Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història


2 comentaris

Cartes d’un soldat

Enric Miró i Serra (Cabanes, 1875-1960).
Des de finals de 1895 fins a principis de 1898, soldat a la Guerra d’Independència de Cuba (Batalló Bailén núm. 24)

Vegeu també: Enric Miró i Serra || Guerra de Cuba

L’Enric tenia 20 anys quan, igual que altres joves, va haver d’anar a lluitar a la “maldita guerra” de Cuba.
El 22 de novembre de 1895, sortia de Santander, per arribar a La Havana el 7 de desembre. No va ser fins el 3 de febrer de 1899, que va embarcar a Cienfuegos per arribar a Barcelona el dia 20.

Més de tres anys fora de casa! Més de tres anys de joventut perduda!

Des del 7 de juliol de 1895, que va sortir de Girona, fins els últims dies de 1898, va escriure un munt de cartes als pares i als padrins. Se n’han conservat seixanta quatre d’aquestes cartes, en les quals l’Enric ens parla de Cuba i la seva gent, d’accions de guerra, del sofriment i la gana que havia de soportar, però també ens mostra el seu tarannà quan parla dels seus interessos i il·lusions, dels seus amics, dels seus sentiments i temors …

Els fets històrics són fiables, tot el que explica concorda amb el que podem trobar als llibres d’història, amanit amb detalls inèdits dels «focs» que va viure amb el seu batalló i dels llocs on va estar destacat. Els seus sentiments i temors, no ho són tant, tot fa pensar que per evitar l’angoixa de la família, els amagava molts dels seus neguits i patiments i poques vegades es deixava anar per explicar cruament la seva situació (Dossier i transcripció: ACAE11198-T2-348)

Agraeixo a la Dolors Miró i Puig, néta de l’Enric Miró i Serra, l’accés la correspondència del seu avi, una documentació de gran valor històric per conèixer petits detalls de la Guerra de Cuba però, sobretot, per entendre el que van ser aquells anys de conflicte per als soldats i les seves famílies.


3 comentaris

Josep Clos i Sot (1841-1893)

Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893). Militar retirat

Josep Clos Sot

Va nèixer a Peralada el 1841, fill de Sebastià Clos Arbosser, de Biure i de Tecla Sot Jubinyà, de Llers casats en aquest poble el 1832. Era cosí d’Isidre Clos Pagès, propietari, polític i maçó i de Llúcia Clos Pagès, mare d’Isidre Porterias Clos.

Arbre geneològic de la família Clos

Josep Clos va viure a Figueres però també a Cabanes ja que  l’11 de març de 1871 es va casar amb Rosalia Cusí i Rabert, natural de Cabanes i filla de Salvador i Emmanuela.

Va participar en la Guerra dels Deu anys de Cuba com a soldat de la 2a Companyia Peninsular del Batalló de Caçadors de Reus. Fou ferit i declarat inútil a l’hospital militar de Cuba por … en ambos ojos a consecuencia de herida de arma de fuego com consta al certificat signat el 25 d’octubre de 1870.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El 25 de maig de 1871 se li concedeix una paga de “militar retirat” per import de 22,50 ptes mensuals més 7,50 ptes  per haver rebut la Creu al Mèrit Militar. El certificat es fa sobre paper timbrat amb el nom i càrrecs de D. Blas de Villate y de la Hera, conde de Valmaseda i un gran escut.

Quan el 1874, els pabordes es desentengueren de l’organització la Festa de Sant Vicenç, es va oferir a fer-se càrrec de contractar els músics. L’Ajuntament va acceptar l’oferta exigint que els músics havien d’actuar a les funcions religioses, si algú ho demanava, a les cercaviles acostumades, als balls i a les sardanes sense cap ajuda econòmica per part de la Corporació. (Acta Ple Municipal del 4/1/1874)

Va morir a Cabanes, l’11 de maig de 1893. Tenia 52 anys i no va deixar descendència.


