Temes relacionats: Escola de Cabanes-Guerra Civil  i  Mestres- s. XX
Segona República (1931-1939)  i  Sindicat Agrícola de Cabanes
Camp d’aviació i hangars   i  Guerra civil. Quintes: Lleva del biberó

El 17 de juliol de 1936, al Protectorat del Marroc, es va iniciar el cop militar contra el govern del Front Popular. Tot i que la rebel·lió va fracassar parcialment, el govern republicà va ser incapaç d’aturar-la totalment i el conflicte va originar una Guerra Civil que va durar del juliol de 1936 al febrer de 1939.
Des dels inicis del conflicte, l’Empordà va ser un punt estratègic per la seva proximitat als ports de Roses i Port de la Selva, els passos frontererers de la Jonquera i Portbou, el ferrocarril i els aeròdroms militars de Garriguella i Cabanes.

A partir del 19 de juliol de 1936, el comitè antifeixista de Figueres va començar a dictar les consignes a les delegacions dels pobles i Cabanes es va anar adaptant a la nova situació política.

Una de les primeres coses que es van fer al poble va ser l’expulsió del capellà, el desmantellament de l’interior de l’església i l’apropiació de la rectoria. El 26 de juliol es va ordenar el cessament dels dos consellers de la LLiga, quedant només tres regidors d’ERC, tres de la CNT i un dels Rabassaires i el 16 d’agost, es va constituir formalment el Comitè Antifeixista de Cabanes amb sis afiliats de la CNT i la FAI. De les activitats del Comitè en destaquen l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Diferents documents generats per l’Ajuntament i les actes municipals ens informen del dia a dia dels primers mesos de la Guerra Civil, alhora que ens mostren els canvis econòmics i socials promoguts pels partits d’esquerres i també les discrepàncies entre ells:

• Acolliment de refugiats de guerra
• Col·laboració en els allistaments
• Control de les activitats industrials i els proveïments, en especial les existències de blat i farina
• Confiscació de propietats
• Nomenament de nous càrrecs
• Actes municipals (juliol, 1936 – febrer, 1939)
• Altres documents municipals
• Últims dies de la guerra

Més informació:
Salen a la luz cientos de grabaciones inéditas sobre la Guerra Civil tras ser digitalizadas. Estas imágenes habían permanecido durante décadas en la Universidad de California Los Ángeles (UCLA). El Debate, 17/1/2025. Vegeu: newsreels.net 

• Febrer 1939.- Caiguda de Figueres. Tropes entrant a Figueres. Des de dins d’un tanc. Vista de la divisió i tropes ocupant Figueras. Nens i ancians espanyols …
• Coll, Santi. Apareix un film testimonial de l’entrada de les tropes franquistes a Figueres el febrer de 1939. Empordà, 23/2/2025

Altres documents arribats a l’Ajuntament mostren com les empreses s’anaven adaptant a la nova situació política…

• El mateix setembre de 1936, “La Electricidad, SA-Sabadell” ofereix un grup de sirena, amb un fort senyal acústic per substituir les campanes que havien estat suprimides de les esglésies, deixant els pobles desproveits d’alarma d’incendis i altres avisos que sempre s’havien fet amb repic de campanes.

• El 10 de desembre, és el “Centre Administratiu Assessor”, representat per J. Jofre Alberni, s’adreça al Ciutadà President del Consell Municipal de Cabanes manifestant que … el caràcter reaccionari de les velles Agències representatives es una cosa caduca en l’hora present que és tant plena d’anhels i tant vibrant d’inquietutd revolucionària. Els antics representants, avesats a les concomitàncies amb els cacics, mai sabran entendre l’esperit revolucionari que anima l’obra dels municipis. Aquells qui han d’intervenir o assessorar els problemes dels nous Consells Municipals, han de sentir-se identificats amb la obra nova en una comunitat de sentiments ideològics, per així contribuir a l’aixecament dels nostres municipis sobta l’ensenya preclara de la revolució … i demanant que se li doni el càrrec de representant de  l’Ajuntament. Dos dies abans, Agustí Cabruja, des de la Comissaria de la Generalitat, ja havia demanat a l’alcalde que … atengués el prec de l’amic Josep Jofre i Albernni  per tractar-se d’un fervent i entusiasta lluitador de la causa que tots defensem i un home que pel 6 d’octubre romangué un any a la presó de Girona …  El 26 de desembre s’acordà causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni.

Refugiats de guerra

El 26 d’octubre, van començar a arribar refugiats de guerra desviats de les zones que ocupaven les forces nacionals. Els primers procedien de Córdoba i Ciudad Real i foren allotjats a la casa del poble i a les cases dels qui tenien un fill desertor.

Tres documents del primers de novembre de 1936 donen alguna pista sobre aquests refugiats, provinents de Còrdova i Sevilla:

1936

• 29 d’octubre. Des del Comitè d’ajut als refugiats de guerra es demana el local o locals que estan en condicions d’allotjar persones refugiades i el nombre de persones que hi caben i les aportacions en metàl·lic o queviures que pot fer el municipi.
• 2 de novembre. Josep Noguer, alcalde de Cabanes informa a l’alcade de Figueres que els quatre refugiats de la província de Córdoba, que havien vingut, des de Barcelona, amb tres dies de permís per visitar les seves famílies refugiades a Cabanes, ja havien marxat en tren cap a Barcelona. L’acta municipal d’aquesta data informa també dels refugiats que hi ha a Cabanes i detalla les despeses ocasionades: per una recepta a la Farmàcia La creu roja, 3’75 ptes ; pel pa servit durant la primera setmana pel flequer Martí Paloma, 59’55 ptes ; per les mercaderies servides per Pilar Mont, 27’10 ptes ; per mercaderies d’Emili Torrent, 1’50 ptes ; per mercaderies de Martí Cufí, 19’20 ptes ; a la farmàcia Garriga, 2 ptes.
• 3 de novembre.- Josep Noguer s’adreça al President del Consell Municipal de Figueres per manifestar-li que … actualment hi ha allotjats en aquesta població 31 refugiats de les províncies de Còrdoba i Sevilla, entre infants i adults, els quals es troven instalats tots en una casa incautada pel Comitè. Per tant no m’és posible concretar el que en ella em demana per quan l’únic edifici adequat per allotjar-hi refugiats és el que ja tenim ocupant per aquest fi benefic. I en quant a les aportacions que poden donar no n’esmento res perquè el poble ja es fa càrrec de subvenir les necessitats d’aquests refugiats i crec jo i l’Ajuntament, també, que ja representa pel poble un sacrifici o una despesa relacionada amb les posibilitats actuals de la localitat …
• 3 de novembre, Josep Noguer remet una informació, amb els mateixos termes, al Comissari-Delegat de la Generalitat a Girona
• L’acta municipal del 14 de novembre, acorda crear la Comissió de Proveïments, que tindrà cura a més, amb caràcter accidental … de totes les necessitats dels refugiats de guerra que es troben ací refugiats.
• Plec de documents: Junta de Seguretat Interior. Població i confiscacions. Alt Empordà: Agullana, Armentera, Bàscara, Boadella d’E., Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cadaqués, Cantallops, Dosquers, Espolla, Garrigàs, Jonquera, Lladó, Llers, S Pere P., Sta. Llogaia d’À., Saus (Arxiu Nacional de Catalunya: ANC1-1-T-6165). A la carpeta s’hi troba un ofici signat, el dia 1 de desembre, per l’alcalde Josep Noguer que conté la relació de 33 persones, entre dones i infants (19 són menors de 16 anys), que estan refugiades a Cabanes. El llistat està ordenat per nou unitats familiars, totes provinents de Còrdoba. Es troben allotjades en un mateix edifici i viuen a càrrec del municipi. La majoria eren de El Porvenir (Fuenteovejuna), mentre que una provenia de Posadas i l’altra de Pueblo Nuevo del Terrible (ara Peñarroya). Llevat de tres vídues, totes les dones tenien el marit a Barcelona, excepte tres que es trobaven, respectivament, a Figueres, a Ciudad Real i al front.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1937

• Es lloga a Margarida Sabà per a guisar, disposar les compres i organitzar el règim domèstic de la casa dels refugiats, al preu de 3 pessetes diàries
• L’acta del 27 de març dóna compte que s’han de pagar 4’55 ptes. al mestre Narcís Heras per materials escolars dels nens refugiats.
• L’acta del 31 de juliol dóna compte del pagament de 5’75 ptes. a la Mestressa Maria Rosa Sancho, pel material escolar lliurat als refugiats. També s’acorda que enlloc de fer la manutenció als refugiats, s’els hi donarà dues pessetes diàries a cadascun, que és la dieta que té consignada la Generalitat, anant a càrrec seu totes les despeses de sosteniment.
• El 28 d’agost s’acorda que els refugiats no oficials, o sigui els que amb caràcter particular han vingut a estatjar-se ací, han de presentar baixa de la població d’on procedeixen per a tenir dret a la targa de racionament de pa
• El 9 d’octubre s’acorda comunicar que els refugiats bascus destinats a aquesta comarca… podrien disposar del Mas anomenat Sant Feliu. També es fa esment que l’alcalde va comprar una galleda per als refugiats valorada en 7’50 ptes. A Sant Feliu també hi va haver refugiats aragonesos i militars russos destinats al camp d’aviació.

1938

• 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament… s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
• 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada… (els refugiats acostument a estar allotjats en cases particulars en torns de quinze dies) també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
• 26 de febrer.- Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez, per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars
• 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació.
• 9 d’abril.-  … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
• 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.
• Un document del 15 de maig de 1938, adreçat a Enric Miró, diu: Serviu-vos entregar als refugiats de guerra portadors del present document DOS LITRES D’OLI, l’import dels quals anotareu al compte d’aquest Ajuntament.
• 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.
• Llibre-registre de refugiats acollits a Cabanes (1936-1939). Hi ha relacions nominals de nens i adults sota l’empara del municipi. Codi: ACAE110-114-T1-438

Allistaments

Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes

• Sense data.- Es fa saber a tots els individus de més de 20 anys i que no passin dels 40, siguin veïns o transeünts, que han d’apersonar-se a la Secretaria de l’Ajuntament, portant la cartilla militar o la llicència, per tot demà dissabte, ja que de no fer-ho incorreran en greus responsabilitats.
• El 2 de novembre, es fa avinent que s’està organitzant l’Exèrcit popular de Catalunya i que els allistats cobraran 10’15 ptes diàries.
• El 23 de desembre, un edicte posa en coneixement del públic que ha estat creada la força de xoc anomenada LEGIÓ ROJA, per a lluitar contra el feixisme. L’haver dels qui s’hi inscriguin serà de 15 pts, diàries i l’oficiona d’allistament és a Sariñena (Osca)

Control de les activitats industrials i els proveïments

Diferents documents de l’Arxiu municipal, amb data de la segona meitat de l’any 1936, mostren les activitats industrials del poble…

• 19 d’agost.- Una carta adverteix l’Honorable Conseller d’Agricultura i Proveïments que a Cabanes no hi ha cap industrial que es dediqui a la venda de dits productes (es desconeix la naturalesa d’aquests productes)
• 7 de setembre.- S’informa al Comissari Delegat d’Ordre Públic que no existeix cap expendeduria de pólvora  ni tampoc d’explosius
• 10 d’octubre.- S’informa al Delegat d’Indústria de la província que a Cabanes hi ha:
  • una fàbrica de farines parada des de fa algun temps, on hi ha un Molí per fer farinades que ha estat incautat pel Comitè Antifeixista.
  • tres forners que tenen màquina de pastar
  • un constructor de carruatges que té una màquina de serrar
• 13 de novembre.- L’alcalde tramet a l’Administrador de Rendes Públiques de la Província els padrons de la Patent Nacional d’Automovils i Motocicletes
• 21 de novembre.- S’informa a la Delegació d’Indústria de Girona de les dades dels dos industrials:
  • un constructor de carruatges. No té treballadors i posseix terres que treballa personalment per no tenir prou feina de l’ofici. No porta comptabilitat. Només fa objectes de poca envergadura pels agricultors de la localitat. La màquina de serrar és de 60 cm i bastant usada. Està inscrit al Gremi Comarcal de ferrers i carreters U.G.T.
  • un ferrer. Té motor per manxar la fornal, però ha de treballar la terra per poder viure
  • una fàbrica de farines. Parada des de fa temps necessita un costosa reparació. Sols funciona una mola de pedra que va amb aigua per fer la farinada per als porcs. El capital que produeix no arriba a les 150 pts. a la setmana. L’arrendatari del molí ha marxat a França i actualement és el mosso qui en té cura
• 29 de desembre.- El Comissari de la Pell recorda als carnicers, abasteixedors i altres productors i comerciants de cuirs i pells en brut, l’obligació de comunicar les entrades i sortides efectuades

Algunes de les cartes mostren les discrepàncies entre l’Ajuntament i el Comité Antifeixista. Així quan es parla del Molí l’alcade diu:  … d’interessar-los-hi el funcionament del Molí incautat és millor que es dirigeixin directament al Comitè, ja que és més fácil que contestin que pas que siguéssim nosaltres … doncs sempre que els demanem alguna cosa solicitada per un organisme superior creuen veure-hi una intromissió  … que causa un rezel injustificat entre l’harmonia que ha d’imperar entre els dos organismes locals.

…i els proveïments agrícoles i ramaders

• El 10 d’agost l’alcade demana al President de l’Associació Sindical Agrària les existències d’adobs minerals i orgànics i el que es necessitarà fins el 31 de desembre
• El 32 d’agost,el veterinari Pere Pujol i l’alcalde envien a la Direcció General de Ramaderia i Indústries Pecuàries la següent estadística: Mular (60), Caballar (110), Asnal (10), Bovines de treball (11) i de llet (10), lanars de carn (65) i de llet (130), Caprines de carn (20) i de llet (32), Porcí de carn (800) i de cria (20), Aus de corral (6.000), Conills (3.000), Llet (26.000 litres), Ous (12.500 dotzenes)
• El 25 de setembre, l’Ajuntament fa saber que tothom que tingui existències de mercaderies i bestiar, inclús polleria, té el deure d’anar-lo a declarar a la Secretaria de l’Ajuntament.
• El 25 d’octubre es demana als veïns la relació de bestiar cabrum, boví i porcí que posseixen cadascú i el que es calculi que es produirà durant un anys.
• L’1 de desembre s’informa que al llarg de l’any 1935 s’havien sacrificat 255 porcs i de gener a novembre del 1936, vse’n van sacrificar 180.
• El 19 de desembre s’informa que hi ha 180 caps d’animals de tir i de càrrega (138 de ramaderia caballar i 42 de mular)

A finals del 1936, des del Servei Central d’Estadística i la Delegació Comarcal de Proveïments de l’Alt Empordà es fa el seguiment dels conreadors i dels forners per tal de conèixer les existències del blat i farina.

1936

• El 27 de setembre, es notifica que … sols hi ha el blat que posseixen els conreadors perqué no existeixen a la població fabricants ni magatzemistes, i de farina sols hi ha la que consumeixen diariament els tres forners del poble …
• El 14 de desembre, s’envia a la Delegació Comarcal de Proveïments de Figueres la llista dels conreadors que tenen blat que els hi sobra. En total són 6.194 kg. aportats per dotze pagesos. També es demana el dia i lloc on han de portar-lo
• Dos dies més tard s’envia la declaració dels forners de Cabanes amb la quantitat de farina que posseïen el dia 15 i el promig que necessiten diàriament
  • Josep Algans. Tenia 2.100 kg i en necessita 75 kg diaris (fleca al carrer d’Escudillers)
  • Frederic Porterias. Tenia ==== kg i en necessita 50 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després can Licus)
  • Martí Paloma. Tenia 1.200 kg i en necessita 80 kg diaris (fleca al carrer d’Espolla. Després cal Bigoti)

1937

• 15 de maig.- La Segona Divisió – Segon Regiment d’Infanteria fa una marxa des del Castell de Sant Ferran fins a Cabanes. Orden del Cuerpo del día 14 de Mayo de 1937 – Art. 1.” Mañana la fuerza franca de servicio, al mando del Capitán de Cuartel y de los Oficiales y Sargentos de semana, efectuará una marcha a Cabanas…
• 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat 
• 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos

Confiscació d’edificis i propietats

Vegeu: Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació:
adjudicació i reclamació de béns confiscats de l’Alt Empordà: …. , Cabanes, .… Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-1 /Generalitat de Catalunya (Segona República). Codi: ANC1-1-T-6776

A finals de 1936, l’Ajuntament va iniciar l’expedient per a la incautació d’edificis i béns que volia posar al servei del municipi, indicant quin ús se li podia donar a cadascun. A l’expedient (1936-1937) hi consta la següent proposta d’incautació:

• Casa parroquial, al carrer dels Escudillers [passa a ser residència dels mestres, per trobar-se deshabitada i per passar a ésser béns comunals]
• Escola de nois, a l’avinguda Dr. Pagès, ara carrer de les Escoles [continúa com a escola unitària, per ésser voluntat del seu constructor i donador]
• Edifici Dolors Bassols, també amb el nom de Josep Pagès Turà, al carrer Colom (can Turà). [passa a ser escola de pàrvuls, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
• Casa i jardí d’Antoni de Puig, al carrer Fermín y Galán, ara carrer de Tetuán [passa a ser Ajuntament i provisionalment residència de refugiats de guerra, per trobar-se deshabitat i ésser útil com a escola]
  • Propietat de Concepció Conill i Eusebi Puig (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola, per troba-se abandonada del seu propietari]
  • Fruitareda d’en Carreras (propietari, Antoni Puig de Conill) [passa al Sindicat Agrícola per a ús dels treballadors sense feina, per estar abandonada de conreu i de pagaments]
• Casa de Jaume Gorgot, despoblat (mas de Sant Feliu)
• Fàbrica de farines i molir olier de Jaume Gorgot, al pg. de la Llibertat, ara carrer Canal (masover, Joaquim Torrent Clos) [passa al Sindicat Agrícola, per haver-lo abandonat l’arrendatari i ésser d’utilitat per als pagesos per a fer farinades]
• Propietat d’en Roger, al carrer de Sant Isidre, 5 olivars i 5 camps (hereus de Tomàs Roger Larrosa)  [passa al Sindicat Agrícola, per a ús dels pagesos, per estar abandonat de conreu i de pagaments]
• Hereus de Vicenç Brusés, al carrer Fondach
• Hereus de Josep Gimbernat Municoy, al carrer Francesc Macià, ara carrer Canal (El Casino). L’edifici estava arrendat a una Societat on hi celebraven les seves reunions tots els elements de Lliga i Cedu [passa al Sindicat agrari i oficis varis, un sindicat que compta amb 55 afiliats i dues seccions, la d’agricultura i la del ram de la construcció. Realitzen tasques culturals.
• Josep Ferran, Mas Ribas. Després que el 1935 havia mort Antoni Ribas de Conill, Josep Ferran Galter, banquer, industrial i polític figuerenc, va comprar el mas en renda vitalícia a Concepció Ribas que n’era l’hereva.

L’Arxiu Municipal de Cabanes conserva dues actes d’ocupació, amb data de 8 d’agost de 1936 on s’informa de l’ús a què es destinaran els edificis i s’explica que en el lloc més visible de l’immoble de referència és inserit un cartell fent constar l’ocupació practicada

• La Rectoria o residència del Rector, situada al carrer d’Escudillers, 3. Es destinarà a residència dels mestres
• L’escola, situada a l’avinguda del Dr. Pagès (carrer Escoles). Es destinarà al mateix fi

El 12 de desembre, l’alcalde informa que ha tramès al Comitè d’apropiacions de Barcelona les dues actes d’ocupació efectuades per l’Ajuntament, degudament complimentades, mentre que les apropiacions efectuades pel Comitè consten amb un simple acord sense que s’especifiqui el motiu, ni la classe de les finques. S’explica que el Comitè actuava tan independenment que no va fer mai cas del que l’Ajuntament li demanava per a complir les ordres que rebia del Govern de la Generalitat respecte a incautacions, trobant-se de resultes d’això, tot desordenat i confús.

També demana quines disposicions han de seguir ja que alguns propietaris han marxat i no saben com actuar. En una nota al marge s’especifiquen les apropiacions:

• Incautacions de l’Ajuntament: Ex-Rectoria i Escola de nois
• Incautacions del Comitè: Antoni Puig (casa i jardins), Jaume Gorgot (casa), Joaquim Torrent (tots els béns), Josep Pagès Turà (casa), Hereus de Vicenç Brusés (casa), Hereus de Josep Gimbernat (Cafè-Casino), Josep Ferran (casa-Mas Ribas)

Marciano Cárdaba Carrascal a la seva tesi doctor Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939 presentada a la UdG el 2001, ens explica que a Cabanes hi va haver iniciatives d’incautació de tot el terme municipal que no es van portar a la pràctica per manca d’entesa entre els mateixos veïns (AHN, FCGBGB, sig. top. 1432-1, exp. 14), només es va apropiar de terres abandonades, improductives o mal conreades.

Tot i que no es pot confirmar, s’explica que a can Marcó hi havia un destacament militar i una emissora.

Presoners de la República

El 1936, Maria Gimbernat Prim i la seva mare Josefina Prim Clos van ser detingudes per pertinença a famílies de significació dretana i per tenir familiars que havien omès les seves obligacions militars amb la República.

• Rubió Coromina, Jordi E.  Presoners de la República. “Excautivos por España”. Revista de Girona, 272

Nous càrrecs

La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals i acaba donant compte del següent acord:

… han de cessar tots els consellers propietaris o suplents que procedeixin de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya, … queden des d’are cessants els consellers propietaris de Lliga Catalana, Srs. Pijoan i Heras, així com també els suplents de dita llista, Srs Quera, Roca, Ylla i Aguer Mallau, i queden proclamats consellers propietaris els suplents de la llista del Front Popular, Srs. Hortal i Noguera… quedant definitivament constituït l’Ajuntament pels següents consellers: Josep Noguer Pomés, Conrad Pagés Serra, Pere Alegri Batlle, Pere Martí Casadevall, Vicenç Hortal Ramis i Pere Noguera Salleras …

El 7 de setembre, l’alcalde Josep Noguer envia al Comissari de la Generalitat de Girona la relació de persones que integren la nova Corporació Municipal:

• Alcalde primer: Josep Noguer Pomés (Esquerra Republicana)
• Alcalde segon: Conrad Pagès Serra (Esquerra Republicana)
• Conseller primer: Pere Alegrí Batlle (Unió Socialista)
• Conseller segon: Pere Martí Casadevall (Esquerra Republicana)
• Conseller tercer: Vicenç Hortal Ramis (Unió Socialista)
• Conseller quart: Pere Noguera Salleras (Partit Comunista)

I el 20 de setembre, arran del Decret de la Conselleria de Justícia que demana la creació de la Justícia popular local, l’alcalde  manifesta a l’Hon. Sr Conseller de Justícia de la Generalitat que:

… em prenc la inicitiva, creient-me autorizat per lo que prescriu l’esmentat art. 4 de proposar a la V.S. el nomenament dels ciutadans, Miquel Mis Gimbernat per a Jutge popular, Joan Armans Riquet per a Suplent, Pere Ramis Daró, per a Procurador del poble, Josep Pellicer Sudriá per a Suplent i Modest Serra Mont per a Secretari. El 4 de novembre, segurament per manca de resposta, repeteix el comunicat

El mes d’octubre, el jutge popular era Pere Alabau Costei.

A l’acta municipal del 18 d’octubre es nomenen els nous representants del Consistori:

• Josep Noguer Pomés, alcalde, Pere Alegrí Batlle, Joan Vergés Noguera, per Esquerra Republicana
• Josep Planella Capallera, Joan Pei Costei, Bartomeu Argelés Puig, per la C.N.T.
• Joan Puigvert Lloberas, alcalde segon, pel Sindicat de Rabassaires

Vegeu: Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Alt Empordà. Cabanelles-Colera. Código de referencia:ES.37274.CDMH/4//PS-BARCELONA_GENERALITAT,285,4 (PARES). Folis 6-22 (Octubre, 1936)

Davant la protesta de la C.N.T. , els representants de la U.G.T. (Josep Olivés i Joan Pallicer) aleguen que hi són en representació del P.S.U.C., però que vista la protesta es retiren. També queden vacants els llocs que correspondrien al P.O.U.M. i A.C. (Acció Catalana) per no existir a la població.

El DOGC, 350 del 15 de desembre de 1936 publica el nomenament de Miquel Mis i Gimbernat com a jutge popular i Pere Ramis i Daró com a procurador del poble. Els suplents foren Joan Armans i Riquet i Josep Pellicer i Sudrià.

El 13 de febrer de 1937, Josep Planella presenta la dimissió per haver-li estat conferits altres càrrecs al Sindicat Agrari i Oficis Varis de la C.N.T. de Cabanes, essent substituït per Ramon Prunella Beya.

El 1o de juliol va dimitir el conseller Bartomeu Argelés Puig per haver ingressat a l’Escola d’Oficials Militars, essent substituït per Francesc Clarà Olivet, en representació de la C.N.T.

El 9 d’octubre el ciutadà Fidel Pagès Llombart ocupa la vacant del Conseller Vergés que s’ha incorporat a l’Exèrcit Popular.

Segons un document del 14 d’agost de 1939, adreçat al Juzgado de 1a Instancia e Instrucción, el càrrec de Jutge municipal va ser ocupat per: d’abril a juliol de 1936, Pere Alabau – el 1937, Miquel Mis Gimbernat – el 1938, Joan Armans i Vicenç Hortal Ramis

Durant aquests mesoss també es van contractar nous mestres, metges, veterinaris, secretari i altres treballadors municipals. Vegeu: Personatges

Comitè Antifeixista de Cabanes

Cabanes va ser un dels molts pobles de la comarca de l’Alt Empordà on hi hagueren Comitès Antifeixistes. La seva composició apareix al treball de Josep Antoni Pozo González, El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936/Crisi i recomposició de l’Estat. Tesi doctoral, 2002. Dades de Cabanes

• • Comitè Local (juliol-octubre, 1936). Composició: 3 CNT, 2 “de l’Ajuntament”, 1 ERC, 1 POUM
  • Annex 3. La reorganització municipal a l’octubre de 1936: 20/10/1936. 3 ERC, 3 CNT, 1 UR. Alcalde: Josep Noguer Pomés (ERC)

El Comitè Antifeixista de Cabanes es va crear provisionalment els primers dies de l’aixecament militar i es va constituir el 16 d’agost de 1936, amb sis afiliats de la CNT i la FAI. Entre les seves activitats van destacar l’apropiació d’edificis i propietats i la col·lectivització de les terres.

Alguns documents, signats per l’Alcalde, mostren algunes discrepàncies entre l’Ajuntament i els integrants del Comitè, pel que fa a les incautacions. Però va ser en una circular adreçada al Director general d’administració local, el 5 d’agost, quan l’alcalde exposa que:

… des dels primers dies de la sublevació feixista va constituir-se un Comitè provisional nomenat per alguns individus amb el beneplàcit de l’Ajuntament, però fòren tantes les atribucions que es prengué, que aviat passà davant del mateix Ajuntament, fent, inclús, servir per tot el que els convenia el segell de la Corporació, sense permís de l’Alcaldia. Passats els moments de desorientació i com sigui que continua actuant el Comitè, a pesar de que en un poble petit com és aquest no representa cap utilitat, més a més quan pot veurers pel document adjunt … que l’Ajuntament està integrat per representants  de les diverses faccions polítiques… desitjaria saber si s’ha de nomenar un Comitè definitiu i… en cas afirmatiu, qui l’ha de nomenar, quants components ha de tenir i quines seran les seves atribucions…

El 9 de setembre de 1936, el consistori va nomenar Jesús Pei Porterias i Josep Olivés Descamps com a representants de l’Ajuntament al Comitè Antifeixista.

