Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


1 comentari

La guerra de Successió a Cabanes

portada dossier

Gimbernat i Gou. Antònia. Cabanes (1701-1714)
Cabanes, setembre 2014

  • Cabanes a principis del segle XVIII:
    • Com era Cabanes a l’època de la Guerra de Successió
    • Com era el dia a dia dels cabanencs?
  • La Guerra de Successió a l’entorn de Cabanes:
    • Com es va viure el conflicte des del nostre poble?

Per aquest treball m’he basat en tres fonts documentals:

  • Registres parroquials de Cabanes, a partir dels quals podem conèixer dades importants de la vida a principis del segle XVIII: oficis, noms de lloc, famílies rellevants, costums … i el nombre de naixements i en especial les defuncions ens diuen en quins moments el poble va patir amb més intensitat els efectes de la guerra.
  • Documents notarials de l’Arxiu Històric de Girona que ens il·lustren sobre la vida quotidina i les relacions familiars, econòmiques i socials.
  • Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes. Gràcies a les memòries d’Amer Massó, coneixerem detalls molt precisos del pas de les tropes per l’Empordà i sobretot del que va suposar pels pagesos de l’època. Sant Esteve de Guialbes es troba a uns 30 km de Cabanes, per tant les seves experiències no poden ser massa diferents de les que van viure els cabanencs.

Índex del dossier

Introducció

3.- Pròleg

4.- Llibre de memòries d’Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes

5.- La guerra de Successió a l’entorn de Cabanes: Cronologia

La guerra de Successió a l’Empordà: Transcripció i adaptació lliure d’alguns fragments de les memòries d’Amer Massó (pàg. 7)

8.- Els anys abans de la guerra

11.- La Guerra de Successió

18.- Tributs, contribucions i forniment de les tropes

22.- Càstigs, turments i servituds

23.- El Cadastre

25.- Dites, reflexions i anècdotes

Els registres parroquials mostren els efectes de la guerra (pàg. 27)

28.- Presència de soldats i ferits. Actes de violència

29.- Moviment demogràfic (1701-1714). Bateigs i defuncions

Cabanes a principis del segle XVIII (pàg. 32)

33.- Introducció

34.- El terme municipal i el nucli urbà

38.- Carrers, masos i altres indrets

42.- Demografia i economia. La Concòrdia del 1700. El cadastre de 1779

La vida quotidiana

44.- El cicle de la vida, a partir de la família del cirurgià Pere Delmer

47.- El que ens expliquen els testaments

51.- Les botigues de l’època: La gabella

57.- Els contractes d’arrendament

60.- Oficis i persones que els exerceixen

63.- Cognoms, noms i malnoms

65.- Famílies rellevants

87.- Capellans

Portada_pres

Resum en diapositives

97.- Curiositats dels registres parroquials

100.- Meteorologia i plagues

Annexos

101.- Bibliografia i notes

Cabanes al segle XVIII. Bibliografia:

El terme de Cabanes no va ser escenari de cap batalla, ni tampoc sembla que s’hi establís cap guarnició militar, però des del 1705 fins al 1711, l’Empordà va patir contínues ocupacions franceses. No passava any en què, en arribar el bon temps, el francesos no travessessin la frontera pirinenca pels passos Pertús-Panissars i Banyuls i s’escampessin per la comarca, establint els seus quarters generals a Figueres, Peralada i altres pobles veïns. Cal suposar que els empordanesos també hagueren de suportar el pas dels exèrcits austriacistes i a banda dels allotjaments, les lleves, els treballs forçosos, els tributs i els actes vandàlics que els infringien les tropes: robatoris, destrosses de cases i collites, incendis, violacions i altres desgràcies, també devien estar obligats a mantenir els exèrcits a costa de les seves provisions, trobant-se sovint sense menjar per a la família i els animals.

Bibliografia:

Albert Compte, en el seu article sobre la guerra vista des de Castelló d’Empúries, ens explica que el 1709, el duc de Noailles els exigeix 3.500 sacs de blat, 100 de civada, ordi i faves i 1000 lliures.

