Les famílies: Corcoll | Boixadors | Torroella | Ferrer| Prats | Despuig | Mont-rodon
Avantpassats de Francesca Despuig i Prats, esposa de Francesc de Carreras i Raguer

Vegeu: Can Carreras    –    Arbre genealògic

Branques principals

Can Carreras de Cabanes d’Empordà té l’origen documentat en el segle XIV, entorn de la casa amb torre construïda dins el recinte del Castell de Cabanes d’Empordà que l’any 1369 ja consta com a propietat de Pere Corcoll, pagès de Cabanes.

Corcoll

Després d’unes quantes generacions, un altre Pere Corcoll (Ref. 1474) i la seva esposa Joana, tenen tres fills: Sebastià, pagès de Cabanes; Antoni, blanquer de Cabanes casat a Peralada i Joan, prevere i sagristà de Cabanes.

El 1543, Gràcia Corcoll, néta de Sebastià, es va casar amb Joan Viu [notari de Castelló per autoritat del Comte d’Empúries i de l’abat de Sant Pere de Rodes].

El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa.

El 1550 Antic Corcoll, mercader de Cabanes i germà de Gràcia Corcoll, va arrendar el reconegut Mas Ventós de la muntanya de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva). La propietària era Anna Ventós. Font: Plujà i Canals, Arnald. Els masos perduts del Cap de Creus. Brau, 2016. El 1556 Antic Corcoll de Cabanes es va casar amb Francesca Ferrer de Torroella de Fluvià, eren els oncles de Gràcia Viu Corcoll casada amb Rafel Prat Ferrer.

Prat

Els Prat de Banyoles estan documentats des del s. XV, amb el notari Pere Joan Prat i el matrimoni Andreu Prat i Antònia. El segle XVI trobem a Joan Prat i les seves dues esposes, Gabriela Lozada i Joana Andreu, i a Pere Prat i la seva esposa Marquesa Ferrer.

El 1609, Gràcia Viu  Corcoll i de Ferrer, filla de Francesc Viu Corcoll i Jerònima Ferrer, es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles. Així fou com els Prat obtingueren el domini de l’heretat de Cabanes.

Rafel i Gràcia van tenir dues filles, Maria Rosa casada amb Josep Agustí Tor Bagur i Carles, mercader de Torroella de Montgrí i Anna Magina, pubilla i hereva del patrimoni.

El 1619, Gràcia Viu Corcoll, ja vídua, va comprar a Jaume Andarrer un camp a la zona dels estanys, per 45 lliures.

Es conserva un inventari de “tota aquella casa gran dita de Corcoll ab sos patis scituada dins lo castell de Cabanes en la qual estava Gratia Prats lo temps que morí“. No hi consta data, però sabem que la Gràcia va morir el 8 de març de 1642.  La casa constava de: entrada, 1 sala gran, 2 cambres, 1 cambra amb estudi, 1 sala petita, la cambra nova, 1 cuina, 1 veritable cuina, 1 reboster, 1 graner, 1 celler, 1 estància prop dels tarongers, 1 cuina baixa [transcripció de l’inventari]

Un testament atorgat el 12 de gener de 1646 per Joan Rocha, treballador de Cabanes, parla d’una casa situada al carrer Cavalleries que limita amb la casa del Magnífic Pupil Monrodon que fou de la Senyora Prats. Aquesta casa d de la Sra. Prats podria ser la casa Corcoll descrita a l’anterior inventari?

Marquesa Ferrer, mare de Rafel, va morir el 1591 i el 1596 va morir Marianna Prat Ferrer, filla de Pere i Marquesa.  Pere Prat, va morir a Cabanes el 1596 però va ser enterrat al claustre del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Uns anys abans havia escrit “Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia“, en realitat el Llibre mestre de la família. Al llibre hi consta la data de 1565.