Un article signat per José Conesa a la publicació Solaridad Obrera (18/09/1936) dóna l’altra versió del problema junt amb una descripció del poble i de la situació del moment. L’article a banda de la ideologia llibertària mostra un gran desconeixement del poble que considera i de la comarca. Els mestres eren Josep Argelés i Xaviera Pradel, el capellà assassinat Ramon Costa Massot (1877-1936) i el “muchacho que tiene cierta cultura” deu ser l’alcalde Josep Noguer Pomés.

Conesa junt amb Jaume Saludes i Antoni Marcet eren els tres membres del «Equipo n° 5, grup encarregat de la propaganda llibertària a l’Empordà fins a primers de desembre de 1936, data en què es traslladaren a Tarragona.

Segons l’acta municipal del 2 de novembre de 1936, en aquesta data el Comitè ja s’havia dissolt.

---

A partir del 31 de maig de 1938 els consellers, que necessitaven temps per dedicar-se a les feines del camp, van ser substituïts per un comissari polític (Paulí Margou Oliveras, un taper de Sant Feliu de Guíxols que ja havia estat alcalde de Sant Feliu durant la República) i sis mesos més tard, les irregularitats produïdes van provocar la formació d’un nou Ajuntament.

A mitjans de gener de 1939, l’Estat Major republicà va decidir emmagatzemar 200 tones d’explosius a l’església de Cabanes, però el mal estat del gual sobre la Muga els va forçar a portar-los a Llers on, el 8 de febrer, va tenir lloc la destrucció de l’església i bona part del poble.

La guerra civil va suposar la mort al front de catorze persones de Cabanes, entre els dos bàndols. Molts més van passar a França on van estar força temps retinguts als camps de concentració de  Vernet d’Ariège, on va estar internat el meu pare, a Argelés, etc. Els joves que havien estat cridats com a soldats sense haver fet abans el servei militar, van patir la guerra seguit de l’internament en camps de concentració i en tornar a casa, van  passar dos anys fent la “mili” en destinacions tan llunyanes com Galícia o Melilla.

DOCUMENTS

• Targetes d’allistament del 1936 (115 imatges). Fons ACAE110-114. Ajuntament de Cabanes
• Expedient d’apropiació de béns que va tenir lloc durant els primers mesos de la guerra
• Camp d’aviació, situat dins el terme del poble.
• Relació de donatius en queviures a profit de les Milícies anfifeixisfes que lluiten al Front. Butlletí d’Assistència Social, de Figueres
• Ajuntament de Cabanes. Suscripció pro-víctimes del Feixisme. Empordà Federal, 05/09/1936
• Causa General Cabanas. Fiscalía del Tribunal Supremo. Archivo Histórico Nacional, FC-CAUSA_GENERAL, 1432, Exp.14. A petició del Fiscal Instructor de la Causa General del Tribunal Supremo, el 18 d’octubre de 1940 l’alcalde de Cabanes va enviar la relació de “los hechos delictivos que se perpetraron en esta población durante el dominio rojo”. El 22 de febrer de 1946 el Fiscal Instructor Delegado de la Causa General demana que de acuerdo con el Sr. Cura Párroco y con dictamen de dos peritos proceda a valorar los daños causados en la Iglesia Parroquial durante la dominación roja.
• El treball d’Oriol Abulí Vergés que ens parla de les execucions, saquejos i destruccions que es van produir a causa del conflicte bèl·lic
  • Execucions:
    • Ramón Costa Massot (59 anys, capellà de Cabanes). Es desconeix on va ser assassinat (20/07/1936). El febrer de 1941, l’Ajuntament de Cabanes va rebre una notificació del Jutjat militar d’Olot demanant informació sobre el mossèn, el 27 de febrer de 1941 l’alcalde redacta la resposta donant el nom i lloc de naixement de Ramon Costa i les dades que coneix sobre els seus familiars.
    • Pere Terrats Carbó (56 anys, capellà). Era rector de Vilanant i tenia familia en Cabanes, on el detingueren. Va ser assassinat a Sta. Llogaia (11/08/1936)
    • Francesc Esteve Collgrós (64 anys, jornaler). Trobat a Capmany, a la vora de la Muga (20/11/1936)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

• • Destruccions: Saqueig i destrucció de l’altar de l’església. Es va desvalissar l’església, es van cremar tots els sants, així com ornaments, roba i altres, però no es va destruir l’edifici. (24/07/1936). Mes informació: Consells de Guerra núm. 54883, 34041 i 54742  estudiats i digitalitzats l’any 2013 per l’Associació de familiars de Represalitats pel Franquisme.
• Dirigents polítics i/o sindicals
  • Josep Noguer Pomés, Conrado Pagès Serra, Pere Martí Casadevall, Isidre Porterias Clos, Miquel Mis Gimbernat, Pere Alabau Casteny, Fidel Pagés Llombart, Miquel Pey Bonet, Joan Pey Contey, Bartomeu Argelés Puig, Miquel Mención, Joan Armans Riquet, Josep Planella Capallera, Pau Pujadas Carreras, Josep Batllori Pijoan, Juan Batllori Llanet, Josep Borrell Miró
• Representants del Municipi i del Sindicat Agrari
  • Ajuntament
    • Alcaldes: Josep Noguer Pomés (1936-38), Paulí Margou Oliveras (Comisssari Municipal, 1938), Ramon Prunella Beya (nov. 1938),
    • Modest Serra, secretari
  • Sindicato Agrario y Oficios Varios
    • Josep Noguer, president
    • Joan Pey, president
    • Isidre Porterias, secretari
• Morts per bombardeigs
  • Elvira Capallera Roig, natural de Cabanes, mestressa de casa (26 anys). Va morir a casa seva (c/ Sant Antoni, 9 de Figueres), junt amb el seu marit, Francesc Arderius Municoy, la seva filla Adelina i una tia del marit, Narcisa Arderius Guitart a causa del bombardeig del dia 4 de febrer de 1939 (Llista ACAE)
• Llista de combatents cabanencs morts en la guerra. Font: Oliva i  Llorens, Jordi. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes de material bèl·lic abandonat. El Punt, 1999.
  Hi consten catorze soldats, dels quals només un pertany al bàndol franquista. Es constata que Miquel Teixidor servia en l’exèrcit republicà com a mecànic d’avions i que va morir d’accident en esclatar-li una bomba que carregava en un avió. Al registre de defunció hi diu que va morir en un “bombardeo … por las fuerzas marxistas”.
  No consta que hi hagués cap víctima provocada per material bèl·lic abandonat.

Documents: Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra (ACAE110-223-T2-1921) – Declaració d’hereus abintestat de Juan Aguer Ferrer, veí de Cabanes (ACAE110-223-T2-1625)

• Morts del bàndol nacional
  • Josep Gimbernat Prim. Casat i amb Xaviera Pradel i amb un fill, funcionari, 25 anys. El 6 de setembre de 1937 els rojos el van capturar a Belchite i va ser afusellat en un batalló disciplinari amb vint presoners més després d’un bombardeig. Vegeu:
    • Soci Fundador de la Unió Esportiva Cabanes
    • Gay, J. Victor. Els gironins del Terç de Montserrat. Revista de Girona, 239 (2006)
  • Al Fons Isabel Hosta Pujol (AHG170-367) s’hi troben les cartes que, durant la Guerra Civil, Isabel (Betty), padrina de guerra d’una colla d’amics gironins, rebia de Francesc Castanyer. Els dos coneixien a Josep Gimbernat Prim. En una de les cartes escrita des de Saragossa, el 29 d’agost de 1937, Francesc explica detalls de la batalla de Codo que havia tingut lloc els dies 24 i 25 i li fa saber la manca de notícies sobre alguns amics, entre els quals cita “Gimbernat (marido de Pradel)”.
  • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Gimbernat Prim, empresonat i afusellat a Osca per l’exèrcit republicà.Data(es) 1941 (ACAE110-223-T2-1329)
• Memòries de la guerra i l’exili:
  • Salvador Prunella Brancós
  • Juan Gil Argelés
  • Abelard Fabrega Esteve
• Represaliats pel franquisme.

Llista de consells de guerra. Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme-Facebook, 05/11/2012

 – Isidre Vila Nierga, pagès, 45 anys, casat, natural de Sant Andreu de Terri i veí de Cabanes. Condemnat a 30 anys de presó. Codi: ACAE111-92-T1-1
– Emili Torrent Viñas, pagès, 44 anys, casat, natural i veí de Cabanes. Afusellat el 15 novembre 1939. Codi: ACAE111-92-T1-2
– Joan Llanet Iglesias, Cabanes. Consell de Guerra. ACAE111-92
– Salvi Fajol Cels, natural de Fortià i veí de Cabanes. Consell de guerra. ACAE111-92

D’acord amb la guia de Procediments judicials militars de l’arxiu del tribunal militar tercer de Barcelona, a Cabanes hi ha haver 26 represaliats, un 3,5% de la població censada el 1936 (742 hab.) i com a executat, durant el Període blau (1939 – 1945) hi apareix Emili Torrent Viñas, de 44 anys.

