Cabanes-Alt Empordà: Retalls d’història.
Llibre en format pdf que recull totes les entrades del bloc, des del 27 de maig de 2013 fins el 27 de novembre de 2016. S’ha recollit gràcies a l’aplicació online BlogBooker
Cabanes-Alt Empordà: Retalls d’història.
Llibre en format pdf que recull totes les entrades del bloc, des del 27 de maig de 2013 fins el 27 de novembre de 2016. S’ha recollit gràcies a l’aplicació online BlogBooker
L’any 1895 entra l’electricitat a l’Alt Empordà, primer per l’Escala i dos mesos més tard per Darnius i Agullana. A Cabanes va arribar una mica més tard, el 1914, de la mà del Sr. Jaume Gorgot (Romaguera)
En Cabanas se instalará en breve el alumbrado eléctrico producido por fuerza hidráulica del propietario de aquel término municipal, D. Jaime Gorgot, a quien hay que agradecer la iniciativa y planteamiento de dicha mejora. Diario de Gerona, 27/8/1912. Pàg. 9
Fàbrega, A. Es verament agradable véurer com els pobles rurals imitant a les ciutats, donen alguns passos envers les millores y el progrés. Are en aquest poble mateix, aprofitant l’aigua que procedent de la Muga dona forsa al molí, s’ hi instalarà la enllumenació elèctrica, millora de gran conveniència. Tenim d’ agrahir ai tal reforma al acabalat y estimat propietari d’ aquesta, D. Jaume Gorgot, que tan es desvetlla per el millorament del poble de Cabanes. La Veu de l’Empordà, 24/8/1912. Pàg. 3
La companyia d’ electricitat, formada pel Sr. Cusi de Figueres i altres, han instalat en el poble una xarxa elèctrica per a donar llum a la població. De cert no se sab el dia de l’inauguració de la mateixa, per faltar encare la linea d’origen. La Veu de l’Emporda, 10/1/1914. Pàg. 3
Nou anys més tard, el Ple Municipal del 17/11/1923 feia constar que un grup de veïns de les Masies demanaven una línia per a ells aprofitant els pals que s’instal·laven per portar la llum al Mas de Sant Feliu, propietat del mateix Jaume Gorgot. Es va acordar que es faria la instal·lació i que se n’encarregaria D. Enrique Fabrega, electricista de Figueres, per un import de 900 ptes.
El 1913, els senyors Brunet, Cusí, Masó, Roca, Sala i el matrimoni Gusi-Castelló signen l’escriptura de constitució de la companyia mercantil anònima “Sociedad Hidro-Eléctrica del Ampurdán”. L’empresa “Hidro-Eléctrica del Ampurdán”, coneguda popularment per “l’Hidro”, va tenir drets de subministrament a Cabanes des del 1915.
Bibliografia:
El 2016, des de l’Ajuntament, va sorgir la iniciativa de fundar el premi “Cabanenc/a de l’any”, una distinció creada com a homenatge a aquells cabanencs o cabanenques compromesos amb la gent i el poble, un guardó de reconeixement públic a aquelles persones que s’hagin distingit per la seva activitat o per les seves iniciatives relacionades amb la promoció de la vida cultural, cívica, esportiva, etc.
Hi va haver 3 convocatòries: 2016, 2017 i 2018:
3a edició (2018)
Bases del premi “Cabanenc/a de l’any” (juliol, 2018)
A la tercera edició del premi «Cabanenc/a de l’any» i dins del terminis previstos, es va presentar una única candidatura que complia els requisits que es demanaven a les bases: una carta de mèrits de la persona proposada i un mínim de 20 signatures que ho avalessin. El jurat, després de valorar la proposta, va decidir per unanimitat dels seus membres, votar favorablement la concessió del premi «Cabanenc de l’any 2018» a favor del Sr. Jordi Roura i Hortal pel seu treball i dedicació personal al poble de Cabanes.
Dins l’acte de lliurament del guardó, que va tenir lloc el 17 de novembre, Jordi Roura i Hortal, va fer donació a l’Ajuntament de deu documents datats entre 1723 i 1826 i que fan referència a Cabanes.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
2a edició (2017)
Bases del premi “Cabanenc/a de l’any” (juny, 2017)
En aquesta segona edició es van presentar dues candidatures. Un jurat format per representants de l’equip de govern, del grup municipal d’ERC i de dues d’entitats del municipi, Potamolls i Societat de caçadors, es van reunir per tal de preparar la proposta motivada de la persona que al seu judici mereixia el premi.
El jurat, després de valorar els mèrits d’ambdós candidats, va decidir per unanimitat dels seus membres votar la proposta de concessió del premi «Cabanenc de l’any 2017» a favor del Sr. Pere Mención i Pelegrí pel seu treball i dedicació personal al poble de Cabanes des de diferents vessants i també perquè aquesta activitat ha tingut una llarga trajectòria en el temps i encara es manté ben viva.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
1a edició (2016)
En properes edicions, la proposta dels guardonats es farà amb la participació dels veïns i serà un jurat qui designi la persona homenatjada, però en aquesta primera edició (2016) l’Ajuntament reconeix com a «Cabanenc de l’any» el Sr. Gil Capallera i Teixidor pel seu treball i dedicació personal al poble de Cabanes.
El lliurament del guardó va tenir lloc el dissabte 19 de novembre de 2016, en una festa que va consistir en la inauguració de l’exposició sobre la història de les festes d’homenatge a la vellesa, organizada per Gil Capallera amb el suport de Tomeu Poch, el propi lliurament del guardó, una cantada d’havaneres a càrrec de “La garota de l’Empordà” i un refrigeri.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Més informació: Can Carreras – Cabanes. Casals amb història
Els Conill eren una de les famílies principals d’Olot. Descendien d’uns pagesos habitants al Mas de les Illes de la parròquia de Sant Joan les Fonts que el 1494 tenien un fill hostaler i que després foren paraires, farmacèutics i finalment juristes.
