dites | Cabanes - Alt Empordà

Poesies i dites sobre Cabanes

Vayreda i Trullol, Montserrat; Roura, Lluís [pintures]. Els Pobles de l’Empordà. Carles Vallès, 1984Cabanes Sobre un pla que arreu perfila els canyissos i els xiprers, on sovint s’alça una vila que té places i carrers amb cases color d’argila, aflora la de Cabanes amb matriarcal orgull cenyida per les vessanes que llaura, sembra i recull enmig de terres germanes. Desafiant tot ultratge, en la nuditat d’un cos que del sol rep vassallatge, s’alça altiva en el seu clos la torre de l’homenatge. Plana enllà, dins la clausura de les hortes i els jardins, l’encuny del Císter perdura a Sant Feliu de Cadins plenitud d’una fe pura. La Cabanes que destries sota l’elm dels Pirineus treballa i viu els seus dies recollida entre conreus i encerclada de masies.	Vayreda i Trullol, Montserrat ; Roura, Lluís [pintures]. L’Alt Empordà : passat i present dels seus pobles Brau, 2006 CABANES Contens torre i campanar Alts i ferms, veus cases noves Bona és la terra del pla Avui saps el bé que et trobes No pares mai de fruitar. El temps passa, tu et renoves. Sempre pensant en demà. SANT FELIU DE CADINS A Sant Feliu de Cadins el temple acumula palla i del que tenia a dins no n’ha quedat ni una malla. Blanca d’Anjou s’hi estatjà fins que el rei Jaume Segon amb ella es va desposar a Vilabertran. Pregon. Va ser l’amor, un tresor compartit amb la noblesa dels que es deixen dur pel cor i l’oreig de la tendresa Recordar-ho fidelment seguint el curs de la història és tornar-ho a fer present perquè ho guardi la memòria. Vayreda, Montserrat. L’Empordà màgic (Alt Empordà). Nou Art Thor, 1987, p. 17 (…) i Cabanes, hereu d’una torre cilíndrica de gran diàmetre que encabí tot el poble quan les aigües l’envaïren i que guarda molt a prop l’església de Sant Feliu de Cadins on pregava Blanca d’Anjou abans d’anar a Vilabertran per a mullerar-se amb el rei Jaume II (…)
El Poema de l’EmpordàHortes de Vilabertran! Frondes d’airosa capçada, colors d’aram esvaït, blaus d’espígol, grisos d’ambre! Verds grenyals de Castelló! Finíssims grocs de Cabanes! Postes de sol de Rabós! Capvespres de Peralada!Albert Serrano i Delclòs (Figueres: Ed. Empordanesa, 1981)	Lo bou de Sant Pau(…) A la vila de Cabanes una tartana ha arribat com es d’un rich propietari tots hi van la gorra en má, –Saluda l’Anton! –Tinc casa no li só parcer ni criat No em llevo la barretina sols que pél bou de Sant Pau (…)El Ampurdanés, 27/4/1862 Damàs Calvet
La Muga Pere Pla Marcè A: El nou gamarús. Boadella i Les Escaules(…)Més son cor ja té una espina que la punxa i l’amoïna, amb fort delit; té la dèria verinosa de la dona capritxosa: mudar de llit.	Per curar-li eixa mania li han obert una sangria, en un costat; és sa filla que a Cabanes perquè no en tinga més ganes va a moldre blat.D’aquell poble de passada, l’envien a Perelada, pel mateix fi; és ja el ters molí que compta la Muga del senyor comte, en son camí. (…)
Dites Cabanes són potamolls Toquen les dotze; migdia a Cabanes Cabanes, terra de canyes.	Plá Mercé, Pere. La Muga. Publicacions de la terra, 4/7/1929 Plá Mercé, Pere. La Muga (Boadella, agost de 1882). Publicacions de la terra, 9/8/1934