa, llibres i revistes que parlen d’Antoni Ribas de Conill

Correspondència

  • Fons Llorenç Vives i Buchaca (Figueres, 1891 – Costa Rica, 1987). Es desconeix si el cognom Vives suposa una relació familiar entre Llorenç Vives i Antoni Ribas, però el buidat de premsa de l’any 1929 ens mostra una relació personal amb la publicació de la poesia “L’esperit de l’arbre séc” o la conferència impartida al Liceu Monturiol. Conté:
    • Quinze cartes d’Antoni Ribas i una de la seva esposa, adreçades a Llorenç Vives (anys 1933-34 i algunes sense data). Biblioteca Fages de Climent, Figueres
  • Fons Carles Rahola Llorens. Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions. Les cartes tracten sobre l’article que ha d’aparèixer a El Autonomista ressenyant una confèrencia d’Antoni Ribas i mostren la relació d’amistad entre els dos personatges. Conté:

Document notarial

  • Querella instada per Antoni Ribas de Conill. Trasllat de la querella sobre estafa instada per Antoni Ribas de Conill, propietari de Cabanes, contra Josep Prats Minovis, comerciant de Figueres (Figueres). Arxiu Comarcal Alt Empordà.110-91-T2-585 (1917)

Bibliografia

Fotos del Mas Ribas quan encara hi vivien els masovers (finals s. XX)
cedides per Ramon Pujolàs i Carmina Massoni

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mas Ribas, abans Mas Maymó.  Casa pairal de l’astrònom Antoni Ribas de Conill, on hi havia instal·lat un telescopi, construït amb l’ajuda del ferrer Alabau. Ara està l’edifici està deshabitat i molt malmès per l’actuació d’alguns “ocupes”. El març de 2014, un incendi va malmetre part de l’edificació. Les flames van malmetre els cairats de les dues plantes de l’habitatge, van cremar deixalles que hi havia al segon pis i una palmera que hi havia a l’exterior

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És una construcció del s. XVIII-XIX amb reformes d’èpoques diverses. Casa pairal de la família d’Antoni Ribas de Conill (1880-1935), sens dubte el fill més il·lustre de la població. Aquesta casa senyorial està destinada a l’explotació agrària.

A: Cabanes d’Empordà.  Agència Catalana de l’Aigua

Bé inventariat. Identificador IPAC: 38699

Situat al sud-est del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància de la vila. S’hi accedeix per un camí que s’agafa davant del cementiri municipal.

Mas format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L’edifici principal, situat al mig de la construcció, és rectangular i té la coberta de quatre vessants de teula, la qual presenta un altell a mode de torre cobert amb teulada de quatre aigües també. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada a migdia. A la planta baixa hi ha tres grans portals d’arc rebaixat, el principal bastit amb maons i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Els dos laterals presenten els emmarcaments d’obra arrebossats. Destaca un contrafort bastit en pedra, carreus i maons que reforça la part de la façana situada al costat del portal. A la façana de llevant hi ha una terrassa adossada al nivell del pis i un pou de planta circular, bastit en pedra i maons, amb el parament arrebossat. La resta de cossos que formen part del conjunt, destinats a magatzems i per als usos agrícoles, presenten les cobertes d’una i dues vessants i estan distribuïts en dues plantes. Majoritàriament presenten finestres d’obertura rectangular i portals d’arc rebaixat, tot i que algunes parts es troben enrunades i d’altres han estat reformades en totxo.

A: Patrimoni Generalitat

El mas Ribes, está situada en el fértil llano del Alt Empordà, al lado del río Muga, en el municipio de Cabanes, muy cerca de Peralada. Tiene una extensión total de unas 40 hectáreas, de las cuales el 80% son cultivables y, en parte, irrigables. El masovero (Josep Maria Pujolàs-Remei Cufí), que hasta hace muy poco tiempo aún residía en la finca, llegó a ella en 1948 procedente de otro mas del mismo propietario que estaba bajo arriendo de su hermano mayor. El propietario era un abogado residente en Barcelona que lo había adquirido por compra hacía poco tiempo, y después de su defunción le sucedieron sus hijos en la titularidad de la finca. El matrimonio masovero dejó de cultivar la finca a inicios de la década de 1990, cuando ambos se jubilaron, pero continuaron ocupando la casa durante casi veinte años más, durante los cuales él mantuvo un cierto papel como agente del propietario, encargándose, a costas de éste, de contratar a tractoristas y a empresas de servicios agropecuarios para la realización de todas las tareas de cultivo.

A: Saguer, Enric ; Rico, Antoni
La última etapa de la aparcería en Cataluña. Una aproximación singular
Centre de Recerca d’Història Rural, Universitat de Girona

Bibliografia:

Itinerari:
Antoni Ribas de Conill (1880/1935)
[Dossier de la ruta]

Qui és l’Antoni Ribas de Conill?. Aquest itinerari es va portar a terme el 10 d’abril de 2019 en motiu de la setmana cultural dedicada a l’Univers. Els alumnes de l’escola de Cabanes van seguir la ruta en dos grups: (1) Cicle inicial – (2) Cicles mitjà i superior.
Lectura de textos de Joan Guillamet, extrets del llibre “Coses i gent de l’Empordà”