L’any 1758 la pubilla de Can Carreras de Cabanes, Rosa de Carreras i Avinyó, aportà tot el patrimoni familiar al doctor Ignasi de Conill i de Carreras, ciutadà honrat de Barcelona resident a Olot.
L’escut dels Conill que, junt amb el dels Carreras, es troba a la façana de la casa consta d’un conill ajaçat al peu d’un arbre i al costat tres faixes amb tres estrelles a cadascuna.
Els Conill també estan presents a la casa amb l’escultura d’un conill col·locat dalt d’una columna en un racó amagat del jardí. La seva estratègica situació permet veure com s’insinua darrera de la reixa del portal d’entrada.
Documents:
Més informació:
Més informació: Can Carreras – Cabanes. Casals amb història
Els de Puig són els actuals propietaris de Can Carreras. Originaris de Santa Llogaia d’Àlguema, abans havien residit a Darnius i més antigament van estar relacionats amb els Collferrer, d’Olot. Joan de Puig i Descals, (Darnius, ~1803 — Barcelona 1863) baró de Rodes va ser l’oncle del primer de Puig de Cabanes.
La família de Puig ha estat la destinatària final dels patrimonis Corcoll, Boxadós, Conill i Rich, estesos per les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa. El patrimoni de la família Rich, cavallers originaris de Jafre, incorporava al seu torn els dels llinatges Forest i Rubies, de Castelló d’Empúries.
A finals del segle XIX una pubilla, Concepció de Conill i de Maranges, mitjançant el seu casament amb l’hisendat Eusebi de Puig i de Rich, transportà tot el patrimoni d’Olot i Cabanes a la família de Puig,
Eusebi de Puig i de Rich
(Figueres, 1863-Barcelona, 1933)
Fill del notari Antoni de Puig i Descals, natural de Sta. Llogaia i de Narcisa de Rich i Morell, natural de Castelló d’Empúries, va néixer a Figueres el 30 d’abril de 1863 i va rebre els noms de: “Eusebio, Cándido i Antonio”.
Els seus avis paterns foren Antoni de Puig i Teresa Descals i els avis materns Eusebi de Rich i Ana Morell.
Va obtenir el títol de Batxiller el 1879. L’últim examen el va fer el 16 de juny i el títol porta data de 12 d’octubre. A l’examen va coincidir amb Josep Pagès i Dalmau. A: Universitat de Barcelona. Datos estadísticos del curso de 1879 a 1880
Es va casar amb Concepció de Conill i Maranges (hereva de can Carreras), filla d’Antoni de Conill i de Solà, hisendat de Cabanes i de Rafaela Maranges i Vilar de la Selva de Mar. Van tenir tres fills:
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Propietari d’un extens patrimoni a l’Alt Empordà, fou sobretot una personalitat destacada del moviment
agrarista català de començaments del segle XX. Segons Jaume Maspons i Camarasa, “hem de veure en Eusebi de Puig i de Rich més que un agricultor, un conductor d’agricultors, un despertador del sentit adormit de la classe pagesa, un guiador i organitzador de les forces rurals”. Quan a començaments de l’any 1900 es fundà la Cambra Agrícola de l’Empordà, una de les més importants que es crearen a Espanya, en fou elegit el president i va ostentar aquest càrrec fins a la seva mort. Des de 1907 i durant molts anys també va presidir el Consell Provincial de Foment de Girona. Entre les múltiples iniciatives que va promoure des d’aquests càrrecs en profit de les comarques gironines, cal destacar las campanya per a la construcció del canal de l’Alt Empordà. L’any 1905 fou elegit president de la Federació Agrícola Catalana Balear i, com a tal, va presidir el congrés agrícola celebrat a Olot el juny de 1906. Soci de l’IACSI des de 1880, formà part de la seva junta directiva des de 1909 i el 1911 en fou el president (1911-1914). Durant el seu mandat s’iniciaren els donatius de Josep Deu i Mata per a premis a l’agricultura i es creà l’Oficina d’inscripció d’aigües, que fou la precursora de l’Oficina jurídica.
En aquell temps residia a Barcelona la major part de l’any, tot i que feia estades periòdiques a l’Empordà i residia a la casa Romà, del carrer de Peralada. L’any 1911 fou un dels fundadors i membre de la junta directiva de la Societat del Cavall Nacional de Tir Lleuger. Aquell mateix any es creà la Unió de Vinyaters de Catalunya, i també fou elegit president del seu consell comarcal de l’Empordà. L’any 1919 li fou atorgada la Gran Creu de la Orde Civil del Mèrit Agrícola. També va presidir durant molt temps la Cambra Agrícola Provincial de Girona. En l’àmbit espanyol, fou membre de l’Asociación de Agricultores de España i del Consell Superior de Foment, formà part del Consell Superior de Foment i vocal de l’Associació d’Agricultors.
Eusebi de Puig fou, a més de president perpetu de la CAOE, cap de Foment de la província de Girona, president de la FACB (1905-1906), president del consell comarcal de l’Empordà de la Unió de Vinyaters (1911) i president de l’IACSI (1911-1914), vocal del patronat de la biblioteca (1922).
El 1919 va rebre la medalla Gran Cruz del Mérito Agrícola (La Vanguardia, 07/maig/1919, pàg. 10)
El 1929 va col·laborar en la publicació del Llibre de Festa Major de Sant Vicenç de Cabanes.

Eusebi de Puig i de Rich va morir a Barcelona el 2 de març de 1933.