A: Compte i Freixenet, Albert. La Guerra de Successió vista des d’un petit nucli urbà empordanès A: Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 25, núm. 2 , pàg. 167-192 (1981)

Las tropas de Felipe V se hallaban en el llano de Hostalnou, extendiéndose hacia Cabanas y Figueras … A: Las fuerzas de Felipe V en el Empurdan. Revista de Gerona, gener 1895

Cronologia de la guerra:

  • 1701.- Els catalans accepten Felip d’Anjou com a rei, que jura a Barcelona les constitucions davant de les Corts Catalanes. El 3 de novembre, el rei es casa a Figueres amb Maria Luisa Gabriela de Saboya.
    • La notícia del casament del rei segur que va arribar al poble i és molt possible que algú es desplacés a Figueres per participar d’alguna manera en l’esdeveniment.
  • 1704.- Té lloc el primer intent d’ocupar Barcelona per les forces aliades, ciutat que és bombardejada per l’esquadra anglo-holandesa. La notícia d’aquesta acció arriba a l’Empordà des de Roses, plaça forta que, juntament amb Figueres es considera la clau militar de la nostra comarca. Però mentre Figueres alterna entre el domini austracista i el filipista, Roses durant tota la Guerra de Successió restarà en mans de Felip V i apareixerà com el principal bastió de la resistència empordanesa a favor d’aquell rei.
  • 1705.
    •  juny.-  representants de l’oposició catalana van signar amb la Gran Bretanya el Pacte de Gènova, pel qual la monarquia anglesa es va comprometre a garantir la integritat constitucional de Catalunya.
    • juliol.- esclata la rebel·lió d’una part del Principat contra Felip V
    • setembre.- els felipistes encara dominen l’Empordà, sota el comanament militar del comte de Solterra, però les partides de l’Arxiduc s’hi acosten, des d’Olot, arribant fins a Besalú on són deturades amb l’ajuda, entre altres, de gent de Castelló. A finals de mes, l’Empordà es decideix per l’arxiduc i arriba un reforç de 1000 soldats anglesos i 500 cavalls a Figueres. El coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat amb 1.300 homes. Figueres capitula el dia 22.
    • octubre.- El dia 12, Girona va jurar obediència a l’arxiduc Carles.
    • novembre.-  la flota anglo-holandesa i voluntaris austracistes, després d’alliberar València, ocupen Barcelona. L’Arxiduc Carles és proclamat rei.
  • 1706.-
    • febrer.-  L’exèrcit francès del duc de Noailles va ocupar la Figueres. D’aleshores ençà, la ciutat  va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls. Hi va haver guarnicions franceses a Navata i Bàscara.
    • maig. El dia 12 hi va haver un eclipsi solar, coincidint amb un dels setges a Barcelona.
    • Els austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable.
    • A la retirada de les tropes borbòniques es cremaren i saquejaren les cases dels qui eren austriacistes. Es coneixen acte vandàlics a Borrassà i altres pobles de l’Empordà.
  • 1709.-
    • El 7 de gener comencà una gran fredorada que durà tres o quatres setmanes. Moríren les oliveres i les vinyes
    • A l’estiu, un exèrcit francès de 10 ó 12 mil homes va envair l’Empordà, la Cerdanya i la Selva, ocupant Banyoles, Bàscara, Besalú i Olot, entre d’altres poblacions. S’establí a Roses i Puigcerdà.
  • 1710.-
    • A finals d’any s’inicia el predomini felipista a la comarca. Al desembre, uns 45 mil francesos, entre cavalleria i infanteria, es van anar escampant per l’Empordà i seguiren cap a Girona, uns passant pel pont de Esponellà i Banyolas, altres passant per Torroella i la Bisbal i la resta seguint el camí real de Figueres a Girona.
    • Des del 14 desembre,  Girona va estar assetjada per les tropes de Felip V.
  • 1711.-
    • L’entrada dels  francesos fa que la guerra es generalitzi a tota la comarca.
    • El 25 de gener, Girona cau en poder de Felip V
  • 1712.-
    • A la primavera, Girona pateix un nou setge. Els austriacistes intenten recuperar la ciutat.
    • Abril. La comarca pateix una ventada que destrossà arbres i edificis.
    • A la segona meitat de l’any hi ha una revifada austriacista.  L’arxiduc Carles ordena un fort contraatac de les seves tropes i mana que destrueixin el castell de Llers, poc més tard és el duc de Berwich qui entra a l’Empordà amb un exèrcit francès compost per 34 batallons, 41 esquadrons i 30 peces d’artilleria, i s’apodera definitivament de tota la comarca.
    • El desembre es pot donar per liquidada, a l’Empordà, la causa austriacista.


1 comentari

Sunyer, Tomàs i Pere

Tomàs i Pere Sunyer (pare i fill) van viure i exercir com a metges de Cabanes, al llarg del segle XVIII.