Cabanes. Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo (PARES. Portal de Archivos españoles)

Pere Alabau Casteny (jutge municipal) – Pere Alegri Batlle – Josep Argelés Compte (mestre, expedient de depuració) – Bartomeu Argelés Puig (membre del Comitè Revolucionari Local i dirigent sindical) – Joan Armans Riquet (president d’Esquerra Republicana de Catalunya/ERC i membre del Comitè Revolucionari Local) – Joan Batllori LLanet – Josep Batllori Pijoan (citat en oficis i informes) – Josep Borrell Miró (membre del Comitè Revolucionari Local) – Salvi Fajol (citat en oficis i informes) – Paulí Margou Oliveras (gestor municipal) – Pere Martí Casadevall (citat en oficis i informes) – Miquel Mención (membre del Sindicato Confederación Nacional del Trabajo/CNT) – Joan Mis Gimbernat (sospitós, es troba a la presó de Girona) – Miquel Mis Gimbernat (membre del Comitè Revolucionari Local i dirigent de partit polític) – No consta (milicià, fill d’un carabiner, veí de La Jonquera) – Josep Noguer Pomés (dirigent de partit polític) – Joan Noguer Pomés (dirigent del Sindicat Unió de Rabassaires, es troba a la presó de Girona) – Fidel Pagès Llombart (membre del Comitè Revolucionari Local) – Conrad Pagès Serra (citat en oficis i informes) – Miquel Pey Bonet (agutzil, sospitós, es troba a la presó de Girona) – Joan Pey Costey (membre del Comitè Revolucionari Local) – Isidre Porterias Clos (membre del Comitè Revolucionario local i del Sindicat Confederación Nacional del Trabajo/CNT, es troba a la presó de Girona) – Xaviera Pradel LLop (mestra, expedient de depuració) – Pau Pujadas Carrés (membre del Comitè Revolucionari Local, es troba a la presó de Figueres) – Miquel Teixidor Tubert (dirigent sindical) – Emili Torrent Viñas (sospitós, afusellat).

Vegeu també: Archivos Históricos militares y civiles. Guerra Civil Española

• Llista de Consells de Guerra. Estudiats i digitalitzat l’any 2013. Associació de familiars de represalitats pel franquisme
  • Consell de guerra Núm. 54883
    • Miquel Mis Gimbernat, de 60 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua. Document: Expedient de l´Audiència Provincial de Girona núm. 294/1943 (ACAE110-261-T2-558)
    • Josep Noguer Pomes, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, viudo, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Fidel Pagès Llombart, de 52 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Pere Alegri Batlle, de 51 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Pere Alabau Castey, de 49 anys, natural de Garrigoles i veí de Cabanes, casat, ferrer. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Miquel Pey Bonet, de 48 anys, natural de Llers i veí de Cabanes, casat, barber. Condemnat a 20 anys de presó.
    • Josep Batllori Pijoan, de 55 anys, natural i veí de Cabanes, casat, carnisser. Absolt.
    • Isidre Porterias Clos, de 48 anys, natural i veí de Cabanes, casat, pagès. Condemnat a reclusió perpetua.
    • Vegeu: 1939. Joan Llaona Juanola, Miner, de Maçanet de Cabrenys, 28 anys, solter. Albsolt. Va ser enviat a un camp de treballadors.  Expedient núm. 54.883 foren jutjats Joan Ramon Masmiquel, Antonio Regidor Romero, Joaquin Moret Riera, Eugenio Roura Torrent, Ramon Riera Pumarola de Sant Hilari Sacalm, Miquel Mis Gimbernat, Josep Noguer Pomés, Fidel Pagès Llombert, Pedro Alegrí Batlle, Pedro Alabau Castey, Isidro Porterias Clos, Miguel Bertran García, Ramon Pujol Soirt, Josep Maria Font Font, Pedro Vila Estela, Miquel Pey Bonet i Josep Falgarona Bosch. [ACAE111-92-T1-81]
  • Consell de guerra núm. 82709
    • Pere Porterias Costas, de 41 anys, natural i veí de Cabanes, casat, jornaler. Absolt.
    • Pilar Batlle Ferrer, de 33 anys, natural de Vilopriu i veïna de Cabanes, casada. Absolta.
• Inscripció al Registre Civil d’algunes persones mortes durant la guerra.
  • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de José Hubach Carbó, mort al front d’Aragó intentant passar al bàndol nacional el 1939. Codi: ACAE110-223-T2-1462
  • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Juan Aguer Ferrer, mort el 10 de juliol de 1938 a Faió (Aragó) en acció de guerra. Codi: ACAE110-223-T2-1921
  • Inscripció en el Registre Civil de Cabanes de la defunció de Pedro Tarrats Carbó, mort a Santa Llogaia d’Alguema l’11 d’agost de 1936. Codi: ACAE110-223-T2-1984
  • Expedient d’inscripció al Registre Civil de Castelló d’Empúries de la defunció de Francisco Calvet Alegrí, capellà de la basílica de Castelló d’Empúries, desaparegut el mes de setembre de 1936 després de ser pres a Cabanes i dut al castell de Sant Ferran de Figueres, junt amb el capellà Esteban Carbonell, que també estava amagat a Cabanes. Codi: ACAE110-223-T2-2023
    • Francesc Calvet, batejat a Cabanes el 22 de juliol de 1877, era fill de Baldiri Calvet Monicoy (*1851) i Caterina Alegrí Ramis (*1858), els dos de Cabanes, casats el 18 de març de 1876. Sembla que va ser assassinat l’1/10/1936
•  Altres
  • Danys de guerra ocasionats a la finca del mas Gitano. Codi: AHG170-231-T2-13149
  • Diligències preliminars del judici declaratiu de major quantia que insta Baudilio Quintana Visi contra Manuel Escura Girbal, ambdós de Cabanes, per danys i perjudicis ocasionats a l’inici de la guerra civil (1935-1940). Inclou un Llibre de registre de bestiar. Codi: ACAE110-223-T2-1857
  • CNS-AISS. Delegació Sindical Comarcal de Figueres. Actes de recuperació dels antics locals de Cabanes, Lladó i Borrassà per la CNS (1939-1941). Codi: ACAE110-73-T1-190
• Rubió Coromina, Jordi E.  Presoners de la República. “Excautivos por España”. Revista de Girona, 272 (Maria Gimbernat Prim – Josefina Prim Clos)

Actes municipals
Font: Arxiu municipal de Cabanes

1936

• 26  de  juliol.- La primera acta municipal després de l’aixement militar va ser el dia 26 de juliol de 1936. El document comença despatxant temes locals, destacant la denúncia formulada per diversos veïns per tal que s’arrangi a bomba del carrer Caballeries … i acaba donant compte dels cessaments dels regidors que procedeixen de llistes dels partits no afectes al Front Popular d’Esquerres de Catalunya.
• 29 de juliol.- Per tal de donar treball als obrers parats de la localitat i tinguent en compte que hi han alguns camins públics,  s’acorda … començant per l’arranjament del camí anomenat de Vilarnadal …
• 9 d’agost.- Es notifica … l’apropiació de l’ex-Rectoria per tal de destinar-la a residència dels mestres, així com també s’ha incautat de l’actual escola de nois, manada construir pel fill ilustre del poble Dr. Josep Pagès, i que encara no estava traspassada … es nomena Auxiliar de la Secretaria a en Joan Serra Mont, quin auxiliar podrà suplir al Secretari titular … Aquest nomenament ha d’entendrer’s amb caràcter gratuit, això, no obstant els serveis que presti es consideraran com un mèrit  com un favor fet a l’Ajuntament.
• 30 d’agost.- … Vist que el Metge i el Veterinari titulars d’aquest Municipi Srs Ramon Campmany Coll i Joan Carbó han abandonat llurs cárrecs, ignorant-se el seu actual parador, s’acorda declarar-los cessants, amb pèrdua de tots els drets … es nomena amb caràcter interí pel cárrec de Metge titular al veí de Figueres, Sr. Joan Brusés i Majó i pel de Veterinari titular, també amb caràcter interí al veí de Peralada, Sr. Pere Pujol Bigas. A més es nomena pel càrrec d’Auxiliar de verterinari a en Ferran Boix i Vallicrosa … si bé aquest nomenament s’ha d’entendre amb caràcter gratuït …
• 13 de setembre.- Es decideix dotar la població d’una xarxa de pous per a millor comoditat dels veïns … tant prompte la situació econòmica de la Corporació o permeti, pous semi-artesians, que per la fàcil instal·lació i per la puresa de l’aigua són els que reuneixen més bones condicions i garanties tant per l’economia dels fons municipals com per el que es refereix amb la sanitat pública, en els llocs següents, que són els que de moment son més convenients:
  • A la plaça de la República, davant de la Peixateria
  • A la carretera, davant de casa en Benet Prim
  • Al carrer García Hernández (c/ Espolla), davant de casa en Benet Pomés
  • Y a les Escoles, a mig del pati d’esbarjo
• 20 d’octubre.- Respecte al problema del camp, després d’àmplia deliberació… s’acordà  fer un pregó a l’objecte de saber els camperols que necessiten terres i invitar seguidament als que es trobin conreant-ne gran quantitat de vesanes, per tal de veure si dintre la major harmonia i sense cap classe d’exigències és factible resoldre definitivament aquest assumpte.
• 10 de novembre.- Davant la petició feta pels milicians d’aquesta localitat Ricard Llanet Iglesies, Pere Pujol Badet i Joan Porteries Costa que han vingut del Fron d’Aragó per anar al del Centre, demanant a l’Ajuntament que els facilités pistoles … i que s’els hi fés algun donatiu … L’Ajuntament … tinguent en compt el fi patriòtic a que es volen destinar i les orientacions rebudes del Comitè de guerra i Conselleria de Defensa, de Figueres, acorda,… lliurar-los-hi les dues pistoles marques Celta i Vesta i el revólver H.O. … que s’els hi lliuri la quantitat de vint-i-cinc pessetes a cadascun …
• 14 de novembre.- S’encarrega la venda dels cairats i socs sobrers de l’enderrocament de la casa del cantó del carrer Fermí Galan (Font de les Manies), situada davant de l’antiga casa Puig
• 28 de novembre.- Es constata que d’acord amb el Decret de Justícia de 13 de novembre, els ciutadans a Catalunya adquiriran llur majoria d’edat als divuit anys … A continuació el conseller Argelés protesta de que formi part de la Corporació un representant de l’Unió de Rabassaires, ja que … no hi havia tal entitat … a la població. També el conseller Vergés protesta de que hi formi part el conseller Argelés, ja que va deixar de votar a les eleccions del 16 de febrer darrer, i a més, segons diu, feia campanya contra el Front Popular.
• 26 de desembre.- S’acorda causar baixa de l’Agència de Joan Triadú, com a representant del Consell a Girona i designar el “Centre Administratiu Assessor”-Josep Jofre Alberni que pocs dies abans havia estat recomanat, des de la Comissaria de la Generalitat, per Agustí Cabruja