4 comentaris

Guerra de Cuba (1868-1898)

L’expressió Guerra de Cuba fa referència al conflicte que, a la segona meitat del segle XIX, va enfrontar Espanya amb els independentistes cubans. Es va dividir en quatre fases:

  1. Guerra dels Deu anys o Guerra Gran, o Guerra del 68 (1868-1878)
  2. Guerra Chiquita (1879-1880)
  3. Guerra d’Indepèndencia de Cuba o Guerra del 95 (1895-1898)
  4. Guerra hispano-americana o Desastre del 98 (1898)

1.- Guerra Gran (1868-1878)Josep Clos Sot

En aquesta guerra hi participà Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893)

3.- Guerra d’Independència de Cuba (1895-1898)

Amb el tractat de pau de París (10 de desembre de 1898) signat entre Espanya i els EE.UU. s’acabava la guerra de la independència de Cuba que havia començat el 1868 i, amb aquella illa i la de Santo Domingo, es perdien les últimes possessions de l’imperi espanyol a Amèrica.

A banda del que va suposar aquella derrota per al nostre país, la guerra va tenir greus repercusions per a molts joves, que van haver de deixar la seva feina i la seva família per anar a lluitar a Cuba. Molts hi van perdre la vida, altres la salut i els qui van tenir més sort hi van deixar la joventut.

Cabanes també va aportar soldats a Cuba. Fins ara tenim documentats:

  1. Enric Miró Serra, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”
  2. Isidre Olivet Soler. Nat el 1875, era fill de Vicenç Olivet Grau i Francesca Soler Pijoan, de Cabanes. Va marxar a Cuba amb Josep Heras i Enric Miró. A Cuba va estar poc temps al costat de l’Enric, aviat va ser canviat de companyia, on feia de corneta.
  3. Isidre Llanet Ribas, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”. Fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.
  4. Joan Monegal Ramis, de Cabanes, “cabo del batallón de Llerena, núm. 11”. Joan era germà de Josep Monegal Ramis. Va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896
  5. Bartomeu Quera. Batalló Llerena. Probablement sigui Bartomeu Quera Solà, nat a Cabanes el 1876. Sembla que el 1897 va tornar a casa per malaltia. Es desconeix si va sobreviure.
  6. Josep i Miquel Duch i Hubach. Eren fills d’Isaac Duch, de Cabanes i Teresa Hubach, de Peralada. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898
    • Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
    • Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.
  7. Josep Heras Bosch. Nat el 1875, Josep era fill de Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant i germà de Camil Heras, el pare del metge Narcís Heras Vicens. Va morir a Bramales (Pinar del Río-Cuba), de “calenturas”, a tres o quatre dies abans del Nadal de de 1896. L’Enric en parla a la carta del 10 de gener de 1897.
  8. Hubach, fill de Miquel Hubach. Va morir a Cienfuegos entre febrer i març de 1898. Podria ser Marti o Joan Hubach Escapa, nats a Cabanes el 1870 i 1871, fills de Miquel Hubach Seguí, de Molló i Magdalena Escapa Ginestera, de Peralada.
  9. Un familiar llunyà de l’Enric Miro (l’oncle del cosí Frederic) era furriel del presidi de La Havana. Es desconeix el seu nom.
  10. No s’ha pogut confirmar però també podrien haver lluitat a Cuba:
    • Pere Escapa Costa (Cabanes, 1873), fill d’Antoni Escapa, de Peralada i Eulàlia Costa, de Capmany. Es casà amb Esperança Bosc i Pau.
    • Martí Vilanova

Més informació de la Guerra de Cuba

Relació de soldats que van tornar de Cuba


3 comentaris

Enric Miró Serra (1875-1960)

Enric Miró Serra, combatent a la Guerra de Cuba

Vegeu també: Cartes d’un soldat. Guerra de Cuba


Enric Miró SerraUn estudi revela que un total de 746 gironins van morir en la Guerra de la Independència de Cuba. 
A: Portal gironí d’història i genealogia

.. A Cuba, a banda dels militars professionals i els grups de militars exaltats, hi anaven els que no tenien 1.500 pessetes per pagar-se la “redempció en metàl·lic” que eximia del servei militar, és a dir, els pobres …

… Precisament enguany (1998) s’ha complert el centenari d’un establiment comercial de Figueres: la pastisseria La Cubana, Narcís Jucgla i Mercader, el seu fundador, va escollir aquest nom en homenatge als seus companys que no van poder aplegar els diners de la “quota”… A: Efectes de la crisi de 1898 a Girona. Revista de Girona, 190 (1998)

