Cabanas. Cofradia del Rosario fundada por el Prior del Convento de Dominicos de Perelada, sin que conste de otra aprobación. Celebra annualmente dos fiestas con funcion de Iglesia y procession en las primeras Dominicas de Maio y Octubre, gastando sesenta reales por las dos, esto es treinta por cada una satisfaciendose de limosnas voluntarias.
Aquest text es troba en un document del Consejo de Castilla, de l’any 1771:
L’Arxiu Diocesà de Girona ens confirma que la confraria del Roser, de Cabanes, es va “legalitzar” el 1830:
Llicència d’erigir la confraria del Roser a Cabanes, amb estatuts, 1830. A: ADG. Llibre, U-289, full: f 37
Però es desconeix, com funcionava, quins confrares va tenir i quan es va extingir…. No es conserva el llibre de comptes i només en tenim les referències del document que ens certifica que el 1771 estava en funcionament i de la llicència de creació, del 1830.
Una confraria és una associació de persones, generalment laiques però sota un patronatge religiós, unides per un fi piadós, benèfic o d’ajuda mútua dins un mateix ofici o professió.
Durant els segles XVII i XVIII, les confraries constituïen un dels pocs vehicles per mitjà del qual els homes i dones podien tenir un paper actiu en la societat del moment.
Les confraries del Roser, i les festes que s’organitzaven amb motiu d’aquest culte, van tenir una gran acceptació, sobretot a partir de finals del segle XVI.
El rosari, que és l’antecedent del culte del Roser, és una pràctica molt antiga, però el gran impuls del culte al Roser va tenir lloc a partir del 1571, amb motiu de la batalla de Lepant. El Papa Pius V, instigador de l’enfrontament amb els turcs i gran devot del Roser, havia demanat que es resés el rosari i va atribuir la victòria de les tropes cristianes a la intercessió de la Mare de Déu del Roser. El 7 d’octubre es va declarar el dia del Roser a tot el món o festa universal del Roser.
Segons Joan Amades, la festa de la Mare de Déu del Roser no s’ha de confondre amb la festa del Roser o Roser de Maig, que se celebra normalment el primer diumenge d’aquest mes i que tenia més arrelament popular. Serra i Boldú, explica que el Roser d’Octubre és “precepte de l’Església, se celebra per obligació; la del maig, per devoció” (Font: Culte del Roser)
Durant els segles XVII i XVIII, l’antiga església de Sant Vicenç de Cabanes tenia un altar dedicat a Nostra Senyora de Roser. Davant d’aquest altar eren enterrats els membres de la família Prats, dels Despuig i dels seus descendents, els Carreras i sovint s’hi celebraven misses per a l’ànima dels difunts del poble.
Disposicions testamentàries on es cita la pabordia del Roser:
1708.- Jaume Puig, rector de Cabanes, deixa: 10 lliures a la Pabordia de Nostra Sra. del Roser...
Disposicions testamentàries de misses que s’han de celebrar a l’altar del Roser de l’església de Cabanes:
1649.- Montserrada Teixidor, vda d’Antic Teixidor: sien dites y celebrades per la mia anima en lo altar de nostra senyora del Roser de dita Isglesia de St Vicens de Cabanes deu misses baixes o resades…
1692.- Rafel Aguer Gibert: vint y sinch [misses] en lo altar de Nostra Sra del Roser de la iglesia de Cabanes…
1698.- Teresa Bohigas, esposa de Josep Aguer Pigem: Item vull y man que en la iglesia de St. Vicens de Cabanes sem sien celebrades trenta missas … deu en lo altar de Ntra Sra del Roser y …
1718.- Anna Barris, esposa de Josep Aguer Pigem: tres missas al altar de Nostra Señora del Roser …
1760.- Antoni Aguer: dexo escrit sie instituhit y fundat en dita parroquial iglesia del present lloch de Cabanas y en lo altar de la Mare de Deu del Roser de la mateixa iglesia aixis com jo ab honor del present instituesch y fundo un rosari complert perpetuament celebrador tots los diumenges de quiscun any antes de dir y celebrar la missa matinal o despresconforme apareixera als reverents curats…
Disposicions testamentàries i registres de defunció on es cita l’altar del Roser com a sepultura de membres de les famílies Prats, Despuig i Carreras:
1628.- Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra y com entre altres ne tinga una dis la iglesia de St Vicens del Castell deCabanas davant lo altar de Nª Sª del Roser volgue que en la dita iglesia fos soterrat… (Anna Magina Prats Corcoll i Domingo Monrodó eren avantpassats dels Despuig i dels Carreras)
1689.- Domingo Padern Despuig, fill de Francesca Despuig i fillastre de Francesc Carreres i Raguer: elegesch la mia sepultura … en la iglesia parrochial de Sant Vicens … y devant lo altar de Nostra Senyora del Roser en lo vas ahont mos consemblants se acostuman a enterrar…
1702.- Francesca Despuig, esposa de Francesc Carreras i Raguer: elegesch sepultura … en la iglesia parochial de Sant Vicens … i devant lo altar de nostra senyora del Roser ahont mos consemblans se acostuman enterrar… (al registre de defunció diu que la van enterrar al cementiri)
1713.- Francesc Carreras i Raguer : elegesch la sepultura … en lo peu del altar de Ntra Sra del Roser de la iglesia de Cabanas…
1735.- Maria Carles Teixidor, esposa d’Anton Carreras Despuig: elegesch la sepultura del mon cos, si moro en Cabanas devant lo Altar de nostre senyora del Roser de la present iglesia de Cabanes, si moro en Sant Pere Pescador me deixo devant lo Altar de Sant Pere Martir …
1740.- Francesc Carreras Raguer: se li dona eclesiastica sepultura … devant la Altar de Nostra Senyora de Roser ahont tenen lo fossar al Sr Francisco de Carreras y Raguer de edat de noranta anys poc mes o menos…
1741.- Josepa d’Avinyó, esposa de Martí de Carreras i de Carles: elegesch la sepultura … devant lo Altar de Nostra Senyora del Roser ahont tenen la sepultura los de casa Carreras…
1744.- Martí de Carreras i Carles: se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser…
1756 (19 de juny) Anton de Carreras morí a St Pere Pescador, als 65 anys: se enterra en la iglesia Parroquial de St Vicens de Cabanas devant lo altar de Nostra Sra del Roser ahont tenen lo fossar dits Carreras…
1756.- (2 de juliol) Vicenç de Carreras i Avinyó (24 anys): se li dona eclesiastica sepultura en la iglesia Parochial de St Vicens de Cabanas devant lo altar del Roser ahont tenen la sepultura dits Carreras…
L’actual altar del Roser està dedicat a l’Orde dels Dominics. A part de la imatge de la Verge del Roser, hi trobem Sant Domènec de Guzman, Santa Caterina de Siena i sobre la fornícula superior, l’estrella, un dels símbols dels Dominics.