Recull de premsa:
El dia 22 d’abril de 2017, en el marc del jardins de can Carreras de Cabanes, va tenir lloc l’acte en record d’Eusebi de Puig i de Rich i la presentació del llibre Cambra Agrícola de l’Empordà, de Joan Armangué, Joan Falgueras i Albert Testart (Brau, 2017)
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Antoni de Puig i de Conill
(1896-Figueres, 1967)
Cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona. Casat amb Cecília Conde i Garriga, de Barcelona, filla de Dionisio Conde y Gómez del Olmo, comte de Salces de Ebro i de Maria Garriga i Montaña. Van tenir dos fills:
En un esborrany de carta del 20 de febrer de 1943, el Sr. Antoni de Puig de Conill s’adreça al Bisbe de Girona demanant permís per reconstruir l’altar de Sant Pere. Fa constar que des de fa molts anys la família té cura de l’altar, que durant la guerra es va destruir i que ara el voldria tornar a posar en condicions de culte. Demana permís per iniciar les obres i esmenta que amb la carta adjunta el projecte. Explica que l’obra seria de maçoneria (un tipus d’obra feta amb pedra sense treballar —a vegades palets—, pedra picada —la que no s’ha desbastat— o bocins de maons, que es disposen irregularment i es lliguen amb un material de cohesió) i pintada en tons marfil i or d’acord amb la resta d’altars. També adjunta una foto de la imatge de Sant Pere que ha d’anar a l’altar i que està proporcionada a l’altura.
Com a col·laborador dels “Juegos florales del Ampurdán” el 1961 patrocinava amb 1000 ptes. un estudi sobre Sant Feliu de Cadins i el seu fill, Eusebi de Puig Conde, una poesia o estudi sobre els trabucaires (Ampurdan, 22/02/1961, pàg. 4). El premi sobre Sant Feliu de Cadins no es va adjudicar i es va atorgar al treball «Amor que devora» de Joan Guillamet Tuébols. El premi sobre els trabucaires es va atorgar a «Llegenda», de Joaquim Segura Lamich, de Vic (Ampurdan, 17/05/1961, pàg. 3)
També va ajudar a la construcció del monument a Pep Ventura (Vida Parroquial, 31/01/1967, pàg. 5)
Recull de premsa:
Eusebi de Puig Conde
Fill d’Antoni de Puig i de Conill i de Cecília Conde i Garriga, el 1955 es va casar amb M. Carme Arbolí Desvalls. Cavaller del Reial Estament Militar de la Província de Girona, des del 1972 (Los Sitios de Gerona, 21/4/1972, pàg. 4)
Documents:
Persones relacionades:
Més informació:
Les famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon
Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer
Vegeu: Can Carreras – Arbre genealògic

Escut encarregat per Francesc de Carreras i Raguer amb l’armorial dels familiars de la seva esposa Francesca Despuig: Despuig-Corcoll-Prats-Ferrer
Branques principals
Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, entorn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes.
Corcoll
Després d’unes quantes generacions, un altre Pere Corcoll (Ref. 1474) i la seva esposa Joana, tenen tres fills: Sebastià, pagès de Cabanes; Antoni, blanquer de Cabanes casat a Peralada i Joan, prevere i sagristà de Cabanes.
El 1543, Gràcia Corcoll, néta de Sebastià, es va casar amb Joan Viu [notari de Castelló per autoritat del Comte d’Empúries i de l’abat de Sant Pere de Rodes].
El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa.
El 1550 Antic Corcoll, mercader de Cabanes i germà de Gràcia Corcoll, va arrendar el reconegut Mas Ventós de la muntanya de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva). La propietària era Anna Ventós. Font: Plujà i Canals, Arnald. Els masos perduts del Cap de Creus. Brau, 2016. El 1556 Antic Corcoll de Cabanes es va casar amb Francesca Ferrer de Torroella de Fluvià, eren els oncles de Gràcia Viu Corcoll casada amb Rafel Prat Ferrer.
Els Prat de Banyoles estan documentats des del s. XV, amb el notari Pere Joan Prat i el matrimoni Andreu Prat i Antònia. El segle XVI trobem a Joan Prat i les seves dues esposes, Gabriela Lozada i Joana Andreu, i a Pere Prat i la seva esposa Marquesa Ferrer.
El 1609, Gràcia Viu Corcoll i de Ferrer, filla de Francesc Viu Corcoll i Jerònima Ferrer, es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles. Així fou com els Prat obtingueren el domini de l’heretat de Cabanes.
Rafel i Gràcia van tenir dues filles, Maria Rosa casada amb Josep Agustí Tor Bagur i Carles, mercader de Torroella de Montgrí i Anna Magina, pubilla i hereva del patrimoni.
El 1619, Gràcia Viu Corcoll, ja vídua, va comprar a Jaume Andarrer un camp a la zona dels estanys, per 45 lliures.

Es conserva un inventari de “tota aquella casa gran dita de Corcoll ab sos patis scituada dins lo castell de Cabanes en la qual estava Gratia Prats lo temps que morí“. No hi consta data, però sabem que la Gràcia va morir el 8 de març de 1642. La casa constava de: entrada, 1 sala gran, 2 cambres, 1 cambra amb estudi, 1 sala petita, la cambra nova, 1 cuina, 1 veritable cuina, 1 reboster, 1 graner, 1 celler, 1 estància prop dels tarongers, 1 cuina baixa [transcripció de l’inventari]
Un testament atorgat el 12 de gener de 1646 per Joan Rocha, treballador de Cabanes, parla d’una casa situada al carrer Cavalleries que limita amb la casa del Magnífic Pupil Monrodon que fou de la Senyora Prats. Aquesta casa d de la Sra. Prats podria ser la casa Corcoll descrita a l’anterior inventari?
Marquesa Ferrer, mare de Rafel, va morir el 1591 i el 1596 va morir Marianna Prat Ferrer, filla de Pere i Marquesa. Pere Prat, va morir a Cabanes el 1596 però va ser enterrat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Uns anys abans havia escrit “Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia“, en realitat el Llibre mestre de la família. Al llibre hi consta la data de 1565.
