Vegeu també: Creus de terme – Pedró
Seguint el carrer Tramuntana en direcció nord trobem el camí d’Espolla. Just després d’atravessar l’actual carrer del Pedró, a banda i banda del camí hi ha dos camps. Segons el cadastre el de la dreta s’anomena el Pedró i el de l’esquerra el Reliquer.
Amb tota probabilitat a l’entorn d’aquest punt hi havia hagut una creu de terme i un reliquer, formant una sola unitat o bé separats per pocs metres.
Alguns documents ho avalen …
- Pedró.- Pedra posada a terra per sostenir un altar o una creu i des d’on es beneeix el terme.
- Creu de terme o peiró.– Monument en forma de creu que serveix per a indicar el lloc on fineix el terme d’una vila o ciutat. Sempre se situava al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població.
- Reliquer.- Els comunidors, conjuradors, esconjuradors o reliquers són unes construccions de tipus religiós de planta quadrangular, cobertes per una teulada als quatre vents i amb obertures en cadascun dels seus murs. Eren utilitzats per beneir els termes i per conjurar les tempestes En un principi eren uns edificis aïllats construïts en lloc solitaris, generalment no gaire lluny de les esglésies
El topònim “Pedró” ha arribat als nostres dies. La part del terme municipal que va del poble a la Muga era un terreny d’aigualleixos i pastures, mentre que la majoria dels camps conreats eren a la part de tramuntana, per tant el pedró havia de ser l’indret més idoni per beneir el terme.
De la creu de terme del Pedró només se’n conserva un peu de pedra amb la data de 1604 gravada sobre la mateixa pedra. Josep Serra “Fredo” explicava que la creu es va trencar amb l’aiguat de Sant Miquel de l’any 1913, mentre que un informe del 1944 diu que va ser “destruida hace más de 40 años, por acción del tiempo”. Els dos relats que no es contradiuen pas. Més tard, potser arran d’aquests informes, es va retirar el peu de pedra i ara es conserva en una finca particular.
- El Ple Municipal del 12 de març de 1944 esmenta una Circular de 14 de febrer de 1944 en la qual se ordena sean reparadas y reconstruidas las Cruces de Término. Esta circular casi no afecta a esta población debido a que la única cruz que existía desde tiempo immemorial en el cruce de caminos del Padró, desapareció por virtud del tiempo desde hace también muchos años.
- El 17 de març de 1944, el Govern Civil de Girona, a instàncies del Director General d’Administració Local, va enviar una nova circular a l’Ajuntament demanant quines creus hi havia hagut al municipi, quines s’han destruit, quines existeixen i quines s’han de reconstruir. No havent rebut resposta, el 13 d’abril es va enviar un nou requeriment i el 6 de maig, es retorna el formulari complimentat, explicant que s’ha buscant informació entre els veïns de més edat per tenir notícies d’una creu deteriorada …
Fins a finals de l’any 2024 del “Reliquer o Relliquer” només en teníem referències com a topònim d’alguns camps situats al nord del nucli urbà. Actualment el cadastre dóna aquest nom a unes quantes finques que voregen el camí d’Espolla i el marge dret de la carretera que va a Sant Climent Sescebes.
Ara ja podem assegurar que Cabanes tenia un conjurador o reliquer al costat del cementiri, tot i que no podem saber si era la típica edificació quadrada oberta als quatre vents, amb el pedró i la creu al seu interior, i coberta amb teulada, o si la construcció era més senzilla, sense teulada, només amb la creu sobre un peu de pedra. Al manuscrit “Llibre de notes de la Univesitat de Cabanes, ACAE110109-T2-10259” en un apartat que parla d’un aiguat de l’any 1701 i diu: … Antes sen porta lo Conjurador del sementiri y un tros de paret de dit sementiri …
En un document que abasta des del 1400 a finals del 1600 s’hi troben descripcions de finques de l’heretat de can Carreras que parlen de camins que van a la Creu del Pedró o al Reliquer cosa que, per primera vegada, ens avala que efectivament aquests elements patrimonials van existir i que des d’aquell punt es beneïa el terme i es conjuraven les tempestes.
Llibreta d’actes i escriptures de les famílies de Prats i Corcoll de Cabanes.
Fons can Carreras d’Empordà (ANC1-1187-T-22)
- (núm. 333) – L’autor del manuscrit declara que posseeix una era i un erm d’un “cortó i mig” situada prop del Reliquer. La peça afronta a sol ixent amb l’era d’en Vicenç Moner que és de l’hospital dels pobres, amb l’era d’en Petit que és d’en Ramis, i amb l’era d’en Llop; a migjorn amb l’era d’en Pere Vermell que abans fou d’en Sarrahí i amb Vicenç Moner; a ponent amb Vicenç Moner i amb un corriol o viaró; i a cerç amb el camí de davant del Reliquer (…) (24 de febrer de 1464)
- (núm. 327) – El document del 9 de maig de 1606 tracta d’una era, d’un cortó, situada prop del Reliquer. Afronta “ab oriente” amb Jaume Ramis, pagès del castell de Cabanes i amb el camí públic del Pedró; “a meridie” amb el Sr. Prats; “ab occidente” amb dit Prats; i “a cirtio” amb dit Prats i amb el camí de les Ximblas (la ximbla, aloc o Vitex Agnus-castus és un arbust que creix als marges humits)
- (núm. 337) – Un document sense data explica que Pere Ramis ven una era d’un cortó, situada a “les eres de fora”. Afronta a sol ixent amb el camí públic que porta de dit castell de Cabanes a la creu del Pedró; “a meridie” amb Mitjavila, pagès del Camí Real del terme de Llers; “ab occidente” (…)
- En aquests anys vivien Pere Ramis Salla, mort el 1669, i el seu fill Pere Ramis Pellisser (1643-1684), casat amb Isabel Aguer.
- Sembla ser que en aquella època la majoria de les eres es trobaven al paratge del Pedró. Segurament per aquest motiu el portal de les muralles que s’obria al camí d’Espolla se’l coneixia amb el nom de Portal de les Eres, tot i que també es va anomenar: portal del Pedró, de la Cavalleria, del Puig, de can Brugat o del carrer Espolla. Després de la primera guerra carlina, aquest portal (llavors anomenat de la Cavalleria) va quedar molt malmès i el 1842 es va enderrocar. Posteriorment, en els moments de perill, va ser aparedat per impedir l’entrada dels enemics.
- Arimany i Juvanteny, Joan.
- Egea, Antoni. Els reliquers
- Vilà Bartis, Cristina. Conjurar la protecció divina per exorcitzar els mals esperits. Empordà, 1/11/2024
Cabanes - Alt Empordà 