  • Tomàs Sunyer (Torroella de Montgrí, 1702-Cabanes, 1765)
  • Pere Sunyer (Cabanes, 1738-1797)

Tomàs Sunyer (1702-1765) Batejat a la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí el 30 de març de l’any 1702 i veí de Cabanes. Era fill de Josep Sunyer, teixidor de lli i de Caterina.

El 6 de setembre de 1731, Tomàs Sunyer es casa a l’església de Sta. Maria de La Jonquera, amb Caterina Segas, filla Josep Segas cirurgià i Anna Terrades de Vilabertran i vídua d’Onofre Solà, cirurgià de La Jonquera. (Un mes després del casament, el 5 d’octubre de 1731, batejaven a Caterina Solà, filla pòstuma d’Onofre Solà. El bateig ja es va fer a Cabanes on residia la parella i on van néixer els seus 10 fills).

Tomàs Sunyer va morir a Cabanes, el 6 de desembre de 1765, als 63 anys.

Pere Sunyer Segàs (1738-1797), nat el 2 d’agost de 1723, a Cabanes, va ser l’hereu hi també va exercir de cirurgià al poble, on va residir fins a la data de la seva mort, el 21 de febrer de 1797.

Més informació:

 


Deixa un comentari

Guerra Gran (1793-1795)

[en construcció]

També coneguda com la Guerra amb la República Francesa, la Guerra dels Pirineus, la Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, va ser un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, en el qual  s’enfrontaren el Regne d’Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

La Guerra Gran a Cabanes

 Als Archives Départementales des Pyrénées-Orientales (Perpinyà), al document Tableau de la population des communes du pays conquis, s’hi troba el quadre La població a l’Empordà i l’ocupació francesa. Segons aquest document, a Cabanes l’any 1790 hi havia 370 habitants i l’any 1794, només n’hi havia 38. És molt possible que aquesta disminució de la població sigui deguda no solament a les defuncions i a la baixa natalitat, sinó també als desplaçaments a altres poblacions menys exposades als rigors de la guerra (El futur estudi dels registres parroquials d’aquests anys ens podran donar més dades)

La Guerra Gran a l’Empordà

Més informació: 

La guerra vista des de França


Deixa un comentari

Guerra de Successió (1702-1714)

La Guerra de Successió espanyola es considera el primer conflicte armat global i en què, a més de qui havia d’ocupar el tron hispànic, es va lluitar per instaurar l’equilibri de poder a Europa.

El 1700, la mort sense descendència de Carles II d’Espanya va dividir el continent entre els partidaris dels dos aspirants a la Corona, el duc Felip de Borbó i l’arxiduc Carles d’Habsburg, membres de les dinasties més poderoses de l’’època. Contra l’amenaça que significaria una possible unió de França i Espanya en la persona de Felip, Anglaterra, Holanda i el Sacre Imperi Romanogermànic van crear una coalició, la Gran Aliança de l’Haia, que va declarar la guerra als Borbó el 1702 …

… L’11 de setembre del 1714 va marcar la fi de la lluita al Principat i l’arrencada d’una època, en molts aspectes encara vigent, en la qual vàrem perdre les nostres llibertats seculars. Europa sortia aleshores d’un dels conflictes bèl·lics més importants de la seva història, la Guerra de Successió espanyola, en què Catalunya havia jugat un paper protagonista.

Vegeu: La Guerra de Successió a Cabanes

La Guerra de Successió a l’Alt Empordà i la Garrotxa:

