Projecte de safareig municipal (1960-1967)

Un rentador és un espai habilitat per rentar la roba. Antigament poques cases tenien safareig propi i menys aigua corrent. Per això, a la majoria de pobles hi havia un safareig públic o, si més no, s’habilitaven els marges de rius i recs per facilitar la tasca de fer la bugada. Aquesta feina, llarga i feixuga, convidava a la conversa però també a la xafarderia. D’aquí ve l’expressió fer safareig.

Cabanes mai ha tingut un safareig públic, el projecte de safareig iniciat el 1960 va quedar en no res, però sí que abans d’aquesta data, per facilitar la feina de les bugaderes, l’Ajuntament s’havia encarregat d’adaptar uns espais amb llosses inclinades a les vores dels recs que travessen el poble. També s’anava a rentar a la Muga, especialment, quan es tractava de peces molt grans o quan calia rentar coves plens de la llana dels matalassos.

Encara ara, al rec del Senyor, es conserven les restes de dos rentadors públics, un a l’entrada del poble, davant del portal de can Carreras, i l’altre al camí del cementiri. També n’hi havia hagut a la zona del Pedró i en diferents punts del carrer Canal. Aquests rentadors es degueren construir a principis del segle XX i van ser utilitzats fins als anys 60 del segle passat. Antigament també s’havia rentat en un rec de l’entrada del poble com ens mostra una fotografia de l’àlbum Rubaudonadeu.

A mitjans del segle XX, ja eren moltes les famílies que gaudien de safareig propi. L’aigua l’obtenien dels pous que obrien als baixos de la casa o al pati.
Els propietaris dels horts del camí de la Bassa, aprofitaven l’aigua del rec del Molí que els arribava directament a la seva finca per mitjà d’una canonada. D’aquesta manera no solament regaven l’horta sinó també omplien el safareig que tots tenien al final de l’hort, al costat del camí. Encara ara se’n conserva algun d’aquests safareigs.
Molts anys enrere, una canonada portava aigua de la bassa del molí fins a la Fruitareda i el jardí de can Carreras. Així regaven les dues finques i omplien el gran safareig del jardí.

El buidat de totes les actes del Ple Municipal possiblement ens donarien una bona informació de la construcció dels rentadors públics. Ara mateix tenim coneixement d’aquests:

1. Entrada al poble. Rec situat just davant de la Creu. En resta la foto de Josep M. Cañellas, de l’àlbum Rubaudonadeu (1888-1889) que ens mostra unes dones rentant i pilons de roba al seu costat.
2. Rec del Senyor
   1. Davant del portal de can Carreras.– Encara s’hi conserva l’escaló d’accés i la llosa. Era un petit rentador, per a dues o tres persones. Fins ara no s’ha trobat cap referència a la seva construcció.
   2. Des del carrer Escudellers fins al petit pont d’accés a un camp.– S’hi accedia directament des del camí que va al cementiri i, a l’estiu, quedava protegit per l’ombra d’uns plàtans. Segons l’acta del Ple del 28 de gener de 1917, els arbres es plantarien el dia 2 de febrer, uns mesos abans de la construcció del rentador que va ser acordada a primers de juliol del mateix 1917: … el Presidente expuso a la Corporación que podrá principiar de construir el lavadero en el Poral del Sr. según está consignado en presupuesto … Encara s’hi poden veure les lloses, molt deteriorades.
3. Rec del Molí. Es conserva el Plano topográfico del canal a través de la población (1952) de l’aparellador R. Castells Torrent (190×32 cm) on hi s’hi poden veure dos rentadors, els quals van desaparèixer quan es va cobrir el rec del Molí i es va urbanitzar el carrer Canal.
   1. Carrer Canal, cantonada carrer Tetuan, davant del Casino.– S’hi accedia amb una petita escala.
   2. Carrer Canal, poc abans d’arribar al carrer Sanitat.
   3. Abans del 1950 també hi havia hagut un baixant amb rentador davant l’actual dispensari.
4. El Pedró. Des que es va urbanitzar l’espai del Pedró van desaparèixer el rentador i el mateix rec. Es desconeix la data de construcció del rentador que és anterior al 1916. Al Ple de l’Ajuntament de Cabanes del dia 23 de gener de 1916 s’acordà que, en motiu de la Festa de l’Arbre del dia 2 de febrer, es plantarien dos plàtans i una acàcia al rentador públic anomenat del Portal d’en Brugat i tres acàcies a la placeta de davant del cementiri catòlic. El dia 28 de gener de 1917 el Ple va acordar que tornarien a celebrar la Festa de l’Arbre plantant dos plàtans al rentador públic anomenat Portal d’en Brugat (Pedró) i els que fossin necessaris al rentador del Portal del Senyor.

1960. Es proposa la construcció d’un safareig sobre el rec del Molí. Estaria situat al carrer Dos de maig, a la bifurcació propera al transformador de la Hidro-Eléctrica del Ampurdán, al costat de l’hort de Joaquim Gimbernat Bascu. El projecte de l’obra, valorat en 103.426’05 pts., va ser redactat per l’arquitecte Joaquim M. Masramon. La construcció estava justificada per l’augment de població dels últims tres anys – el cens municipal que el 1950 era de 482 havia augmentat en 250 -, una població que vivia en edificacions poc condicionades i sense servei d’aigua corrent.

• 1960, 25 de juny: Dada cuenta del acuerdo de la Excma. Diputación Provincial del 22 abril ppdo., por el que se acordó conceder a esta Ayuntamiento la ayuda técnica para la redacción de un proyecto de construcción de un Lavadero consistente en un 50 por ciento, esta Corporación municipal se compromete al pago del otro CINCUENTA por 100.
• 1960, 11de juliol: … Aprobar en principio el proyecto de obras sobre construcción de un lavadero público, a emplazar sobre el cauce del canal del molino, en la bifurcación de la calle Dos de mayo, limítrofe con el huerto de Joaquín Gimbernat y la calle citada …
• 1961, 25 de febrer: El projecte ha passat a informació pública sense cap reclamació, però degut a la manca de pressupost, l’ajuntament demana que la Diputació l’inclogui dins el pla del 1961.

---

Projecte de safareig municipal (1960-1967)