[Pere podia haver actuat com a notari de Cabanes signant en nom del notari Pere Ferrer. El seu nom apareix al Manuale instrumentorum receptorum in castro de Cabanis, FONS AHG170-395]

El 23 de setembre de 1613, Rafel Prats va morir, després de fer testament en poder del notari Ribes de Peralada i fou enterrat en el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Dos mesos més tard, el 7 de desembre de 1613, batejaven a la seva filla Francesca. Els padrins foren lo Sr. Francesch Rosello y Jorda, burgès de Perpinya y padrina la Sra Anna Carles de Torroella de Mongri. 

Bibliografia:

• Solá-Morales, José Mª de. Un manuscrito genealógico del notario bañolense Pedro Prat (*1596). Cuadernos del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1956. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, p. 62-69. A l’article, l’autor diu que al seu arxiu particular hi conserva dos documents:
  • Memoria de les persones de nostron linatge, tant de mi Pera Prat notari com de la Sora. Marquesa Farrera vuy muller mia, escrit per Pere Prat el 1565
  • Libro de las Desendensias de las Casas y haratats, Causas Pias Tersons Decimas Censals y Censos y altres cosses pertanyents Anna Magina Prats y Despuig y vuy a Franca. de Carreras y Despuig filla y haretera de dita sa mare y pare Rafel Despuig … escrit el 1683 per Francisco de Carreras y Reguer”

Montrodon

El 1626 Anna Magina Prats Corcoll, filla gran de la parella, es casa en primeres núpcies amb Domingo Montrodon, donzell de Peralada i governador del comtat de Peralada. Només se’ls coneix un fill anomenat també Domingo i nat el 28 de novembre de 1628 quan feia mesos que el seu pare havia mort. No se’ls coneix cap altre fill, cosa que fa suposar que Lunes Mont-rodon, donzell de Cabanes, qui el 1651 es va casar amb Francesca Ornós, de Castelló d’Empúries i aquest Domingo Montrodon nat el 1628 fossin la mateixa persona. Aquesta suposició també queda avalada pels plets que més endavant van tenir Francesca Despuig i Francesca de Ornós, viuda de Domingo de Montrodon.

Domingo de Montrodon, oïdor militar de la vegueria de Vic des del 15/05/1612, va ser insaculat diputat militar de la vegueria de Barcelona el 25 de juliol de 1620 i ho va ser fins el 1628 data de la seva mort.

A: Serra Puig, Eva. Els Llibres de l’ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714)
Institut d’Estudis Catalans, 2015

Domingo va ser enterrat a Cabanes el 25 de març de 1628 (possiblement morí emmetzinat en un dinar a Peralada). Qui sap si l’assassinat va ser provocat per algun malfactor, per conflictes polítics o pels plets familiars.

La seva vídua, filla i pubilla de Rafel Prats i Gràcia Viu Corcoll,  enllaçà el 1630 amb el donzell Rafael Despuig, de Corçà, amb la qual cosa la heretat va passar al cognom Despuig.

Domingo Montrodon és molt probable que sigui el personatge que apareix al treball d’Antoni Pladevall, fill de Francesc Joan de Montrodon i la seva tercera esposa Jerònima Romeu.
Abans de casar-se amb Jerònima, Francesc Joan s’havia casat amb Elisabet de Tristany i amb Paula de Vergòs.
Bernat, fill d’Elisabet, havia de ser hereu però va morir en extranyes circumstàncies. El segon fill de Francesc i Elisabet fou Miquel Joan, qui va ser agutzil reial i conegut històricament per haver mort cremat a Santa Coloma de Farners, l’any 1640. Per desavinences amb el seu pare en motiu del seu casament amb Elionor Croces, Miquel Joan va ser desheretat a favor del seu germà petit Domingo, cosa que va suposar un seguit de plets que finalment es van decantar a favor del germà gran.

Font: Mont-rodon. Passat i present d’un llinatge i d’un casal osonenc. Editorial Diac, Vic, 2001

Domingo de Montrodon, com a governador del comtat de Peralada, estava relacionat amb els germans Miquel i Guillem de Rocabertí. Alguns dels seus fets apareixen citats als dietaris de Jeroni Pujadas …

Vegeu: Dietari de Jeroni Pujades IV (1626-1630) i Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum V. Anys 1623 a 1644

Dietari 1621

Dissabte 23 de gener. Estos dias se ha moguda en Barcelona una gran polvoreda, que las personas nobles ques fan dir don han pretes que com a cavallers avian de ser inseculats a las bocas de Casa la Ciutat, puig gaudexen dels privilegis consedits al estament militar en corts y diputació … Foren los capitossis de aquest pensament alguns jovencells y dons novells, com un don Bernardino de Marimon [que poc fa los seus se preciavan de ser cintadans honrrats), don Pedro Sabater, fill de don Joan Sabater, qui fou regent de cort, y altres. Opposaren- seis principalment Josep Spuny, Domingo Montrodó y altres cavallers, los quals sabent que Jordi Fluvia, conseller ters y militar [bort de Pau de Fluvii), se era apoderat dels altres consellers y los avia ginyats a fer una setzena, y los de la setzena avian delliberat que se proposas lo cas en Consell de Cent, vuy en aquest dia los dits Montrodó, Spuny y altres han recorregut de esta delliberació y la major part dels consellers ha admes lo recors …

23 de novembre de 1621 … Los nobles sempre dividits afavorint uns una part y altra. Al fi tingueren grans cultaliadas. Francesc Sorribes per los nobles, y Francesc Dalmau, ciutedq, per los no dons. Y sens dubte si Domingo Mont- rodó no acut a valer al Dalmau, lo matavan.

Dietari 1622

Divendres a 16 de setembre 1622. Domingo Montrodó, cavalier y syndich del Bras militar, vingué des de Barcelona y arriba a la vila de Castelló de Empúrias sols per parlar-me. Pregant-me li donas los primers pactes o concerts feren los catalans quant se donaren a Carlo Magno contenguts en uns privilegis trets del archiu de la isglésia metropolitana de Narbona. Doní lo que tenia, y eiicon- tinent sen torna. 

Dietari 1623

Dimecres 11 de gener. Toca la campana vedada en Barcelona y fou fama que lo cavaller Domingo Montrodó ab espallas del cavaller Spuny avia tirat al diputat eclesiàstich y a micer Fontanella, son nebot, exint de la Diputació, pero a la veritat toca y hi hagué eutredit vint y quatre hores per la ferida ab tir de pedrenyal feta a un beneficiat de Gerona ques deya Vilar, que morí en estos dias. 

Dietari 1625

Dissabte 18 de gener de 1625. Desterrat a Serdenya va mossen T. Gentdarmas, notari de criminal, inculpat de una mort. Este fou hu dels tres amichs corals qui Ilancaren a perdre a don Francisco Roig, mon cunyat. Lo 2 era micer Luís Sycart. Ya és mort. Lo 3 Domingo Montrodó, cavaller. Veurem en que parara. Morí enmetzinat en un dinar a Peralada. Vejas de esto en lo any 1628. Lo Gentdarmes se composa del exili y torna en Barcelona

Diumenge 7 de setembre. Fou enterrat lo cos de la bescomtessa de Rocabertí en la isglésia del monastir de Nostra Senyora del Carme en Perelada. Per esta sepultura y sa pompa hi hagué tractat sobre si la isglésia estaria entoldada de vayetas o de paraments de damascos y draps de ras. Trobavas present en lo tracte don Francesch de Rocabertí y baró de Pau, y Domingo Montrodó, governador dels estats del comte, personas de bona intelligencia y censura. Y resolgueren se fes ab cedas y draps de ras per ço  que la casa de Rocabertí en Catalunya és dels primers potentats … Al cap, Domingo Montrodó, governador del comtat, y Juan de Malgar,  del comtat de Empúrias, y en mitg Anton de Vilamala y Franchesch Gerardino y Argensola.

Dietari 1626

Dijous 15 de gener de 1626 … Apellà també lo Rocabertí perquè no se havian despedidas prou cartillas als Militars, en preiuhí y dany de la noblesa Catalana; que “vocandi non sunt vocati” (els que haurien de parlar no són cridats), y en açò se alçaren Domingo Montrodon, Batista Corbera, senyor de Liàs y Don Onofre de Cruïlles y Urrea, y los dits Regents remeteren la resposta a sa Magestat, y porrogaren per a 3 de ferer; y al primer de febrer encara no era exida la resposta.

