Josep Clos Sot | Cabanes

L’expressió Guerra de Cuba fa referència al conflicte que, a la segona meitat del segle XIX, va enfrontar Espanya amb els independentistes cubans. Es va dividir en quatre fases:

Guerra dels Deu anys o Guerra Gran, o Guerra del 68 (1868-1878)
Guerra Chiquita (1879-1880)
Guerra d’Indepèndencia de Cuba o Guerra del 95 (1895-1898)
Guerra hispano-americana o Desastre del 98 (1898)

1.- Guerra Gran (1868-1878)

En aquesta guerra hi participà Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893)

Guerra de los Diez Años. EcuRed
Guerra de los Diez Años. Wikipedia

3.- Guerra d’Independència de Cuba (1895-1898)

Amb el tractat de pau de París (10 de desembre de 1898) signat entre Espanya i els EE.UU. s’acabava la guerra de la independència de Cuba que havia començat el 1868 i, amb aquella illa i la de Santo Domingo, es perdien les últimes possessions de l’imperi espanyol a Amèrica.

A banda del que va suposar aquella derrota per al nostre país, la guerra va tenir greus repercusions per a molts joves, que van haver de deixar la seva feina i la seva família per anar a lluitar a Cuba. Molts hi van perdre la vida, altres la salut i els qui van tenir més sort hi van deixar la joventut.

Cabanes també va aportar soldats a Cuba. Fins ara tenim documentats:

Enric Miró Serra, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”
Isidre Olivet Soler. Nat el 1875, era fill de Vicenç Olivet Grau i Francesca Soler Pijoan, de Cabanes. Va marxar a Cuba amb Josep Heras i Enric Miró. A Cuba va estar poc temps al costat de l’Enric, aviat va ser canviat de companyia, on feia de corneta.
Isidre Llanet Ribas, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”. Fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.
Joan Monegal Ramis, de Cabanes, “cabo del batallón de Llerena, núm. 11”. Joan era germà de Josep Monegal Ramis. Va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896
Bartomeu Quera. Batalló Llerena. Probablement sigui Bartomeu Quera Solà, nat a Cabanes el 1876. Sembla que el 1897 va tornar a casa per malaltia. Es desconeix si va sobreviure.
Josep i Miquel Duch i Hubach. Eren fills d’Isaac Duch, de Cabanes i Teresa Hubach, de Peralada. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898
- Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
- Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.
Josep Heras Bosch. Nat el 1875, Josep era fill de Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant i germà de Camil Heras, el pare del metge Narcís Heras Vicens. Va morir a Bramales (Pinar del Río-Cuba), de “calenturas”, a tres o quatre dies abans del Nadal de de 1896. L’Enric en parla a la carta del 10 de gener de 1897.
Hubach, fill de Miquel Hubach. Va morir a Cienfuegos entre febrer i març de 1898. Podria ser Marti o Joan Hubach Escapa, nats a Cabanes el 1870 i 1871, fills de Miquel Hubach Seguí, de Molló i Magdalena Escapa Ginestera, de Peralada.
Un familiar llunyà de l’Enric Miro (l’oncle del cosí Frederic) era furriel del presidi de La Havana. Es desconeix el seu nom.
No s’ha pogut confirmar però també podrien haver lluitat a Cuba:
- Pere Escapa Costa (Cabanes, 1873), fill d’Antoni Escapa, de Peralada i Eulàlia Costa, de Capmany. Es casà amb Esperança Bosc i Pau.
- Martí Vilanova

Més informació de la Guerra de Cuba

Relació de soldats que van tornar de Cuba

He aqui los nombres de los repatriados que llegaron anteayer por la tarde. Diario de Gerona de avisos y noticias, 24 de febrer de 1899.
Desde el dia 11 de febrero hasta el dia de hoy han llegado a esta Ciudad, siendo auxiliados por la Comisión de la Cruz Roja de este Distrito, los repatriados siguientes. El Ampurdanés, 16 de març de 1899.
Crónica General. Desde el 4 al 10 del actual han llegado a esta ciudad siendo auxiliados por D. Eduardo Fabra delegado de la Cruz Roja, los repatriados siguientes…El Ampurdanés, 11 de desembre de 1898
La Cruz Roja en Figueras. … Los repatriados que de continuación se expresan son socorridos bajo certificación de los señores médicos de esta localidad.… El Ampurdanés, 26 de febrer de 1899