… Primero cumplióse el testamento sin dificultad, porque aceptaron los pueblos al nieto de Luis XIV, Felipe V, y así en pas y nienandanza, éste celebró Cortes en Barcelona y sus bodas aquí en el Ampurdán. Habíalas concertado con María Luisa Gabriela de Saboya, y se ratificaron con palabras de presente en la Iglesia parroquial de Figueras el día 3 de octubre de 1701, ante el Patriarca de Indias y numerosa comitiva que el rey había traído para recibir a la niña con quien se desposaba. De las iluminaciones, del bullicio y concurso de todas las gentes del Ampurdán, no menos que de las intrigas urdidas aquellos días hablaron nuestros antepasados, como también de las resistencias de la novia y apuros de D. Felipe V. A esto quedaba reducida la opinión de las gentes en estas comarcas: a murmurar de los reyes y a morir por ellos sin entusiasmo en los campos de batalla. Pero ya en el año siguiente ingleses, holandeses y austríacos declararon la guerra a Luís XIV y Felipe V   …   Abierta la guerra, la escuadra de los aliados, que habían combatido en Cádiz, Vigo y Gibraltar, apareció dos años después en los mares de Barcelona sin resultado hasta que la habilidad de los políticos ingleses halló medio de explotar el odio que con las interminables guerras de Luis XIV habían cobrado a éste los catalanes y remover so color de libertades y fueros, en efecto violados, las comarcas de Vich y la montaña y la misma Barcelona, a favor del pretendiente al trono españos D. Carlos, archiduque de Austria …   … Antes de la rendición de Barcelona a los austríacos, ya el Ampurdán, excepto Rosas, se les había entregado por ser aquí odioso el nombre de Luis XIV, dado que habían sido mayores los estragos de sus ejércitos. Figueras abrió puertas a 500 caballos y 1000 soldados de la infantería inglesa. Gerona se entregó también a la causa del pretendiente  …  … Era al principiar el año 1711, y los franceses volvieron a dominar el Ampurdán, fortificando especialmente los puertos de Rosas y La Escala. No cejaron por recobrar la comarca los partidarios de Carlos de Austria… … en abril de 1712 un ejército del bando austríaco disputó la ciudad de Gerona a los franceses… … El mes de diciembre el Duque de Berwich, con 34 batallones, 41 escuadrones y 30 piezas de artillería llegó a La Junquera el día 28; dirigiéndose al Bajo Ampurdán, fue a situarse en Armentera (día 31) y después en Verges (2 de enero de 1713)… … Campo de batalla para la ambición de dos grandes monarquías había sido durante más de medio siglo el Ampurdán. Sesenta años de guerras dejaron despobladas las villas, arruinados los monumentos, las fortalezas y los monasterios, siguiendo en estos últimos la dispersión de sus monjes, de sus códices y bibliotecas, alguna de las cuales como la de S. Pedro de roda se llevó a París el general Noailles,  sesenta años que dejaron en erial los antes fertilísimos y verdes campos, y quedó playa de las inundaciones la llanura en diversas avenidas con que se desbordaron los ríos, u en 1688 bandadas de insectos, una lluvia de langostas que arremolinaba el viento, cubrió el Ampurdán y comarcas vecinas. Los temporales, además, y los inviernos extremadamente fríos, aumentaban la tristeza pública sobre el hambre y el abandono; acaso no recordaban los vivientes no verán los venideros haberse helado los ríos y los estanques del Ampurdán como en enero de 1709, en que las carretas cruzaban el Ter y el Fluviá y recorrían como sobre un empedrado el lago de Ullastret; ni se hablará de huracanes como el que pasó sobre la desolada comarca en abril de 1712, abatiendo árboles seculares, descabezando las campanarios…

A: Pella y Forgas, José. Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña. Barcelona, 1883 (2a edición facsímil. Olot, 1980). Pàg. 736-740