1937

• 30 de gener.- S’acorda adquirir un impermeable pel milicià Narcís Pei Olivés, que ha anat a lluitar al Front d’Aragó, també s’acorda deixar les armes llargues de caça requisades als mossos que aprenen instrucció militar obligatòria
• 13 de febrer.- Fixar la jornada de vuit hores de treball per a tots els rams … disposar que tots els conreadors que necessitin jornalers passin per l’Ajuntament a fer la demanda, quedant terminantment prohibit contractar cap jornaler sense previ coneixement de la Comissió municipal de Treball.
• 27 de febrer.- Es determina que el jornal, en tots els rams de la vida local, sia pagat a raó d’una pesseta i vint-i-cinc cèntims l’hora. També s’acorda abonar les despeses ocasionades per viatge efectuar per l’Ajuntament en ple a Girona, el dia 24 del corrent, requerit pel Comissari d’Ordre Públic, per tal de solventar el conflicte ocorregut a la població derivat de les peticions obreres, regulades en aquesta sessió.
• 27 de març.- El mosso Agustí Pei demana una trinxera de cuir per preservar-se del fred i la pluja, acordant de comprar-ne una i trametre-li.
• 24 d’abril.- Es destinen 60 ptes per pagar una trinxera al milicià Narcís Pei
• 12 de juny.- Es disposa que ja que es necessita una tarja de racionament dels principals articles de consum, serveixi la mateixa que hi ha establerta per al pa
• 15 de juny.- Es dóna compte dels propietaris d’ignorat parador: Antoni Puig, Tomàs Roger, Marquès de Camps i Joan Oliva
• 10 de juliol.- A petició d’un conseller de la C.N.T., s’acorda sol·licitar del govern de la Generalitat l’expropiació dels béns de les famílies dels minyons desertors.
• 14 d’agost.-  S’acorda que s’imposarà una penyora de cent pessetes al que, per primera vegada es comprovi que ha portat blat al Molí local, per fer farinada, i si ho repeteix serà immediatament denunciat
• 28 d’agost.- S’acorda que els particulars que facin pastar farina han de retirar necessàriament tot el pa que els surti … a l’objecte de tenir-lo més controlat i de no cometre’s abusos
• 25 de desembre.- … s’acorda per unanimitat que aquest Ajuntament controli d’ací endavant la distribució de tabac, i que, en conseqüència, es faci un cens dels fumadors d’aquest poble.

1938

• 1 de gener.- … es dona compte de l’arribada en aquest poble de trenta refugiats de guerra, procedents d’Euskadi, els quals estaran baix la tutela d’aquest Ajuntament…. s’acorda per unaminitat reunir el poble demà a dos quarts de set de la vetlla, als baixos de les Escoles, a fi de què el mateix poble manifesti expontaneament com creu que ha de resoldre’s la manutenció dels trenta refugiats de guerra totjust arribats.
• 3 de gener.- … l’alcalde dóna compte de la reunió celebrada amb el poble i de la impresió recollida, que és la següent: que abans que ningú cuidin de la manutenció dels refugiats de guerra aquelles families que tenen un fill desertor…. i també entre els altres veins que tingui més mitjans econòmics per a mantenir los, procurant que la distribució sigui el menys gravosa possible, justa i proporcionada…. també s’acorda que l’alcade i un conseller es personin a la Comissaria de la Generalitat a Girona, per tal de consultar com i de quina manera aquest Ajuntament ha de tenir cura de la manutenció i allotjament dels refugiats de guerra ara totjust arribats.
• 15 de gener.- S’acorda fer-se ressó d’una crida-circular de l’alcalde de Barcelona, i al efecte, obrir una suscripció pública per a recollir cabals i comprar abrigalls pels combatents… s’acorda que es pagui una factura de despeses, causades pels refugiats de guerra, que presenta Marguerida Sabà la qual importa la suma de ptes. 118’00 ptes.
• 29 de gener.- s’acorda … que en lloc d’apagar tot l’enllumenat públic es deixin uns quants llums encesos i pintats de blau, d’acord amb les ordres de la Junta de Defensa Passiva i….  …  repartir els cigrons darrerament arribats (33 quilos) entre les families del poble que es troben mancades de pa o que no recullen del camps apenes cap mercaderia.
• 5 de febrer.- … posa a discusió la petició verbal formulada per la Mestra Nacional Anna Cusí, que demana se li dongui una casa dintre del poble…. Pere Teixidor manifesta que, segons explica la seva filla que assisteix a les classes de la Sta. Cusí, la mestra, vivint com viu tan lluny del poble els dies de mal temps no pot assistir a l’Escola, i, en conseqüència demana que, … Fèlix Compte abandoni en un termini breu la ex-casa Rectoral i que l’ocupi la Senyora Mestre Anna Cusí.
• 12 de febrer.- s’acorda que s’avisi a n’en Lluis Figueres, mestre de cases, o a n’en Francesc Roure per a que obrin la torre que hi ha en el poble, per mor de veure si reuneix com sembla aptituds per a servir de refugi contra possibles bombardejaments aeris.
• 26 de febrer.- Ramon Prunella del Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT), dimiteix com a conseller representant de la CNT a l’Ajuntament i  es nomena a Vicenç Llanet Batllori (Resolució presa a l’assemblea del Sindicat del 19/02/1938)…  Es donen d’alta com a refugiats els minyons Eustaquio Aguado Millán i Jesús Villar Domínguez , per ésser menors d’edat i tenir ací els seus familiars…. el conseller Joan Puigvert manifesta que és baixa de la Unió de Rebassaires i, com sia que representava aquesta entitat fa expressa la seva dimissió i renuncia al càrrec
• 12 de març.- s’acorda que la família d’Ignacio Villar Azcárate (possiblement era comunista i refugiat basc), no sigui destinada per a menjar a cap domicili particular dels veïns d’aquest poble, tota vegada que el cap de casa treballa.
• 26 de març.- … es dona compte al Consell de certs abusos realitzats dintre d’aquest terme municipal, s’acorda …. que l’autoritat municipal no tolerarà que ningú s’atreveixi a entrar en cap camp o altre mena de finca, sense l’expressa autorització de l’agricultor que cuidi del seu conreu i de la seva explotació. (records transmesos oralment fan pensar que aquests abusos els portaven a terme els refugiats de guerra)
• 9 d’abril.- es dona compte que determinats oficials militars volen ocupar habitacions en la casa-habitació que avui té la Mestressa Nacional Anna Cusí, a la finca coneguda com a “mas de Sant Feliu” … s’acorda que no es doni entrada a l’esmentada finca a ningú que no porti una ordre militar donada per un cap Superior. … es dona compte d’haver-se vist precisat a traslladar-se a Girona en companyia de dos refugiats, per mor de posar fi a cert malestar i a diferents queixes per ells formulades contra aquest Consell Municipal.
• 23 d’abril.- es demana al Consell Municipal una relació nominal de tots els minyons desertors, nom i adreça dels seus familiars més pròxims i un informe de la particular situació econòmica de cadascú dels desertors o dels seus familiars…. també es manifesta que a l’autoritat Superior li causa molta estranyesa que aquest Ajuntament no hagi mai proposat l’imposició de penyores als desertors o als seus pares…. es dona compte de les dates assenyalades per a incorporació a l’exèrcit dels minyons compresos en les lleves del 1927 i 1941.
• 30 d’abril.- Relació de factures pagades per subministraments a refugiats de guerra
• 14 de maig.- s’ha rebut ordres de la Superioritat ordenant fossin retirades totes les antenes de ràdio i que els aparells receptors fossin depositats a n’aquestes oficines municipals en el termini de setanta dues hores… s’acorda que es posi llum elèctrica a l’ex-esglesia parroquial, on avui han quedat allotjats els seixanta un refugiats de guerra , arribats aquesta mateixa vetlla…. exposar a les autoritats pertinents la situació actual d’aquest municipi, agreujada amb la vinguda imprevista de (61) seixanta un refugiats de guerra, manifestant-los-hi la manca de llits, d’aliments i la situació general del poble, que és ben poc falaguera, per a no dir difícil i crítica.
  