El soldat de quota també s’havia de pagar el vestuari, que era de llana, a diferència del que usaven els restants soldats. A: Mirambell i Belloc, Enric. Els soldats de quota. A: Diari de Girona, 27 de febrer de 2011

L’Enric Miró no va ser l’únic cabanenc que va patir l’experiència de la guerra de Cuba, però d’ell en coneixem la història gràcies a la seva família que n’ha conservat l’expedient militar. La seva lectura combinada amb els diferents articles que ens expliquen el desenvolupament de la guerra i el seu cost humà, ens permet reviure les experiències viscudes per l’Enric durant els 3 anys llargs que va estar fent de “soldat” a la “Guerra de Cuba”. Sortosament, ell va ser un dels combatents que va poder tornar de Cuba, casar-se i formar una família.

Mentre va durar el servei militar i va estar a Cuba, l’Enric va escriure un munt de cartes als pares i padrins, la primera el 7 de juliol, just abans de sortir de Girona per anar a Logroño, l’última datada a Trinidad (Cuba), el 6 d’octubre de 1898, adreçada als padrins. Els pares encara van rebre una altra carta, el 20 de novembre, aquesta va ser escrita, des de Casilda, per Isidre Llanet a qui havien demanat notícies del seu fill que feia dies que no els escrivia. No podem saber si s’han conservat totes, en tot cas, són un valuós document per conèixer com vivien la guerra els soldats i les seves famílies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Enric Miró va néixer a Cabanes el 24 de juliol de 1875, era fill de Francesc Miró Fortià i de Francesca Serra Mallol.

Arbre genealògic d’Enric Miró Serra

El 1894, va ser allistat com a soldat i no va tenir la llicència absoluta fins l’1 de juliol de 1904. El 9 de gener d’aquest mateix any s’havia casat amb Joaquima Gratacós Terrats, de Cabanes, filla de Joan Gratacós i Maria Terrats. En el moment del casament ell tenia 28 anys i ella 23.

llicència militar

L’expedient militar ens dóna fe de les seves vivències a Cuba, entre el 7 de desembre de 1895 i el 3 de febrer de 1899.

Mapa de la Guerra de Cuba

  • 1894.- Entra en caixa, el 8 de desembre
  • 1895.- D’acord amb la quota assenyalada a la zona, el 17 de febrer és declarat excedent i l’1 de març passa al dipòsit de la zona, on roman fins el 14 de maig. El 5 de juliol passa al Regiment d’infanteria de Bailén i el 10 d’agost, s’incorpora a la plaça de Logroño. En aquesta mateixa data se li reclama una “gratificació” de 40 pessetes, import del vestuari. El 24 d’agost, passa a Santander amb el seu batalló. Al sorteig celebrat el 18 d’octubre li correspon formar part del 1r batalló destinat a Cuba. El 27 d’octubre surt cap a Logroño per tornar a Santader el 20 de novembre. Dos dies més tard embarcava al vapor “Montevideo“, per arribar a La Havana el 7 de desembre. L’endemà van anar amb ferrocarril a Batabano, des d’on va embarcar al vapor “Josefita” amb el qual va arribar a Cienfuegos el dia 9 i el 10 sortia direcció Cruces. El 14 de desembre, ja es va trobar al mig del combat de “Maltiempo”.