  • Castelló d’Empúries
  • Figueres.- En aquest treball premiat amb un “centro de bronce” al Certamen literario del 1883, convocat per Centro Artístico Industrial Figuerense, l’autor ens fa una cronologia dels fets que van passar a Figueres durant la Guerra de Successió:
    • 1701 (3 Novembre). Lo rey D. Felip V primer de la casa de Borbón, arriba a Figueras ab una comitiva dels principals senyors de la Cort y grandesa d’espanya y França, a rebrer a la princesa D. Maria Gabriela de Sajonia, ab la qual celebrá esposallas en la parroquia de S. Pere de la mateixa Vila, confirmadas per l’Excelentissim Patriarca de las Indias.
    • 1702 (16 Desembre). Arriva lo rey D. Felip V a Figueras de son viatje a Napols y en eixa mateixa Vila firma un decret manan que céssia en sos atributs y facultats la Junta de gobern que habaia nombrat al sortir d’Espanya
    • 1703. La Vila de Figueras y tot l’Empurdá, seguint l’alsament general de Catalunya en la nomenada guerra de successió, se pronuncia a favor del Archiduch d’Austria per Rey d’Espanya. L’Empurdá es convertit en un campament de guerra: sos moradors, deixant arreconadas las eynas del travall, corrent adelerats á agafar las bélicas armas, posant-se al costat dels partidaris del Archiduch, acometent per tot arreu als Botiflers ab aquell dalé y estuasme que recordava la brevesa del almogavers, essent los camps del Empurdá regats a dojo de la sanch dels dos bandos. En aquella lluyta llarga y crudel, la Vila de Figueras fou presa y guanyada varias vegadas, ocorrint reencontres sagnosas en los mateixos carrers.
    • 1710. Lo Duch de Noalles, general de las tropas francesas, s’apodera de Figueras per sorpresa y porta tota la guarnició cautiva á França.
    • 1714. Capitula la ciutat de Barcelona després de sufrir un seti de dos anys y de una resistencia heroica, que arrastra la libertad de Catalunya abrigada ab sa gloriosa historia, als peus de Felip V rey soberá de totas las Espanyas.  Al últim, las forsas reunidas de dos nacions poderosas poguerej subjectar la patria d’Indíbil y Mandoni, d’Otjer Catalón y de Claris,  y colocar en lo forn de un princep francés la corona de Jofre, de Pere l’Grand y de Jaume primer. Los catalans tingueren de sufrir la dura lley del vencedor, diades de trista recordança son aquellas que vejeren cremades per lo butxi sas venerandas lleys que serviren de modelo á moltas d’Europa, esquinsats los furs, privilegis y consuetuds, reconeguts  ja per Carles el Calvo, y lo pendó de las quatre barres destrossat per las bayonetas y canons de un net de Lluis XIV de França. Qudeá abolida l’antiga y gloriosa generalitat de Catalunya y lo sistema municipal, base de llur autonomia
      • A: Torras, Baltasar. Noticias històricas e inéditas de la ciudad de FiguerasCentro Artístico Industrial Figuerense. Certamen literario MDCCCLXXXIII, año segundo
    • El 3 de novembre de 1701 es van ratificar a Figueres els acords per a les noces reials del monarca Felip V de Borbó i Maria Lluïsa Gabriela de Savoia. Això no obstant, la vila va passar a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria quan el setembre del 1705 el coronel austriacista Birolà va atacar la ciutat amb 1.300 homes. Al cap de mig any, el febrer del 1706, l’exèrcit francès del duc de Noailles va ocupar la ciutat. D’aleshores ençà, Figueres va exercir com a quarter general de les tropes franceses que entraven a Catalunya pels passos pirinencs de Pertús-Panissars i Banyuls. Els austriacistes van aconseguir foragitar els borbònics en diferents ocasions, però la proximitat amb França feia que Figueres fos fàcilment recuperable.
  • Olot.- Des d’un primer moment es va adherir a la causa de l’Arxiduc Carles. Els primers fets de guerra els van viure a la tardor del 2009, quan l’11 d’octubre l’exèrcit borbònic del Duc de Nouailles va ocupar Olot i la vila va jurar obediència a Felip V. El dia 22 , l’exèrcit borbònic abandonava la ciutat i al coll de Capsacosta van ser combatuts pels austriacistes, que 4 mesos més tard van recuperar Olot. Van seguir uns mesos en què van patir el pas dels exèrcits d’un i altre bàndol, fins que el juliol de 1713 van passar definitivament al bàndol felipista.
  • Peralada.- Els comtes de Rocabertí eren austracistes…