En febrer se féu Regalia contra Don M. de Rocabertí y lo Montrodon per constiadors de poble y hagueren de fugir …

Dit dijous a 15 … dels protestos notats que feren prinicpalment Don Miquel de Rocabertí y Domingo Montrodó, se seguí que los Ministres reals los xaqueaven, que conscitaven lo Poble senyaladament los Syndichs del Estament Real, de que no condesendissen ab la voluntat de sa Magestat. Diu lo dit Domingo Montrodó que son germà lo Algutzir Real, [a] qui per sobre nom diuen lo “gascon”, esperés per fer malícia que tenint origen de plets de hazienda (ha molt que duran) ha escrit de sa mà pròpia a la Real Mt. avisant al dit Domingo y que sabrian la veritat ab T. Causídich. De hont sa Mgt escrigué al Virey que ab tota diligència inquirís sobre assò. Cometé esta causa lo Virey a mr Luys Besturs, y, examinat, lo dit Causídich dix non sabia altrament sinó lo que dit Alguatzir lo y avia dit a ell. Més avant interrogats los Syndichs, han respost que may Domingo Montrodó los avia parlat de tal, ni’l conexien per aquex effecte. Micer Besturs està occoregut, tement lo culpen de negligent, de no haver sabut traurer la cosa en limpio. Totavia los D. Miquel y lo Domingo Montrodó se son apartats del furor.

Dimarts a 31 marts de 1626 … Y, en effecte, li proposà lo Bisbe Virrey, que la Real Mt feya molta confiança de ell; y que en tota manera avia de fer que los germans Don Guillem y Don Miquel de Rocabertí, sos cosins, y Domingo de Montrodon (Governador dels Estats del Comte) no preguessen las cosas tant fort per la terra en favor de sa Mt, y altras cosas a aquest porpòsit. Lo comte (com a sagà que és) respongué ab generalitat de paraules; y ocnclogué que los germans Rocabertins y Montrodó eran cavallers que no creia ell desservissen a sa Mt en ninguna cosa … Y quan no, que ells eran líberos y resoluts, que essent senyors de sas voluntats, el dit Comte no la los podia torcer. Sabé aprés lo Comte la manyaga que li avian feta … …

Dimarts a 15 de desembre de 1626. Vista per Domingo de Montrodó, Governador del Comtat de Perelada, la setència criminal s’era votada y escrita lo dia presedent en ma casa, se li aparegué ques publicás que primer Don Joan Dardena no donàs una súplica a la Vescomtessa de Rocabertí, una súplica demanant per quant a la jurisdicció fins allí se era exercida per ell y per lo comte “preventive” y ara en dit vas se exercia per indivís, fos servida conserdirli que per ara anà per esta vegada per indivís, sens poder-se traure en conseqüència …

Divendres a 18 de desembre de 1626. Aterita y atabalada la Vescomtessa de Rocabertí, Comtessa de Perelada, del cas succehit ab don Joan Dardena als 5 del corrent, envia a son marit lo comte, a Barcelona, lo avís del fet, aportant-li la nova son propi Governador Domingo de Montrodó, pqequè si se n’havia de querellar al Real Consell, fes diligències….

… Y axí no volia sotmetre’s a lo que la vescomtessa volia, de consell de son Governador, lo Domingo de Montrodó, a qui los vassalls, per ironia, diuem Micer Domingo. En efecte, vist que nos podien concordar asseneat lo Dardena que lo home estava condemnat a mort (havent-lo ja fet confessar y combregar aquella matinada de anter caso), de què diuen tingué ya cuydado lo matex reo qui de dias atràs se era ben posat ab Ntre. Sr. (a qui de tot sia donada glòria) en continent feu penjar-lo …

Dietari 1627

Divendres 10 de desembre … Aportaren-lo a Perelada ab una carreta, y encontinent Domingo Montrodó, Governador del Comtat li exigí la deposició. Diuen confessi de plano lo delicte, y inculpa al Hierdnym Carol, son company … Estant en mon studi iuntats Domingo de Montrodó, Governador de Perelada, mr. Juan Sauri, jutge de Peralada, mr. Juan Vives y jo per votar si penjarien lo cadaver per altres delictes comesos, arriba mr. Joseph Torner, de Peralada, ab orde de la Comtessa que parissem, perque esta avia consedida sepultura al dit cadaver, lastimada de la muller, dos fillas y una germana donzella.