vapor montevideoVapor Montevideo

  • 1896.- El 24 de gener marxava amb tren cap a La Havana, on va arribar dos dies més tard i el 17 embarcava al vapor “Triton” per arribar a Bahia Honda, el dia 28. Entre el 19 de gener i l’1 de febrer va participar en operacions militars, mantenint tirotejos amb l’enemic. El 24 de març es trobava defensant el poble de Bahia Honda, el 13 d’abril combatia a Punta Piedra, el 16 a Caballerías i Ingenio Redención. El 26 d’abril se li reclamen 3 pesos per la diferència del primer vestuari. El 3 de juny embarca direcció La Havana, baixant a Regla l’endemà. El dia 6 va sortir en tren cap  a Juan de los Yeras on va participar en diferents operacions bèl·liques. El 30 de setembre es va incorporar a la Companyia de la Columna del Tenerife, amb la qual es va desplaçar a Cienfuegos, Batabano, Ricón, Regla, Bramales i Ingenio Manolita. El 27 de novembre va ingressar a l’Hospital Militar de Regla, on va acabar l’any.
  • 1897.- De l’hospital va anar a passar la convalescència a Nueva Gerona i després al dipòsit de tractaments de Bahia Honda on va romandre dins el 4 març. Llavors passà al dipòsit de La Havana per incorporar-se al Batalló de Cruces fins el 7 d’agost que va ingressar a convalescents de Santa Clara.
  • 1898.- Després de 2 trasllats, a primers d’any es trobava al mig de les operacions de Sierra Alta i Valle Trinidad. El 19 de febrer estava a Canamacor i el 21, 22 i 13 de juny participava en la defensa de Puerto Casilda, bombardejat per l’esquadra americana. Així continuà fins el 31 d’agost que va arribar a Trinidad amb el seu batalló. El 25 d’octubre de 1898, va rebre la Cruz de Plata, per les operacions portades a terme del 23 al 27, de l’any anterior, a la zona de Trinidad. El 3 de desembre va embarcar al vapor “Josefita” per anar de Casilda a Cienfuegos, on va residir fins a final d’any.
  • 1899.- El 3 de febrer va sortir de Cienfuegos amb el vapor Munchen per arribar a Barcelona el 20 del mateix mes. El seu nom apareix al llistat de repatriats aparegut al “Diario de Gerona de avisos i noticias”, del 24 de febrer de 1899 i a l'”Ampurdanés”, del 16 de març. A Barcelona va rebre el passaport per passar la llicència trimestral a Cabanes. L’11 de juliol va ser donat d’alta al Regiment d’infanteria de Bailén i l’1 de novembre al de Navarra, en situació de primera reserva.
  • 1900-04.- Es va mantenir en situació de reserva
  • 1904.- L’1 de juliol, després de 12 anys de servei va rebre la llicència absoluta.

Font: documents cedits per Dolors Miró Puig i Maria Terrats Miró

Enric va morir a principis de l’any 1960. La notícia va aparèixer a la plana 8 del diari Ampurdan, del dia 10 de febrer de 1960, amb aquestes paraules: Durante esta última quincena han fallecido: D. José Puig Quera a la edad de 73 años, Dª María Massot a la edad de 78 años y D. Enrique Miró a la edad de 84 años Este último era el último superviviente de las campañas, de Cuba que quedaba en el pueblo. 

Relació de soldats que van tornar de Cuba. Més informació

  • He aqui los nombres de los repatriados que llegaron anteayer por la tarde. Diario de Gerona de avisos y noticias, 24 de febrer de 1899. A banda de l’Enric Miró, al llistat hi apareix un altre cabanenc, Isidre Llanet.
  • Desde el dia 11 de febrero hasta el dia de hoy han llegado a esta Ciudad, siendo auxiliados por la Comisión de la Cruz Roja de este Distrito, los repatriados siguientes. El Ampurdanés, 16 de març de 1899. Hi apareixen:
    • D. Enrique Miró, de Cabanas, soldado del batallón de Bailén, núm. 24
    • D. Isidro Llanet, de Cabanas, soldado del batallón de Bailén, núm. 24. Fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.
    • D. Juan Monegal, de Cabanas, cabo del batallón de Llerena, núm. 11 (germà de Josep Monegal Ramis). Joan va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896
  • Altres cabanencs que van ser a la Guerra de Cuba:
    • Josep i Miquel Duch i Hubach, fills d’Isaac Duch i Teresa Hubach, de Cabanes. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898
      • Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
      • Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.
    • Possiblement també van ser a Cuba: Pere Escapa (Cabanes, 1873) i Martí Vilanova

La Guerra de Cuba (1895-1898)

La Guerra d’independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l’última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol. La guerra es va iniciar en 1895 amb el “Crit de Baire” i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l’avanç de l’Armada nord-americana el 1898.

Bibliografia: