A banda dels vestigis de l’aeròdrom republicà, actiu des de l’estiu de 1937 fins el 5 de febrer de 1939,(aeròdrom 312 i SAF-26), Cabanes conserva les restes de les fortificacions que es van fer, una vegada acabada al Guerra Civil, per evitar una possible invasió des del nord.
Es coneixen sis construccions, dues al marge dret del Llobregat, a la banda sud del pont; dues al marge dret de la Muga, a la banda nord del pont; i dues al costat de la carretera que va de Cabanes a Figueres, a l’alçada dels hangars de l’aeròdrom republicà. Algunes han desaparegut però encara es poden veure les restes d’un dels búnquers del Llobregat, d’un dels de la GIV-6024 i els dos de la Muga.
Vegeu: Gas Montain: Els vigilants de Figueres | Prop del Llobregat
Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Figueres
Marge dret de la carretera que va de Cabanes a Masarac
Bibliografia:
- La línia P. La Línia P, coneguda a vegades com l’Organització Defensiva dels Pirineus o Línia Gutiérrez, és un conjunt de búnquers defensius (fortificacions militars resistent al foc enemic) construït en secret durant el règim del dictador Francisco Franco. Va ser principalment destinada a evitar una possible invasió dels Aliats a Espanya. Aprofitant la barrera natural de 500 km que formen els Pirineus, té un impressionant nombre de búnquers. Actualment, el mapa inclou 2.904 búnquers de la Línia P amb 1.798 verificat i 1.106 molt probable. El búnquer més alt es troba a 2.507 m sobre el nivell del mar (GPS 42.43958, 1.56357).
Aquesta línia està formada per búnquers de formigó armat parcialment enterrats, sovint connectats mitjançant túnels. Aquests búnquers es distribueixen en Centres de Resistència (CR), els quals s’ordenen segons el nivell de risc (els mapes de CR que es poden trobar a llibres o a Internet no es corresponen amb la realitat). Aquest sistema estava menys protegit que altres construccions d’aquella època i fins i tot va quedar obsolet. Molts búnquers de la Línia P es troben en boscos que no existien quan van ser construïts. Fins la mort de Franco el 1975, va romandre com un secret militar. Si algú en parlava massa, es posava en problemes… Finalment, va ser abandonat durant els anys 80. - Batallons de treballadors (Cabanes)
- GELI ANTICÓ, Adela. Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge. IEE i l’autora, 2016
- SERRANO JIMÉNEZ, Miquel. La recuperació dels búnquers de l’Organización Defensiva de los Pirineos com a espais de memòria. Exemples de gestió i patrimonialització de les defenses militars franquistes a l’Empordà. Ebre 38, 2024
- VILÀ, Carme. Els búnquers ocults de la Jonquera per aturar els nazis. Empordà, 24/9/2023