    • Pàg. 18 …  Llavors de la guerra de Successió, un dels Rocabertí, Joan Antoni  (1673-1 745),  va ésser ajuda de cambra de Caries III i  l’acompanyá a Austria el 1712 ….  Pàg. 24…  Sobra la portalada de mig punt hi havia un escut que va desaparéixer. S’ha dit que aquest escut ostentava les dues águiles de la Casa d’Austria i que fou arrancat, quan la guerra de Successió, pels contraris de Carles III…
      • A: Rahola, Carles. La vila de Peralada i el castell dels Rocabertí. Girona, 1931
  • Pont de Molins
    • Pàg. 65… Carles II, el darrer rei dels Àustries a Espanya, malaltís i dèbil mentalment, morí el 1700, i instituí hereu seu -no havia tingut ni podia tenir fills- Felip d’Anjou, Borbó francès i nét de Lluís XIV, que s’instal·là al tron dels regnes hispànics com Felip V. Tot restava en família, i els francesos es retiraren de Catalunya i de l’Empordà sense causar problemes. Els pagesos potser somniaren en una pau llarga i duradora, però aviat Anglaterra i els seus aliats europeus, sota el pretext del trencament de l’equilibri continental, trobarien un nou candidat a rei d’Espanya, l’aexiduc Carles, i com que les autoritats catalanes li donaren suport, esclatà la guerra… Pàg. 66 … El 1705 la situació és greu , l’Empordà, com Barcelona, Saragossa, València o Mallorca, es decideix per l’arxiduc, i arriba un reforç de 1000 soldats anglesos i 500 cavalls a Figueres. Però els francesos i la frontera eren molt a prop, efectivament l’any 1706 travessava aquesta frontera, pel Portús, un potent exèrcit francès manat pel marquès de Leval, que ocupà les principals places. El contraatac dels aliats -entre els quals hi havia l’exèrcit català de Joan Josep de Margarit-, féu recular els francesos que durant la seva retirada saquejaren la comarca, passant per Molins i desmantellant el castell de Llers. Hem de suposar la por que devien passar els habitants de la contrada, els Jordà entre ells, patint robatoris, incendis, saquejos i altres vexacions per part de la tropa… Pàg. 69 … El 1711 entren els francesos a l’Empordà, travessant els Pirineus amb un gran exèrcit, i la guerra es generalitza a la contrada. El 1712 l’arxiduc Carles ordena un fort contraatac de les seves tropes i mana que destrueixin el castell de Llers, poc més tard és el duc de Berwich qui entra a l’Empordà amb un exèrcit francès compost per 34 batallons, 41 esquadrons i 30 peces d’artilleria, i s’apodera definitivament de tota la comarca. Podem suposar l’angúnia d’aquests anys per als pobres pagesos, que, mig amagats, eren espectadors d’aquelles batalles i d’aquells enfrontaments sense cap sentit per a ells. Aquesta vegada la pau seria llarga, precisament quan menys ho sospitaven, de fet, i deixant de banda algun ensurt com el de 1719 (enfrontament entre el regent francès i Felip V, quan els francesos intentaven la presa de Roses sense èxit i es retiraren poc després), a l’Empordà no tornaria la guerra fins a la fi d’aquell segle (La Guerra Gran, 1793-1795)
      • A: Campo i Jordà, Ferran del. Set segles d’una família empordanesa. Els Jordà de Molins. Brau, 2000
  • Roses.-  Roses va ser l’única fortalesa catalana que va romandre sota sobirania borbònica durant tota la Guerra de Successió. La seva importància residia en la seva ciutadella, construïda a mitjan segle XVI, durant el regnat de l’emperador Carles V. La ciutadella constava d’un gran recinte pentagonal delimitat i defensat per cinc baluards. La població vivia dins del recinte emmurallat, que no passava de les 70 cases. La majoria dels oficials de la guarnició de la fortalesa eren francesos, des del governador del castell de la Trinitat fins a l’enginyer de la plaça militar. D’entre els soldats, que n’hi havia prop de 600, destacava la presència de soldats napolitans. L’enginyer militar francès Louis Jean-Baptiste de Joblot va projectar una reforma de la plaça militar de Roses el maig del 1707 per tal de tenir-la més defensada des del mar. Es va construir un pont a la Porta del Mar, es van restaurar les barreres que tancaven el camí de Castelló i el del castell de la Trinitat, i es va reforçar el camí cobert… … Durant els mesos d’agost i de setembre de 1712 les tropes austriacistes del general baró de Wetzel atacaren sense èxit la plaça militar de Roses, que era aleshores la fortalesa més moderna de Catalunya.
  • Torroella de Montgrí.-  A 35 km al sud de Figueres trobem Torroella de Montgrí, important població de la costa gironina a principis del s. xviii, que va ser ocupada per les tropes borbòniques l’any 1707.