[Pere podia haver actuat com a notari de Cabanes signant en nom del notari Pere Ferrer. El seu nom apareix al Manuale instrumentorum receptorum in castro de Cabanis, FONS AHG170-395]
El 23 de setembre de 1613, Rafel Prats va morir, després de fer testament en poder del notari Ribes de Peralada i fou enterrat en el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Dos mesos més tard, el 7 de desembre de 1613, batejaven a la seva filla Francesca. Els padrins foren lo Sr. Francesch Rosello y Jorda, burgès de Perpinya y padrina la Sra Anna Carles de Torroella de Mongri.
Bibliografia:
Montrodon
El 1626 Anna Magina Prats Corcoll, filla gran de la parella, es casa en primeres núpcies amb Domingo Montrodon, donzell de Peralada i governador del comtat de Peralada. Només se’ls coneix un fill anomenat també Domingo i nat el 28 de novembre de 1628 quan feia mesos que el seu pare havia mort. No se’ls coneix cap altre fill, cosa que fa suposar que Lunes Mont-rodon, donzell de Cabanes, qui el 1651 es va casar amb Francesca Ornós, de Castelló d’Empúries i aquest Domingo Montrodon nat el 1628 fossin la mateixa persona. Aquesta suposició també queda avalada pels plets que més endavant van tenir Francesca Despuig i Francesca de Ornós, viuda de Domingo de Montrodon.
Domingo de Montrodon, oïdor militar de la vegueria de Vic des del 15/05/1612, va ser insaculat diputat militar de la vegueria de Barcelona el 25 de juliol de 1620 i ho va ser fins el 1628 data de la seva mort.
A: Serra Puig, Eva. Els Llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714)
Institut d’Estudis Catalans, 2015
Domingo va ser enterrat a Cabanes el 25 de març de 1628 (possiblement morí emmetzinat en un dinar a Peralada). Qui sap si l’assassinat va ser provocat per algun malfactor, per conflictes polítics o pels plets familiars.
La seva vídua, filla i pubilla de Rafel Prats i Gràcia Viu Corcoll, enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, de Corçà, amb la qual cosa la heretat va passar al cognom Despuig.
Domingo Montrodon és molt probable que sigui el personatge que apareix al treball d’Antoni Pladevall, fill de Francesc Joan de Montrodon i la seva tercera esposa Jerònima Romeu.
Abans de casar-se amb Jerònima, Francesc Joan s’havia casat amb Elisabet de Tristany i amb Paula de Vergòs.
Bernat, fill d’Elisabet, havia de ser hereu però va morir en extranyes circumstàncies. El segon fill de Francesc i Elisabet fou Miquel Joan, qui va ser agutzil reial i conegut històricament per haver mort cremat a Santa Coloma de Farners, l’any 1640. Per desavinences amb el seu pare en motiu del seu casament amb Elionor Croces, Miquel Joan va ser desheretat a favor del seu germà petit Domingo, cosa que va suposar un seguit de plets que finalment es van decantar a favor del germà gran.
Font: Mont-rodon. Passat i present d’un llinatge i d’un casal osonenc. Editorial Diac, Vic, 2001
Domingo de Montrodon, com a governador del comtat de Peralada, estava relacionat amb els germans Miquel i Guillem de Rocabertí. Alguns dels seus fets apareixen citats als dietaris de Jeroni Pujadas …
Vegeu: Dietari de Jeroni Pujades IV (1626-1630) i Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum V. Anys 1623 a 1644
Dietari 1621
Dissabte 23 de gener. Estos dias se ha moguda en Barcelona una gran polvoreda, que las personas nobles ques fan dir don han pretes que com a cavallers avian de ser inseculats a las bocas de Casa la Ciutat, puig gaudexen dels privilegis consedits al estament militar en corts y diputació … Foren los capitossis de aquest pensament alguns jovencells y dons novells, com un don Bernardino de Marimon [que poc fa los seus se preciavan de ser cintadans honrrats), don Pedro Sabater, fill de don Joan Sabater, qui fou regent de cort, y altres. Opposaren- seis principalment Josep Spuny, Domingo Montrodó y altres cavallers, los quals sabent que Jordi Fluvia, conseller ters y militar [bort de Pau de Fluvii), se era apoderat dels altres consellers y los avia ginyats a fer una setzena, y los de la setzena avian delliberat que se proposas lo cas en Consell de Cent, vuy en aquest dia los dits Montrodó, Spuny y altres han recorregut de esta delliberació y la major part dels consellers ha admes lo recors …
23 de novembre de 1621 … Los nobles sempre dividits afavorint uns una part y altra. Al fi tingueren grans cultaliadas. Francesc Sorribes per los nobles, y Francesc Dalmau, ciutedq, per los no dons. Y sens dubte si Domingo Mont- rodó no acut a valer al Dalmau, lo matavan.
Dietari 1622
Divendres a 16 de setembre 1622. Domingo Montrodó, cavalier y syndich del Bras militar, vingué des de Barcelona y arriba a la vila de Castelló de Empúrias sols per parlar-me. Pregant-me li donas los primers pactes o concerts feren los catalans quant se donaren a Carlo Magno contenguts en uns privilegis trets del archiu de la isglésia metropolitana de Narbona. Doní lo que tenia, y eiicon- tinent sen torna.
Dietari 1623
Dimecres 11 de gener. Toca la campana vedada en Barcelona y fou fama que lo cavaller Domingo Montrodó ab espallas del cavaller Spuny avia tirat al diputat eclesiàstich y a micer Fontanella, son nebot, exint de la Diputació, pero a la veritat toca y hi hagué eutredit vint y quatre hores per la ferida ab tir de pedrenyal feta a un beneficiat de Gerona ques deya Vilar, que morí en estos dias.
Dietari 1625
Dissabte 18 de gener de 1625. Desterrat a Serdenya va mossen T. Gentdarmas, notari de criminal, inculpat de una mort. Este fou hu dels tres amichs corals qui Ilancaren a perdre a don Francisco Roig, mon cunyat. Lo 2 era micer Luís Sycart. Ya és mort. Lo 3 Domingo Montrodó, cavaller. Veurem en que parara. Morí enmetzinat en un dinar a Peralada. Vejas de esto en lo any 1628. Lo Gentdarmes se composa del exili y torna en Barcelona
Diumenge 7 de setembre. Fou enterrat lo cos de la bescomtessa de Rocabertí en la isglésia del monastir de Nostra Senyora del Carme en Perelada. Per esta sepultura y sa pompa hi hagué tractat sobre si la isglésia estaria entoldada de vayetas o de paraments de damascos y draps de ras. Trobavas present en lo tracte don Francesch de Rocabertí y baró de Pau, y Domingo Montrodó, governador dels estats del comte, personas de bona intelligencia y censura. Y resolgueren se fes ab cedas y draps de ras per ço que la casa de Rocabertí en Catalunya és dels primers potentats … Al cap, Domingo Montrodó, governador del comtat, y Juan de Malgar, del comtat de Empúrias, y en mitg Anton de Vilamala y Franchesch Gerardino y Argensola.
Dietari 1626
Dijous 15 de gener de 1626 … Apellà també lo Rocabertí perquè no se havian despedidas prou cartillas als Militars, en preiuhí y dany de la noblesa Catalana; que “vocandi non sunt vocati” (els que haurien de parlar no són cridats), y en açò se alçaren Domingo Montrodon, Batista Corbera, senyor de Liàs y Don Onofre de Cruïlles y Urrea, y los dits Regents remeteren la resposta a sa Magestat, y porrogaren per a 3 de ferer; y al primer de febrer encara no era exida la resposta.
En febrer se féu Regalia contra Don M. de Rocabertí y lo Montrodon per constiadors de poble y hagueren de fugir …
Dit dijous a 15 … dels protestos notats que feren prinicpalment Don Miquel de Rocabertí y Domingo Montrodó, se seguí que los Ministres reals los xaqueaven, que conscitaven lo Poble senyaladament los Syndichs del Estament Real, de que no condesendissen ab la voluntat de sa Magestat. Diu lo dit Domingo Montrodó que son germà lo Algutzir Real, [a] qui per sobre nom diuen lo “gascon”, esperés per fer malícia que tenint origen de plets de hazienda (ha molt que duran) ha escrit de sa mà pròpia a la Real Mt. avisant al dit Domingo y que sabrian la veritat ab T. Causídich. De hont sa Mgt escrigué al Virey que ab tota diligència inquirís sobre assò. Cometé esta causa lo Virey a mr Luys Besturs, y, examinat, lo dit Causídich dix non sabia altrament sinó lo que dit Alguatzir lo y avia dit a ell. Més avant interrogats los Syndichs, han respost que may Domingo Montrodó los avia parlat de tal, ni’l conexien per aquex effecte. Micer Besturs està occoregut, tement lo culpen de negligent, de no haver sabut traurer la cosa en limpio. Totavia los D. Miquel y lo Domingo Montrodó se son apartats del furor.
Dimarts a 31 marts de 1626 … Y, en effecte, li proposà lo Bisbe Virrey, que la Real Mt feya molta confiança de ell; y que en tota manera avia de fer que los germans Don Guillem y Don Miquel de Rocabertí, sos cosins, y Domingo de Montrodon (Governador dels Estats del Comte) no preguessen las cosas tant fort per la terra en favor de sa Mt, y altras cosas a aquest porpòsit. Lo comte (com a sagà que és) respongué ab generalitat de paraules; y ocnclogué que los germans Rocabertins y Montrodó eran cavallers que no creia ell desservissen a sa Mt en ninguna cosa … Y quan no, que ells eran líberos y resoluts, que essent senyors de sas voluntats, el dit Comte no la los podia torcer. Sabé aprés lo Comte la manyaga que li avian feta … …
Dimarts a 15 de desembre de 1626. Vista per Domingo de Montrodó, Governador del Comtat de Perelada, la setència criminal s’era votada y escrita lo dia presedent en ma casa, se li aparegué ques publicás que primer Don Joan Dardena no donàs una súplica a la Vescomtessa de Rocabertí, una súplica demanant per quant a la jurisdicció fins allí se era exercida per ell y per lo comte “preventive” y ara en dit vas se exercia per indivís, fos servida conserdirli que per ara anà per esta vegada per indivís, sens poder-se traure en conseqüència …
Divendres a 18 de desembre de 1626. Aterita y atabalada la Vescomtessa de Rocabertí, Comtessa de Perelada, del cas succehit ab don Joan Dardena als 5 del corrent, envia a son marit lo comte, a Barcelona, lo avís del fet, aportant-li la nova son propi Governador Domingo de Montrodó, pqequè si se n’havia de querellar al Real Consell, fes diligències….
… Y axí no volia sotmetre’s a lo que la vescomtessa volia, de consell de son Governador, lo Domingo de Montrodó, a qui los vassalls, per ironia, diuem Micer Domingo. En efecte, vist que nos podien concordar asseneat lo Dardena que lo home estava condemnat a mort (havent-lo ja fet confessar y combregar aquella matinada de anter caso), de què diuen tingué ya cuydado lo matex reo qui de dias atràs se era ben posat ab Ntre. Sr. (a qui de tot sia donada glòria) en continent feu penjar-lo …
Dietari 1627
Divendres 10 de desembre … Aportaren-lo a Perelada ab una carreta, y encontinent Domingo Montrodó, Governador del Comtat li exigí la deposició. Diuen confessi de plano lo delicte, y inculpa al Hierdnym Carol, son company … Estant en mon studi iuntats Domingo de Montrodó, Governador de Perelada, mr. Juan Sauri, jutge de Peralada, mr. Juan Vives y jo per votar si penjarien lo cadaver per altres delictes comesos, arriba mr. Joseph Torner, de Peralada, ab orde de la Comtessa que parissem, perque esta avia consedida sepultura al dit cadaver, lastimada de la muller, dos fillas y una germana donzella.
El novembre de 1651 es casaven Lunes (o Domingo) Mont-rodon, donzell de Cabanes ( fill de Domingo de Mont-rodon i Anna Magina) i Francesca Ornós (Hornos) de Castelló d’Empúries. Ja viuda, Francesca es va casar amb Onofre Gelabert
Aquest Domingo Montrodon, primer espòs de Francesca Ornós, i que era de Cabanes en cap cas podia ser el mateix Domingo Montrodon casat amb Anna Magina Prats ja que aquest va morir el 1628 i va ser enterrat a l’església parroquial de Cabanes. Entre el 19/03/1654 al 15/09/55 fou oïdor militar de la vegueria de Girona, sotsvegueria de Besalu i va morir el 1655.
Vegeu també: Mas de la Torre, Estany Bos, Mas de la Torre de l’Albert (Palau-saverdera).
Algunes informacions ens diuen que el mas de la Torre de Palau Saverdera, a principis del segle XVII, era propietat de Domingo Mont-rodón de Cabanes i l’any 1672 el va heretar la seva dona Francisca de Hornos. Sembla que després de passar per diferents administradors (Engràcia Prats [Corcoll], Marquesa Ferre, Anna M. Magina Despuig Prat, Francisca Carreras des Puig) l’heretat finalment passà a Francisca de Montrodón de Hornos i de Gelabert. Vista la genealogia familiar el més probable és que Estany Bos fos propietat de Marquesa Ferrer per herència familiar i després s’anés transmetent als seus descendents: Rafel Prat Ferrer, Anna Magina Prat Corcoll, Domènec Montrodon (fill), Francesca d’Ornós (vídua Montrodon). Quan Domènec Montrodon va morir sense descendència, Francesca Despuig, la seva germanastra i llavors esposa de Francesc Carreras degué reclamar el llegat materna a la cunyada i es van esdevenir alguns litigis.
El 8 de març de 1642, moria Gràcia Prats Corcoll (mare d’Anna Magina). Havia fet testament amb el notari Narcís Bassedas de Figueres
Documents:
Despuig
Rafel Despuig, donzell, i Anna Magina [Mont-rodon] Prats, casats a Cabanes el 1630, entre 1631 i el 1641, van batejar uns quants fills: Francesca (1631), Rafel, donzell, (1634), Emerentiana (1639), Caterina, casada amb Josep Sunyer, d’Ullà/Torroella de Montgrií i Maria (1641).
_ Juan Despuig, natural de Gerona, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1599. Desciende de Guerao Despuig, de Quart de Gerona, elevado a la dignidad de Caballero el 15 de Mayo de 1503.
_ Rafael Despuig, hijo del citado Juan Despuig, natural de Corca, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1626. A: Blasonari

El 1694, l’hereva Francesca Despuig i Prats (1631-1715), després d’enviudar d’Antoni Padern (+1675), Dr. en drets de Peralada i Figueres, va contraure matrimoni, amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió, fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes.
Magina Despuig Montrodon (abans Prats Corcoll) va morir el 23 de febrer de 1657.
Del primer matrimoni de Francesca Despuig van néixer una filla, Maria Rosa, casada a Cabanes el 26 de setembre de 1691, amb Josep Puig i un fill, Domingo Padern i Despuig que va ser enterrat el 15 de desembre de 1689. Al testament signat tres dies abans se’l defineix com a estudiant i entre els testimonis hi ha dos militars.
Branques col·laterals
Boixadors
La primera referència (1424) de la família la trobem amb Perpinyà Boixadors, de Cabanes i la seva esposa Ramona. A la seva genealogia hi trobem Joana Comte i Bernat Sinol, de Vilabertran; Margarida Sinols, de Cabanes i Antònia Gelabert, de Vilatenim; Joan Boixadors, mercader de Peralada, amb heretats a Cabanes i Peralada; Jaume Boixadors, botiguer a Peralada i paraire a Perpinyà
Caterina Boixadors i Gelabert, besnéta de Perpinyà i Ramona, es casa amb Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula, de Figueres.
La família segueix amb els Torroella, de Peralada.
Ferrer
El 1543, Gràcia Corcoll es va casar amb Joan Viu. El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa. El 1556, Francesca, germana de Jerònima, s’havia casat amb Antich Corcoll, germà de Gràcia Corcoll i sogra de Jerònima.
El 1609, la seva filla Gràcia Viu Corcoll i de Ferrer es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles, fill de Pere Prat, notari de Banyoles i Marquesa Ferrer, de Roses. Marquesa era néta de Pere Ferrer, mercader de Roses i de Constança Torroella i Boixadors, de la família Torroella de Peralada.
Per tant hi ha dues famílies Ferrer, una de Torroella de Fluvià i l’altre de Roses (es desconeix si estaven emparentades o no). Els Ferrer de Roses foren els qui, el 1535, van comprar la finca d’Estany Bos de Palau Savardera a Pere d’Argensola.
Torroella
La primera referència de la família es remunta al 1377. A la seva genealogia hi trobem Martí Torroella, apotecari de Peralada, casat amb Cecília Pons de les Costes, filla de Miquel Banaula, notari de Figueres.
El seu nét fou Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, [fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula] casat amb Caterina Boixadors i Gelabert, pubilla dels Boixadors.
Dels fills de Martí i Caterina es coneix a Pere i Joan Antic, donzells o Constança Torroella i Boixadors, pubilla, casada amb Pere Ferrer, mercader de Roses, amb tractament d’Honorable.
La seva néta Marquesa Ferrer es va casar amb Pere Prat, notari de Banyoles, i van ser els sogres de Gràcia Viu i Corcoll, de Cabanes.
