Cabanes – Alt Empordà

retalls d'història

Tag Archives: Enric Miró


by 2 comentaris

Cartes d’un soldat

Enric Miró i Serra (Cabanes, 1875-1960).
Des de finals de 1895 fins a principis de 1898, soldat a la Guerra d’Independència de Cuba (Batalló Bailén núm. 24)

Cartes d’un soldat. Guerra de Cuba (1895-1898) (resum)

Vegeu també: Enric Miró i Serra || Guerra de Cuba

L’Enric tenia 20 anys quan, igual que altres joves, va haver d’anar a lluitar a la “maldita guerra” de Cuba.
El 22 de novembre de 1895, sortia de Santander, per arribar a La Havana el 7 de desembre. No va ser fins el 3 de febrer de 1899, que va embarcar a Cienfuegos per arribar a Barcelona el dia 20.

Més de tres anys fora de casa! Més de tres anys de joventut perduda!

Des del 7 de juliol de 1895, que va sortir de Girona, fins els últims dies de 1898, va escriure un munt de cartes als pares i als padrins. Se n’han conservat seixanta quatre d’aquestes cartes, en les quals l’Enric ens parla de Cuba i la seva gent, d’accions de guerra, del sofriment i la gana que havia de soportar, però també ens mostra el seu tarannà quan parla dels seus interessos i il·lusions, dels seus amics, dels seus sentiments i temors …

Els fets històrics són fiables, tot el que explica concorda amb el que podem trobar als llibres d’història, amanit amb detalls inèdits dels «focs» que va viure amb el seu batalló i dels llocs on va estar destacat. Els seus sentiments i temors, no ho són tant, tot fa pensar que per evitar l’angoixa de la família, els amagava molts dels seus neguits i patiments i poques vegades es deixava anar per explicar cruament la seva situació (Dossier i transcripció: ACAE11198-T2-348)

Agraeixo a la Dolors Miró i Puig, néta de l’Enric Miró i Serra, l’accés la correspondència del seu avi, una documentació de gran valor històric per conèixer petits detalls de la Guerra de Cuba però, sobretot, per entendre el que van ser aquells anys de conflicte per als soldats i les seves famílies.


by 4 comentaris

Guerra de Cuba (1868-1898)

L’expressió Guerra de Cuba fa referència al conflicte que, a la segona meitat del segle XIX, va enfrontar Espanya amb els independentistes cubans. Es va dividir en quatre fases:

  1. Guerra dels Deu anys o Guerra Gran, o Guerra del 68 (1868-1878)
  2. Guerra Chiquita (1879-1880)
  3. Guerra d’Indepèndencia de Cuba o Guerra del 95 (1895-1898)
  4. Guerra hispano-americana o Desastre del 98 (1898)

1.- Guerra Gran (1868-1878)Josep Clos Sot

En aquesta guerra hi participà Josep Clos i Sot (Peralada, 1841-Cabanes, 1893)

3.- Guerra d’Independència de Cuba (1895-1898)

Amb el tractat de pau de París (10 de desembre de 1898) signat entre Espanya i els EE.UU. s’acabava la guerra de la independència de Cuba que havia començat el 1868 i, amb aquella illa i la de Santo Domingo, es perdien les últimes possessions de l’imperi espanyol a Amèrica.

A banda del que va suposar aquella derrota per al nostre país, la guerra va tenir greus repercusions per a molts joves, que van haver de deixar la seva feina i la seva família per anar a lluitar a Cuba. Molts hi van perdre la vida, altres la salut i els qui van tenir més sort hi van deixar la joventut.

Cabanes també va aportar soldats a Cuba. Fins ara tenim documentats:

  1. Enric Miró Serra, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”
  2. Isidre Olivet Soler. Nat el 1875, era fill de Vicenç Olivet Grau i Francesca Soler Pijoan, de Cabanes. Va marxar a Cuba amb Josep Heras i Enric Miró. A Cuba va estar poc temps al costat de l’Enric, aviat va ser canviat de companyia, on feia de corneta.
  3. Isidre Llanet Ribas, de Cabanes, “soldado del batallón de Bailén, núm. 24”. Fill de Vicenç Llanet, de Cabanes i de Maria Ribas, de Riumors, va néixer a Riumors el 1876, però de jove ja vivia a Cabanes. El 1901, es va casar amb Caterina Batllori Borrell, de Cabanes i el 1907 amb Caterina Iglesias Armengol, de Pontós.
  4. Joan Monegal Ramis, de Cabanes, “cabo del batallón de Llerena, núm. 11”. Joan era germà de Josep Monegal Ramis. Va ser condecorat amb la Creu de plata, amb distintiu vermell. A: Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, 268, 27/11/1896
  5. Bartomeu Quera. Batalló Llerena. Probablement sigui Bartomeu Quera Solà, nat a Cabanes el 1876. Sembla que el 1897 va tornar a casa per malaltia. Es desconeix si va sobreviure.
  6. Josep i Miquel Duch i Hubach. Eren fills d’Isaac Duch, de Cabanes i Teresa Hubach, de Peralada. Els dos van estar allistats al “batallón de Orden Publico de La Habana”. Van ser repatriats entre el 4 i el 10 de desembre de 1898. A: El Ampurdanés, 11/12/1898
    • Josep, havia nascut el 18 de setembre de 1871. El 1899, es va casar amb Llúcia Miró Pagès, també de Cabanes.
    • Miquel, havia nascut el 6 de juny de 1874. El 1904, vivia a Vilabertran i es va casar amb Maria Oliveda Ros, d’aquesta població.
  7. Josep Heras Bosch. Nat el 1875, Josep era fill de Pere Heras Falcó, de Cabanes i Cristina Bosch Jonquer, de Vilafant i germà de Camil Heras, el pare del metge Narcís Heras Vicens. Va morir a Bramales (Pinar del Río-Cuba), de “calenturas”, a tres o quatre dies abans del Nadal de de 1896. L’Enric en parla a la carta del 10 de gener de 1897.
  8. Hubach, fill de Miquel Hubach. Va morir a Cienfuegos entre febrer i març de 1898. Podria ser Marti o Joan Hubach Escapa, nats a Cabanes el 1870 i 1871, fills de Miquel Hubach Seguí, de Molló i Magdalena Escapa Ginestera, de Peralada.
  9. Un familiar llunyà de l’Enric Miro (l’oncle del cosí Frederic) era furriel del presidi de La Havana. Es desconeix el seu nom.
  10. No s’ha pogut confirmar però també podrien haver lluitat a Cuba:
    • Pere Escapa Costa (Cabanes, 1873), fill d’Antoni Escapa, de Peralada i Eulàlia Costa, de Capmany. Es casà amb Esperança Bosc i Pau.
    • Martí Vilanova

Més informació de la Guerra de Cuba

Relació de soldats que van tornar de Cuba