---

El novembre de 1651 es casaven Lunes (o Domingo) Mont-rodon, donzell de Cabanes ( fill de Domingo de Mont-rodon i Anna Magina) i Francesca Ornós (Hornos) de Castelló d’Empúries. Ja viuda, Francesca es va casar amb Onofre Gelabert

Aquest Domingo Montrodon, primer espòs de Francesca Ornós, i que era de Cabanes en cap cas podia ser el mateix Domingo Montrodon casat amb Anna Magina Prats ja que aquest va morir el 1628 i va ser enterrat a l’església parroquial de Cabanes. Entre el 19/03/1654 al 15/09/55 fou oïdor militar de la vegueria de Girona, sotsvegueria de Besalu i  va morir el 1655.

Vegeu també:  Mas de la Torre, Estany Bos, Mas de la Torre de l’Albert (Palau-saverdera).

Algunes informacions ens diuen que el mas de la Torre de Palau Saverdera, a principis del segle XVII, era propietat de Domingo Mont-rodón de Cabanes i l’any 1672 el va heretar la seva dona Francisca de Hornos. Sembla que després de passar per diferents administradors (Engràcia Prats [Corcoll], Marquesa Ferre, Anna M. Magina Despuig Prat, Francisca Carreras des Puig) l’heretat finalment passà a Francisca de Montrodón de Hornos i de Gelabert. Vista la genealogia familiar el més probable és que Estany Bos fos propietat de Marquesa Ferrer per herència familiar i després s’anés transmetent als seus descendents: Rafel Prat Ferrer,  Anna Magina Prat Corcoll, Domènec Montrodon (fill), Francesca d’Ornós (vídua Montrodon). Quan Domènec Montrodon va morir sense descendència, Francesca Despuig, la seva germanastra i llavors esposa de Francesc Carreras degué reclamar el llegat materna a la cunyada i es van esdevenir alguns litigis.

• Vora el 1595, el mas de la Torre o Estany Bos o Torre de l’Albert, estava a mans de Joan Ferrer, d’aquí degué passar a Marquesa Ferrer, esposa del banyolí Pere Prat i sogra de Gràcia Corcoll.
• El 30 de gener de 1617 Jaume Palau pages habitant en la casa de Estany bos parroquia de Palau Saverdera y la Sra Ana Magina Prats donzella habitant en dit castell de Cabanas, apadrinen un nen,  Jaume Jou
• Per altra banda la família Puig-Arbolí conserva un full manuscrit titolat “Stanÿvos” on s’explica que el 9 de gener de 1535, Pere Ferrer, mercader de Roses, va comprar la finca a Pere d’Argensola i que se suposa que abans era propietat de la família Descamps. (Pere d’Argensola estava casat amb Catherina Descamps, filla i hereva de Guillem Ramon Descamps, militar al castell d’Empúries i d’Eufrasina). El 31 de gener de 1689 la finca era propietat de Francesca Despuig i Prat i el seu marit, Francesc de Carreras i Raguer, la va obligar a vendre-la a Pere Pau Albert, per 4.000 lliures. Es diu que la finca valia 20.000 lliures. També s’explica que el comprador podrien ser els tutors dels pupils Albert (d’aquí vindria el nom de Masia de la Torre de l’Albert). El full explica que molts anys després, M. Rosa de Carreras i Avinyó, besnéta de Francesca Despuig, va obrir un plet per recuperar la finca, però també podria ser una confusió derivada del plet obert contra el seu oncle  Antoni de Carreras i Carles per la propietat del mas Llach de Sant Pere Pescador i que el plet al qual referència fos el que van mantenir el matrimoni Carreras-Despuig amb la Sra. Francesca de Hornós, que possiblement fos la seva cunyada (vídua de Domingo Monrodon, fill del primer marit de la mare de Francesca Despuig)