La Guerra de Successió a Girona:

Documents:

  • Llibre de memòries d’Amer Massó pagès de Sant Esteve de Guialbes. Els esdeveniments narrats els situem entre finals del segle XVII i mitjans del XVIII. Ens ofereix tot un seguit de fets i esdeveniments contemporanis, relatius als conflictes de la Guerra de Successió i a la consegüent entrada de la dinastia dels Borbons, i com afectaren a les terres gironines. Dedica el gruix de l’obra a fer un retrat de la societat local… (374 folis). Font:  Arxiu de Complement de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. FONS ACPE181-2 / Col·lecció de documents patrimonials

Més informació:


5 comentaris

Família Romaguera

Puig CasadevallEls Pont i Germànico, de Pont de Molins, solien aparèixer documentats amb l’àlies “Romaguera”. La branca de la família que va venir a Cabanes i que, fins després de la Guerra Civil, va ser propietària del Mas de Sant Feliu, sempre se l’ha conegut com els Romaguera, tot i que mai han portat aquest cognom.

Aquest fet fa suposar que, abans del 1600, algun membre de la família Pont es va casar amb l’hereva d’un Romaguera i van mantenir el cognom de la noia com a “àlies” (aquest fet era corrent quan la posició social de la dona era superior a la de l’home i, fins i tot, els fills acostumaven a portar el cognom de la mare).

La relació dels Pont amb Cabanes es remunta al casament de Jaume Pont i Germànico amb Francesca Puig i Casadevall (1747). El seu fill, Jaume Pont i Casadevall, es va casar amb Antònia Aguer, hereva de la família Aguer (1780).

D’aquesta manera els Pont i Germánico (àlies Romaguera), que tenien la seva propietat a Pont de Molins, aconsegueixen el patrimoni dels Puig Casadevall amb casa i terres a Cabanes, a Sant Feliu de Cadins i a les Olives de Peralada i el patrimoni dels Aguer, convertint-se en una de les famílies més influents de la comarca.

Com es pot veure a l’inventari descrit al treball Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat, aquesta és la descripció aproximada de les propietats:

  • Pont i Germànico (Pont de Molins)
  • Casadevall i Puig (Cabanes)
    • Sant Feliu de Cadins: Mas | Heretat: 156 vessanes
    • Cabanes: Casa al carrer Canal | Heretat i Mas del Porxo: 112 vessanes
    • Les Olives (Peralada): Mas Puig | Heretat: 136 vessanes
  • Aguer (Cabanes)
    • Casa al carrer Canal | Heretat
    • A falta de l’inventari de les propietats d’Antònia Aguer i a partir del que es pagava de contribució, cal suposar que la propietat rondava les 300 vessanes. De moment només es té constància de què el 1723, quan es van unir les dues branques dels Aguer amb el casament dels cosins Antoni i Llúcia, la branca del fadristern aportava unes 60 vessanes.

Segles XVI-XVIII
Família Puig Casadevall

L’origen documentat dels Puig de Cabanes es remunta a principis segle XVI, quan Miquel Puig, casat amb Francesca, adquireix el mas Moner (es desconeix la seva localització) de Cabanes i el 1530 ja hi habita. El 1579, el seu fill Antic Puig, es casa amb Margarida Ramis i Requesens, filla de Francesc Requesens –àlies Ramis- i d’Antiga Ramis, pagesos de Cabanes. El 1600, Antic Puig adquireix l’heretat de Sant Feliu de Cadins i altres finques de Cabanes. Dels seus néts destaquen Jaume Puig, prevere i domer de Cabanes, que va morir el 1708 i l’hereu, Miquel Puig i Prats, casat amb Anna Maria Coll, de Capmany. Caterina Puig i Coll (?-1684), filla de Miquel i Anna Maria, es va casar amb Miquel Mir-Casadevall, de privilegi militar i familiar del Sant Ofici de la Inquisició, des de 1676. Aquest casament aportà noblesa a la casa Puig de Cabanes, com a descendent d’en Mir de Segaró (pagesos de privilegi militar des de 1481). El 1682, el seu hereu Josep Puig i Casadevall es va casar amb Margarida Viader i Suardell, de Montiró.

El 1707 –en plena guerra de Successió- Miquel Puig-Casadevall i Viader, fill de Josep Puig i Margarida Viader, es va casar amb Maria de Batlle i Bellsolà, filla de Joan Batlle, cavaller de Parets i d’Oròsia Bellsolà i Corominas. El 1715 Maria de Batlle va morir i dos anys més tard, Miquel es va tornar a casar amb Anna Maria Gorgot i Pellicer. L’hereu, fill de Miquel Puig-Casadevall i Maria de Batlle, va morir jove i sense descendència masculina. Vicenç, fill de la segona esposa ja s’havia ordenat capellà, per tant l’hereva fou Francesca Puig-Casadevall i Gorgot –nada el 1725-, la qual el 1747 es va casar amb Jaume Pont i Germànico i Molar, àlies Romaguera, de Pont de Molins.

Més endavant Jaume Pont i Germànico i Puig-Casadevall, fill de la parella, es va casar amb Antònia Aguer, pubilla de la casa i heretat dels Aguer. Amb aquests dos casaments es va extingir la casa Puig Casadevall i la branca principal dels Aguer i la seva propietat va passar als Romaguera.