  Presa de possessió del Comissari Paulí Margou

• 31 de maig.- … s’ha personat en les Cases Consistorials Paulí Margou i Oliveres, el qual … ha exhibit el document en el qual se’l nomena Comissari Municipal d’aquest poble de Cabanes … assumirà totes les funcions reservades a l’Alcalde i a l’Ajuntament … es dona plena possessió d’aquest Ajuntament a l’esmentat funcionari de la Generalitat, Paulí Margou i Oliveres el qual l’accepta i en pren possessió ….
• 30 de juny.- Relació de factures pagades per proveïments als refugiats.
• 31 d’octubre. El Comissari Municipal fa constar Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
• 8 de novembre.- En cumpliment d’ordres rebudes de la Superioritat s’han de convocar els representants del Front Popular i, de no existir, el President i el Secretari de les Sindicals i partits polítics constituïts ací i que són antifeixistes: UGT, CNT, Esquerra Republicana de Catalunya a fi que verifiquin un informe sobre l’actuació política i sindical, sobre l’actuació envers els refugiats i sobre l’actuació anterior i posterior al 18 de juliol de 1936 de tots els caps de casa i familiars major d’edat, que tinguin un fill o un familiar desertor i dels qui són fugitius. Aquest informe també ha de contenir la situació econòmica de cada un d’ells.
• 9 de novembre.- El veí Ramon Prunella Beya manifesta que se li havia donat per part del Cap de l’Aeròdrom Militar de Figueres el termini de vint-i-quatre hores per desocupar la casa que ocupa i que és el seu domicili legal, necessita i demana i espera d’aquest Ajuntament que li faciliti i li faci entrega d’un edifici per a traslladar-hi el seu domicili…. donat que Joan Pei i Portaries, segons manifestà en Ramon Prunella ocupava els baixos de la casa nº 26 del carrer de Colom (Can Turà), sense necessitar-los, per tenir ja un domicili propi i espaiós. Convingueren que Joan Pey i Porterias cediria a Ramon Prunella i Beya tota aquella part dels baixos de la finca nº 26 del carrer de Colom ….
• 18 de novembre.- Sota la presidència del Jutge popular Vicens Hortal Ramis, assistint–hi els Consellers electes i en absència del Comissari municipal Paulí Margou i del secretari Joan Muntada (actua com a secretari el veí Gumersind Garrigolas Ribot) es constitueix la Corporació Municipal formada per Fidel Pagès Llombart (alcalde)
• 31 de desembre.- S’ha rebut ordre de tenir preparar allotjament per la possible arribada de nou contingents de refugiats. A tal efecte s’acorda passar un odre a tots que que accidentalment viuen a Cabanes i que tinguin casa o … en altra localitat, tenen 48 hores per desallotjar lo que ocupent aquí…. les famílies dels desertors tenen obligació de portar a l’Ajuntament un quartà de blat de moro per socorrer les families dels refugiats…. s’entrega el Mas de Forn d’en Llestí als refugiats perque el treballen pel seu compte.
  

  Presa de possessió de la Gestora Municipal (febrer, 1939)

1939

• 11 de febrer.- a les 12 del migdia … se constituyó en la sala capitular de sus Casas Consitoriales el Ayuntamiento que cesa, compuesto de los Srs Ramón Prunella Beya como Alcalde Presidente, Fidel Pagés Llombart como 2º Alcalde y los Regidores Pedro Noguera Salleras, Pedro Pujol Male, Climent Aguer, … Municoy los cuales fueron recibiendo cortesmente a los que han de suplirles en cargo nombrados por el Comandante Jefe de 2º Regimiento de Caballeria en representacion de la España Nacional que al librar el pueblo de Cabanas nombra con caracter provisional a Joan Rebarter Pellicer como Presidente de la Gestora de este Ayuntamiento y como concejales a D. Joan Oliva Fortia, Dn José Aguer Ginestera y a D. José Gimbernat Teixidor…

Altres documents que ens mostren el dia a dia dels primers mesos de la guerra (1936)
Font: Arxiu municipal de Cabanes

S’han conservat poca de la documentació municipal generada durant els tres anys de la Guerra Civil. Segurament abans de l’entrada de les tropes nacionals es va destruir bona part d’aquests documents per tal d’evitar proves compromeses. un escrit adreçat al Juzgado de 1a Instancia e Instrucción del 14 d’agost de 1939 explica que el Juzgado Local no fue destruido ni quemada, los libros de nacimientos, matrimonios y defunciones están intactos. Lo que a buen seguro habrá desaparecido, es la documentación y correspondencia entre las Autoridades y el Juez por cuanto no hay escrito alguno que se refiera a los nombramientos de Jueces y demás personas del Juzgado. Para hallar la fecha, y desde luego aproximada de la actuación de los jueces, hay que valerse de los libros de defunciones y con las firmas de las actas puede comprenderse quien desempeña los cargos ….

• Sense data.-
  • Es posa en coneixement de tothom que al Comitè hi ha una subscripció oberta per tal de poder adquirir llana per a fer jerseis pels milicians … Així mateix totes les noies que vulguin fer treballs pels milicians del Front, son pregades d’anar al Comitè on s’els hi facilitarà llana i demés objectes que necessitin …
  • Es fa avinent a tots els treballadors de la terra que necessitin terra per treballar es presentin a solicitar les vesanes que desitjarien …
• 20 i 21 de juliol.- Dos bans, signats per Josep Noguer Pomés, alcalde popular de l’Ajuntament de Cabanes, exigeixen l’entrega de qualsevol arma que no sigui de caça. El 3 de novembre, en canvi, es feia saber que qui tingués qualsevol arma, l’havia de presentar per tal de rebre l’oportuna autorització per al seu ús i l’endemà es tornar insistir que qui tingui armes, tant si són llargues com curtes, les portin per tot avui a l’Ajuntament, ja que si no ho fan seran rigorasament castigats.
• 29 de juliol.- Un ban prohibeix els grups a la via pública, així com la propalació de rumors alarmants. I un edicte disposa que d’acord amb el que ha decretat la Generalitat, s’estableix que la jornada agrícola és la de 8 hores diaries, del contrari seran sancionats els patrons i obrers que desobeixin aquestes normes amb fortes multes.
• 6 de novembre.- El Comitè d’auto transports de Girona envia al ciutadà alcalde de Cabanes les fulles de control del cotxes de la localitat, afegint que baix la vostra exclusiva responsabilitat, esperem els entregareu solament a les persones a les quals els vehicles els hi siguin absolutament indispensables pel seu treball, guardat-vos els demés per a les necessitats de la Guerra. Es conserven quatre fitxes, totes de motos:
  • Marca: Ariel – Matrícula: B-39.201 – Motor 6.319 – Potència 2,2 HP
  • Marca: BSA – Matrícula: GE-2998 – Motor 44.161 – Potència 2,1 HP
  • Marca: Rudge – Matrícula: B-41.468 – Motor 35.763 – Potència 3 HP
  • Marca: BSA – Matrícula: B-42.694 – Motor 1.980 – Potència 2  3/4 HP
• 15 de desembre.- Diferents edictes informen que:
  • La Conselleria d’agricultura atorga deu subvencions destinades a fills de conreadors que vulguin cursar els estudis d’ensenyament agrícola a l’Escola Mitjana d’Agricultura. Cal sol·licitar-les al Sindicat Agrícola, acompanyant un certificat d’estudis primaris. Els aspirants han tenir més de quinze anys.
  • Tots els que tinguin aparells receptors de ràdio, hauran de solicitar l’autorització corresponent al Servei de Censura de Guerra del Secretariat General del Departament de Defensa, acreditant llur adhesió a la causa antifeixista… del contrari seran expropiats els aparells.
  • A partir del dia 7 de desembre, els espectacles públics de tota mena, hauran d’acabar llurs sessions a dos quarts d’una de la matinada com a màxim i els cafès, bars, etc. només podran tenir obert fins a dos quarts de dues.
  • Resta prohibida la tinença i circulació dels bitllets del Banc d’Espanya alterats per estampilles faccioses i no estaran, per tant, garantitzats per les reserves d’or del Banc d’Espanya.
• 16 de desembre.- L’alcade, Josep Noguer informa al Director de Telèfons que es va prendre l’acord de no estar abonat al telèfon

1939 – Últims dies de la Guerra Civil (Arxiu Municipal de Cabanes)

El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]

El 23 de gener, el Comandament militar de Figueres demana el nombre d’evacuats que es poden allotjar a Cabanes, un magazem per al dipòsit d’aliments, la carretera o estació d’accés al poble i qui és el representant de la Junta Municipal. La petició es fa amb l’advertiment que “cualquier ocultación será penada con la màxima rigurosidad“.

El 28 de gener una circular del cap de la comissaria informa que el Ministro de Gobernación disposa que tots els ciutadans civils i militars que posean aparatos receptores de Radio los depositen en la Comisaría de Policía mas próxima en el plazo de cuatro días con el fin de que sean precintados … se les librará el oportuno recibo de entrega que será canjeado cuando se proceda a devolver dichos aparatos a los dueños o usuarios de los mismos.

L’1 de febrer el Cap de Serveis de la 31 Brigada Mixta. Tercera División. Estado Mayor demana a l’alcalde que es presenti per fer-se càrrec dels animals i carruatges i els reparteixi entre els veïns que hubieran laborado con mayor entusiasmo en pro de la causa antifascista. El 22 de març l’alcalde gestor del III Año triunfal contesta un ofici referent als animals militars abandonats pels rojos i manifesta que solo quedan dos caballos uno en cada una de dos familias adictas al Régimen y que en los principios de la revuelta fueron despojados de los animales de labranza que poseían. El 27 de febrer Vicenç Cusí explica que havia recollit un mular abandonat pels soldats rojos i que ho va fer perquè no tenia cap animal per treballar la terra ni diners per comprar-ne i sol·licita que se li permeti fer ús de l’animal amb el compromís que el tornarà si l’amo es presenta.