El 8 de març de 1642, moria Gràcia Prats Corcoll (mare d’Anna Magina). Havia fet testament amb el notari Narcís Bassedas de Figueres

Documents:

• 1606-1634.- Causa de Miguel Juan de Monrodón, alguacil de Barcelona, contra Domingo de Monrodón, doncel de Perelada, vecino de Vic . Reliquo de la administración de la herencia de Luis Tristany, doncel de Barcelona (1585), de la que son herederos universales los litigantes (heredades en Vic, y castillo de Mont-rodon) Arxiu de la Corona d’Aragó. ACA,REAL AUDIENCIA,Pleitos civiles,15112
• Ornós i Monrodon, Francesca. Allegacio en fet y en dret per Francisca de Ornos mvller, qve fov en primeras nupcias de Domingo de Monrrodon y en vltimas de Onofre Gelabert, contra Francisca de Carreras y Despvig, mvller de Francisco de Carreras donzell : a relació del noble Don Miquel de Calderó …, notari Melchior Cortès i Marcer / [Rafael Llampilles, Delfau] [Barcelona? : s.n., post. a 1686]
• Calderó, Miquel de. Appendix y noua addicio al memorial en fet y en dret presentat per part dels coniuges de Carreras contra Francisca de Ornos y Monrodon, vuy Gelabert / a relacio del noble Don Miquel de Calderò ; notari Melchior Cortès. [S.l.] : [s.n.], [1660?]

Despuig

Rafel Despuig, donzell, i Anna Magina [Mont-rodon] Prats, casats a Cabanes el 1630, entre 1631 i el 1641, van batejar uns quants fills: Francesca (1631), Rafel, donzell, (1634), Emerentiana (1639), Caterina, casada amb Josep Sunyer, d’Ullà/Torroella de Montgrií i Maria (1641).

_  Juan Despuig, natural de Gerona, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1599. Desciende de Guerao Despuig, de Quart de Gerona, elevado a la dignidad de Caballero el 15 de Mayo de 1503.
_ Rafael Despuig, hijo del citado Juan Despuig, natural de Corca, Caballero, fue habilitado por el Brazo Militar en las Cortes del Principado de Cataluña en 1626. A: Blasonari

El 1694, l’hereva Francesca Despuig i Prats (1631-1715), després d’enviudar d’Antoni Padern (+1675), Dr. en drets de Peralada i Figueres, va contraure matrimoni, amb el donzell Francesc de Carreras i Reguer, capità d’infanteria, originari de Tàrrega i militar destacat a les guerres de finals del segle XVII i la Guerra de Successió, fill del Mgfc. Lluis de Carreras, donzell de Tàrrega i de Cecília de Reguer i Riera. Fou així com els Carreras es convertiren en senyors del patrimoni de Cabanes.

Magina Despuig Montrodon (abans Prats Corcoll) va morir el 23 de febrer de 1657.

Del primer matrimoni de Francesca Despuig  van néixer una filla, Maria Rosa, casada a Cabanes el 26 de setembre de 1691, amb Josep Puig i un fill, Domingo Padern i Despuig que va ser enterrat el 15 de desembre de 1689. Al testament signat tres dies abans se’l defineix com a estudiant i entre els testimonis hi ha dos militars.

Branques col·laterals

Boixadors

La primera referència (1424) de la família la trobem amb Perpinyà Boixadors, de Cabanes i la seva esposa Ramona. A la seva genealogia hi trobem Joana Comte i Bernat Sinol, de Vilabertran; Margarida Sinols, de Cabanes i Antònia Gelabert, de Vilatenim; Joan Boixadors, mercader de Peralada, amb heretats a Cabanes i Peralada; Jaume Boixadors, botiguer a Peralada i paraire a Perpinyà

Caterina Boixadors i Gelabert, besnéta de Perpinyà i Ramona, es casa amb Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula, de Figueres.

La família segueix amb els Torroella, de Peralada.

Ferrer

El 1543, Gràcia Corcoll es va casar amb Joan Viu. El seu fill, Francesc Viu i Corcoll, mercader de Cabanes, el 1573, es casà amb Jerònima Ferrer, de Torroella de Fluvià, filla del Mgfc. Pere Ferrer i de Dona Rosa. El 1556, Francesca, germana de Jerònima, s’havia casat amb Antich Corcoll, germà de Gràcia Corcoll i sogra de Jerònima.

El 1609, la seva filla Gràcia Viu Corcoll i de Ferrer es va casar amb Rafael Prat Ferrer, notari i mercader de Banyoles, fill de Pere Prat, notari de Banyoles i Marquesa Ferrer, de Roses. Marquesa era néta de Pere Ferrer, mercader de Roses i de Constança Torroella i Boixadors, de la família Torroella de Peralada.

Per tant hi ha dues famílies Ferrer, una de Torroella de Fluvià i l’altre de Roses (es desconeix si estaven emparentades o no). Els Ferrer de Roses foren els qui, el 1535, van comprar la finca d’Estany Bos de Palau Savardera a Pere d’Argensola.

Torroella

La primera referència de la família es remunta al 1377. A la seva genealogia hi trobem Martí Torroella, apotecari de Peralada, casat amb Cecília Pons de les Costes, filla de Miquel Banaula, notari de Figueres.

El seu nét fou Martí Torroella i Banaula, apotecari i militar de Peralada, [fill de Joan Torroella i Pons de les Costes i de Francesca Banaula] casat amb Caterina Boixadors i Gelabert, pubilla dels Boixadors.

Dels fills de Martí i Caterina es coneix a Pere i Joan Antic, donzells o Constança Torroella i Boixadors, pubilla, casada amb Pere Ferrer, mercader de Roses, amb tractament d’Honorable.

La seva néta Marquesa Ferrer es va casar amb Pere Prat, notari de Banyoles, i van ser els sogres de Gràcia Viu i Corcoll, de Cabanes.

Arbres geneaològics dels: Boixadors-Corcoll-Torroella
A:  Viader, Fernando. Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines
Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015

Més informació:

• És molt probable que el dret a ser enterrat davant de l’altar del Roser passés dels Corcoll-Prat, als Mont-rodon, als Despuig i finalment als Carreras. Un document del 1628 confirma que Domingo de Montrodon, donzell de Peralada: … deixa a la Sra Anna Magina de Monrodo y Prats sa muller que fes soterrar lo seu cos en una de las sepultures dels antepassats de dita Sra …. davant lo altar de Nª Sª del Roser … dins l’església de St. Vicens del Castell de Cabanas …

Els Gelabert

… Jacint Gelabert, pare d’Onofre, havia adquirit el castell de la Garriga de Peralada a principi del segle XVII. Onofre Gelabert Costa fou “capità de cavalls” i ciutadà honrat de Barcelona, i sostindria la causa castellana durant la guerra dels Segadors. S’havia casat amb Maria de Claresvalls … Ja vidu, es casà en segones núcies, l’any 1665, amb Francesca d’Ornós, vídua de Domingo de Montrodon i aconseguí un altíssim dot de 5.000 lliures… Onofre morí el 9 de desembre de 1672 i és enterrat a Sant Llorenç de la Muga. A: Baig i Aleu, Marià. Sant Llorenç de la Muga. Diputació de Girona : Fundació Caixa Girona, 2007

Un full manuscrit, amb data del 1670, parla del traspàs d’un censal de 300 lliures. Explica que la Sra Francisca de Gelabert y Ornos de la vila de Figueres si viu si no a son hereu ha de pagar un censal a un nou propietari. Aquest censal havia estat venut el 1631 per Gracia Viu Corcoll, vidua de Rafel Prats y Ferrer i la seva filla Anna Magina Despuig y Prats (Font: Arxiu familiar Puig i Arbolí)

Altres documents:

• Família Ornós. A: Negre i Pastell, Pelai. Famílies i cases senyorials de Castelló d’Empúries. Annals de l’Institut d’estudis empordanesos