Més informació: Cabanes. Casals amb història

El cognom Gimbernat apareix per primera vegada als registres parroquials de Cabanes, l’any 1780, amb el casament de Vicens Roqui Vidal, de Cabanes amb Marta Anna Gimbernat Vilar, d’Ordis, i dos anys més tard, el 1782, amb el casament d’Isidre Gimbernat Teixidor, d’Ollers, amb Maria Àngela Frasquet Pastoret, de Cabanes. Tots els Gimbernat que encara queden a Cabanes són descendents d’Isidre Gimbernat i Àngela Frasquet.

Els primers personatges coneguts de la nissaga dels Gimbernat d’Ollers es remunten a finals del segle XIII, però ja feia temps de els Gimbernat estaven assentats a l’entorn de Banyoles. Hi ha opinions que creuen plausible la hipòtesi que s’exposa al Diplomatari de Banyoles, on l’any 1133 es fa la següent referència sobre l’origen del nom: Guillemus Bernardi (Guillem fill de Bernat), transformat en un primer moment en Guillembernat i, posteriorment, en Gimbernat. Font: Rustullet Noguer, Miquel. Can Gimbernat de la Serra (Ollers, Vilademuls). Una nissaga que des del segle XIII ha estat present en aquest poble i participà en esdeveniments rellevants de Catalunya. Revista de Banyoles, desembre 2024. L’article acaba amb aquesta reflexió: Can Gimbernat de la Serra continua dempeus i, encara que potser no llueix l’arquitectura que ens hauria agradat veure, la realitat és persistent i després de més de 700 anys d’història el llinatge Gimbernat, que l’any 1229 va servir a la milícia del rei Jaume durant la conquesta de Mallorca, ha resistit entremig del suaus paisatges del poble d’Ollers.

A partir de les dades obtingudes als diferents registres parroquials, s’ha pogut descriure, amb tota fiabilitat, els afers de la família fins a mitjans del segle XVIII, amb Salvi i Elisabet, els pares d’Isidre Gimbernat, d’Ollers.  El registre dels bateigs d’Ollers comencen el 1601 i és aquest any, a la quarta entrada del llibre on ja es troba el primer “Gimbernat” amb el naixement d’un fill de Sebastià Gimbernat: “Vuy als 1 de juny 1601 fonch batejat … Gimbernat fill de Sabastia Gimbernat y de sa muller de la Serra foren padrins lo senyor Marti Gimbernat del Puig i padrina mado Alisabet Llobera … de Olles.”

Al llarg dels segles XVII i XVIII, als registres parroquials d’Ollers hi sovintegen les entrades amb el cognom Gimbernat tot seguint els naixements i defuncions de dues branques familiars: els Gimbernat de la Serra [nissaga d’Isidre Gimbernat Teixidor], nom que segurament prové del veïnat de la Serra, la zona on hi havia i encara es conserva la casa familiar, i els Gimbernat del Puig.

Altres dades s’han obtingut a les genealogies del Sr. Fernando Viader i a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany a partir de la documentació de les famílies dels pares de l’Isidre Gimbernat Teixidor

• El fons dels Teixidor de Pedrinyà, format per documentació dels anys 1422-1925. Aquest fons fou dipositat, l’any 1997, a l’antic Arxiu Històric Comarcal.
• El fons de can Gimbernat d’Ollers, amb documents datats entre els segles XVII i XX i un resum del llibre mestre de la família que permet refer la línia genealògica des del 1300 fins ara. Aquest fons va ser cedit a l’arxiu, el desembre del 2012, per la senyora Joaquima Gimbernat.  (FONS ACPE180-21 / Can Gimbernat d’Ollers)
  • En el fons de Can Gimbernat es troba un document fotocopiat, probablement redactat el 1804 però que continua utilitzant fins a mitjan del segle XIX, corresponent a una “taula dels hereters que han governat al mas Gimbernat de la Serra, parròquia d’Ollers,”. segons trobam ab escriptures”. Aquest document, doncs, relaciona tots els hereus o propietaris útils que tingué el mas des del més antic documentat segons les escriptures que es guardaven a principis del segle XIX, remuntant-se d’aquesta manera fins a principis del segle XIV, la qual cosa. confirmaria l’origen medieval del mas Gimbernat. Possiblement, aquest s’hagués trobat des d’aleshores sota la senyoria directa de la Catedral de Girona, o almenys així es podria deduir a partir del document de redempció d’un cens emfitèutic de 1887 que fins llavors pagava al mas al bisbat de Girona. , posant fi a una relació econòmica d’almenys sis segles.
• Viader, Fernando
  • 127 genealogies de Fernando Viader : la memòria familiar dels propietaris gironins [text: Ricard Garcia Orallo i Pere Gifre Ribas]. Girona, 2004
  • Genealogies : 383 genealogies de famílies gironines . Edició a cura de Narcís de Puig i de Traver. [S.l.] : l’autor, 2015
    • Gimbernat de la Serra, d’Ollers (arbre genealògic)

Més informació:

• Gimbernat Gou, Antònia. Història dels Gimbernat a Ollers (1300-1782)
• Llibre Mestre de la família Gimbernat de la Serra, d’Ollers (1300-1800) [4 fulls]. Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany
• Gimbernat Gou, Antònia. 10 punts sobre l’origen, la trajectòria i algunes curiositats de dues famílies: els Aguer i els Gimbernat. Cabanes, agost 2012
• Grabuleda Sitjà, Josep.- El fons dels Teixidor de Pedrinyà. A: Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. Tabulari, 12 (juliol, 2015)

  

• Trinitat Gimbernat Teixidor. Modesto Puigdevall, fill de Canet d’Adri i la seva esposa Trinitat van ser testimonis d’excepció de la Revolució Mexicana. Vegeu:
  • Gascón, Brauli
    • Un maître entre les bales de Panxo Villa. Revista de Girona, 265 (2011). Pàg. 22-30
    • El perfum del presseguer. Brau, 2021 – Crítica –  Presentació del llibre a Cabanes (1/3/2022)
  • Puig, Albert ; Carod, Lucinda. Rocacorba. Revista de Canet, Adri, Biert, Montbó, Moncalt i Rocacorba, núms. 28, 29 i 30 (2012-2013) Recull dels tres articles
    • Modesto Puigdevall. Història peculiar de un canetenc “exiliat”. (Part I)
    • Modesto Puigdevall. Història convulsa de un canetenc “exiliat” (Part II)
    • Modesto Puigdevall. Història convulsa de un canetenc “exiliat” (Part III)
• … Fuimos a dar a un pobre hotel, en la Rue de Trévise: adonde me mandó Modesto Puigdevall, porque allí trabajaba Miguel, su hermano (Modesto, el que llegó a ser dueño del Restaurant Silvain, en México, y que había sido criado de mi padre en París)… A: Alfonso Reyes 1889-1959 . Revista Biblioteca de México, 97-98 (2007) Pàg. 64