Arbres geneaològics dels: Boixadors-Corcoll-Torroella
A: Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015
Més informació:

Els Gelabert
… Jacint Gelabert, pare d’Onofre, havia adquirit el castell de la Garriga de Peralada a principi del segle XVII. Onofre Gelabert Costa fou “capità de cavalls” i ciutadà honrat de Barcelona, i sostindria la causa castellana durant la guerra dels Segadors. S’havia casat amb Maria de Claresvalls … Ja vidu, es casà en segones núcies, l’any 1665, amb Francesca d’Ornós, vídua de Domingo de Montrodon i aconseguí un altíssim dot de 5.000 lliures… Onofre morí el 9 de desembre de 1672 i és enterrat a Sant Llorenç de la Muga. A: Baig i Aleu, Marià. Sant Llorenç de la Muga. Diputació de Girona : Fundació Caixa Girona, 2007
Un full manuscrit, amb data del 1670, parla del traspàs d’un censal de 300 lliures. Explica que la Sra Francisca de Gelabert y Ornos de la vila de Figueres si viu si no a son hereu ha de pagar un censal a un nou propietari. Aquest censal havia estat venut el 1631 per Gracia Viu Corcoll, vidua de Rafel Prats y Ferrer i la seva filla Anna Magina Despuig y Prats (Font: Arxiu familiar Puig i Arbolí)
Altres documents:
El setembre de 1998, Cabanes es va quedar sense escola. El curs vinent, els seus únics sis alumnes haurien de traslladar-se a col·legis de Figueres o de Peralada. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat ho va decidir perquè aquest centre municipal no comptava amb el nombre mínim d’alumnes per classe. A: Assignatura pendent. Ensenyament ha decidit tancar, a partir d’aquest mes de juny, l’escola municipal de Cabanes, per manca d’alumnes (Hora Nova, 23/6/1998).
A partir del 2003, l’Ajuntament comença a treballar per retornar l’escola al poble i el curs 2005/06 Cabanes aconsegueix l’escola i la llar d’infants. El maig de 2005 es porta a terme la preinscripció i es comença amb un grup de P3 i P4, d’onze nens i nenes (9 de P3 i 2 de P4) i un altre de P5 i 1r amb sis nens i nenes (2 de P5 i 4 de 1r), a càrrec de dues mestres, la Neus i la Coral. La l’escola bressol inicia el curs amb 20 inscripcions. També es constitueix l’AMPA que el juliol presenta el seu primer butlletí amb el motiu: “Aixequem les Escoles! Pares i Mares atrafegats hem fet l’AMPA. Ja s’han despertat les escoles de Cabanes!”
2004, 30 des.- Aprovat inicialment per aquest Ajuntament el “Projecte de llar d’infants municipal”, redactat per l’arquitecte dels Serveis Tècnics del Consell Comarcal de l’Alt Empordà Sra. Trinitat Bonaterra Batlle …
2007, 16 gener.- El Ple de l’Ajuntament de cabanes, en sessió del dia 15 de gener de 2007, ha aprovat inicialment el projecte d’obra anomenat Projecte ” Escola de Cabanes” …
2007, 26 nov.- La sessió extraordinària del Ple del dia 21 de novembre de 2007, va adjudicar el concurs, pel procediment obert, el contracte de Reforma i ampliació CEIP CABANES. a l’empresa J. BORRAT, S.A., pel preu de cinc-cents noranta-vuit mil set-cents quaranta- vuit euros amb vuitanta-nou cèntims …
El setembre de 2008 s’estrena el nou edifici construït sobre l’antiga escola de nenes.
El setembre de 2016, la llar d’infants de Cabanes s’acull al Pla experimental de primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals.
El 26 d’octubre de 2018 va tenir lloc la inauguració del nou pati de l’escola. Després dels parlaments de l’alcalde, la directora de l’escola, un representant dels pares i en Martí i l’Ariana, mestres i alumnes van prendre possessió de l’espai i van gaudir dels inflables i el berenar. El pati és un espai educatiu, un lloc ideal per estimular la capacitat de jugar i el desenvolupament dels infants. D’ara endavant tots plegats gaudirem d’aquest nou espai!
Web de l’escola: Escola de Cabanes
Bibliografia:
Curs 2007/2008
L’escola va participar al Local MediaPlaying Communities Project amb el projecte “El nostre poble“, un projecte europeu en què van participar nens d’escoles primàries de 9 països. L’objectiu era construir una comunitat educativa, en què els nens aprenguessin jugant i experimentant amb els nous mitjans. El projecte es va realitzar amb la col·laboració de l’artista i fotògrafa Petra Vlasman i les mestres de l’escola.
Cursos 2008/2010
X Concurso de experiencias educativas. Iniciativas de las APAS. CEAPA, 2010. 2n premi. + de 100 anys d’escoles a Cabanes. APA del CEIP de Cabanes. Pàg. 19-28
El APA crea y desarrolla un proyecto con el objetivo de recuperar la memoria histórica de las escuelas y el acercamiento de las mismas con el pueblo. Para ello, moviliza a toda la comunidad educativa y a agentes institucionales y sociales a través de numerosos proyectos como la creación de un libro y un documental, talleres de fotografía, exposiciones, entrevistas a los mayores, recuperación de archivos, participación en la radio, etc. en una combinación de historia, creatividad y nuevas tecnologías. Además, el APA a través de su esfuerzo ha logrado la creación de una escuela pública en la zona.
“Más de 100 años de escuelas en Cabanes” ha sido el proyecto con el que la Asociación de Madres y Padres de las Escuelas de Cabanes hemos encadenado una serie de actividades educativas y culturales a lo largo de dos cursos: talleres, exposiciones, conferencias, proyecciones y la realización de un libro y tres documentales sobre la historia de la educación en general y en nuestro pueblo en particular. El proyecto ha sido movido y orquestado por el APA y en él han participado toda la comunidad educativa, el ayuntamiento, las entidades y todo el pueblo de Cabanes.
L’experiència també es va presentar a la Fundació Josep Pallach amb el nom: Escola de Cabanes: Una experiència comunitària «+ de 100 anys d’escoles a Cabanes». Vegeu: AMPA de l’escola de Cabanes
L’exposició “+ de Cent anys d’escoles a Cabanes” es va poder visitar del 14 de juny fins el 2 de juliol de 2009, al Centre Cultural Ribes de Conill.
El llibre “+ de 100 anys d’Escoles a Cabanes” es va presentar al Local social de Cabanes, el 10 d’abril de 2010 i a la Sala d’Actes de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG,el 26 de maig del 2010.
Hi participaren: L’Associació de Mares i Pares de les Escoles de Cabanes • El CEIP de Cabanes • L’Escola Bressol Municipal “Picacanya” • L’Associació Cultural “Els Potamolls” • El Grup de Teatre de Cabanes 125 volts • La Unió Esportiva Cabanes, amb el suport de:
Ajuntament de Cabanes • Comunicació Cultural. Àrea de Cultura i d’Acció Social. Diputació de Girona. • Serveis Territorials de Cultura. Servei d’Atenció als Museus (Girona). Generalitat de Catalunya • Espiral. Entitat de Serveis. Projecte Mediaplaying i la col·laboració de: Col·laboren:
Museu del Joguet de Catalunya (Figueres) • Museu de la Tècnica de l’Empordà (Figueres) • Museu Memorial de l’Exili (La Jonquera) • IMEB Ajuntament de Barcelona
2018.- S’inaugura el nou pati de l’escola (26/10/2018)
Bibliografia:
Neix a la dècada dels 80 (s. XX) amb la finalitat d’organitzar les festes i vetllades culturals, Cavalcada de Reis, Festes de Sant Vicenç, Sant Isidre, la Candelera i altres actes festius: elecció de pubilla, teatre, cursets de sardanes, etc.
El juny de 1986 l’Associació ja organitza la festa d’estiu i es constitueix la Comissió de festes formada per: Andreu Serra Fàbrega (president), Joan Paret Pey (vice-president), Bartomeu Poch Paltré (tresorer), Joan Llanet Payró (secretari) i 15 vocals. A la tardor organitzen la representació de l’obra teatral “Distret …, però no tant” a càrrec de l’Agrupació teatral de Besalu i “Quatre sabors del verí”, a càrrec del Taller de Teatre de Figueres.
El 2 de juliol de 1987 elegeixen els nous càrrecs de l’Associació Cultural i Recretativa de Cabanes: Joan Llanet Payró (president), Joan Paret Pey (sotspresident), Nuria Hubach Nogués (secretària), Ma Teresa Aguer Monpel (tresorera) i Josep Paret Pey, Anna Serra Rispau, Francisco Cervilla Vargas, Agustí Pujolar Castañer, Ramon Altimira García, Josep Clos Hubach i Pere Salleras Parer (vocals)
L’estiu de 1987 es va representar l’ora teatral “Escola de marits” de Molière, a càrrec de la Companyia Taller de Teatre de Figueres, “Ni solter, ni casat, ni vidu” de A. Santos Antolí i Adrián Ortega, a càrrec de la Companyia El Drac de La Bisbal i “Mort accidental d’un anarquista” de Dario Fo, a càrrec de la Companyia Grup de Teatre d’Anglès.
El 1988 van iniciar la publicació de la “Revista de Cabanes” i presenten l’obra “Puzzle teatral”, a càrrec de col·lectiu El Ditirambe i “No totes les flors són de plàstic”, a càrrec del Centre Parroquial d’Arbúcies.
El març de 1989 convoquen una reunió amb el tema “Present i futur de l’Associació Cultural i Recreativa”.
La Junta municipal d’associats era una institució creada a partir de la Llei Municipal del 20 d’agost de 1870. Aquestes juntes, presidides per l’alcalde, estaven formades pels regidors i una assemblea de vocals associats. Es renovaven anualment i la seva funció era aprovar els pressupostos, controlar els comptes municipals i crear nous impostos.
El regidor síndic tenia la funció de representar el consistori en els judicis en defensa dels interessos municipals.
La primera llar d’infants de Cabanes es va obrir el setembre de 1982, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i d’uns pares i mares interessats en tenir aquest servei. L’alcalde, Vicenç Pellicer Cullell, va col·laborar personalment a tirar-ho endavant. Es va arreglar la planta baixa de l’escola de nens, s’hi van instal·lar lavabos adients i es va comprar el mobiliari i material necessari. L’educadora responsable va ser Montserrat Prats Lloveras, de Figueres, que junt amb l’auxiliar Pilar Alcántara Olmo, de Cabanes, van tenir cura dels 21 nenes i nenes matriculats. La llar va tancar a finals del curs 1984.
El 1985 l’escola bressol continuà amb una sola educadora, la Pilar alcántara, amb relació directa amb les famílies i s’hi va mantenir fins el 1987. El 1988, l’educadora fou Maria Dolores Castaño. En finalitzar el curs la guarderia va tancar degut per manca d’inscripcions.
El 23 de setembre de 2005, després de renovar la planta baixa es reobre l’escola bressol amb 28 infants de 0 a 3 anys. De juny a setembre de 2008, a resultes d’una fuita d’aigua, la llar es va traslladar al Centre Cultural Antoni Ribas de Conill. Al sopar popular de l’AMPA de l’any 2008 es va fer un concurs de noms per a l’escola bressol i es va triar el nom de “Picacanya”.
El 2011 i a causa de les despeses que generava, la gestió l’escola bressol es va donar per concurs a l’empresa “Espai de joc i creixement”. La llar continuava essent municipal, l’Ajuntament assumia les despeses d’aigua, llum … i controlava les decisions que es prenien, mentre l’empresa assumia el pla pedagògic, la gestió i la sostenibilitat econòmica.
El setembre de 2016, la llar d’infants de Cabanes s’acull al Pla experimental de primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals. Els infants del primer cicle formaran part del nombre d’alumnes de l’escola i per tant l’horari i calendari escolar dels alumnes de primer cicle d’educació infantil serà el mateix que els dels alumnes de l’escola. L’Equip Directiu de l’escola també ho és del primer cicle d’educació infantil i la mestra és la tutora d’aquest grup i s’ha de coordinar amb l’educadora.