Isidre Clos Pagès (Cabanes, 1828-?) Propietari, polític i maçó

Fill de Paulí Clos Arbosser, de Biure, i de Llúcia Pagès Casanovas, de Cabanes, va néixer al poble de Cabanes, el 4 de juliol de 1828. Paulí Clos i Llúcia Pagès, els seus pares, s’havien casat, a Cabanes, el 15 de maig de 1826.

Els avis paterns foren Isidre Clos Corominas, de Biure, i Elisabet Arbosser Marull, de Terrades, casats el març de 1791, i els avis materns, Pere Pagès Costa i Maria Casanovas Vinyes, de Cabanes, casats el 8 desembre de 1792.

El 3 de març de 1855, Isidre es va casar -a Cabanes- amb Anna Rebarter Prim, nada al mateix poble, el 19 de febrer de 1833. Els testimonis de la cerimònia foren Josep Aguer, de Cabanes, i Sebastià Clos, de Biure. Anna era filla d’Antoni Rebarter, de Vilabertran i de Margarida Prim, de Cabanes.

Fragment del registre del casament, celebrat a Cabanes el 3 de març de 1855

Arbre geneològic de la família Clos

El 1855, quan es va casar, Isidre vivia a Santa Llogaia d’Alguema. El 1881, formava part de la Lògia Luz de Figueras i residia a Delfià. Als llistats apareix amb el número 28, grau 1 i consta com a propietari de Delfià, amb el sobrenom de Garibaldi.

Lògia maçònica La Luz, de Figueres (1880-1947). ACAE111-98-T2-69

A partir del 1882, les citacions de la premsa el situen a Cabanes, participant activament en política. El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense i el 1892, possiblement va participar en la creació del triangle maçònic de Cabanes, que depenia de la Lògia de Portbou. Roger Olivella i Pujol ho ha pogut confirmar en estudiar els papers de la lògia Progreso-Portbouense, dipositats a l’Arxiu de Salamanca.

A banda de la seva vinculació amb la maçoneria, políticament es va integrar al Partit Republicà Progressista.

Josep Clos Sot, militar retirat, era cosí d’Isidre Clos Pagès.

Bibliografia:

El 1881, apareix citat com a component de la Lògia Luz de Figueras, amb el grau 1 (aprenent) i el sobrenom de Garibaldi. La cita ens explica que és propietari i que, en aquells moments, viu a Delfià. A: Clara Resplandis, Josep. Los masones de Figueras en el siglo XIX
El 1882, remet una carta al director del diari La Unión queixant-se de l’actuació del comitè del Partit republicà federal, de Cabanes. A: La Unión, 16 de juliol de 1882
El 16 d’agost de 1883, el cap de la Guàrdia Civil es va personar a la seva casa de Cabanes, suposadament per portar-lo pres al castell de Sant Ferran. En no trobar-hi ningú, van esbotzar la porta i registrar la casa… El Ampurdanés, 16 de setembre de 1883
El 1887, el trobem participant en recollides de diners per a la “Asociación benéfica para el socorro de presos y emigrados políticos republicanos”. El Ampurdanés, 5 de juny de 1887
El 1890, signa un document del “Comité Republicano Progresista”, del districte judicial de Figueres. A: La República, 15 de juny de 1890
Un mes després, el trobem com a president del “Comité local de Cabanas”, en la reorganització del “Partido Republicano Progresista”. A: La República, 20 de juliol de 1890
El 1891, va sol·licitar l’afiliació a la Lògia Progreso Portbouense, amb el grau 3 (mestre). A: Boletín Oficial del Gran Oriente Español, 1 de novembre de 1891, pàg. 4