Gifre Ribas, Pere. Les confraries. L’exemple de la confraria del Roser. A: Els senyors útils i propietaris de mas. La formació històrica d’un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730). Fundació Noguera. Barcelona, 2012. Pàg. 483-491
La devoció a la Mare de Déu en la seva advocació del Roser … va ser adoptada pels pares predicadors, els dominics. La Mare de Déu, en l’advocació del Roser, es va convertir en la patrona de l’orde, que celebrava la festa el mes de maig...
La pregària del rosari i la devoció a la Mare de Déu del Roser es va difondre entre els seglars gràcies a les missions populars que feien els dominics entre el poble. L’oració del rosari, una forma de meditació i contemplació de la vida de Jesús en quinze moments o misteris, promovia l’oració col·lectiva, a més de la privada, i eliminava les barreres de l’analfabetisme….
La reforma gregoriana, i després els cistercencs, va promoure l’associacionisme pietós dels seglars, el qual, habitualment, es va posar sota el patronatge de la Mare de Déu… Així, els dominics, concretament, van promoure les confraries del Roser, que difonien l’espiritualitat dominicana i, especialment, l’oració del rosari, tot organitzant-ne el rés col·lectiu diari i particular, paral·lelament a la propagació de la devoció, culte i festa a la Mare de Déu del Roser.
La fundació de confraries del Roser per tot el Principat, va experimentar un augment espectacular arran de la revitalització de l’orde dels predicadors després del Concili de Trent. La victòria de Lepant contra el Turc, el 1571, que trencava el mite de la invencibilitat dels otomans, va estar atribuïda, pel papa sant Pius V, dominic, a la intercessió de la Mare de Déu del Roser, a qui tant havia pregat. Aquest combat, viscut també com un xoc de civilitzacions entre el cristianisme i un amenaçador islam expansionista, amb el rerefons del record de la invasió del 711, va tenir lloc la diada del 7 d’octubre, data en la qual el successor de Pius V, Gregori XIII, va instituir la festivitat de la Mare de Déu del Roser, que era, alhora, patrona dels dominics. Gràcies a aquest fet, el mes d’octubre es va dedicar a la Mare de Déu del Roser i al rosari.
Sindicat Agrícola de Cabanes (1932) El Sindicat -actual Local Social- es va construir el 1932 per acollir el Sindicat Agrícola de Cabanes.
Una vegada acabada la Guerra Civil, el Sindicat Agrícola va ser dissolt, però l’edifici va continuar al servei del poble, sota la direcció d’altres entitats.
Els documents, notes i memòries de Josep Noguer Guerra, soci del Sindicat Agrícola de Cabanes, ens parlen de la història de l’edifici, del Sindicat Agrícola i de les altres Societats que s’han fet càrrec de la gestió del local, així com també les activitats que s’han portat a terme a l’edifici.
Escriptura de compra del terreny on es construirà el local del Sindicat. Compra de dos horts anomenats del Molí, propietat de Margarida Cristina (0,125 vessanes, per valor de 1.475 ptes.) i de Josep Serra (0,49 vessanes, per valor de 3.500 ptes.
Escritura de venta perpetua otorgada por Don José Serra Tuébols y Doña Margarita Cristina Cendra a favor del Sindicato Agrícola de Cabanas autorizada por el revalidado Dr. D. Ramon Vandellós y Marturet abogado y notario en la ciudad de Figueras, 30 de noviembre de 1932.
Contracte i descripció de les obres … per a la construcció d’un edifici pel “Sindicat Agrícola” de Cabanes. El contracte va ser signat, el tres d’octubre de 1932, per Josep Noguer i Pomés, Josep Marcó Estela, Josep Serra Tuébols i Pere Ramis Daró, representants del Sindicat Agrícola i Simón Gratacós Oliveres, mestre de cases. (Valor de l’obra: 47.189,40 ptes.). El document descriu:
Condicions de l’obra:
Preu: quaranta set mil vuitant nou pessetes amb quranta cèntims
Temps d’execució: tres mesos
Personal: el contractista ha d’ocupar com a manobres els socis que ho sol·licitin
Pagament: es pagaran 10.000 ptes als 4 metres d’altura de l’edifici, 10.000 ptes al coronament de les parets sota coberta, 16.500 ptes, després de cobrir, 10.689,40 ptes en acabar les obres
Reglamento General del Sindicato Agrícola de Cabanas(1932). Signat, el 13 de maig de 1932, per José Noguer y Pomés, el presidente; Modesto Serra Mont, el secretario; Pere Ramis Daró, el contador; Vicente Llombart, el tesorero; José Marcó Estela, el vocal 1º; José Serra Tuebols, el vocal 2º; Pedro Martí Casadevall, el vocal 3º i uns setanta socis fundadors.