Montserrat Vayreda i Trullol, a la seva obra “Els pobles de l’Alt Empordà”, fa una petita descripció del casal que tenien al carrer Canal i que més endavant va formar part del patrimoni dels Romaguera.

Vegeu:

Llibre dels actes del patrimoni de Vicenç Puig Casadevall, prevere, començat el 15 d’abril de 1758.
1 llibre.- En foli. Es refereix a l’heretat de Sant Feliu de Cadins (parròquia de Cabanes), heretat o Mas Puig – Les Olives (Peralada) i heretat Moner (Cabanes). Fons Can Carreras de Cabanes d’Empordà. ANC1-1187-T-11
Arbre genealògic dels Puig i Casadevall
A: Viader, Fernando. 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins
[Girona : CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona ; Banyoles : Consell Comarcal del Pla de l’Estany], 2004

Gimbernat i Gou, Antònia. Cabanes (1701-1714) Pàg. 70-72 (Setembre, 2014)

Segles XIX/XX
Família Pont (àlies Romaguera)

Vicenç Pont i Aguer (1786-1849)

Fill de Jaume Pont Casadevall i d’Antònia Aguer Puigferrer. El 1807 es va casar amb Teresa de Vinyals i Guinart, de Flaçà. Van tenir cinc fills: Josep, l’hereu, Carme, Dolors, Joaquima, casada amb un Jordà, de Pont de Molins i Pilar, casada amb Ramon Azemar, de Figueres i pares de l’arquitecte Josep Azemar Pont.

Josep Pont de Vinyals (Cabanes, 1825-Figueres, 1886))

Hisendat amb propietats a Cabanes, Peralada i Flaçà, va ser regidor conservador a l’Ajuntament de Figueres els anys 1856/57. Vivia a Figueres a la casa Romaguera o Casa Pont de Vinyals, obra de l’arquitecte Josep Roca i Bros

Casat amb Matilde Cabanel de Stadieu, de Narbona (+1915), van tenir una filla. El casament de la seva filla i pubilla Maria Pont de Vinyals i Cabanel amb el propietari de Darnius Jaume Gorgot i Gorgot, va fer que la propietat passés a formar part del patrimoni Gorgot

Família Gorgot

Jaume Gorgot i Gorgot (Darnius, 1864 – Figueres, 1941). Hisendat.

Jaume Gorgot, advocat,  formà part de la junta directiva de la Cambra Agrícola de l’Empordà.

Fou jutge municipal de Darnius (1887-1888). L’any 1888 es casà amb Maria Pont de Vinyals, filla i pubilla de la Casa Pont de Vinyals o Casa Romaguera, amb propietats a Cabanes i altres pobles. Arran del seu matrimoni, residí a la casa Romaguera del carrer de la Jonquera (Figueres). Enviudà l’any 1894 i es casà en segones nupcies amb Dolors Baig l’any 1921, una vegada morts prematurament els seus tres fills: Concepció, Roser que va morir el 1906, als 13 anys d’edat, i Josep Maria, mort el 1918, al cap de 8 mesos del seu matrimoni amb Rosa Mir.

Dolors Baitg (+1954), la seva vidua, va anar venent les seves propietats que van quedar molt repartides entre els pagesos de Cabanes.

Recull de premsa:

  • Funerals.  Trasllat de les despulles mortals de la respectable Sra. D. Narcisa de Rich, Vda. de Puig, mare de nostre apreciat amich y suscriptor don Eusebi … ,y les de la virtuosa senyoreta donya Roser Gorgot y Pont … La Veu de l’ Emporda, 12/08/1911, pàg. 4
  • Cabanes. Enterrament de les despulles de Roser Gorgot i Pont cinc anys després de la seva mort a Barcelona. La Veu de l’ Emporda, 19/08/1911, pàg. 3

Vegeu:
Panteó dels Romaguera al cementiri de Cabanes  |  Genealogia dels Romaguera

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mas de Sant Feliu

Edifici aixecat a finals del s. XIX per substituir-ne un altre de més petit que hi havia al mateix lloc. De l’exterior cal destacar-ne la sumptuosa escalinaya bessona d’accés a la casa. En aquesta façana hi ha una galeria d’arcs de mig punt. A l’interior les cambres són de sostres alts i amb grans obertures.

Forma part del mas les restes de l’església de Sant Feliu de Cadins.

A: Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya

Documents:

Bibliografia: