** Placeta del carrer Canal: dossier **

Aquesta placeta, accessible des del carrer Canal, es trobava darrera de les cases que ara s’identifiquen amb els números del 28 al 34.
La plaça servia de pati de les dues cases de la família Pujol i era lloc de trobada dels veïns. Segons la tradició oral, a la plaça hi havia un pou que també era d’accés públic. S’hi arribava per un carreró que ara està tancat formant dos patis que s’obren al carrer Canal (núm. 28 i s/n). Amb tot, l’antiga servitud de llum encara és vigent i es mantenen les finestres que s’obren directament sobre aquests dos patis.

No tenim prou dades per poder determinar d’una manera fiable la història de la placeta i segurament mai podrem saber amb total certesa qui n’era el propietari legal ni tampoc com i quan va passar de ser un espai d’accés públic a pati particular.
La poca documentació que s’ha aconseguit, de mitjans del segle XIX, afirma que la plaça era el pati de les dues cases de la família Pujol, assenyalades amb els números 20 i 22 i que la casa número 24 també hi tenia sortida, però en cap cas s’acredita que la propietat sigui comunal. El 1875 un altre document avala que el pati era propietat de l’amo de la casa núm. 22, llavors Josep Aguer, i que aquesta propietat estava obligada a preservar les servituds de pas i de llum a la casa núm. 24, sense que esmenti l’ús públic de la placeta. El 1922, quan Josep Gimbernat és autoritzat a obrir finestres sobre part del carreró que menava a la plaça no es fa cap referència a la propietat de l’espai, només a la servitud de llum i el 1948, en esclatar el conflicte veïnal entre Carme Mis, Francesca Vergés i Maria Pujol, malgrat que tant el consistori com els veïns afirmen tenir constància que la placeta sempre havia estat d’accés públic, l’Ajuntament reconeix que no té cap document que ho acrediti. Tot i això, i a pesar de les advertències del secretari, el consistori dictamina a favor de mantenir la placeta com espai públic.