Título 1º. Constitución y objeto del Sindicato
Artículo 1º.- Con el título de Sindicato Agrícola se constituye en ésta localidad una asociación, regulada por la Ley de 28 de Enero de 1906, que tendrá por objeto el defensar y mejorar, en todo cuanto sea posible, moral y materialmente, las condiciones de sus asociados …
Artículo 21.- El Sindicato no tendrá carácter político, ni religioso …
Título 2º. De los socios
Título 3º. De la junta regidora
Título 4º. De las asambleas generales
Título 5º. Disposiciones generales
Cupons de préstec d’aportació. Títols de préstec per valor de 100 ptes, amb els cupons de venciment. ElSindicat Agrícola de Cabanes, en virtut de lo disposat en l’article 5è del Reglament General i d’acord amb l’acta de l’Assemblea General celebrada en data 16 de Setembre de 1933, reconeix haver rebut del dit soci l’aportació reintegrable de 100 PESSETES. Aquesta aportació li serà reintegrada en el plaç màxim de vint anys, mitjançant les amortitzacions anyals que acordi l’Assemblea General, i que fins a la seva total amortització en cobrarà l’interès anyal del cinc per cent, per anys vençuts, en 25 de Febrer de cada any. L’amortització es farà mitjançant la presentació del present Préstec d’aportació…
Estatuts. Signats el 13 de setembre de 1936 per: Joan Puigvert, president; Joan Vergés, secretari; Pere Martí, caixer; Joaquim Pey, comptador i Jesús Pey, vocal.
“Diario“. Llibre Diari amb el registre de tots els cobraments efectuats pel comptador del Sindicat des del 5 d’octubre de 1932, data d’inici de l’entitat, fins l’11 de desembre de 1938. Sindicat Agrícola de Cabanes – Llibre diari de caixa (1932-1938). ACAE111-98-T2-117 (Document digitalitzat)
Libro de socios.- El llibre, registrat el 7 de juliol de 1937 a la Delegació del Servei de Cooperació Agrícola de la Generalitat de Catalunya, conté la relació dels 74 socis fundadors Sindicat Agrícola de Cabanes – Llistats de socis (1934-1937). ACAE111-98-T2-116 (Document digitalitzat)
Matrius d’un talonari del “Sindicato Agrícola-Cabanas”(1934). El talonari dona fe de productes agrícoles entregats o comprats al Sindicat. Alguns fulls tenen notes al darrera. En un d’ells s’explica la constitució del primer Ajuntament després de la derrota del “Ejército Rojo” el 1939.
Cessió de la finca a l’Ajuntament de Cabanes. El 10 de maig de 1985, la Càmara Agrària de Cabanes, propietària per subrogació del local del Sindicat, acorda cedir gratuïtament la finca a l’Ajuntament de Cabanes i el 15 d’octubre de l’any següent s’aprova la resolució.
Cambra Agrària Local de Cabanes. FONS ACAE110-130. Data 1973-1994. Volum i suport: 7 capses arxivadores i 4 volums que sumen 0’8 metres lineals. Suport paper. Inventari, 1994 (E. Serna).
1931.- El Govern Civil de Girona aprova la creació, a Cabanes, d’una Societat Recreativa anomenada Asociación Instructiva y Recreativa “Juventud Democrática”. En els seus inicis, i d’acord amb el Ple Municipal, es va instal·lar a la sala del municipi, a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc l’any següent.
1932.- L’11 d’abril s’autoritza l’Associació Sindical Agrària. El 13 de maig, es funda el Sindicat Agrícola de Cabanes. Els seus estatuts eren còpia dels del Sindicat d’Espolla. A la primera sessió plenària es va acordar demanar un préstec per a la compra del solar on construir l’edifici del Sindicat i es van posar a subhasta les obres, que s’adjudicaren al contractista figuerenc, Sr. Simon Gratacós, per la quantitat de seixanta mil pessetes.
1932.- L’acta municipal del 25 de setembre dona fe de la petició del permís per construir l’edifici del Sindicat: …
Asimismo se da cuenta de un escrito del Sindicato Agrícola de Cabanas (Girona) que dice así.- Com a President d’aquest Sindicat Agrícola à aquesta Alcaldia Solicito: Permís per à la construcció d’un edifici solar propietat del Sindicat, situat a la part Oest de la població, lindant amb el camí que condueix al Molí, o sigui camí de la bassa, per una part i per las altres amb terrenys propietat de Federic Tuébols, Benet Pomés, Jaume Brosa y Eusebi Puig.- Asi mateix solicito la compareixensa d’aquest digne ajuntament el proper diumenge dia 25 a les 9 hores del matí a l’anomenat lloc , per procedir a la fixació dels límits de carrer, a fi de que estiguin conforme dispossa la lley d’urbanització. Suplica es digni concedir el mencionat permís i espera la presencia en l’esmentat acte. Gracia que espera del seu recte procedir. – Cabanas 24 septembre 1932. El President Josep Noguer.- Alcaldia Constitucional de Cabanas.- acordandose quedar nombrados los Mis, Noguer y Olivés para que vayan al indicado lugar para trazar la linea de la nueva calle…
L’edificació va ser ràpida i la propera festa de Sant Vicenç -gener de 1933-, ja va tenir lloc al nou edifici. La Societat Recreativa es va instal·lar al local.
Foto cedida per Gil Capallera
Es va acordar que l’import de la compra del terreny i de la construcció de l’edifici es pagaria en cinc terminis. Els joves de la Societat van organitzar una secció teatral i es va construir un magatzem on s’hi va posar un trull que junt amb el teatre i el cafè van suposar una gran ajuda per poder fer front als pagaments.
Els diners per pagar els terminis es van aconseguir a partir de les aportacions de molts veïns que compraren títols per valor de 100 ptes cadascun. Es va estipular que el préstec s’amortitzaria en 20 anys i que caducaria el 25 de febrer de 1954, aportant un interès del 5% anual. L’any 1935 es van amortitzar quinze títols (1.500 ptes), el 1936 s’amortitzaren setze títols (1.600 ptes), el 1937 ja en van ser trenta tres (3.300 ptes) i el 1938 s’amortitzaren setanta un títols (7.100 ptes), en total 13.500 pessetes.
1932.–
El 3 d’octubre es signe el contracte per a la construcció de l’edifici
El 2 de novembre s’envia una carta al Sr. Josep Puig Pujades demanant la seva intercessió davant el Ministeri d’Agricultura per tal d’agilitzar la tramitació de les diligències del Reglament del Sindicat, ja que sense la seva aprovació no poden tramitar l’escriptura de compra dels terrenys ni gestionar el crèdit
El 30 de novembre es formalitzen les escriptures de compra del terreny
1933.- El 29 de juny, el Sindicat Agrícola de Cabanes, junt amb altres entitats, signa un manifest adreçat al Parlament de Catalunya proclamant la voluntat de no pagar cap quota d’arrendament fins que no siguin ateses les seves necessitats
“La lluita per la terra” de Pere Bosch i Cuenca. Documenta Universitaria, 2015
1936.- El 12 de setembre, l’alcalde Josep Noguer i Pomés convoca els veïns als baixos de l’escola, per tal de constituir el Sindicat únic, d’acord amb el que disposa el Govern de la Generalitat.
1936.- El 10 d’octubre, l’alcalde Josep Noguer s’adreça al Sr. Josep Calvet i Mora, Conseller d’Agricultura, informant que:
Constituit el Sindicat Agrícola de conformitat amb les normes … amb el model que ens facilità l’Unió de Rabassaires … vaig apersonar-me a Barcelona a l’objecte d’entregar-los personalment a l’Unió de Rabassaires … i com sigui que han transcorregut alguns dies i no ens han estat encara enviats he tornat a Barcelona, acompanyat d’una carta de recomanació de l’amic Puig Pujades … per tal de mirar de portar els susdits Estatuts ja aprovats, cosa que no vaig poder realitzar perqué segons em digué En Joan Coloma encara s’havien de reunir , per la qual cosa li escric aquesta a fi i efecte de que s’interessi amb tot el que pugui perqué siguin aprovats el més urgent possible… ja que és d’una gran necessitat l’estructuració d’aquest Sindicat sota les noves directrius que estableixen els moments actuals, més a més quan és arribada l’época de la sembra i la desorientació sindical dels agricultors és causa de que es faci en forma bastant irregular i sota una alarma injustificada i aixi una volta posat en marxa el Sindicat cessarà aquest pànic i podrà normalitzar-se més rápidament la qüestió agrícola en aquesta localitat.
Amb la Guerra Civil -iniciada el juliol del 1936- el Sindicat va patir dificultats, en especial a partir de l’any 1938, i el 1939 va ser confiscat. A partir d’aquest moment es van paralitzar les amortitzacions. Només una vegada Josep Ylla Llombart, actuant com a president de l’entitat, va pagar interessos i va amortitzar 12.500 pessetes. Quedaven pendents d’amortitzar 340 títols (34.000 ptes). Un document signat, el 30 de desembre de 1938, pel president Pere Alegrí Batlle i l’encarregat dels títols Josep Noguer, detalla els títols amortitzats entre els anys 1935 i 1938.
1938.- (Acta del Ple municipal del 31 d’octubre) El Comissari Municipal fa constar:
Que el dia 30 de juliol del present any, a les deu hores del matí es personà a l’Ajuntament el major cap de l’Aerodrom de Figueres, demanant se li fes immediata entrega de les claus del local del Sindicat Agrícola d’aquesta població, lloc que necessitava per a les forces volants de l’Aerodrom, havent-se-li indicat que havia de dirigir-se al President del Sindicat Agrícola o al Conserge de l’esmentat local que tal vegada tenia les claus de l’edifici. Que al cap de mitja hora l’esmentat Cap de l’Aerodrom de Figueres, acompanyat pel President del Sindicat Agrícola es personà a l’edifici destinat a Escola, on el mestre Sr. Muntada estava donant les seves lliçons , manifestant, després d’un brevissim examen de l’edifici, que ell es quedava amb aquell local i que a les sis de la tarda estigués lliure i a punt per a esser-li entregat. I havent-li objectat el Sr. Mestre que sense una ordre prèvia per escrit no podia pas fer entrega d’aquell edifici destinat a Escola, a les dotze hores fou entregat a les oficines municipal el següent ofici que, copiat literalment en la seva part textual, diu: “Por sernos necesario para el alojamiento de personal volante y reuniendo condiciones la Escuela de niños de este Pueblo=Ruegole que ordene que para las 18 horas del dia de hoy este dicha Escuela desalojada y en condiciones de poderla habitar = Figueras -30-julio-1938”. Y en cumpliment
d’aquesta ordre fou ocupada per les Forces d’Aviació Militar l’edifici abans destinat a Escola de nois.
1939.– El 22 de gener, dues setmanes abans que les tropes nacionals entressin a Figueres, Juan Massanet Marcé, capità de l’arma d’aviació, ordena que es requisi el Sindicat Agrícola de Cabanes per a la instal·lació d’una indústria. L’ordre provenia del Tinent Coronel Spencer [full manuscrit sense membret, (10,5cm x 15,5cm)]
1939.- El local va ser confiscat i ocupat per la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS, per considerar-lo un sindicat polític.
Un cop acabada la guerra civil del 1936-1939 foren abolits tots mena de sindicats i cooperatives agrícoles, però les autoritats franquistes conscients del paper dels sindicats agraris, crearen les esmentades Hermandades. Eren hereves, en certa manera, de les antigues Cambres Agràries d´Espanya, organitzades pel R.D. de 14 novembre 1890. Les Hermandades acomplien diferents tasques dins d´àmbit agrari local com la col·laboració amb les autoritats centrals a l´hora de planificar les collites, recollien i feien enquestes i estadístiques, comercialitzaven els productes, demanaven subvencions i defensaven els interessos dels agricultors de cada municipi. Eren, en definitiva, unes institucions molt properes al poble i als problemes quotidians de la pagesia. A: FONS ACAE110-130 / Cambra Agrària Local de Cabanes.
1939.- 2 d’abril (Acta Ple Municipal). Se da cuenta también de la venta de un saldo ó pico de algarrobas halladas en el Sindicato Agrícola por la cantidad de 25 ptas a Joaquín Torrent. Se ha cobrado también por venta de patatas, también del Sindicato por valor de 22’50 ptas de cuyas dos cantidades quedan cargadas al Sr Depositario que unidas a las anteriorment vendidas arronjan un total de 149 ptas.
1940.- El 14 de desembre se signa el decret d’incautació i la titularitat passa a la Falange Española.
1941.- El 30 de juny el Delegat Sindical Provincial envia una circular al Jutge Municipal demanant-li que ordeni a l’alcalde l’entrega de les claus del Sindicat al Jefe de la Hermandad de Labradores ja que d’acord amb les disposicions de 23 de setembre de 1939 i 14 de desembre de 1940 l’edifici s’ha incorporat a la Organización Nacional Sindicalista. El 2 de juliol, el jutge informa l’alcalde de la recepció de l’escrit.
1939-1952.- La Falange, amb la col·laboració d’un cafeter i una Comissió de Festes, va continuar l’activitat a l’edifici del Sindicat sota el nom de Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas, tot i no estar inscrita a la Cámara Oficial Sindical Agraria de Gerona. Durant aquests anys, diverses Comissions formades per joves de la població i Falangistes van organitzar festes al local i es va pintar.
1951?.- Dos matrius de talonari de la “Comisión Organizadora de Fiestas-Cabanas” que certifiquen el pagament dela quota mensual. No s’especifica la quantitat a pagar i la data del 1951 només consta en dos fulls.
Document cedit per Ricardo González Barbero
1952.- Per primera vegada se celebren eleccions extraordinàries i es legalitza la situació. El Cabildo de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas va quedar constituït amb aquesta junta:
President: Josep Marcó Estela
Vocals: Miquel Prim Gimbernat, Baldiri Hortal Rebarter, Josep Pellicer Sudrià i Joan Puigvert Lloveras
Secretari: Constantino Díaz Álvarez.
Ara, ja de manera oficial, la Hermandad es fa càrrec del Sindicat. La junta assumeix l’actiu i el passiu del Sindicat Agrícola i reconeix com a legítim i legal el deute que vencia el 1954. L’import no es va pagar per manca de fons, però es va formalitzar que es pagaria quan es pogués.
Des del primer moment es va exposar el desig de crear una Societat Recreativa que fes les funcions de la Comissió de Festes i l’organisme anomentat Hogar del Productor de la Obra Sindical de “Educación y Descanso”.
Los fines que se persiguen con la creación de los Hogares del Productor tienden a agrupar a los elementos de la producción en general, en torno a la bandera que la Obra Sindical “EDUCACIÓN Y DESCANSO” ha enarbolado por orden del Caudillo, para procurarle el acceso a los goces de la salud, la cultura, el arte y el deporte.
El document està signat per Constantino Díaz Álvarez, secretario de la Hermandad; José Marcó Estela, jefe de la Hermandad; Miguel Prim Gimbernat, jefe del Grupo de Educación y Descanso. El 24 de març del mateix any, Joaquín José Saurina, secretario de la Obra Educación y Descanso signa l’aprovació del reglament.
En els seus anys de funcionament, la Societat Recretiva va ser presidida per Miquel Prim Gimbernat, Josep Pomés Marcó, Jaume Puig Pagès i Carles Lloveras Argelés.
Continuant la tasca que ja havia desenvolupat el seu pare durant la República, Josep Noguer i Guerra va ser l’encarregat de controlar els Títols dels socis del Sindicat Agrícola, va portar la comptabilitat de la Societat Recreativa, des dels seus inicis, l’any 1952, fins a la seva dissolució, el 1967. Va portar la gestió del cinema, del 1961 al 1969 i l’administració de les diferents Comissions de Festes, així com la d’altres entitats del poble, en especial dels caçadors.
1952-53.- Es conserven les matrius de dos talonaris de la “Obra Sindical de Educación y Descanso-Cabanas” amb els comprovants d’haver pagat la quota de dues pessetes, import de l’entrada al ball del diumenge
1954.- El 18 de gener, es convoca una assemblea en la qual es reconeix el deute contret amb els socis de l’antic Sindicat Agrícola i els títols pendents d’amortització. Fruit de la mateixa Assemblea es transcriu la relació dels posseïdors de Títols amb la descripció del seu valor i del que suposaria amb l’increment del cost de la vida, des del 1940 al 1954, per tal de servir de base a la proposta d’emissió de nous Títols.
1956.- El Sindicat passa a la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos
1957.- Després de diferents demandes del soci Josep Noguer i sota la presidència de Josep Aguer Mallau, el dia 13 de gener es convoca una assemblea i es torna a reconèixer el deute.
El proper president de l’entitat va ser Vicenç Pijoan Sala, qui va fer construir la cabina per a projectar cinema, seguit per Vicenç Gimbernat Brugat.
1961-69.- Durant un temps, i fins a l’estiu del 1960, l’empresari Antoni Bares, s’havia fet càrrec de les projeccions de cinema. A primers del 1961, el veí de Palau-Saverdera, Pere Pagès Guanter, que ja explotava els cinemes de Roses, Palau-Saverdera, Castelló, Agullana i La Jonquera va reiniciar les sessions amb el nom de “Cine Moderno-Cabanas“. Durant aquests nou anys es van programar 662 sessions. La primera pel·lícula projectada fou “La maldición de Frankenstein“, el febrer de 1961 i l’última, “Atraco imperfecto“, el novembre de 1969. El preu de l’entrada va passar de les 8 ptes. de les primeres sessions, a les 12 ptes. dels últims anys.
1967.- El 7 d’abril i pensant en la festa de Sant Isidre, es convoca una reunió entre el Cabildo de la Hermandad, l’Ajuntament i el rector Mn Josep Balateu per tal de buscar la millor manera d’agermanar castellans i catalans. El nou sistema de quotes no va funcionar, la festa es va tancar amb pèrdues i es va crear un cert malestar al poble. El Hogar del Productor de la Obra Sindical de Educación y Descanso, no es va dissoldre però va quedar sense socis. La Sociedad Recreativa de “Educación y Descanso”, fundada el 1952, queda suspesa i es crea una “Comisión de Fiestas” formada per l’Ajuntament i la Hermandad, actuant de secretari Josep Noguer Guerra. Van ser presidents de la Comissió de Festes, Jaume Puig Pagès, Jaume Serra Rebarter, Ramon Prunella Teixidor, Agustí Pujolar Castañer, Pere Ylla Llombart…
1970.- El 22 de febrer es convoca una nova assemblea presidida per Narcís Tubau Parada, en la qual es torna a reconèixer el deute. Aquest mateix any s’elegeix el nou president de la Hermandad, el Sr. Jaime Puig Pagès. Sota la seva presidència es va confeccionar una nova relació de posseïdors de Títols amb nom i cognoms i la descripció de les quantitats que se’ls hi devia, inclòs l’increment del cost de la vida.
1976.- El decret de 8 d’octubre, assigna el Sindicat a la AISS (Administración Institucional de Servicios Socioprofesionales)
Amb l´adveniment de la democràcia, el marc legal fou reformat i les antigues Hermandades Sindicales transformades en cambres agràries locals. Foren establertes com a corporacions de dret públic pel R.D. 1336/77, i passaven a ser òrgans consultius de l´administració en la preparació, aplicació i elaboració de normes que afectessin l´interès agrari i òrgans de col·laboració per al desenvolupament i millora agrària. Establia també que els òrgans de govern eren el ple i el president. La gestió i tramitació de la Seguretat Social Agrària dels agricultors era portada per una Comissió Local de la Mutualitat Agrària, així que s´han conservat actes, documentació de l’anomenada corresponsalia, cotitzacions, liquidacions, afiliacions al règim especial agrari, petició de pensions, jubilacions i baixes per accidents … A: FONS ACAE110-130 / Cambra Agrària Local de Cabanes.
1980.- El 30 de juny, es va plantejar per part de l’Alcalde i algun regidor de crear l’Agrupació Cultural Recreativa de Cabanes.
1982.- Cambra Agrària Local de Cabanes. L’11 d’agost es reuneixen el president, els vocals i el secretari per parlar de les reformes que s’han de fer al local del “Sindicat”. L’Ajuntament està disposat a pagar les despeses a canvi de poder usar el local indefinidament. Es subscriu un conveni entre el president i l’alcalde per a l’ús del local, sense que això pressuposi una cessió de la propietat que queda a mans de la Cambra Agrària.
1985/91.- La «Cambra Agrària Local» cedeix gratuïtament el local de l’antic «Sindicat» a l’Ajuntament. Es restaura i modernitza l’edifici i es destina a «Local Social».
1985.- A la reunió de Junta celebrada el 10 de maig, la Cambra Agrària acorda cedir gratuïtament la finca a l’Ajuntament de Cabanes, amb aquestes condicions:
L’edifici s’ha de destinar a Centro Cultura, recreativo y cívico-social
L’immoble no es podrà vendre durant 99 anys
L’Ajuntament ha de cedir i acondicionar, dins el mateix edifici, un espai d’uns 50 m2 per a local de la Cambra Agrària
Es nomena Jaume Puig Pagès com a representant de la Cambra davant el notari
1985.- El Ple municipal del 6 de setembre acorda acceptar la donació amb les condicions pactades i nomenar l’alcade, Josep Terrats Gimbernat com a representant de l’Ajuntament davant el notari
1986.- Es tramita l’expedient de resolució de transmissió de bé immoble per cessió de la Cambra Agrària Local a l’Ajuntament de Cabanes. ACAE110-130-T1-15
1986-1991.- Es porten a terme les obres d’arranjament de l’edifici que tenen lloc en dues fases, primer la sala i posteriorment el bar.
Dibuixos de la segona fase del projecte de reforma de local per a centre cultural (1988)
1987-88.- Es crea l’Associació Cultural i Recreativa de Cabanes, presidida per Joan Llanet Payró i amb Núria Hubach Nogués de secretària. Josep Noguer Guerra hi col·labora com a cobrador. A part d’ocupar-se de l’organització de les festes, el 1988 editaren la primera “Revista de Cabanes”, publicació anual que es va mantenir un mínim de 7 anys.
1991.- El dissabte 18 de maig, a les 12 del migdia, s’inauguren les obres del Local social i de la Cambra Agrària. A partir del 18 de gener de 1992 s’obre al públic el bar del Local Social.
2009/10.- Es reforma el bar del «Local Social» i s’inicien els obres d’ampliació de l’edifici, aixecant un pis sobre el bar.
2016.- Es porta a terme l’arranjament del primer pis del «Local Social» per destinar-lo a sala polivalent.
2017.- S’inaugura la sala “El Sindicat”, al primer pis del Local Social. En motiu de la inauguració es va preparar un quadre resum de la història de l’edifici des del 1932 al 2017, un tríptic i una exposició de la història del Sindicat Agrícola de Cabanes formada per set plafons: cronologia, els socis, l’edifici, la construcció, reglaments i estatuts, cartes i oficis, actes.
Fonts:
Arxiu Municipal de Cabanes
Notes i memòries de Josep Noguer Guerra
Documents cedits per Quimet Pey i Quimeta Viñolas
Documents cedits per Marta Noguer i Plujà i Lídia Altimira Noguer
Des de Cabanes. Festa Major. Nomenament. Estrena del edifici del Sindicat i nomenament de Josep Llombart. Emporda Federal, 21/01/1933, pàg. 4 [… L’estrena d’un hermós edifici, del Casal de l’Agrupació del Sindicat Agrícola, proveït de tot el confort i estètica moderns, on hi va gravat interiorment el lema patriòtic de la República …]
1861.- Apareixen a la premsa diverses notícies sobre El Casino de Cabanes, que no té cap relació amb el Casino que coneixem i que sembla que tenia la seva seu on ara hi ha el bar de Les Voltes. És possible que fos el Casino Agrícola esmentat més endavant.
1866.- El 7 de gener es va inaugurar un altre Casino anomenat El Menestral. A l’acte hi van ser convidats els socis del Casino Agrícola i es va demanar evitar les rivalitats entre les dues societats. No se n’ha trobat cap altra informació. El Ampurdanés, 11/1/1866
1869.- Es va fundar una “Societat de Socors Mutus”, coneguda amb el nom de Asociación de Paz y Caridad entre hermanos del pueblo de Cabanas bajo la invocación de San Isidro. El reglament de la societat es va signar el 17 d’abril de 1869 i va ser aprovat pel governador el 26 de maig. La impressió del reglament es va portar a terme el 1891.
En un llibret del 1870, en el qual el recaptador anota les mensualitats pagades pels socis s’hi especifiquen aquestes advertències:
El socio que dejare de satisfacer un mes, será advertido en la Junta General i dejará, desde la advertencia, de ser socorrido, aun cuando cayere enfermo; y si dejase pasar dos meses más, será absolutament escluido de la Sociedad.
El socio a quien se le estravie el presente libro de recibos estará obligado a comprar otro a la Sociedad, pagando per el un real
El socio que dejare de acompañar con hacha a nuestro Patrón San Isidro en el día de la procesión del Santo incurrirá en la multa de 4 reales.
Tot i que s’explica que en un primer moment van celebrar la festa del patró el dia de la festa de Sant Vicenç (possiblement al tercer dia), segons el diari «El Ampurdanés» de l’11 de maig de 1871: Según se nos ha dicho, la Sociedad de socorros mútuos de Cabanas, se propone celebrar el aniversario de su fundación el dia de S. Isidoro …. saldrá la histórica y alegórica carreta tirada por dos bueyes adornada con profusión de lazos y flores … dirigiéndose a la plaza en donde se trazarán varios surcos y se sembrarán piñones … el 1871 ja es va celebrar per sant Isidre.
1892.- Cabanes compta amb un triangle maçó que depenia de la Lògia Progreso Portbouense
1896.- El dia de Pasqua de Resurrecció es va fundar la Asociación del Apostolado de la Oración. La funció del dia de Corpus del mateix any va merèixer una nota a la premsa. El Regional, 28 de juny de 1896
Segle XX
1904.- El 26 de desembre va ser fundada la coral “Societat Coral Fraternitat Agrícola” de Cabanes que va ser molt popular. Va actuar amb molt d’èxit al Palau de la Música de Barcelona i sovint, als certàmens corals, es disputaven el primer premi amb la Societat Coral Erato, de Figueres. Es desconeix si es va formar a partir de la Societat El Maíz o si es va crear de nou.
1914.- Neix la societat Caridad y Recreo de Cabanas a partir de la fusió de les societats “Juventut Recreativa Cabanense” i “Paz y Caridad del pueblo de Cabanas”, amb seu al carrer Escoles, 1 (suposem que és a l’actual Casino. L’edifici nou data de l’any 1922). Del reglament d’aquesta societat, signat el 6 de desembre de 1913, se’n coneixen dues edicions, una és de l’any 1914, mentre que es desconeix la data d’edició de l’altra. La junta directiva estava formada per: Josep Pagès, Jaume Pagès, Josep Rebarter, Vicenç Cusí, Joan Serra, Sireno Aguer, Josep Quera, Frederic Tuèbols i Gil Teixidor. (Documents cedits per Gil Capallera).
El 1929, la Junta estava formada per: President, Ricardo Tuébols Pagés, VicePresident, Juan Tuébols Hortal; Recaptador, Secundino Cornellà Bremón; Dipositari, Federico Tuébols Bigas; Secretari, Pedro Cufí Batlle; Vice-Secretari, Juan Pey Costey; Vocales, Vicente Hortal Ramis, Juan Pey Porterías, Juan Batllori Borrell, Juan Rivera Corominas, José Oliva Descamps i José Gimbernat Teixidor [La Galeria, 31/12/1929]. El 1930, una comissió integrada pels joves Juan Tuebols, Pedro Cufí, Juan Pey i José Oliva organitzen la festa de Sant Vicenç [La Galeria, 15/01/1930]
El 1931 la societat es mantenia activa i organitzava la festa. (Documents cedits per Pere Serra)
1922/23.– S’edita el reglament d’una altra societat, la Asociación de Socorros Mútuos y Recreo bajo la invocación de San Isidro “La Nueva Moderna“. Cabanas. El document va ser signat, el 6 de desembre de 1922, per Vicenç Cusí, Francesc Planas, Pere Alabau, Isidre Llanet, Joan Tuébols Heras, Joaquim Pey, Quirze Jubiñà, Joan Fàbrega, Isidre Olivet i Vicenç Cullell Vidal. La seu de l’associació era al primer pis de la casa del carrer Tetuán, 14. La númeració del carrer pot haver canviat i és probable que fos a ca la Lina. Hi ha dos fets que ens ho fan pensar:
El 1922, Vicenç Cusí Vidal havia obtingut l’adjudicació del servei de telèfon públic i la central telefònica de la Mancomunitat es va instal·lar al seu local del carrer Tetuán, fins que el 1924 va passar al carrer Canal, a casa del Sr. Batllori. El 1939 va retornar a ca la Lina.
L’any 1906 Rosalia Cusí Rabert (1844-?), filla de Salvador Cusí i Emmanuela Rabert i vídua de Josep Clos Sot, regentava una “casa de comidas y estanco … y tienda de comestibles”. Vivia amb els seus nebots, que devien ser Vicenç Cusí Vidal i la seva esposa Teresa Massot que l’ajudaven a portar el negoci.
Vicenç Cusí Vidal, fill de Quirze Cusí Rabert i de Joaquima Vidal Monicoy, va néixer a Cabanes el 15 d’abril de 1877. El 1904 es va casar amb Teresa Massot Giralt, també de Cabanes.
El 1913, Vicenç és un dels signants del Reglamento de la Sociedad Caridad y Recreo de Cabanas.El 1916/17 va ser alcalde i el 1918/19 i 1922/24 va ser regidor.
Josep Serra (Fredo) i Josep Pujol i Costa (Pepito Xibeques) explicaven que a ca la Lina o a l’actual bar Les Voltes hi havia hagut un “Casino”, és possible que fos la seu dels socis de “La Nueva Moderna”! ..
1926 i 1927.– Apareix a la premsa informació de concerts i representacions teatrals a càrrec de la societat “Nueva Moderna“.
21 de novembre: “Lo desheretat”. A: Comarca, La [1924] : semanario de vida Empurdanesa. 4/12/1926.
Dia de Nadal: “La Ventafocs” Comarca, La [1924] : semanario de vida Empurdanesa. 31/12/1926.
Per la festa de sant Vicenç de 1927: “Pols de camí” i “Les joies de la Roser”- A: Comarca, La [1924] : semanario de vida Empurdanesa. 15/1/1927.
A partir de 1931, amb l’adveniment de la II República, apareixen noves societats, amb seu a l’actual Local Social (esquerres) i al Casino (dretes).
1931.- Neix la Societat Recreativa Asociación Instructiva y Recreativa “Juventud Democrática”. En els seus inicis, es va instal·lar a la sala del municipi, a l’espera de la fundació del Sindicat Agrícola que va tenir lloc l’any següent.
1932.- Fundació del Sindicat Agrícola de Cabanes, promotor de l’edifici del Sindicat que ara coneixem com a “Local Social” al costat del camí de la bassa.
1933.- Josep Noguer Guerra i Joan Serra Mont van participar en la fundació de la Federació Provincial de Treballadors de la Terra (FPTT), propera a la (USC) El día 4 de novembre de 1933, sortí a Girona El Camperol, portaveu setmanal de la Federació .
1934.- Neix el Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT) i el Sindicat d’Obres Agrícoles. Durant la Guerra Civil també estava actiu el Sindicat d’oficis varis de la UGT.
El 19 de febrer de 1938, el secretari del Sindicat Agrari d’Oficis Varis (CNT) notifica a l’Ajuntament que a l’assemblea d’aquella organització s’ha acceptat la dimissió de Ramon Prunella com a conseller representant de la CNT a l’Ajuntament i que es nomena a Vicenç Llanet Batllori (Acta del Ple Municipal del 26/02/1938)
1934.- El 17 de març s’aproven els estatuts de la secció autònoma “Esbarjo i Cultura” de l’entitat “Associació Sindical Agrària” de Cabanes. La seva seu es al carrer Escoles, 1, igual que l’antiga societat “Caridad y Recreo”, cosa que fa pensar que podria ser la mateixa societat adaptada als nous aires impulsats per la República. Formen part de la junta: Joan Roca, Joaquim Viarnès, Josep Aguer i Robert Blanch.
El 26 d’abril de 1936, Joan Gimbernat Nicolau, com a president de la Secció Esbarjo i Cultura, demana permís a l’Alcalde Constitucional de Cabanes per ballar sardanes a la plaça de la República per a la propera festa de Sant Isidre.
Sense poder precisar la data exacta (entre 1931 i 1939), Josep Serra recorda que al costat de la capella de Sant Sebastià hi havia un centre republicà on funcionava un Cafè i s’hi feia ball, que a Ca La Lina també havia estat un centre republicà on hi lluïa la senyera i la bandera republicana i que on ara hi ha el bar de Les Voltes devia haver estat un Casino ja que la llinda de l’entrada havia tingut aquesta inscripció.
1939-1952.- El Sindicat Agrícola està dissolt i el seu local està gestionat per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Cabanas, una entitat no legalitzada.
????.- Cooperativa Agrícola Sant Isidre. AHG170-327-T2-48. Expedient de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre (Cabanes) Data(es) 1949-1977. Municipi: Cabanes
1952.- Es legalitza la Hermandad i es crea una Societat Recreativa que fa les funcions de la Comissió de Festes i l’organisme anomenat Hogar del Productor de la Obra Sindical de “Educación y Descanso”.
Cinema i ball. AHG170-231-T2-25895. Expedient d’autorització de: Cinema i ball Cabanes. Titular: Junta Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Data(es) 1951-1974 [MUNICIPI]: Cabanes. [SIGNATURA TOPOGRÀFICA]: AHG. Govern Civil de Girona, 1314
1967.- Es dissolt la Societat Recreativa i es crea una Comissió de Festes
1986.- Neix l’Associació Cultural i Recreativa de Cabanes. Al Ple municipal del 4 de juliol de 1986 s’informa de la creació de l’Associació amb la finalitat d’organitzar les festes locals i altres actes cívics i culturals i estableix les bases que han de regular les relacions entre l’Associació i l’Ajuntament.
Cabanas. Cofradia del Rosario fundada por el Prior del Convento de Dominicos de Perelada, sin que conste de otra aprobación. Celebra annualmente dos fiestas con funcion de Iglesia y procession en las primeras Dominicas de Maio y Octubre, gastando sesenta reales por las dos, esto es treinta por cada una satisfaciendose de limosnas voluntarias.
Cabanes - Alt Empordà 