El 2 de febrer l’alcalde autoritza a Ramon Prunella Beya i Josep Noguer Pomés per anar a La Jonquera amb un camió d’aviació per intentar resoldre l’avituallament de pa i aliments per als refugiats que hi havia al poble. Un rebut d’aquest mateix dia explica que s’han rebut de part de l’alcalde la cantidad de 33 escopetas de caza propiedad de los vecinos. 

Cronologia:

• 26 gener.-  Caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista: les tropes de Yagüe i Solchaga entren a Barcelona sense trobar resistència. El govern de Negrín s’ha traslladat a Figueres.
• 1 febrer.-  Els nacionals ocupen Vic. Reunió de les Corts republicanes (l’últim cop que ho fan a l’Estat espanyol) al castell de Figueres.
• 4 febrer.-  Els nacionals ocupen Girona.
• 5 febrer.- El govern republicà creua la frontera francesa.
  
• 8 febrer .- Els nacionals ocupen Figueres.
• 9 febrer.- Les tropes franquistes arriben al coll del Pertús.
• 10 febrer.- Les tropes de Franco, ocupada tota Catalunya, arriben a la frontera francesa a Port-Bou i La Jonquera. La guerra a Catalunya ha acabat.
• 1 abril.-  El general Franco dóna el darrer i victoriós comunicat de guerra.

Unes notes escrites per Josep Noguer darrera un full d’un talonari, informen del final de la guerra : El día 6 de febrero del 1939 fue la derrota de ejército rojo en este frente de Cataluña y el día 13 nombraron a Juan Reverter Pallicer alcade segun dicen. En 8 entraron en Figueras.

BIBLIOGRAFIA

Cabanes

• Bernils i Mach, Josep M. Cabanes. Girona : Diputació de Girona : Caixa de Girona, 2001. Pàg. 50-51
• Cabanes: ejecuciones, saqueos y destrucciones . A: Abulí Vergés, Oriol. La violencia en el Alt Empordá durante la Guerra Civil, segun la causa general. Memoria de la ampliación del trabajo de investigación “La voladura de Llers”, 2010. Pàg. 11
• Camp d’aviació de Cabanes
• Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació: adjudicació i reclamació de béns confiscats de l’Alt Empordà: …. , Cabanes, .… A: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons: ANC1-1 / Generalitat de Catalunya (Segona República). Codi: ANC1-1-T-6776
• Arxiu Municipal de Cabanes

Empordà

• Breu cronologia de la Guerra civil a Catalunya. Bloc de treball dels alumnes d’Història d’Espanya de l’IES Viladecavalls.
• Abulí Vergés, Oriol. Posta en valor i creació de producte turístic: refugis antiaeris de Girona. Master en turisme cultural. UdG. Facultat de turisme. Setembre, 2015
• Arxiu fotogràfic de bombardeigs durant la Guerra Civil Espanyola. Gencat.cat
• Bombardejos a l’Empordà. La Guerra Civil a Figueres. Grau d’Audiovisuals i Multimèdia, Documentalisme 2015-2016.
• Bosch i Cuenca, Pere
  • El poble vell de Llers (Alt Empordà). La destrucció d’un poble. El PuntAvui, 13/8/2017
  • Monument als màrtirs de Terol, a Pont de Molins. El monument incòmode. El PuntAvui, 27/8/2017
  • La Gernika gironina (Figueres). El PuntAvui, 8/10/2017
• Cárdaba Carrascal, Marciano
  • Història de la CNT de Figueres i comarca
  • Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939. UdG. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art, 2001
• Caro Franco, Alex. Comitès Locals a les comarques gironines durant la Guerra Civil Espanyola. UdG. Grau en Història, curs 2013-2014
• Catalunya bombardejada. Dossier de premsa. Memorial democràtic. Gencat.cat
• Chafer Buzzi, Sergi.  Testimonis de l’exili del 39. A: marcjimenez.com
• Clara i Resplandis, Josep. Bombardeig de Roses i nit de terror. Revista de Girona, 118 (1986)
• Coll, Santi. Dues roses treuen de l’oblit la massacre de Vila-sacra de 1939. Empordà.info, 7/10/2023
• Documentació relacionada amb els bombardejos de la Guerra Civil espanyola existent als diversos fons d’arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República
• Finestres, Jordi. La fi de la Guerra Civil i l’exili republicà. Sàpiens.cat
• García Agilaga, David
  • Ales negres. Bombes sobre Figueres (1936-1939). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 44 (2013)
  • Ales Negres i xampinyons. Bombardeigs i Refugis. Figueres 1936 – 1939. Gorbs edicions, 2015
  • Recull d’imatges
• La guerra i l’exili. Dossier. Alberes, 2 (2009)
• Imatges aèries dels bombardejos a Girona. Diari de Girona, 12/2/2014
• Imatges 1936-1939 : els noms de la guerra. [Girona] : El Punt, 2009
• Istituto Storico Parri. Biblioteca digitale
• Marimon, Sílvia. Els últims dies de la Catalunya republicana. Ara, 26/1/2014
• MUME. Museu memorial de l’exili
• Oliva i Llorens, Jordi.
  • El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes del material bèl·lic abandonat. Girona: El Punt, Hermes Comunicacions, 1999
  • El cost humà de la Guerra Civil de 1936-1939: Els combatents morts. Recerques: història, economia, cultura, 30 (1994)
• Puig Vallverdú, Guillem. La masoveria en la Revolució de juliol. La col·lectivització de la terra i el control per la rereguarda catalana (1936-1937) Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS)
• Refugi de la plaça del Gra de Figueres . José Soriano Sierra
• Revolució social a l’Empordà, 1936/39 L’organització col·lectiva dels pagesos. Sindicat d’Oficis Varis CNT-AIT Figueres i Comarca
• Rubió Coromina,  Jordi Esteve. Els Pirineus 1936-1938. Una frontera permeable. Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-09. IBIX 6
• Les rutes de l’exili republicà del 1939
• Sanmartín Galán, Celia. La Guerra Civil des de l’aire: Bombardejos a la comarca de la Selva. INS Ramon Coll i Rodés
• UFFICIO STORICO DELL’AERONAUTICA MILITARE. Inventario del fondo OPERAZIONE MILITARE SPAGNA. a cura di Susanna Oreffice e Ornella Stellavato (Memoria srl) 2010

Premsa

• Archivo histórico Solidaridad obrera (1907-1925) – (1930-1939)
• Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939

---

Josep Borrell (Recull de premsa)

• Avanzadilla Fornillos
  • La voz del frente.  Avant..!, 17/02/1937
• Borrell, Josep
  • Crit d’alerta. Avant..!, 03/02/1937
  • El deure de les dones i dels partits revolucionaris. Avant..!, 03/03/1937

Tomàs Roger Larrosa (Figueres, 1849-1912)

La família Roger apareix a Figueres a meitat del segle XVIII. Destaquen Tomàs Roger Vidal (1815-1883) i el seu fill Tomàs Roger Larrosa (1849-1912), que eren hisendats i es dedicaven a negocis bancaris. Ambdós foren diputats i senadors. De la casa de la Rambla, cantonada al carrer de la Portella, es traslladaren en una casa al carrer de Monturiol que fou venuda en el 1942 per l’última descendenta figuerenca d’aquesta família, la senyora Carme Roger Mac Hale.

Tomàs Roger i Larrosa, a la legislatura de 1899/1901, fou elegit pel partit conservador.  El 1899, al Senat, formà part de la Comissió de Carreteres, i va dictaminar la de «Girona a Sant Feliu», i la de Madrid a França per la Jonquera.

Amb tot, es desconeix l’origen de les seves propietats a Cabanes.

Bibliografia:

• Bernils i Mach, Josep M. La Rambla de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 23 (1990)
• Ferrer i Gironès, Francesc. Els senadors empordanesos. Revista de Girona, 95 (1981)
• Casa Roger. Figueres, c/ Monturiol, 9. Edifici de l’any 1897, promogut pel comercial i banquer Tomàs Roger Larrosa (arquitecte Josep Azemar)
• Casa de Tomàs Roger Larrosa. Barcelona, Ausiàs Marc, 33-35/Girona, 20 (arquitecte Enric Sagnier)
• Els títols de propietat dels panteons del cementiri de Figueres (panteó Tomàs Roger Larrosa). A: Arxivae. El document del mes de novembre de 2015

Josep Ferran 

En no haver-hi el segon cognom, no podem saber amb tota exactitud qui era aquest propietari. Però és possible que fos Josep Ferran i Galter (1889-1976), un propietari de la banca Ferran de Figueres i que tenia una casa distingida al carrer Nou, cantonada al de Clerch i Nicolau.

Bibliografia:

• Bernils i Mach, Josep M. La moneda i els bancs de Figueres. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 26 (1993)
• Expedient d’actes de conciliació i desnonament de Joan Galter Bassols i Josep Ferran Galter, propietaris de Figueres (1939/1949). Hi ha les actes de conciliació instades per Josep Ferran Galter contra diverses pagesos de Cabanes. Codi: ACAE110-91-T2-2033